Mònaco

El Principat de MònacoVegeu la secció sobre el nom. és una ciutat a la costa de la mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: Vila de Mònaco, Montecarlo i la Condamina). Se situa a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície de 2,08 km² i una població de 36.950 habitants (2013) dels quals 9.486 són de nacionalitat monegasca; és àmpliament reconegut com un dels llocs més cars i rics del món. La llengua oficial del principat és el francès. A més, el monegasc (un dialecte del lígur), l'italià i l'anglès són parlats i entesos per molts residents.

Amb una superfície de 2,1 km², és el segon estat sobirà més petit del món, després de la Ciutat del Vaticà. Els seus 19,009 habitants /km² el converteix en l'estat sobirà més densament poblat del món. Mònaco té una frontera terrestre de 5,47 km i la costa més curta del món d'aproximadament 3,83 km; té una amplada que varia entre 1.700 i 349 m. El punt més alt de l'estat és un camí estret anomenat Chemin des Revoires als vessants del Mont Agel, al barri de Les Révoires, que és a 161 m sobre el nivell del mar. El principat és a uns 15 km de la frontera amb Itàlia. El seu barri més poblat és Larvotto/Bas Moulins amb una població de 5.443 habitants el 2008. A través de la recuperació de terres, la massa terrestre de Mònaco s'ha ampliat un 20 per cent. L'any 2005 només tenia una superfície de 1.974 km².

El principat es regeix sota una forma de monarquia constitucional, amb el príncep Albert II com a cap d'estat, que exerceix un immens poder polític malgrat el seu estatus constitucional. El primer ministre, que és el cap del govern, pot ser ciutadà monegasque o francès; el monarca consulta amb el govern de França abans d'una cita. Els membres clau del poder judicial de Mònaco són magistrats francesos independents."Communiqué de la Direction des Services Judiciaires" , Government of Monaco (in French), 26 juny 2019. La Casa de Grimaldi governa Mònaco, amb breus interrupcions, des de 1297.In fact Francesco Grimaldi, who captured the Rock on the night of 8 gener 1297, was forced to flee Monaco only four years after the fabled raid, never to come back. La sobirania de l'estat va ser reconeguda oficialment pel Tractat Franco-Monegasco de 1861, amb Mònaco esdevenint membre de ple dret de vot de les Nacions Unides el 1993. Malgrat la independència de Mònaco i la política exterior separada, la seva defensa és responsabilitat de França, a més del manteniment de dues petites unitats militars.

El desenvolupament econòmic es va estimular a finals del amb l'obertura del primer casino de l'estat, el Casino de Montecarlo, i una connexió ferroviària amb París. Des d'aleshores, el clima suau, el paisatge i les instal·lacions de joc de Mònaco han contribuït a l'estatus del principat com a destinació turística i centre d'esbarjo per als rics. En els darrers anys, Mònaco s'ha convertit en un important centre bancari i ha intentat diversificar la seva economia en el sector serveis i en petites indústries d'alt valor afegit i no contaminants. Mònaco és famós com a paradis fiscal: el principat no té impostos sobre la renda de les persones físiques i impostos comercials baixos. Més del 30% dels residents són milionaris, amb preus immobiliaris que van arribar als 100.000 € per metre quadrat el 2018.

Mònaco no forma part formalment de la Unió Europea (UE), però participa en determinades polítiques de la UE, com ara controls duaners i fronterers. A través de la seva relació amb França, Mònaco utilitza l'euro com a única moneda; abans, utilitzava el franc monegasc, que estava vinculat i intercanviable amb el franc francès fins a l'1 de gener de 2002. Mònaco es va incorporar al Consell d'Europa el 2004 i és membre de l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF). També és l'amfitrió de la cursa anual de motors del circuit de carrer, el Gran Premi de Mònaco, un dels Grans Premis originals de la Fórmula 1. L'associació local d'esports de motor dona nom al Ral·li de Montecarlo, acollit al gener als Alps francesos. El principat compta amb un equip de futbol club, l'AS Monaco, que competeix a la Lliga 1 francesa i ha esdevingut campió de França en múltiples ocasions, i un equip de bàsquet, que juga a l'Eurolliga. Mònaco, un centre d'investigació sobre conservació marina, acull un dels primers hàbitats marins protegits del món, un Museu Oceanogràfic i els Laboratoris de Medi Ambient de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, que és l'únic laboratori marí de l'estructura de les Nacions Unides.

