La fotografia de Kirlian és coneguda per la creació d'una càmera especial. Aquesta és capaç de captar la radiació biogenètica o efecte corona que desprenen els organismes o els objectes a través de l'exposició d'un voltatge d'alta freqüència, però a baix corrent. Aquesta petita radiació magnètica es troba entre els 2 i 3 mm d'espessor aproximadament i està directament relacionada amb el camp electromagnètic de les terminacions nervioses del cos humà. Té una gran semblança amb el Foc de Sant Elm. miniatura|Exemple de fotografia Kirlian.
Història Antecedents L'any 1845 Karl Von Reichenbach, científic alemany, va confirmar una emanació dels cossos universal de la matèria que va anomenar Od.
L'any 1880 el científic nord-americà Nikola Tesla va demostrar que quan el cos és exposat a un camp electromagnètic, apareixen descàrregues elèctriques al voltant d'aquest.
L'any 1911 Walter J. Kilner, cap de departament d'electroteràpia de l'hospital Santo Tomás de Londres, va descobrir que dues plaques de vidre amb dycianina (una tinta derivada de l'alquitrà) es podia fer visible a l'ull humà la llum ultravioleta. El fet que es pogués observar amb els ulls va demostrar la possible existència d'un camp bioplasmàtic humà invisible als ulls d'aquests.
L'any 1939 Edward Bach, bacteriòleg anglès i creador de la teràpia floral, va afirmar que l'ànima de l'home és real i que totes les malalties són conseqüència d'un desequilibri entre l'ànima i la personalitat.
L'any 1898 en una exhibició de fotografia a Rússia, Narkevich Tokdo va exposar electrofotografies. Va estar estudiant i va descobrir la luminescència de les mans humanes dins del camp d'un generador d'alt voltatge i va aprendre a fixar-ho en una placa fotogràfica, però després de la seva mort i a causa de la Revolució Russa els seus estudis van ser oblidats, van desaparèixer i no es va recuperar la investigació fins l'arribada del matrimoni Kirlian.
Descobriment per causalitat Durant la dècada dels 30, el matrimoni de Semyon Davidovitch y Valentina Chrisanfovka treballaven en l'hospital de Alma Ata, Unió Soviètica. Un dia Semyon estava arreglant un equip de medicina de raigs X al laboratori i sense voler va tocar un elèctrode que li va donar una descàrrega elèctrica, la qual li va permetre veure una espurna a la seva mà. A l'instant, va posar el dit a sobre del paper fotosensible i automàticament va quedar fotografiat. En el moment no es va adonar, però passat el revelatge de la fotografia, es va adonar que al voltant dels seus dits apareixien llums. Van realitzar diferents fotografies amb la dona i altres voluntaris del laboratori i van observar que no sempre apareixien les mateixes llums.
Des de llavors volien aconseguir fotografiar cossos en el moment que eren sotmesos a intensos camps elèctrics d'alta freqüència. El sistema per tal d'aconseguir-ho va ser inventat pel mateix Semyon. A l'any 1939, després de molts intents, van acabar descobrint que si posaven cos o un objecte en contacte directe amb la pel·lícula fotogràfica i emetien un camp elèctric d'alta freqüència, la pel·lícula registrava una intensitat lluminosa al voltat del cos exposat. Aquesta lluminositat que van ser capaços de fotografiar a final de la dècada dels 30 es va acabar anomenant aura o bioplasma.
Comença l'estudi A partir d'aquest descobriment, van començar a estudiar aquest tipus de reaccions lluminoses que recobrien el cos dels éssers humans. Al mateix moment, Kirlian i la seva muller van decidir apartar la resta de projectes per concentrar-se en el seu nou invent i focalitzar-se en obtenir més resultats.
Encara que ells no fossin conscients del tot, s'havia obert una porta a un món totalment desconegut i que revolucionaria tota la realitat del moment. Tots els éssers vius, fossin com fossin, desprenien un aura de colors que els fascinava. No es tenia clar què era allò que s'estava fotografiant i poca gent es va atrevir a fer una hipòtesi rellevant sobre el tema durant un temps, només es van fixar en que no sempre es presentava de la mateixa manera, canviava de forma d'un instant a un altre en el mateix objecte o persona. Van comprovar que la lluminositat dels objectes era el mateix per a l'objecte, però variava sensiblement en funció de diferents paràmetres: salut, consciència, moment del dia, ingesta de drogues, etc.
També van estar experimentant amb plantes, Kirlian va descobrir que no tenien la mateixa lluminositat les plantes que estaven fresques que les seques. També va fer un experiment amb dues fulles de plantes idèntiques. La seva lluminositat no es representava igual tot i que fossin plantes idèntiques. Més tard es va descobrir que una d'aquestes havia estat infectada i havia emmalaltit. Kirlian ho va descobrir a través de la fotografia abans que la planta manifestés la seva malaltia.
A l'any 1949 es va crear un aparell molt senzill basat amb aquesta idea i es va anomenar "un mètode de fer fotografies a través de corrent d'alta freqüència" o el que es coneix més com a "efecte Kirlian".
A l'any 1958 els Kirlians van publicar els resultats dels seus experiments per primer cop. Van aconseguir més de 30 patents i van donar diferents conferències per tota la Unió Soviètica en les quals expressava els potencials de la fotografia Kirlian sobre les utilitzacions en el món mèdic i la capacitat de captar l'aura de les persones. Aquesta connexió amb l'espiritualitat va generar que el govern comunista declarés les seves investigacions com a secretes. Per a occident aquestes investigacions van trigar a arribar.
