alt=A recruitment poster for the Canadian Mounted Rifles, stating "Quick Service Overseas". In the foreground is a man in military dress on a horse, with other men and horses in the background.|miniatura|Cartell de reclutament de la cavalleria canadenca L'ús de cavalls en la Primera Guerra Mundial va marcar un període transitori en l'evolució del conflicte armat. Les unitats de cavalleria van ser inicialment considerades elements ofensius essencials d'una força militar, però al llarg de la guerra, la vulnerabilitat dels cavalls a la metralladora moderna i al foc d'artilleria van reduir la seva utilitat al camp de batalla. Això va anar en paral·lel al desenvolupament dels tancs, que en última instància, reemplaçarien la cavalleria en tàctiques de xoc. Tot i que el valor percebut del cavall en la guerra va canviar dramàticament, els cavalls encara van tenir un paper important al llarg de la guerra.

Tots els combatents destacats a la Primera Guerra Mundial (1914–18) van començar el conflicte amb les forces de cavalleria. Alemanya va deixar d'utilitzar-les al Front Occidental poc després de començada la guerra, però va continuar fent-ne un ús limitat al Front Oriental. L'Imperi Otomà va utilitzar extensament la cavalleria durant la guerra. Pel costat dels Aliats, el Regne Unit va utilitzar infanteria muntada i càrregues de cavalleria durant tota la guerra, mentre que els Estats Units van utilitzar la cavalleria en un temps força limitat. Encara que no va tenir èxit en el Front Occidental, la cavalleria aliada si que es va implicar en el Front de l'Orient Mitjà, contra un enemic més feble i menys tecnològicament avançat. Rússia va utilitzar forces de cavalleria al Front Oriental, però amb un impacte limitat.

Els militars van utilitzar principalment cavalls per a suport logístic. Eren millors que els vehicles mecanitzats per viatjar a través de fang profund i sobre terreny accidentat. Es van utilitzar cavalls per al reconeixement i per portar missatges, així com a forces de tir en artilleria, ambulàncies i vagons de subministrament. La presència de cavalls sovint augmentava la moral entre els soldats al front, però els animals van contribuir a la difusió de malalties i a la insalubritat dels campaments, a causa de les seves femtes i cadàvers. El valor dels cavalls i la creixent dificultat de reemplaçar-los van arribar a un extrem tal que, el 1917 es va dir a algunes tropes que la pèrdua d'un cavall tenia una major importància tàctica que la pèrdua d'un soldat humà. Finalment, el bloqueig d'Alemanya va impedir als poders centrals importar cavalls per substituir els perduts, fet que va contribuir a la derrota del país germànic. Al final de la guerra, fins i tot el ben equipat exèrcit nord-americà va patir un gran nombre de baixes equines, igual que tots els exercits i la població civil dels països contendents.

Les condicions van ser severes per als cavalls al front: es van matar pel foc d'artilleria, van sofrir trastorns a la pell i van resultar ferits per gas verinós. Centenars de milers de cavalls van morir, i molts més van ser tractats en hospitals veterinaris i enviats de volta al front. El farratge va ser un assumpte important, i Alemanya va perdre molts cavalls per falta d'aliment. S'han erigit diversos memorials per commemorar els cavalls que van morir. Els artistes, com Alfred Munnings, van il·lustrar àmpliament el paper dels cavalls en la guerra i els èquids van ser protagonistes en la literatura de guerra. Novel·les, obres de teatre i documentals també han presentat els cavalls de la Primera Guerra Mundial.

