Vallabhbhai Jhaverbhai Patel conegut com a Sardar Patel (31 d'octubre de 1875, Nadiad, Guyarat - 15 de desembre de 1950, Bombai) va ser un polític nacionalista i advocat independentista de l'Índia que va exercir com a primer viceprimer ministre i ministre de l'Interior de l'Índia des de 1947 fins a 1950. Va ser un alt líder del Congrés Nacional Indi, que va tenir un paper important en la lluita del país per la independència i la seva integració política. A l'Índia i en altres llocs, se l'anomenava sovint Sardar, que significa cap en hindi, urdú, bengalí i persa. Va actuar com a ministre de l'Interior durant la integració política de l'Índia i la guerra indopakistanesa de 1947.
Patel va néixer a Nadiad, districte de Kheda i va créixer al camp, a l'estat de Gujarat. Va ser un advocat d'èxit. Un dels primers tinents polítics de Mohandas Gandhi, va organitzar camperols de Kheda, Borsad i Bardoli a Gujarat en desobediència civil no violenta contra el Raj Britànic, convertint-se en un dels líders més influents de Gujarat. Va ser designat com el 49è president del Congrés Nacional Indi, organitzant el partit per a les eleccions de 1934 i 1937 mentre promogué el moviment Quit India.
Com a primer ministre de l'Interior i viceprimer ministre de l'Índia, Patel va organitzar esforços de socors per a la partició dels refugiats que fugien del Pakistan al Panjab i Delhi i va treballar per restablir la pau. A més d'aquelles províncies que havien estat sota domini britànic directe, aproximadament 565 estats prínceps autònoms havien estat alliberats de la sobirania britànica per la Llei d'Independència de l'Índia de 1947. Patel, juntament amb Nehru i Menon, van convèncer gairebé tots els estats prínceps per accedir a l'Índia.
El compromís de Patel amb la integració nacional al país recentment independent li va valer el sobrenom d'«Iron Man of India». També se'l recorda com el «sant patró dels funcionaris de l'Índia» per haver jugat un paper pioner en l'establiment del sistema modern de tots els serveis de l'Índia. Lestàtua de la Unitat, l'estàtua més alta del món que va ser erigida pel govern indi amb un cost de 420 milions de dòlars EUA, li va ser dedicada el 31 d'octubre de 2018 i té aproximadament 182 m d'alçada.
Biografia miniatura|Pintura de Sardar Vallabhai Patel com a viceprimer ministre que va aparèixer al número de 1948 de la revista Chandamama. Vallabhbhai Jhaverbhai Patel va ser un dels sis fills de Jhaverbhai Patel i Ladba, va néixer a Nadiad, Gujarat. Va seguir el Vixnuisme i va pertànyer a la secta Pushtimarg de Mahaprabhu Vallabhacharya i va prendre el diksha del descendent de Vallabhacharya. La data de naixement de Patel mai es va registrar oficialment; Patel la va definir el 31 d'octubre en els seus exàmens de matrícula. Pertanyia a la comunitat Leva Patel de Gujarat Central, encara que després de la seva fama, tant Leva Patel com Kadava Patidar l'han reclamat com un dels seus.
Patel va viatjar per anar a escoles a Nadiad, Petlad i Borsad, vivint de manera autosuficient amb altres nois. Se suposa que va conrear un caràcter estoic.