Nom Mònaco fou un port establert per grecs foceus de Massàlia, que l'anomenaren Mònoikos (, 'una sola casa'). Posteriorment, els romans adoptaren aquest nom, anomenant-la Monoecus.

En les llengües autòctones del país s'anomena Mónegue (occità) i Mu̍negu (lígur monegasc). En occità general s'anomena Monegue o Morgues, i en lígur general, Mónego, forma presa per l'italià i convertida en Monaco. De l'italià, llengua oficial fins al , el nom fou manllevat pel francès, que substituí l'italià com a llengua oficial, i així la forma Monaco esdevengué internacional.

En català, el nom històric i tradicional és Mònec.Gran Enciclopèdia Catalana, «Mònaco». No obstant això, la forma ha caigut en desús i gairebé no és promoguda per cap institució o entitat; en conseqüència, la forma més utilitzada és Mònaco, presa de l'italià. El llibre d'estil de Vilaweb, per la seva banda, preconitza l'ús de Mònegue, presa de l'occità.

Geografia miniatura|Mapa de Mònaco esquerra|miniatura|Vista per satèl·lit de Mònaco, amb la frontera entre França i Mònaco mostrada en groc Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km², fent de Mònaco el segon país més petit i més densament poblat del món. El país té una frontera terrestre de només 5,47 km, una línia de costa de 3.83 km, una frontera marítima que s'estén 22,2 km, i una amplada que varia entre 1.700 i 349 m. El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja. Limita amb el departament francès dels Alps Marítims per tres costats, amb un costat voreja el mar Mediterrani. El seu centre és d'uns 16 km d'Itàlia i només 13 km al nord-est de Niça.

El punt més alt del país es troba a l'accés a l'edifici residencial Patio Palace al Chemin des Révoires (barri Les Révoires) des de la D6007 (carrer Moyenne Corniche) a 164,4 m sobre el nivell del mar.Highest point at ground level (Access to Patio Palace on D6007) El punt més baix del país és el mar Mediterrani. El rierol de Saint-Jean és la massa d'aigua més llarga, al voltant de 0,19 km de llargada, i Fontvieille és el llac més gran, aproximadament 0.5 ha.

Després d'una recent expansió del Port Hèrcules, l'àrea total de Mònaco va créixer fins a 208 ha; posteriorment, s'han aprovat nous plans per ampliar el districte de Fontvieille unes 8 ha, amb terrenys recuperats al mar Mediterrani. Els projectes de recuperació de terres inclouen l'ampliació del districte de Fontvieille. Hi ha dos ports a Mònaco, Port Hèrcules i Port Fontvieille. Hi ha un port francès veí anomenat Cap d'Ail que es troba prop de Mònaco. L'únic recurs natural de Mònaco és la pesca;Archived at Ghostarchive and the : ja que gairebé tot el país és una àrea urbana, Mònaco no té cap tipus d'agricultura comercial.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l'estiu i a l'hivern, 5,5 °C de mínima. El seu clima és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l'hivern entre els mesos de novembre i gener, i és comparable amb el clima mediterrani de la costa gironina.

