Els fets de Bisesero van tenir lloc el 1994 a un grup de turons anomenats Bisesero a l'oest de Ruanda.
En la memòria ruandesa, Bisesero es reputa com un lloc de resistència dels tutsi. A més, durant el genocidi de Ruanda d'abril a juny de 1994, milers de tutsis van buscar refugi en aquest turó on més d'ells, segons els supervivents, van ser massacrats sota el govern interí ruandès per la milícia Interahamwe i les Forces Armades Ruandeses.
Ruandesos i periodistes francesos han fet sorgir a França una controvèrsia sobre la conducta que l'exèrcit francès hauria tingut al començament de l'Operació Turquesa amb els refugiats tutsis a Bisesero. Aquesta controvèrsia s'ha prolongat des de 2005 davant la justícia francesa.
La cadena de turons Bisesero es troba al nord-oest de Gishyita i al sud-est de Gisovu, en línia recta a una desena de quilòmetres al sud de Kibuye al camí de Gisovu a través Gishyita. El turó més alt té uns dos mil metres d'altitud i està obert a un vast panorama l'oest del llac Kivu i les seves illes.
La història de Bisesero fins a mitjans de juny de 1994 La gent d'aquesta regió, els Abasesero, tenen reputació de ser pastors tutsis, dotats d'una forta resistència per defensar els seus ramats d'atacs exteriors. En la història de les primeres repúbliques ruandeses durant els esdeveniments de 1959 i 1962, la seva capacitat de defensa hauria estalviat la violència que van patir els altres tutsis de Ruanda. En 1973 només es van cremar dues cases.Résistance au génocide - Bisesero - avril-juin 1994 - African Rights - Témoin n. 8 La història d'aquesta regió és coneguda a partir d'una enquesta duta a terme per African Rights.
El 1994, basant-se en aquesta reputació, els tutsis de Bisesero es van convertir en un punt de trobada per resistir el genocidi.
De fet, en els primers dies després de l'atac contra l'avió del president Juvénal Habyarimana, els tutsis de Bisesero van ser atacats per ordre de les autoritats locals per la milícia Interahamwe, com a la majoria regions ruandeses. La resistència es va organitzar ja del 9 al 10 d'abril de 1994, incloent-hi molts veïns hutu que no van comprendre de seguida que els Interahamwe els demanarien que es posessin del seu costat. Aquests hutu es van unir immediatament per defensar la regió contra la violència. Però sota la influència de la propaganda oficial, en una setmana, els discursos ètnics de les autoritats locals van obligar els hutus a separar-se dels tutsis. El repartiment de la població es va produir i els tutsis es van reagrupar en punts considerats més estratègics. Al mateix temps, a les comunitats veïnes es van desenvolupar massacres i altres tutsis van acudir a Bisesero.
Davant les Forces Armades Ruandeses i la milícia Interahamwe, civils tutsis sense més armes que llances i pals, va recórrer a trucs per combatre barrejant-se amb els seus agressors, i si bé alguns milicians van morir, la desigualtat de les forces no els va permetre escapar de les massacres, com a tot arreu a Ruanda.
El divendres 13 de maig de 1994 les autoritats de Ruanda van planificar un atac massiu contra els tutsi de Bisesero. A més dels membres de la guàrdia presidencial i l'exèrcit de Rwanda, milicians d'altres parts de Ruanda estaven implicats en aquesta operació. Aquestes forces van ser acompanyades per autoritats locals, inclòs el prefecte de Kibuye, Clément Kayishema. Fins a mitjan juny es van repetir molts atacs i van causar moltes morts. D'acord amb l'enquesta d'African Rights, de cinquanta mil resistents tutsis a Bisesero en quedaven més de dos mil a final de juny, quan l'arribada dels soldats francesos de l'Operació Turquesa.
La majoria dels supervivents de Bisesero eren homes, com va notar l'enviat especial de Paris Match, que ha posat èmfasi que les dones i els nens foren eliminats ràpidament per aquestes caces repetides en terrenys difícils.«En una pista plena de cadàvers, els soldats [francesos] recullen els homes caçats [...]. Malauradament, hi ha poques dones i nens entre els ferits [...]. Les dones menys resistents, i, sovint carregades amb un nadó, van ser gairebé totes assassinades », Paris Match, del 14 juliol de 1994 reportatge efectuat el 30 de juny 1994 a Bisesero
Els esdeveniments des de l'arribada de l'Operació Turquesa Les massacres que van tenir lloc a Bisesero entre el 27 i el 30 de juny de 1994 D'acord amb l'enquesta d'African Rights publicada en 1998,<ref>Résistance au génocide - African Rights déjà citée</ref> al voltant de mil tutsis van ser massacrats en Bisesero entre el 27 i 30 de juny 1994.L'enquête sur le génocide rwandais pointe l'inertie de l'état-major français, Edouard de Mareschal, lefigaro.fr, 1 décembre 2015 El 30 de juny, l'exèrcit francès comptava amb una mica més de vuit-cents supervivents als quals va ajudar.