Durant els anys 60 es va establir que l'aura que es projectava no era simplement una emanació del cos físic. Es tractava d'un estat material format per ions i electrons lliures. Va començar a sorgir la idea d'un Quart estat de la matèria. Es creia que la fotografia inventada per Kirlian ens podia ajudar a descobrir certs fenòmens a la vegada que es produïen i ens permetia entendre la seva naturalesa paranormal. A partir del que ja sabien de que no sempre es comportava igual amb el mateix objecte o ésser, es van adonar que no era el mateix realitzar fotografies a una persona que havia consumit drogues o a una d'edat avançada que a una altra tipus de persona.
Durant l'any 1962 es va començar a donar a conèixer els estudis del matrimoni Kirlian. En la dècada dels 70 van sorgir diferents articles sobre la fotografia Kirlian, bàsicament eren intercanvis d'informació entre científics. En aquesta dècada, a causa d'una sèrie de filtracions, Sheila Ostrander i Lynn Shroeder van publicar un llibre als Estats Units anomenat Psychic Discoveries Behind the Iron Curtain, en el qual es tractava aquest tema. Això va generar que es comencés a parlar de la fotografia Kirlian i, arran d'aquest interès, es va celebrar una conferència l'any 1972 a la universitat de Kazakh i van arribar els primers equips importats de Txecoslovàquia als Estats Units. El tema de l'aura de Kirlian es va posar de moda tant a Rússia coma Europa. Al 1973 va sorgir un reportatge a "Popular Photography Magazine" que qualifica la fotografia Kirlian de "un fascinant desenvolupament de la tecnologia, l'art i la ciència. Al 1976 es farà una segona conferència
En el món occidental el seu desenvolupament va ser espectacular, es van buscar diferents aplicacions de l'invent (mèdiques, artístiques, etc.). Un dels experiments més famosos que es coneix d'aquesta època va ser el realitzat per Thelma Moss. Va ser una coneguda psicòloga i parapsicòloga que va centrar la majoria de la seva carrera professional en estudiar la fotografia Kirlian i les seves aplicacions. L'experiment es coneix com a imatge fantasma d'una fulla d'arbre. Aquest consistia en col·locar una fulla sobre una placa-elèctrode i realitzar una fotografia Kirlian per tornar-la a fer més tard tallant i traient la meitat de la fulla. Així s'obtenia una imatge en la qual apareixia la imatge completa, incloent el tros tallat. Aquest experiment va acabar sent un frau perquè es va descobrir que si canviaves la placa aquest efecte no es produïa, això era degut a la humitat que havia desprès el tros de fulla a la placa-elèctrode i havia reaccionat en el moment de realitzar la imatge fantasma. Tant Thelma Moss com Kendall Johnson van estar realitzant cerques sobre el tema a la universitat de UCLA. Van aportar informació sobre la parapsicologia, però aquesta no era suficientment vàlida i es va aturar l'any 1979.
Evolució de la fotografia Kirlian Actualment s'ha anomenat com a efecte Kirlian, ja que en àmbits psicològics ens ajuda a entendre millor els processos electrofisiològics que es formen al cos.Tot i així encara hi ha molta part dels estudis que va realitzar el matrimoni Kirlian que han quedat sota el control de l'exèrcit soviètic i no s'han publicat. Als anys 70 es va poder descobrir conceptes del que havien estat estudiant en secret, però la realitat és que hi ha molts estudis que han quedat en l'anonimat o encara es mantenen en secret.
L'any 1987 es va fundar la Unió de Bioelectrografia Mèdica i Aplicada. Eren un grup d'investigadors que es van reunir amb l'objectiu de donar-li més valor científic a la bioelectrografia, intercanviar experiències sobre aquest tema i establir patrons científics sobre la investigació.
Després de dècades de recerca i experimentació han produït una modernització de les càmeres que va inventar Kirlian. Actualment existeix L'avançada energia i tecnologia aura i han inventat una nova generació de càmeres Aura per part de Chi-Energy imaging.
Durant aquests últims anys s'ha descobert que el que realment es fotografia és l'efecte corona que es produeix en qualsevol ésser o objecte. Científics han demostrat que la fotografia Kirlian només indica valors de pressió, humitat, contacte a la terra i conductivitat i que la variació de la forma o del color d'una foto és degut a la variació d'aquests elements.
Com que no hi ha una resolució clara de la seva possible utilització, encara hi ha grups de persones que treballen amb medicina alternativa que defensen la seva aplicació en la psicologia basant-se en arguments místics que s'acosten més a les noves fronteres establertes per la física quàntica i la psicologia transpersonal. També ha estat utilitzat en altre tipus d'àmbits de la comunicació com per exemple en l'àlbum de Living in the Material World de George Harrison, inclou fotografies de la mà del cantant subjectant un medalló Indú.
Patró Milhomens Newton Milhomens va ser un científic brasiler que va començar a estudiar la fotografia Kirlian sobre els anys 70. Els seus estudis van començar amb fotografies que realitzava a parelles que s'estimaven o s'odiaven moltíssim. Va comprovar que en les fotografies es podia veure reflectit aquest sentiment d'amor o repulsió que es tenien ambdós pacients. Es va adonar de que potser hi havia alguna relació entre el camp electromagnètic i les emocions de les persones i va començar a investigar més a fons. Sempre utilitzava les fotografies Kirlian com a mètode de diagnòstic.
Patró Korotkov Korotkov va ser catedràtic a la universitat de Sant Petersburg (nord-occidental de Rússia). Va inventar un dispositiu que es connectava a l'ordinador i et permetia enviar les fotografies Kirlian a l'ordinador per tal de ser reproduïdes i processades.
Funcionament de la càmera