La serp bruna oriental (Pseudonaja textilis) és una espècie extremadament verinosa de la família Elapidae, pròpia d'Austràlia oriental i central i de Nova Guinea del sud (Australàsia). És considerada la segona serp terrestre més verinosa del món, després de la serp taipan. D'acord amb el seu valor DL50 (subcutani) en ratolins,"LD50".seanthomas.net. Obtingut de l'original l'1 de febrer de 2012.Fry, Bryan Grieg. "Sub-cutaneous LD-50s know". Australian Venom Research Unit. University of Queensland. Obtingut de l'original en febrer 5 de 2005. Recuperat el 25 de desembre de 2011. s'estima que és la responsable d'aproximadament el 60% de morts per picada de serp a Austràlia. Descrita per primera vegada per André Marie Constant Duméril el 1854, aquesta espècie de serp ovípara, en edat adulta, pot arribar a mesurar 2 m (6,6 ft) de llargada, i presenta taques de tons marronosos diversos al llom, des de pàl·lids a pràcticament negres, i una part inferior d'un to crema-groguenc pàl·lid, sovint amb taques taronges o grises.
Es poden trobar serps marrons orientals a la majoria d'hàbitats d'Australàsia, excepte a boscos densos. Ha esdevingut més comuna en terres de conreu i als afores de nuclis urbans, ja que es beneficia de l'agricultura perquè augmenta el nombre d'individus de la seva presa principal, el ratolí comú.
Taxonomia El zoòleg francès André Marie Constant Duméril va descriure la serp bruna oriental el 1854 sota el nom de Furina textilis, en francès Furine tricotée (pel seu patró a la pell, que recordava una mitja), a partir de les dades d'un espècimen recollit l'octubre de 1846 per Jules Verreaux.Duméril, André Marie Constant; Bibron, Gabriel; Duméril, Auguste (1854). Erpétologie Générale ou Histoire Naturelle Complète des Reptiles (en francès). 7. Paris: Roset. p. 1242. part 2. L'herpetòleg alemany Johann Gustav Fischer va denominar aquesta espècie Pseudoelaps superciliosus el 1856 a partir d'un espècimen recollit de Sydney.Fischer, Johann Gustav (1856). "Neue Schlangen des Hamburgischenhte Naturhistorischen Museums". Abhandlungen aus dem Gebiete der Naturwissenschalften. Hamburg (en alemany). 3: 79-116 . El zoòleg alemany-britànic Albert Günther el 1858 va descriure la mateixa serp amb el nom de Demansia annulata.Günther, Albert (1858). Catalogue of Colubrine Snakes in the Collection of the British Museum. Londres, Regne Unit: British Museum. p. 213 (en anglès). L'any següent, el naturalista italià Giorgio Jan la va anomenar Pseudoelaps sordellii i Pseudoelaps kubingii.Jan, Giorgio (1859). "Plan d'une Iconographie descriptive des Ophidiens, et description sommaire de nouvelles espècies des Serpents". Revue et Magasin de Zoologie Pure et Appliquée (en francès). Bureau de la Revue et Magasin de Zoologie,. ser.2:v.11 (1859): 122-30 .
Gerard Krefft, conservador del Museu Australià, va reclassificar l'espècie de Duméril en el gènere Pseudonaja el 1862 després de recollir múltiples espècimens i d'establir que els patrons de la pell de les serps joves es desdibuixen i destenyeixen durant el creixement, sent menys visibles a l'adult. Va concloure així que la descripció original de Duméril va ser basada en un espècimen immadur, i va enviar un adult a Günther,Krefft, Gerard (1862). "Note on Furina textilis". Proceedings of the Zoological Society of London (en anglès): 149-50. el qual va catalogar-lo sota el nom nou el mateix any durant la nova catalogació d'espècies de serps de la col·lecció del Museu Britànic.Günther, Albert (1862). "On new species of snake in the collection of the British Museum". The Annals and Magazine of Natural History: Including Zoology, Botany, and Geology. (en anglès) 3. 9: 49-54 . Després d'examinar tots els espècimens, Günther va concloure que Furina textilis i Diemansia annulata es van basar en la descripció d'individus joves, mentre que Pseudoelaps superciliosus, P. sordelli, i P. kubingii es va basar en adults, però tots formaven part de la mateixa espècie, la qual va anomenar Diemenia superciliosa.Günther, Albert Carl Ludwig Gotthilf (1863). "Notes on Diemenia superciliosa". Proceedings of the Zoological Society of London (en anglès): 17-18. El 1896, el naturalista belga-britànic George Albert Boulenger li va donar el nom de Diemenia textilis.Boulenger, George Albert (1896). Catalogue of the snakes in the British Museum (Natural History) (en anglès). v.3 (1896). Londres, Regne Unit: imprès per ordre del Trustees British Museum (Història Narural). Departament de Zoologia. p. 325.
