La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra és una obra pòstuma editada per l'Editorial Teide a Barcelona l'any 1956 a cura de Joan Coromines. A més del prefaci de Coromines, l'obra s'estructura de la manera següent:
Contingut Prefaci
I. OrtografiaLes regles de l'accentuació gràficaEls dos accents agut i greuLa dièresiL'accent diacríticRecte ús de les lletresDiscrepàncies entre el català i el castellàII. Grup nominalFormes masculines i formes femenines de l'adjectiuNoms masculins i noms femeninsLes formes del pluralArticle definitArticle indefinitAdjectius pronominalsNúmeros cardinalsPronomsL'anomenat article neutreIII. VerbVerbs modelsInfinitiuGerundiIndicatiu present i subjuntiu presentImperatiuIndicatiu imperfetSubjuntiu imperfet i indicatiu perfetParticipi passatIndicatiu futur i condicional presentVerbs que s'aparten dels modelsIV. Complements del verbEls pronoms feblesEl complement-acusatiuEl complement-datiuAltres complements d'objecteComplements circumstancialsPreposicionsEl terme predicatiuEls adverbisV. Grups verbalsL'infinitiuEl gerundiEl participi passatProposicions subordinades i coordinadesProposicions relativesProposicions interrogativesProposicions conjuncionalsFets que es constaten en les subordinades i en les coordinadesVI. DerivacióNoms derivats d'altres nomsNoms derivats d'adjectiusNoms derivats de verbsAdjectius derivats de nomsAdjectius derivats d'altres adjectiusAdjectius derivats de verbsVerbs derivats de noms, adjectius i d'altres verbsAdverbisVII. ComposicióComposts formats amb prefixosEls altres compostsApèndixsÍndex analíticÚs de les preposicions i conjuncionsAclariments importantsAltres notes de menys importànciaAdditaments al capítol III
Segons Joan Coromines, es tracta d'una obra que supera les anteriors de Fabra: es concentra en la doctrina essencial i s'hi accentua l'aspecte codificador, ja que, en aquell moment, la reforma de Fabra ja havia estat acceptada per tothom. Així, hi inclou un gran nombre de qüestions que no havien estat tractades abans, especialment tracta amb més profunditat qüestions de sintaxi i lèxic. El conjunt de l'obra resulta útil per als parlants en general, però també per als mestres i els escriptors. De fet, ell mateix l'anomenava "la Gramàtica per als Mestres", segons explica Coromines: el mateix autor havia utilitzat l'expressió en alguna de les cartes que li havia adreçat.
Bibliografia Fabra, Pompeu (1956): Gramàtica catalana. Barcelona, Editorial Teide.
Categoria:Pompeu Fabra i Poch