Gustau Pascual Falcó (Cocentaina, 15 de maig del 1909 - Cocentaina, 17 d'abril del 1946) va ser músic i compositor de música per a banda, i és especialment conegut pel seu pasdoble Paquito el Chocolatero.

Biografia De família humil, la seua primera influència musical sorgí de son pare, president de la rondalla La Paloma. De xicotet rebé lliçons de música d'Antonio Pérez Catalá, organista de l'església parroquial de Santa Maria, i pare d'Enrique Pérez Margarit que, temps a venir, seria professor i amic de Pascual Falcó. Continuà la seua formació amb Rafael Satorre Peiró estudiant clarinet, instrument del qual esdevindria un virtuós. Als 10 anys ja tocava a la banda de música de lAgrupación Musical, que dirigia Enrique Pérez; als catorze hi debutà com a clarinet solista. Més endavant aprengué el violoncelAltres instruments que tocà: la guitarra, la flauta, el requint i l'oboè i formà un quartet amb la pianista Maria Agulló, el violinista Enric Gisbert i el violoncel·lista Modesto Sansalvador; tocaven en el cinema, acompanyant pel·lícules mudes. Gustau Pascual també dirigí la rondalla La Paloma, orquestra de pols i plectre.

De constitució malaltissa i malgrat les seues grans qualitats, Gustau Pascual no pogué anar a estudiar música fora de Cocentaina. Entrà a treballar a una fàbrica de sabates i s'especialitzà en tallador de pell, un ofici que demanava ull i bon gust. El 1932 s'incorporà societat Unió Musical ContestanaLa Unió Musical Consteana fou fruit de la fusió el 1932 de dues bandes de Cocentaina, la Primitiva El Serpis, o Banda Vella i lAgrupación Musical La Moderna, o Banda Nova. En els anys quaranta tingué un gran prestigi, animat per les figures d'Enric Pérez Gisbert -director fins al 1954- i Gustau Pascual Falcó, subdirector. Del 1958 al 1994, un altre gran director, Josep Pérez Vilaplana, marcà una altra etapa d'alt nivell que tot just naixia. El 7 de juny del 1935 es casà amb Consuelito Pérez, amb qui havia festejat catorze anys, i al germà de la qual dedicaria el pas-doble Paquito.... El mateix any, en un concurs a Dénia, la Unió Musical Contestana guanyà el primer premi gràcies a una interpretació de Pepita Greus de Pérez Choví amb Gustau Pascual fent un impecable solo de clarinet. El 1942 fou nomenat president de la Unió Musical Contestana, on ja era subdirector de la banda. La salut de Pascual Falcó, ja prou dolenta, va empitjorar: el 1944 se'l va operar a lHospital Clínic de València, endebades, i en abril del 1946 morí d'una afecció renal.

A banda de la seua tasca com a instrumentista, Pascual Falcó adquirí fama com a compositor, especialment pel pas-doble Paquito el Chocolatero, la seua peça més coneguda. Compongué, també, molta altra música per a Moros i cristians, conservada només parcialment.

A Pascual Falcó s'atribueix la formació actual de les bandes en cercavila: La part rítmica davant, acompanyament i melodia a continuació i els instruments de contratemps tancant. Es diu que aquesta disposició s'originà en l'estrena el 1945 de Buscant un Bort, quan Pascual sentia la música diferent a com l'havia escrit i decidí variar l'ordre dels músics perquè sonés millor.

Obres La Dolorosa, motet de Setmana Santa Imperial contestano, himne d'un equip de futbol local La menina, masurca per a quartet El nazareno, motet de Setmana Santa Vida mía, vals per a quartet

Obres per a banda Al peu del castell, marxa mora El ball del moret (Un moret plorant), marxa mora El BequeteroBequeteros, Berebers Borts i Kabilenyos són filaes de la festa de Moros i Cristians de Cocentaina (1942), pas-doble (Partitura per a dues gralles seques, en adaptació de Xavier Richart ) Bequeteros a ratllar, pas-doble El Berebere (1942), pas-doble Buscant un bort (1945), marxa mora Consuelito Pérez (1987), pas-doble. En ocasió del cinquantenari de Paquito..., hom estrenà aquesta composició inèdita, que es dedicà a la vídua del compositor, Consuelo Pérez Molina (germana de Francisco, Paco el Chocolatero) Emilio El Chato, pas-doble Himne dels Borts, pas-doble Himne dels Kabileños (Som i no som d'eixos) El Kabileño, pas-doble Navarro el Bort (1944), marxa mora No m'ho puc llevar del cap (1997), marxa mora. Pascual en deixà només el guió director. En ocasió del cinquantenari de Paquito..., Josep Maria Ferrero Pastor el desenvolupà, però el prematur traspàs d'aquest compositor portà que fos Josep Pérez Vilaplana qui la instrumentés finalment Paquito el Chocolatero (1937), pas-doble Rafael Ronda (1941), pas-doble Som i no som d'eixos, pas-doble Tots menos uno (1942), pas-doble Vicent Flores, pas-doble

Arxius de so Fundación Joaquín Díaz - ATO 00722 13 - Pasodoble "Paquito chocolatero" Fundación Joaquín Díaz - ATO 00722 13 - Pasodoble "Paquito chocolatero"

Referències

Bibliografia María Dolores Insa Ribelles Gustavo Pascual Falcó, un músico, una época, un pueblo Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a edició, Cocentaina: Comisión Homenaje Gustavo Pascual Falcó, 1996)

Enllaços externs Plana web de Gustau Pascual i Paquito el Chocolatero Notes de la infància de Pascual Falcó El bequetero, himne de la Festa Major de Mataró: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1452249-el-bequetero.html

Categoria:Clarinetistes valencians Categoria:Músics contestans Categoria:Morts al Comtat Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XX Categoria:Compositors valencians morts al segle XX Categoria:Valencians nascuts al segle XX