Santa Maria de Barberà és una església parroquial de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), catalogada com a bé cultural d'interès nacional.
Història Un dels primers esments del lloc és del 986, quan el rei Lotari, mitjançant un privilegi de confirmació de béns atorgat al monestir de Sant Cugat, ratificà els alous que aquest cenobi posseïa al terme de Barberanus. El 1006, els comtes de Barcelona Ramon Borrell I i Ermessenda de Carcassona confirmaven la donació que un any abans havia fet Guitard del castell de Barberà a la catedral de Barcelona, i també de les esglésies d'aquest lloc.
Tanmateix, aquest temple no correspon a l'actual, construït durant la segona meitat del , ja que hi ha notícia documental de dues deixes (1067 i 1074) destinades a l'obra. Fou consagrat sota el pontificat de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona (1116-1137), i dedicat a Santa Maria. El 1123, un testament atorgat per Majència i el seu fill Berenguer notifica que llegaren una vinya a Santa Maria de Barberà, i el 1143, l'església, sufragània de la del castell, consta ja com a parròquia a la cessió que els esposos Guillem Berenguer de Fonollar i Ermessenda i el germà d'aquesta, Ramon Bermon, feren dels drets que hi tenien a l'orde del Temple.
El 1919, mossèn Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i el rector mossèn Josep Maria Esteve posaren al descobert les pintures que recobreixen els absis, de finals del . Després de la Guerra Civil, tant les pintures com l'església foren restaurades amb l'ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Els problemes estructurals que presentava el temple van comportar la redacció d'un projecte de consolidació, inclòs dins del programa Romànic Obert i signat per la Generalitat de Catalunya i l'Obra Social La Caixa. Gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades als anys 2012 i 2014 a la part septentrional, s'hi ha pogut documentar una ocupació des d'època romana fins a l'actualitat, amb diversos enterraments entre finals del i principis del , probablement associats amb un temple anterior, les restes del qual foren reaprofitades als fonaments del romànic.
Descripció Es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, al marge dret del riu Ripoll, aïllada d'altres edificacions. És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d'esfera. Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d'una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera. Sobre el braç nord del transsepte s'aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l'inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal. La porta d'accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.
Descobertes el 1919 darrere d'un retaule que cobria tot l'absis central, a l'interior es conserven in situ una de les millors mostres de pintura mural del romànic català (), atribuïdes al mestre de Cardona. A l'absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord, un cicle de la troballa i l'exaltació de la Santa Creu. A l'absis sud s'hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals. A la part superior de l'absis central, es ponen veure diferents representacions, presidides per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l'Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. A les absidioles es poden veure, entre d'altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l'emperador Constantí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Barberà del Vallès Categoria:Edificis de Barberà del Vallès Categoria:Esglésies romàniques del Vallès Occidental