va ser una compositora gal·lesa. Considerada com la compositora més notable de Gal·les, Va ser una de les primeres compositores a tenir un important reconeixement nacional.

Biografia Infància Grace Williams va ser la filla major de tres germans. Des de ben petita ja va mostrar el seu interès per la música i els seus pares l'hi van encoratjar. Això va ser degut al fet que el seu pare era un estimat director d'una coral amateur, però que no creia en l'educació musical dels exercicis i els exàmens. Ell preferia ensenyar totes les partitures que tenia, un acte que encoratjava a que descobrissin la música ells sols.

Grace a vegades tocava els piano a la coral del pare, i a casa tocava el violí en un trio amb el seu germà Glyn, violoncel·lista, i el seu pare que feia de pianista. També anava ampliant el seu coneixement de música orquestral amb enregistraments que el pare havia fet.

Formació musical A l'escola va destacar en matemàtiques, música i anglès, i se li va despertar un gran interès per la literatura francesa. Va mostrar facilitat per compondre i va rebre l'ajuda de la seva mestra Miss Rhyda Jones, alumna del compositor Walford Davies. Williams a vegades contemplava el mar per compondre cançons, fet que farà que el mar tingui un paper rellevant en la seva obra.

La seva educació va anar a càrrec de la Barry Grammar School and Univesity Collage, Cardiff i posteriorment va anar a estudiar a la Royal Collage of Music, Londres, allà va rebre formació dels professors Vaughan Williams i Gordon Jacob. A més a més, va tenir companyes com la Dorothy Gow i d'altres dones compositores amb les quals tindria contacte posteriorment.

L'any 1930 va rebre una beca a Viena on es va formar amb professors com Egon Wellesz. Quan va tornar a Londres, va ensenyar a la Candem School for Girls i al Southlands Collage of Education. Als anys trenta va tenir una amistat amb Benjamin Britten, el qual la va convidar a ser la seva assistent, però Williams ho rebutjar, la va substituir Imogen Holst.

Vida com a compositora En tornar a Gal·les, l'any 1947, va treballar amb la BBC realitzant programes educatius. Allà, també va compondre obres per la BBC, The Royal National Eisteddfod, i festivals com a Llandaff (Cardiff). La seva obra és majoritàriament per a orquestra i per a orquestra amb cor, també va escriure dues simfonies, tres concerts i una òpera. Tanmateix, va compondre diverses cançons per a música de cambra.

Després de l'any 1955, va estar força influenciada pel seu mestre Vaughan Williams, també pel compositor Edward Elgar i per Richard Strauss. La seva peça Penillion for orquestra va estar escrita per a la Jove Orquestra Nacional de Gal·les. Williams Grace feia servir estructures que involucraven la quasi improvisació relacionada amb les balades tradicionals gal·leses. La seva òpera The Parlour, d'un estil més cosmopolita, està basada en una història de Guy de Maupassant. Des que va rebre el premi Welsh National Opera l'any 1966 per aquesta obra, s'ha interpretat moltes vegades, i han estat gravades diverses obres orquestrals de la compositora.

Obra compositiva Escènica The Parlour (op, 1, Williams, after G. de Maupassant: En famille), 1961, Cardiff, New Theatre, 5 May 1966

Orquestral Fantasia on Welsh Nursery Tunes, 1940 Sinfonia concertante, pf, orch, 1941 Simfonia núm. 1, 1943, withdrawn except Scherzo barbaro e segreto; Sea Sketches, str, 1944 The Merry Minstrel (Williams, after J.L. Grimm and W.C. Grimm), nar, orch, 1949 Vn Conc., 1950 Penillion for Orchestra, 1955 Simfonia núm. 2, 1956 Processional, 1962 Tpt Conc., 1963 Carillons, ob, orch, 1956 Ballads, 1968 Castell Caernarfon, 1969

Coral Hymn of Praise (Gogonedawg Arglwydd) (from the 12th-century Black Book of Carmarthen, trans. Williams), chorus, orch, 1939 The Dancers (H. Belloc, T. Chatterton, M. Sarton, K. Raine), S, female chorus, str, hp/pf, 1951-2 All seasons hall be sweet (S.T. Coleridge and others), S, female chorus, small orch/pf, 1959 Benedicite, SA/SATB youth chorus, orch, 1964 Missa cambrensis, S, A, T, B, boys'chorus, chorus orch, 1971 Ye highland and ye lowlands (anon., R. Burns, W. Scott), male chorus, pf, 1972 Ploratione cygni (9th century), 1972 Ave maris stella (8th century), SATB, 1973 2 interlined choruses: Harp Song of the Dane Women (R. Kipling), Mariners' Song (T.L. Beddoes), SATB, 2 hn, hp, 1975

Altres vocals The Song of Mary (Magnificat setting), S, chbr orch, 1939 6 Poems of Gerard Manley Hopkins, A, str sextet, 1959 The Billows of the Seea (W. Scott, A. Tennyson, J. Gay, anon.), A, pf, 1969 Fairest of Stars (J. Milton), S, orch, 1973 My Last Duchess (R. Browning), Bar, of, 1974 other songs, folksong arr.s Film music

Referències

Bibliografia complementària A.F.L. Thomas: "Grace Williams", MT, 97 (1956), 240-43 G. Williams and A.J.H. Rees: "Views and Revisions", Welsh Music, 5/4 (1975-8), 7-18

Enllaços externs

Interview with Grace Williams Welsh Music Centre WP reference: https://www.tycerdd.org/grace-williams

Categoria:Alumnes de la Universitat de Cardiff Categoria:Alumnes del Royal College of Music Categoria:Morts a Gal·les Categoria:Músics gal·lesos Categoria:Persones de Bro Morgannwg Categoria:Y Barri Categoria:Morts el 1977 Categoria:Compositors britànics del segle XX Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906