Divisions administratives

Mònaco és el segon país més petit del món per superfície; només la Ciutat del Vaticà és més petita. Mònaco és el país més densament poblat del món. L'estat consta d'un sol municipi (comuna), la comuna de Mònaco. No hi ha distinció geogràfica entre l'estat i la ciutat de Mònaco, tot i que les responsabilitats del govern (a nivell estatal) i del municipi (a nivell de ciutat) són diferents. Segons la constitució de 1911, el principat estava subdividit en tres municipis:

Vila de Mònaco, l'antiga ciutat i seu del govern del principat sobre un promontori rocós que s'estén al Mediterrani, conegut com el Roca de Mònaco, o simplement La Roca; Montecarlo, la principal zona residencial i turística amb el Casino de Montecarlo a l'est i al nord-est; La Condamina, el tram sud-oest que inclou la zona portuària, Port Hèrcules.

Els municipis es van fusionar en un l'any 1917, i després se'ls va concedir l'estatus de Barris:

Fòntvielha (o Fontvieille) es va afegir com a quart barri, una zona de nova construcció guanyada al mar als anys setanta; Moneguet (o Moneghetti) es va convertir en el cinquè barri, creat a partir d'una part de la Condamina; Larvòt (o Larvotto) es va convertir en el sisè, creat a partir d'una part de Montecarlo; La Rossa e Sant Roman (La Rousse/Saint Roman, incloent Le Ténao) es va convertir en el setè barri, també creat a partir d'una part de Montecarlo.

Posteriorment, es van crear tres barris addicionals, que després es van dissoldre el 2013:

Saint Miquel, creat a partir d'una part de Montecarlo; La Còla, creat a partir de part de la Condamina; Les Reveres, també creat a partir d'una part de la Condamina. La major part de Saint Miquel va tornar a formar part de Montecarlo el 2013. La Colle i Les Révoires es van fusionar el mateix any com a part d'un procés de redistricte, on van passar a formar part de la sala més gran del Jardin Exotique. Es va planificar un barri addicional mitjançant una nova recuperació de terres que s'establirien a partir del 2014 però el príncep Albert II va anunciar en el seu discurs d'Any Nou de 2009 que havia acabat amb els plans a causa del clima econòmic de l'època. El príncep Albert II a mitjan 2010 va reiniciar amb fermesa el programa. El 2015, es va anunciar un nou desenvolupament anomenat Anse du Portier.

Barris tradicionals i zones geogràfiques modernes Els quatre barris tradicionals de Mònaco són la Vila de Mònaco, la Condamina, Montecarlo i Fontvièlha. El suburbi de Moneguet, la part d'alt nivell de la Condamina, és generalment vist avui com un cinquè barri eficaç de Mònaco, amb una atmosfera i una topografia molt diferents en comparació amb la Condamina de baix nivell.

A efectes urbanístics, una ordenança sobirana de 1966 dividia el principat en sectors reservats, «el caràcter actual dels quals cal preservar», i barris. El nombre i els límits d'aquests sectors i barris s'han modificat diverses vegades. L'última divisió data del 2013 i va crear dos sectors reservats i set barris. Actualment s'està construint un nou districte de 6 hectàrees, el Port, sobre el mar.

Arquitectura Mònaco presenta una àmplia gamma d'arquitectura, però l'estil característic del principat, especialment a Montecarlo, és el de la Belle Époque. Troba la seva expressió més florida al Casino de 1878–9 i a la Salle Garnier creat per Charles Garnier i Jules Dutrou. Els elements decoratius inclouen torretes, balcons, pinacles, ceràmica multicolor i cariàtides. Aquests es van combinar per crear una fantasia pintoresca de plaer i luxe, i una expressió seductora de com Mònaco busca i encara busca, retratar-se a si mateix. Aquest capriccio d'elements francesos, italians i espanyols es va incorporar a les viles i apartaments d'hacienda. Després d'un desenvolupament important a la dècada de 1970, el príncep Ranieri III va prohibir els edificis de gran alçada al principat. El seu successor, el príncep Albert II, va anul·lar aquest Ordre Sobirà. En els darrers anys l'acceleració de la demolició del patrimoni arquitectònic de Mònaco, incloses les seves vil·les unifamiliars, ha generat consternació. El principat no té legislació de protecció del patrimoni.

Clima