va ser un dels compositors més importants de l'escena musical italiana del . «Va ser un professor incansable, professor, home de gran cultura, interessat en literatura, filosofia i història religiosa. El seu estil es basa en la tradició clàssica, però estava bastant obert a les noves tècniques que envoltaven el món musical».
És fill de Caterina Guerrini i de Alfredo Margola, un fiscal. Va començar els seus estudis musicals al conservatori de Brescia. Després se'n va anar al Conservatori de Parma amb Guido Guerrini, Marco Longo i Alfredo Casella i s'hi va titular en violí i composició, activitat a la qual s'havia dedicat des de molt jove. Obert a totes les experiències del llenguatge contemporani, va mantenir ensems una solida vinculació amb la tradició.
La seva producció de música instrumental és abundant, que abraça composicions com: Per a orquestra (Il campiello delle streghe) (1931); Per a orquestra (Notturno e fuga) (1940); Per a orquestra Passacaglia (1962); Dues simfonies, 1950 i 1961, per a corda (Trittico, 1937); Snfonia delle isole, 1946; Variazioni sopra un tema giocoso, 1965); Concerto per a piano 1943; Concerto per a violoncel·lo, 1955; Piccolo concerto para oboè, 1962.
És particularment interessant la seva producció de música de cambra, que comprèn vuit quartets (1936/50), sonates per a piano, una Sonatina a 6 instruments de vent (1961) i Tres Epigrames Grecs per a violí, trompa i piano (1959). També va desenvolupar una intensa activitat didàctica als conservatoris de Càller, Bolonya, Messina, Roma i Parma. El 1954 publica una Guida pratica per lo estudio della composizione, que ha tingut una amplia difusió.
Referències
Categoria:Professors de música Categoria:Persones de la província de Brescia Categoria:Morts a la Llombardia Categoria:Compositors llombards Categoria:Morts el 1992 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908