Les serps marrons van recatalogar-se del gènere Diemenia a Pseudonaja de la mà del naturalista australià Eric Worrell a principis dels anys 1960s en la base de morfologia dels seus cranis, i reforçat per l'herpetòleg americà Samuel Booker McDowell el 1967 en la base als músculs de les glàndules productores de verí. Aquesta classificació ha estat seguida pels autors subsegüents.Mengden, Gregory A. (1983). "The taxonomy of Australian elapid snakes: a review" (PDF). Records of the Australian Museum (en anglès). 35 (5): 195-222. . doi:10.3853/j.0067-1975.35.1983.318.
Un estudi d'ADN mitocondrial de 2008 va mostrar tres llinatges amplis: un clade sud-oriental propi d'Austràlia Meridional, Victòria i del sud-est i les costes de Nova Gal·les del Sud; un clade nord-oriental del nord i oest de Nova Gal·les del Sud i Queensland; i un clade del territori central (i presumiblement nord) australià, del Territori del Nord. Durant el Plistocè, gràcies a l'existència de ponts continentals naturals entre Austràlia i Nova Guinea, el clade central va colonitzar la regió al voltant de Merauke al sud-est de Papua Occidental, i el clade nord-oriental va colonitzar la Badia de Milne, la Província d'Oro, i Províncies Centrals a Papua Nova Guinea oriental.Williams, David J.; O'Shea, Mark; Daguerre, Roland L; Pook, Catherine E.; Wüster, Wolfgang; Hayden, Christopher J.; McVay, John D.; Paiva, Owen; Matainaho, Teatulohi; Winkel, Kenneth D.; Austin, Christopher C. (2008). "Origin of the eastern brownsnake, Pseudonaja textilis (Duméril, Bibron and Duméril) (Serpentes: Elapidae: Hydrophiinae) in New Guinea: evidence of multiple dispersals from Australia, and comments on the status of Pseudonaja textilis pughi Hoser 2003" (PDF). Zootaxa. 1703: 47-61.
P. textilis és un tàxon monotípic.Australian Biological Resources Study (26 Agost 2013). "Species Pseudonaja textilis (Duméril, Bibron & Duméril, 1854)". Australian Faunal Directory Canberra, Australian Capital Territory: Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts, Australian Government (en anglès). Recuperat el 24 d'octubre de 2017. Raymond Hoser va descriure totes les poblacions de Nova Guinea com Pseudonaja textilis pughi basant-se en un recompte de dents maxil·lars diferent respecte les poblacions australianes. Tanmateix, aquesta diferència era inconsistent i com que no hi ha cap població de serp bruna de Guinea Nova distinta genèticament, aquest tàxon no és reconegut. Els herpetòlegs australians Richard W. Wells i C. Ross Wellington van descriure la Pseudonaja ohnoi el 1985 a partir d'un espècimen gran de Mount Gillen, prop d'Alice Springs, distingint-lo segons el nombre d'escates de la seva pell,Wells, Richard W.; Wellington, C. Ross (1985). "A classification of the Amphibia and Reptilia of Australia" (PDF). Australian Journal of Herpetology, Supplementary Series (en anglès). 1: 1-61 . però per ara no és considerada una espècie diferent.
