La batalla del Cap Bon fou un conflicte militar que es produí el 468 durant una expedició conjunta de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient encapçalada per Basilisc contra la capital vàndala de Cartago. La invasió del Regne dels Vàndals fou una de les operacions amfíbies de major envergadura de l'antiguitat, amb 1.132 naus i més de 50.000 homes implicats.

Un atac sorpresa de brulots vandàlics davant del Promontori de Mercuri (), actualment conegut com a Cap Bon, sembrà el caos en la flota romana, que intentava desembarcar prop de Cartago. La flota vàndala aconseguí enfonsar més de 100 naus romanes. Uns 10.000 soldats i mariners romans moriren durant la batalla. L'acció deixà les forces romanes massa dispersades per intentar un desembarcament i l'expedició fou un fracàs total.

Es considera que aquesta batalla condemnà l'Imperi Romà d'Occident, que sense els recursos de l'antiga província romana d'Àfrica ja no podia reunir un exèrcit prou gran per defensar-se dels seus nombrosos enemics.

Antecedents L'any 435, els vàndals, dirigits pel seu rei Genseric, havien establert el regne vàndal d'Àfrica. El 455, Genseric va saquejar Roma, l'antiga capital de l'Imperi Romà d'Occident, capturant l'emperadriu Licínia Eudòxia (vídua de l'emperador Valentinià III) i les seves filles portades com a hostatges a Cartago.

El pla per recuperar Àfrica va ser concertat entre l'emperador d'Orient Lleó I, l'emperador d'Occident Procopi Antemi i el general Marcel·lí, que governava la Il·líria de forma independent. Basilisc, cunyat de Lleó, va rebre l'ordre de navegar directament cap a Cartago, mentre que Marcel·lí atacava i prenia Sardenya, i un tercer exèrcit, comandat per Heracli d'Edessa, va desembarcar a la costa líbia a l'est de Cartago, fent un ràpid progrés. Sembla que les forces combinades es van trobar a Sicília, des d'on es van moure les tres flotes en diferents períodes.Smith, William (1870). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: C. Little and J. Brown. p. 466. Archived from the original on 22 August 2006. Retrieved 4 January 2013.

Procopi escriu que Basilisc havia estat seleccionat com a general per l'emperador amb l'esperança que equilibraria la influència del magister militum Àspar, que controlava la cort oriental; tanmateix, Basilisc va buscar l'amistat d'Àspar per promoure la seva futura candidatura al tron, i Àspar "va instar repetidament a Basilisc que no ataqués els vàndals i a Genseric".Procopius, De Bello III.6.4; translated by H.B. Dewing, Procopius (Cambridge: Loeb Classical Library, 1979), vol. 2 p. 55f.

Els historiadors antics i moderns van proporcionar diferents estimacions pel nombre de vaixells i tropes comandades per Basilisc, així com per les despeses de l'expedició, tot i que ambdues eren sumes enormes. Segons el text de Prisc, es van reunir 100.000 vaixells, tot i que els estudiosos moderns han corregit aquesta xifra a 1100, que s'acosta més a la xifra de Cedrenus de 1.113 vaixells.Priscus, fragment 42; translated by Colin D. Gordon, The Age of Attila: Fifth Century Byzantium and the Barbarians (Ann Arbor: University of Michigan, 1966), p. 120f. See Gordon's note 11 on the emendation. Peter Heather estima una força de 30.000 soldats per a l'expedició i 50.000 en total, si s'inclouen els mariners i les forces addicionals de Marcel·lí i Heracli.Heather 2006, p. 400. Les xifres dels diners gastats en aquesta expedició van des dels 1.300 centaria d'or reportats per Prisc i Procopi (130.000 lliures romanes), fins a les 64.000 lliures d'or i les 700.000 lliures de plata de Joan Lido i les 65.000 d'or i les 700.000 de plata de Càndid.Procopius, De Bello III.6.2; translated by Dewing, Procopius, vol. 2 p. 55. Candidus, fragment 2; translated by Gordon, p. 121

Batalla Sardenya i Líbia ja havien estat conquerides per Marcel·lí i Heracli, quan Basilisc va ancorar davant del cap Bon, davant de Sicília, a uns quaranta quilòmetres de Cartago. Genseric va demanar a Basilisc que li concedís cinc dies per elaborar les condicions per a una pau.Procopius suggests that Gaiseric supported his request for a truce with a bribe. (De Bello III.6.12-16; translated by Dewing, Procopius, vol. 2 p. 59f) Aprofitant la petita treva establerta durant les negociacions, Genseric va reunir els seus vaixells i va atacar sobtadament la flota romana. Els vàndals havien omplert molts vaixells amb materials combustibles. Durant la nit, aquests vaixells incendiaris van ser propulsats contra la flota romana desprevinguda. Els comandants romans van intentar rescatar alguns vaixells de la destrucció, però aquestes maniobres van ser bloquejades per l'atac d'altres vaixells vàndals. Basilisc va fugir enmig de la batalla.

Un acte d'heroisme destaca d'aquesta derrota naval. Malgrat la situació, el lloctinent de Basilisc, Joan, va lluitar valentament contra l'atac vàndal; Procopi diu que era «a la coberta» i que «matava nombrosos enemics girant-se d'un costat a l'altre». En veure que el seu vaixell estava a punt de ser capturat, es va negar a rendir-se a Genso, fill de Genseric, sinó que va saltar per la borda amb una armadura pesant i es va ofegar. Les seves últimes paraules van ser: «no cauré mai en mans de gossos».Procopius, De Bello III.6.22-24; translated by Dewing, Procopius, vol. 2 p. 63

Conseqüències La meitat de la flota romana va ser cremada, enfonsada o capturada, i l'altra meitat va seguir el fugitiu Basilisc. Tota l'expedició havia fracassat. Heracli va efectuar la seva retirada a través del desert cap a Tripolitània, mantenint la posició durant dos anys; Marcel·lí es va retirar a Sicília, on Basilisc el va aconseguir trobar. Marcel·lí, però, va ser assassinat, potser a instàncies de Ricimer, l'home fort de la cort occidental, que va veure l'oportunitat de lliurar-se d'un candidat no tutelable al tron, per un dels seus propis capitans; i el rei dels vàndals va expressar la seva sorpresa i satisfacció perquè els mateixos romans «es tallaven la mà dreta amb l'esquerra».

Després de tornar a Constantinoble, Basilisc es va amagar a l'església de Santa Sofia per escapar de la ira del poble i de la venjança de l'emperador. Per la mediació de Verina, la emperadriu i germana seva, Basilisc va obtenir el perdó imperial i va ser castigat simplement amb el desterrament a Heraclea Síntica, a Tràcia.J.B. Bury, History of the Later Roman Empire (Macmillan, 1923), vol. 1 p. 336f

Les arques de l'Imperi Romà d'Orient van quedar molt mermades.Heather 2006, p. 406. Peter Heather considera que l'expedició va ser l'última oportunitat per salvar l'Imperi Romà d'Occident, que només controlava efectivament la península Itàlica i Sicília. Sense el flux d'ingressos de l'antiga província romana d'Àfrica, Occident era incapaç de mantenir el seu exèrcit.

Referències

Bibliografia

Cap Bon Cap Bon Cap Bon