Cavalleria miniatura|Membres dels Royal Scots Greys prop de Brimeux, França el 1918 Alguns experts britànics, fora de les unitats de cavalleria es van adonar abans de la guerra que els avenços en tecnologia significava que l'era de la guerra muntada arribava a la seva fi. No obstant això, molts oficials de cavalleria veterans no estaven d'acord, i malgrat la seva limitada utilitat, van mantenir els regiments de cavalleria preparats durant tota la guerra. Els recursos, escassos en temps de guerra, van ser utilitzats per l'ensinistrament i manteniment dels regiments de cavalleria que s'utilitzaven de forma reduïda. L'ús tàctic continuat de la càrrega de cavalleria va provocar la pèrdua de moltes tropes i cavalls en atacs infructuosos contra la maquinària de guerra.Ellis, Cavalry, p. 174–176

Al començament de la guerra, les escaramusses de la cavalleria es van produir en diversos fronts, i les tropes muntades a cavall van ser àmpliament utilitzades per al reconeixement.Willmott, First World War, p. 46 La cavalleria britànica es va entrenar per lluitar tant a peu com a cavall, però la majoria de la cavalleria europea encara es va basar en la tàctica de xoc en les càrregues a cavall. Hi va haver casos aïllats de combat d'escapament reeixit al Front Occidental, on les divisions de cavalleria també proporcionaven un important poder de mobilitat. A partir de 1917, la cavalleria es va desplegar juntament amb tancs i avions, especialment a la Batalla de Cambrai, on s'esperava que les forces a cavall explotessin avenços en les línies que els tancs més lents no podien portar a terme. Aquest pla mai no va arribar a bon port degut a les oportunitats perdudes i l'ús de metralladores per part de les forces alemanyes. A Cambrai, tropes de Gran Bretanya, Canadà, Índia i Alemanya van participar en accions conjuntes.Hammond, Cambrai 1917, p. 69, 450–451 La cavalleria es va desplegar a la fi de la guerra, i les tropes aliades de la cavalleria van assetjar la retirada de les forces alemanyes el 1918 durant l'ofensiva dels cent dies, quan els cavalls i tancs van seguir utilitzant-se en les mateixes batalles. En comparació amb la seva limitada utilitat en el Front Occidental, "la cavalleria era literalment indispensable" al front oriental i al Front de l'Orient Mitjà.

Els grans canvis en l'ús tàctic de la cavalleria van ser una característica marcada de la Primera Guerra Mundial, ja que l'armament millorat va fer que les càrregues frontals no funcionessin. Tot i que la cavalleria es va utilitzar efectivament a Palestina, a la Tercera Batalla de Gaza i a la Batalla de Megiddo, en general el sistema de guerra havia canviat. Els tancs començaven a imposar-se en la lluita de xoc. L'ús de la guerra de trinxeres, els filferros i metralladores van fer que la cavalleria tradicional gairebé quedés obsoleta.Carver, Britain's Army in the 20th Century, p. 123 Després de la guerra, els exèrcits de les potències mundials van iniciar un procés fort de mecanització, i la majoria dels regiments de cavalleria es van convertir en unitats mecanitzades, o es van dissoldre.Carver, Britain's Army in the 20th Century, p. 154–57 L'historiador G.J. Meyer escriu que "la Gran Guerra va portar el final de cavalleria".Meyer, A World Undone, p. 264 Des de l'edat mitjana fins al , la cavalleria havia dominat els camps de batalla, però des de la Guerra Civil Americana, el seu valor en la guerra estava disminuint, a mesura que l'artilleria es va fer més poderosa, reduint l'efectivitat del les càrregues de xoc. El Front Occidental en la Primera Guerra Mundial va demostrar que la cavalleria era gairebé inútil contra l'armament modern, i també va reforçar la idea que era difícil de transportar i subministrar. Els oficials de cavalleria britànics, molt més que els seus homòlegs europeus continentals, van persistir en utilitzar i mantenir la cavalleria, creient que les tropes muntades serien útils per explotar avenços d'infanteria i, en les circumstàncies adequades, podrien fer front a les metralladores. Cap d'aquestes creences va resultar ser correcta.