Descripció La serp bruna oriental és una espècie prima o moderadament gruixuda, amb uniformitat morfològica entre el cap i el coll.Beatson, Cecilie (30 d'octubre de 2015). "Eastern Brown Snake". Animal Species. Australian Museum (en anglès). Recuperat el 12 d'octubre de 2017. El seu morro té un aspecte arrodonit vist des de sobre. La majoria d'espècimens tenen una longitud total (incloent cua) de fins a 1,5 m (4,9 ft),Sutherland, Struan K.; Tibballs, James (2001) . Australian Animal Toxins (2a ed.) Melbourne del Sud, Victòria: Oxford University Press (en anglès) p. 102-103. amb alguns espècimens més grans que poden assolir els 2 m (6,6 ft).Cogger, Harold G. (2014) . Reptiles and Amphibians of Australia (7a ed.). Melbourne, Victòria: CSIRO Publishing. p. 928. La mida màxima enregistrada és la d'un individu que mesurava 2,4 m (7,9 ft).
L'adult de la serp bruna oriental presenta colors diversos. La part superior varia en una gamma que va de marró pàl·lid a fosc, quasi negre,Skinner, Adam (2009). "A multivariate morphometric analysis and systematic review of Pseudonaja (Serpentes, Elapidae, Hydrophiinae)". Zoological Journal of the Linnean Society (en anglès). 155: 171-97. doi:10.1111/j.1096-3642.2008.00436.x. i en alguns casos amb ombres taronja o marró vermellós, amb els pigments més intensos a la part posterior de les escates dorsals. Les serps marrons orientals de Merauke tenen el llom en tons entre marronosos i oliva, mentre que aquelles de Papua Nova Guinea oriental són de tonalitats molt fosques de gris-marró o negrós. Tenen la llengua fosca,Greer, Allen E. (1997). The Biology and Evolution of Australian Snakes. Chipping Norton, Nova Gal·les del Sud: Surrey Beatty & Sons. p. 139, 143, 147-8, 205, 233, 238, 243. i l'iris és negre amb un anell d'un to pàl·lid de groc-marronós o taronja al voltant de la pupil·la. La barbeta de la serp bruna oriental i la seva part inferior és de color crema o groc pàl·lid, de vegades variant a marró o gris-marronós cap a la cua. Sovint tenen taques de color taronja, marró o gris fosc a la part ventral, especialment a la part anterior. Les escates ventrals sovint estan delimitades amb marró fosc a les seves vores posteriors.
Els individus joves poden variar respecte les seves marques a la pell, però generalment tenen el cap negre, amb un morro marró més clar i una banda negra a la nuca. Els seus cossos poden ser marró uniforme, o tenir moltes bandes negres, o un patró de xarxa. Totes les marques més fosques se'ls destenyeixen amb l'edat. Dels ous que es desenvolupen en àrees més fredes sovint neixen serps joves amb més bandes a la pell.
La seva part ventral groguenca serveix per distingir-la de la Pseudonaja affinis i de la Pseudonaja inframacula, les quals són completament marrons o amb la part inferior grisa. La serp bruna oriental té la pell de dins la boca de color rosa, mentre que la serp bruna del nord i l'occidental la tenen negra. Les serps marrons orientals grans sovint es confonen amb la serp de Mulga (Pseudechis australis), l'hàbitat de la qual comparteixen a moltes àrees, però es poden distingir per la menor mida del cap de la P. textilis. Les serps marrons orientals joves tenen marques al cap similars a les de la Furina diadema, les serps grises, (Hemiaspis damelii), la Parasuta dwyeri i la Suta suta."Eastern Brown Snake". Animals of Queensland. The State of Queensland (Queensland Museum). Recuperat el 12 d'octubre de 2017.
Escates La serp bruna oriental té 17 files d'escates dorsals a la part mitjana del cos, de 192 a 231 escates ventrals, de 45 a 75 escates subcaudals dividides (ocasionalment algunes de la part anterior no estan dividides), i una escata anal dividida. La seva boca està delimitada per sis escates supralabials per sobre i set (rarament vuit) escates sublabials a sota. La seva escata nasal és quasi sempre completa, i rarament és parcialment dividida. Els seus ulls tenen dos o en alguns casos estranys tres escates postoculars.
Distribució i hàbitat