Sanguisorba officinalis és una espècie de planta perenne de la família de les rosàcies. És una planta alimentària important per a les grans papallones blaves europees Maculinea nausithous i M. teleius.World Conservation Monitoring Centre 1996. . Consultat el 6 octubre 2010
Descripció És una planta perenne de fulles basals i inferiors imparipinnades de 3-7 cm de longitud, amb els folíols dentats (9-12 dents en cada costat). Les superiors són poc nombroses i més petites. Arriba a assolir des dels 15 cm a 2 m d'altura. Té una arrel negra per fora i de color rosat el seu interior. Floreix pel juny o juliol.
Aquesta espècie es distingeix d'altres Sanguisorba pels seus glomèruls de flors de color porpra fosc (totes hermafrodites), situats sobre llargs peduncles laterals.
Distribució i hàbitat Té una distribució eurosiberiana. En la península Ibèrica, habita en prats de sega i herbassars molt humits de muntanya.
Propietats Principis actius Conté sanguisorbina, tanins, goma i sals.
Medicinals Com a planta medicinal s'utilitza com: diürètic, estomacal, sudorífic, febrífug, tònic, astringent i aromàtic. L'arrel és astringent, estíptic i vulnerari. S'usa la planta sencera.
Per via externa, i a causa del seu alt contingut en tanins, exerceix efectes hemostàtics, i és útil per a les ferides i certes úlceres tòrpides o varicoses. En la medicina tradicional xinesa, s'utilitza en el tractament de les hemorràgies digestives i respiratòries, diarrea i gastroenteritis, així com, per via externa en cas de cremades.
S'ha utilitzat en la medicina tradicional xinesa (MTC), on se li coneix amb el nom de Di Yu. S'utilitza per refredar la sang, detenir el sagnat, la calor i guarir les ferides.Herbal Materia Médica de China per Dan Bensky
Taxonomia Sanguisorba officinalis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 116, l'any 1753.Sanguisorba officinalis a Trópicos
Etimologia Sanguisorba: nom genèric que deriva, probablement, de la paraula llatina sanguis que es refereix a la capacitat d'aquesta planta per frenar l'hemorràgia. officinalis: epítet llatí que significa "oficinal, de venda en herbaris".A "Epítetos Botánicos"
Varietats acceptades Sanguisorba officinalis var. longifila (Kitag.) T.t.yu & C.l.li
Sinonímia Pimpinella officinalis (L.) Lam. Poterium boreale Salisb. Poterium officinale (L.) A.Gray Sanguisorba altissima Moench Sanguisorba auriculata Scop. Sanguisorba cylindrica Charb. Sanguisorba hispanica Mill. Sanguisorba major Bubani Sanguisorba major Hill Sanguisorba montana Jord. exBoreau Sanguisorba nudicaulis Raf. Sanguisorba polygama F.Nyl. Sanguisorba sabauda Mill. Sanguisorba serotina Jord. Sanguisorba serpentini H.J.Cost & Puech
Nom comú Agrimonia bastarda, amanida italiana, escalerilla, herba de la ganivetada, herba de la enjarretadura, herba del coll, herba de la mora, herba del ganivet, herba ge, jazmia, néspola, niéspola, níspera, nísperero del Japó, nespra, níspola, níspolero del Japó, pampanilla, pempinela, pempinella, perifolio, perifollo, pimpinela, pimpinela dels prats, pimpinela major, pimpinela menor, pimpinella acopada, pimpinella d'Espanya, pimpineta, rompepiedras, sanguina, sanguinària, sanguisorba, sanguisorba de roca, sanguisorba major, sanguisorba menor.
Galeria
Referències
Vegeu també Història de la botànica Pol·linització de les orquídies Orquídia
Bibliografia Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
Plants for a Future: Sanguisorba officinalis Chittendon, F. RHS Dictionary of Plants plus Supplement. 1956 Oxford University Press 1951
Categoria:Plantes medicinals rosàcies Categoria:Rosòidies