Imperi britànic Regne Unit alt=A large group of men and horses drawn up into lines in a field and on the adjoining road. A hill with trees and tents can be seen in the background.|esquerra|miniatura|El 20è Deccan Horse formant en posició de graduació durant la Batalla de Bazentin Ridge, 1916. La Gran Bretanya havia augmentat les seves reserves de cavalleria després de veure l'efectivitat dels bòers muntats durant la Segona Guerra Boer (1899-1902).Dent, Cleveland Bay Horses, p. 61–64 Les unitats de cavalls van ser usades des dels primers dies de la Primera Guerra Mundial: el 22 d'agost de 1914, el primer tret britànic de la guerra a França va ser disparat per un cavaller, Edward Thomas, del 4t Royal Irish Dragoon Guards, prop de Casteau, durant una patrulla en la construcció de la Batalla de Mons. Durant els primers 19 dies de preparació de la Gran Bretanya, que començava la mobilització per la guerra, el dia 24 d'agost de 1914, el 9è Llancers, regiment de cavalleria dirigit per David Campbell, va comprometre soldats alemanys amb un esquadró de la 4a Guàrdia de Dragons contra la infanteria i armes alemanyes. Campbell va obeir les seves ordres de càrrega, encara que creia que el curs d'acció més prudent hauria estat combatre a terra. La càrrega resultant va provocar una pèrdua britànica de 250 homes i 300 cavalls. El 7 de setembre, les tropes de Campbell van carregar de nou, aquesta vegada cap al 1a Guàrdia de Dragons alemanya, un altre regiment de llancers de cavalleria. El mateix any la Household Cavalry britànica va completar la seva penúltima operació a cavall: La gran retirada aliada. miniatura|Simulador per l'ensinistrament dels cavallers britànics, abans del 1915. Quan van arribar al riu Aisine i trobant-se amb la línia de trinxeres, la cavalleria esdevingué ineficaç. Mentre les divisions de cavalleria encara es trobaven formades a Gran Bretanya, les tropes de cavalleria ràpidament es van acostumar a lluitar desmuntades.Braddon, All the Queen's Men, pp. ĉ187–88 El Regne Unit va seguir utilitzant la cavalleria durant tota la guerra, i el 1917, la Household Cavalry va dur a terme la seva última càrrega muntada durant un atac de distracció a la línia Hindenburg a Arràs. A les ordres del mariscal de camp Douglas Haig, els Life Guards i els Royal Horse Guards, acompanyats pels homes del 10è Hússars, carregats de metralladores pesades i filferros, i van ser assassinats pels defensors alemanys; els hussars van perdre dos terços del seu nombre en el càrrec. L'última fatalitat britànica de l'acció enemiga abans de l'armistici va ser la d'un cavaller, George Edwin Ellison, de C Troop 5th Royal Irish Lancers. Ellison va ser assassinat per un franctirador quan el regiment es va traslladar a Mons l'11 de novembre de 1918.

Malgrat el seu rècord desmesurat a Europa, els cavalls van resultar indispensables per a l'esforç de guerra britànic a Palestina, especialment sota el mariscal de camp Edmund Allenby, per a qui la cavalleria va formar un gran percentatge de les seves forces. La majoria de les seves tropes muntades no eren cavalleria regular britànica, sinó del Desert Mounted Corps, que consistia en una combinació de regiments d'Austràlia, Nova Zelanda, Índia i Regiments Yeomanry anglesos de la Territorial Force, equipats per la infanteria muntada mes que de la cavalleria. A mitjans de 1918, la intel·ligència turca estimava que Allenby comandava al voltant de 11.000 cavalleries.Erickson, Ordered to Die, p. 195–197 Les forces d'Allenby van aixafar als exèrcits turcs en una sèrie de batalles en curs que incloïen l'ús extensiu de la cavalleria per ambdós costats. Alguns tàctics de la cavalleria consideren aquesta acció com una reivindicació de la utilitat de la cavalleria, però altres assenyalen que els turcs van ser superats en nombre de dos a un a la fi de 1918, i no eren tropes de primera classe.Ellis, Cavalry, p. 176–177 Els cavalls també van ser muntats pels oficials britànics de l' Egyptian Camel Transport Corps a Egipte i Palestina durant Campanya del Sinaí i Palestina.McPherson, et al., The man who loved Egypt, p. 184–186 miniatura|Cavalleria India al Front de l'Oest el 1917.

India