Quan Patel va aprovar la seva matrícula a l'edat relativament tardana de 22 anys, els seus grans el consideraven en general com un home poc ambiciós destinat a una feina habitual. El mateix Patel, però, tenia un pla per estudiar, treballar i estalviar fons, viatjar a Anglaterra i ser advocat. Patel va passar anys lluny de la seva família, estudiant pel seu compte amb llibres prestats d'altres advocats, aprovant els seus exàmens en dos anys. En buscar la seva dona Jhaverba a casa dels seus pares, Patel va establir la seva casa a Godhra i va ser cridat al bar. Durant els molts anys que va trigar a estalviar diners, Patel - ara advocat - es va guanyar la reputació d'advocat ferotge i hàbil. La parella va tenir una filla, Maniben, el 1903 i un fill, Dahyabhai, el 1905. Patel també va tenir cura d'un amic que patia la pesta bubònica quan va arrasar Gujarat. Quan el mateix Patel va patir la malaltia, va enviar immediatament la seva família a un lloc segur, va abandonar la seva llar i es va traslladar a una casa aïllada a Nadiad (per altres relats, Patel va passar aquest temps en un temple en ruïnes); allà, es va recuperar lentament.
Patel va exercir l'advocacia a Godhra, Borsad i Anand mentre assumia les càrregues financeres de la seva casa a Karamsad. Patel va ser el primer president i fundador de lEdward Memorial High School Borsad, avui coneguda com a Jhaverbhai Dajibhai Patel High School. Quan va haver estalviat prou per al seu viatge a Anglaterra i va sol·licitar un passi i un bitllet, es van adreçar a «VJ Patel», a casa del seu germà gran Vithalbhai, que tenia les mateixes inicials que Vallabhai. Després d'haver alimentat una vegada una esperança semblant d'estudiar a Anglaterra, Vithalbhai va recriminar al seu germà petit, dient que seria de mala reputació per a un germà gran seguir al seu germà petit. D'acord amb les preocupacions per l'honor de la seva família, Patel va permetre que Vithalbhai anés al seu lloc.
El 1909, l'esposa de Patel, Jhaverba, va ser hospitalitzada a Bombai per sotmetre's a una important cirurgia per càncer. La seva salut va empitjorar sobtadament i, malgrat l'èxit de la cirurgia d'urgència, va morir a l'hospital. A Patel se li va donar una nota que l'informava de la mort de la seva dona mentre interrogava un testimoni al jutjat. Segons els testimonis, Patel va llegir la nota, se la va embutxacar i va continuar el seu interrogatori i va guanyar el cas. Va donar la notícia als altres només després d'haver acabat el procediment. Patel va decidir no tornar-se a casar. Va criar els seus fills amb l'ajuda de la seva família i els va enviar a escoles d'anglès a Bombai. Als 36 anys va viatjar a Anglaterra i es va matricular al Middle Temple de Londres. En completar un curs de 36 mesos en 30 mesos, Patel va acabar al capdavant de la seva classe tot i no tenir antecedents universitaris anteriors.
Tornant a l'Índia, Patel es va establir a Ahmedabad i es va convertir en un dels advocats amb més èxit de la ciutat. Vestint roba d'estil europeu i amb manierismes urbans, es va convertir en un hàbil jugador de bridge. Patel va alimentar ambicions per ampliar la seva pràctica i acumular grans riqueses i proporcionar als seus fills una educació moderna. Havia fet un pacte amb el seu germà Vithalbhai per donar suport a la seva entrada a la política a la presidència de Bombai, mentre que Patel romania a Ahmedabad per mantenir la família.
Lluita per la independència El setembre de 1917, Patel va pronunciar un discurs a Borsad, animant els indis de tot el país a signar la petició de Gandhi exigint Swarajautogovernde Gran Bretanya. Un mes més tard, va conèixer Gandhi per primera vegada a la Conferència Política de Gujarat a Godhra. Amb l'encoratjament de Gandhi, Patel es va convertir en el secretari del Gujarat Sabha, un organisme públic que es convertiria en el braç gujarati del Congrés Nacional Indi. Patel ara lluitava enèrgicament contra el vethla servitud forçada dels indis als europeusi va organitzar esforços de socors arran de la pesta i la fam a Kheda. La petició dels camperols Kheda d'exempció d'impostos havia estat rebutjada per les autoritats britàniques. Gandhi va donar suport a una lluita allà, però no va poder dirigir-la ell mateix a causa de les seves activitats a Champaran. Quan Gandhi va demanar que un activista gujarati s'hi dediqués completament, Patel es va oferir com a voluntari. Tot i que la seva decisió es va prendre al moment, Patel va dir més tard que el seu desig i el seu compromís van venir després d'una intensa contemplació personal, ja que es va adonar que hauria d'abandonar la seva carrera i les seves ambicions materials.
