La forma vital o forma de creixement, constitueix una altra manera de classificar les plantes —generalment vasculars— com a alternativa al corrent linneà jerarquitzada d'espècies, gèneres i famílies de la classificació científica. Col·loquialment, les plantes poden ser encasellades com a arbres, arbusts, herbes, etc. En aquest cas es posa l'accent en la forma-funció de la planta dins els ecosistemes i que la funció o l'"adaptabilitat" per al medi ambient poden aconseguir-se de diverses maneres, és a dir, espècies de plantes que estan estretament relacionades filogenèticament poden tenir formes vitals molt diferents de vida. Per exemple Adoxa i Sambucus són de la mateixa família, però la primera és una petita planta herbàcia i la segona és un arbust o arbre. Per contra, espècies no relacionades poden compartir una mateixa forma vital a través d'evolució convergent.
Actualment, el sistema més usat són les formes vitals de RaunkjaerRaunkiær, C. (1934) The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography, being the collected papers of C. Raunkiær. Oxford University Press, Oxford. Reprinted 1978 (ed. by Frank N. Egerton), Ayer Co Pub., in the "History of Ecology Series". que ha estat revisada i modificada per diversos autors,Müller-Dombois, D. & H. Ellenberg (1974) Aims and methods in vegetation ecology. John Wiley & Sons, New York. Reprint 2003, Blackburn Press, Shimwell, D.W. (1971) The Description and Classification of Vegetation. Sidgwick & Jackson, London. però mantenint-se l'estructura principal. Entre altres trets, s'han afegit noves formes entre les quals destaquen els aeròfits,Galán de Mera, A., M. A. Hagen & J. A. Vicente Orellana (1999) Aerophyte, a New Life Form in Raunkiaer's Classification?Journal of Vegetation Science 10 (1): 65-68 que inclouen les plantes que obtenen la humitat (encara que no a través d'haustoris) i els nutrients de l'aire i la pluja. Aquestes creixen sobre altres plantes, però no les parasiten.
Referències
Vegeu també Forma vital de Raunkjaer
Categoria:Botànica