El correu del capità de fragata Marin Gillier, que figura continguda en els annexos de l'informe dels diputats, va confirmar que els atacs van tenir lloc a Bisesero durant aquests tres dies. Va atribuir el 30 de juny de 1994 a atacs de la milícia i FAR contra els infiltrats de FPR: «Es van posar en marxa missions de recerca i d'informació el 27 de juny a Gishyita […] i la regió de Gisovu. A continuació, hom s'adona que havia descobert a l'est de Gishyita un suposat punt d'infiltrats avançats del FPR […] En el lloc interrogo a la població que afirma que els turons de l'est estan infestats amb elements infiltrats del FPR per estendre el terror. […] Vers migdia, soroll de ràfegues d'armes automàtiques i explosions […] La població es qüestionada immediatament: serien un centenar de vilatans que atacarien als infiltrats del FPR.Courrier de Marin Gillier à la Mission parlementaire française, intitulé « Turquoise : intervention à Bisesero » ( du rapport). ».
La polèmica L'Operació Turquesa de l'exèrcit francès, que va tenir lloc del 22 de juny de 1994 al 21 d'agost de 1994, els primers contactes entre les tropes de Comandament d'Operacions Especials i refugiats tutsis a Bisesero esdevingueren objecte d'una controvèrsia, especialment entre França i Ruanda, cosa que fa difícil percebre el que va passar.
Les diferents versions d'aquests esdeveniments són dels ruandesos, dels periodistes occidentals i militars francesos presents al lloc, així com la jerarquia militar de l'Operació Turquesa, les investigacions de TPIR per jutjar els autors de genocidi en aquesta regió, el de la justícia de Ruanda, les anàlisis del parlament francès, de les diverses associacions i investigacions de periodistes i historiadors interessats en aquests esdeveniments.
Segons certes associacions, les versions tendeixen a evolucionar amb el temps i es poden distingir especialment aquells articles de periòdics de final de juny i principi de juliol de 1994, d'alguns articles de 1998 i correlativament la de la missió parlamentària francesa a Ruanda, les de 2004 al desè aniversari de la commemoració del genocidi, i finalment, les de 2005 després de les denúncies presentades a França pels ruandesos contra soldats de l'Operació Turquesa, encara que aquestes denúncies tractin diversos esdeveniments de l'Operació Turquesa. Entre aquestes diverses dates de ressorgiment de la controvèrsia s'han publicat a França llibres de diversos corrents que repeteixen aquests esdeveniments en un o més dels seus capítols.
Hi ha dues tendències principals. Una, els supervivents tutsis de Bisesero haurien estat descoberts els dies 26 o 27 de juny de 1994 per un destacament de l'Operació Turquesa, el líder del qual, el tinent coronel «Diego», els va prometre que tornarien i hauria advertit la jerarquia de l'Operació Turquesa. L'altra, aquest líder no hauria advertit a temps al seu superior i el destacament del capità Marin Gillier no va descobrir els supervivents fins al 30 de juny de 1994. Ambdues versions coincideixen que aquest destacament va rescatar immediatament als supervivents el 30 de juny de 1994, amb un número de 800.
En el fons d'aquesta controvèrsia, els ruandesos s'han queixat davant el tribunal aux armées de Paris, entre altres coses sobre aquests fets dels que els denunciants afirmen haver estat víctimes i voldrien jutjar la complicitat o no de les autoritats franceses en el genocidi a Ruanda perquè diuen que durant aquests tres dies la meitat dels últims supervivents van ser massacrats. Alguns fins i tot diuen que l'exèrcit francès va participar en les massacres.
Els grups i persones presents sobre el terreny En primer lloc descomptat els supervivents ruandesos, milicians, FAR, la població circumdant i les autoritats locals gestionades pel prefecte de Kibuye, Clemente Kayishema.
A partir del 22 de juny de 1994, també hi ha soldats de l'Operació Turquesa que depenen del Comando d'Operacions Especials (COS) liderats pel coronel Jacques Rosier. Sota el seu comandament hi ha dos oficials a la zona: el Comandant Marin Gillier i el Tinent-Coronel Jean-Rémy Duval, conegut pels periodistes sota el seu pseudònim "Diego".
Sortint de Cyangugu, a l'extrem sud-est de Ruanda, ascendeixen progressivament cap al nord fins a Kibuye (zona nord de l'Operació Turquesa) durant l'última setmana de juny. Han de baixar cap a la part sud-est de l'Operació Turquesa, anomenada Zona Sud, on arribaran a principis de juliol de 1994.
Els periodistes occidentals també es troben en aquesta àrea de Kibuye, principalment a la continuació de l'Operació Turquesa, en relació amb el servei de comunicació de l'exèrcit francès. Hi ha certes maneres:
des del 26 de juny de 1994 Vincent Hugeux de l'Express,-Les oubliés de Bisesero (L'Express du 30/06/1994)-Dix ans après le génocide, Retour à Bisesero (L'Express du 12/04/2004) Sam Kiley de The Times, Patrick de Saint-Exupéry de Le Figaro, Dominique Garraud de Libération,Dominique Garraud, Rwanda : L'armée française avance à pas compté, Libération, 27 juin 1994, i Christophe Boisbouvier de RFI.Radio France Internationale journal du soir du 28 juin 1994 a partir del 29 de juny de 1994 Corine Lesnes del diari le Monde, Raymond Bonner de New York Times a partir del 30 de juny de 1994 Michel Peyrard de Paris MatchEl 29 de juny de 1994, el ministre francès de Defensa, François Léotard, es trobava a Gishyita, a 5 kilòmetres de Bisesero, juntament amb Raymond Bonner i Corine Lesnes.
La versió del descobriment el 27 de juny de 1994 dels supervivents de Bisesero Aquesta és la versió presa per les autoritats de Rwanda. Testimonis de periodistes