Igual que Mohandas Gandhi (i a diferència de Jawaharlal Nehru), va defensar per l'Índia, l'estatus de domini dins de la Mancomunitat Britànica de Nacions en comptes de la independència.
Satyagraha a Gujarat Patel, amb el suport dels voluntaris del Congrés Narhari Parikh, Mohanlal Pandya i Abbas Tyabji, Vallabhbhai Patel va començar un recorregut poble per poble al districte de Kheda, documentant les queixes i demanant als vilatans el seu suport per a una revolta estatal en negar-se a pagar impostos. Patel va posar èmfasi en les dificultats potencials i la necessitat d'una completa unitat i no-violència davant la resposta de provocació de pràcticament tots els pobles. Quan es va iniciar la revolta i es van retenir els ingressos fiscals, el govern va enviar policies i esquadrons d'intimidació per apoderar-se de propietats, inclosa la confiscació d'animals de graner i granges senceres. Patel va organitzar una xarxa de voluntaris per treballar amb pobles individuals, ajudant-los a amagar objectes de valor i protegir-se de les incursions. Milers d'activistes i pagesos van ser arrestats, però Patel no. La revolta va suscitar simpatia i admiració a tota l'Índia, fins i tot entre els polítics indis pro-britànics. El govern va acceptar negociar amb Patel i va decidir suspendre el pagament dels impostos durant un any, fins i tot rebaixant la taxa. Patel va sorgir com un heroi per als gujaratis. El 1920 va ser elegit president del recentment format Comitè del Congrés de Gujarat Pradesh; en serà president fins al 1945. Es va oposar a la lluita armada per principis pràctics més que per raons morals i no es va interessar en la unitat hindú-musulmana. Patel va ser repetidament candidat per a la presidència del Congrés Nacional Indi, la seva actitud intransigent cap als indis musulmans li va proporcionar el suport de Gandhi i finalment, la presidència.
Patel va donar suport al moviment de no cooperació de Gandhi i va recórrer l'estat per reclutar més de 300.000 membres i recaptar més de 1,5 milions de Rs. Ajudant a organitzar fogueres a Ahmedabad on es cremaven mercaderies britàniques, Patel va llençar tota la seva roba d'estil anglès. Juntament amb la seva filla Mani i el seu fill Dahya, va passar completament a portar khadi, la roba de cotó de producció local. Patel també va donar suport a la polèmica suspensió de la resistència de Gandhi arran de l'incident de Chauri Chaura. A Gujarat, va treballar àmpliament els anys següents contra l'alcoholisme, la intocabilitat i la discriminació de castes, així com per l'empoderament de les dones. Al Congrés, va ser un partidari decidit de Gandhi contra els seus crítics swarajistes. Patel va ser escollit president municipal d'Ahmedabad el 1922, 1924 i 1927. Durant els seus mandats, va supervisar millores en les infraestructures: es va augmentar el subministrament d'electricitat, es van estendre els sistemes de drenatge i sanejament per tota la ciutat. El sistema escolar va patir importants reformes. Va lluitar pel reconeixement i el pagament dels professors empleats a les escoles establertes pels nacionalistes (independents del control britànic) i fins i tot va assumir temes sensibles hindús - musulmans. Patel va dirigir personalment els esforços de socors després de les pluges torrencials de 1927 que van provocar grans inundacions a la ciutat i al districte de Kheda, i una gran destrucció de vides i propietats. Va establir centres de refugiats a tot el districte, va mobilitzar voluntaris i va organitzar el subministrament d'aliments, medicaments i roba, així com fons d'emergència del govern i del públic.