Piotr Konstantínovitx Lésxenko (1898-1954) va ser un cantant de música lleugera en el període d'entreguerres. Va cantar gairebé exclusivament en rus. Lésxenko, Piotr Konstantínovitx // Bolxoi entsiklopeditxeski slovar El nom s'escriu i en .
Va prendre la nacionalitat romanesa després de l'annexió de Bessaràbia per Romania el 1918. Va ser conegut pels seus tangos, pels quals va rebre el sobrenom de «rei del tango rus», però també va cantar nombroses cançons populars de Rússia. Va fer nombroses gires a l'estranger, entre d'altres a París, Londres, Viena, Belgrad i Riga. A Bucarest era propietari del Bar Leșcenco al carrer Calea Victoriei. Arrestat el 1951, va ser enviat al canal Danubi-Mar Negra i va morir a l'hospital penitenciari de Târgu Ocna.
Joventut Piotr Lésxenko va néixer el 2 de juny de 1898 al poble d'Issàieve, prop d'Odessa, a la gubèrnia de Kherson, llavors part de l'Imperi Rus (ara part de l'óblast d'Odessa, Ucraïna) en una pobra i analfabeta família camperola ucraïnesa. En la seva primera infància, va cantar en un cor d'església i va aprendre a tocar la guitarra de 7 cordes.
Durant la Primera Guerra Mundial, la seva mare i el seu padrastre es van traslladar a Chişinău (gubèrnia de Bessaràbia), que més tard es va unir amb Romania (en l'actual Moldàvia). El 1915, als 17 anys, Petre es va inscriure a l'escola d'oficials de Chişinău. A l'any següent, fou enviat al front amb el rang d'oficial no comissionat. La Revolució de 1917 el troba a un hospital on va ser hospitalitzat després de ser ferit al front. Filipp Rubis - Голгофа для “короля танго” От посудомойки до шансонье №1- «За решеткой», número 1, gener-febrer de 2003 Segons informes d'oficials de l'exèrcit blanc el 1919, Lésxenko hauria participat en la Guerra Civil Russa, al bàndol de les forces contrarrevolucionàries com a oficial en un regiment dels cosacs del Kuban. Després de la derrota de l'exèrcit blanc, hauria estat evacuat de Crimea i hauria fugit cap a l'illa de Rodes on s'hauria familiaritzat amb la música gitana. Алексей Светайло - Петр Лещенко - танго обаяния No hi ha proves que confirmin aquestes afirmacions.
La família de Petre Leșcenco romangué a Chișinău. El 1917 va néixer la seva germana Valentina, i el 1920 la seva segona germana, Ecaterina .
Començament de la carrera musical Ja amb la ciutadania romanesa com a resident de Bessaràbia, Leşcenco torna a Romania. Té una vida dura amb diverses activitats ocasionals: fuster, director coral a la catedral de Chişinău, cambrer i d'altres. Tocava la guitarra durant els descansos entre els passis dels cinemes "Orpheum" i "Suzana". Després entrà en contacte amb un grup de joves del teatre de Chișinău i estigué actiu en la promoció de nous balls de moda, incloent la Lezguinka que es ballava a les pauses del cinema "Orpheum". Лещенко Петр Константинович - Лещенко Петр Константинович - 3 июня 1898 года – 16 июля 1954 год Posteriorment, Petre Leșcenco faria diverses gires a les ciutats de Bessarabia.
El 1925 Petre Leşcenco va marxar a París, on apareixia en un espectacle musical, tocant la balalaica. Després, vestit amb un abric cricassià, ballava un lezguinka amb una daga a les dents, que finalment llançava a terra. Aquesta actuació va tenir un èxit notable.Atès que desitjava millorar la seva tècnica de dansa, es va inscriure a l'escola de ballet de la ballarina Vera Trefilova, antiga solista del Teatre Mariïnski. Aquí coneix a Zinaida Zakit, una ballarina letona de Riga. juris eckstein - All That Was… - Posted in memoriam by Juris on Decembris 19, 2009 miniatura|Petre Leşcenco ballant amb Zinaida Zakit el 1929 Petre Leşcenco forma amb Zinaida Zakit una parella de ball que apareix amb èxit en diversos restaurants parisencs, alternant els números de ball amb diferents cançons. Leşcenco no tenia una veu forta i, en un moment en què no hi havia micròfons, no podia arribar a l'audiència en una sala d'espectacles, però les seves interpretacions eren perfectes per als menjadors de restaurant, més minsos.
El maig de 1926, un grup d'artistes polonesos que treballava en un restaurant a Cernăuţi va aconseguir un contracte teatral a Adana, Turquia i van demanar a Petre Leșcenco i Zinaida Zakit que els acompanyessin. De maig de 1926 a agost de 1928, la parella va fer una gira per Europa de l'Est i Orient Mitjà, passant per Istanbul, Adana, Esmirna, Beirut, Damasc, Alep, Atenes i Tessalònica. El 1927, a Esmirna, Petre Leșcenco es va casar amb Zinaida Zakit.
Després de la gira, Petre i Zinaida es van instal·lar a Chişinău i van actuar cada nit al restaurant "London" on tocava l'orquestra de jazz dirigida per Michael Weinstein.
Període dels anys 1930 El final de l'any 1930 representa la fide la primera etapa de la carrera de Petre Leșcenco. La seva esposa Zinaida estava embarassada i el gener de 1931 va néixer el seu fill Igor Leșcenco. Com que no podia ballar, Petre Leșcenco decidí intentar desenvolupar la seva carrera com a cantant, i renunciar a la dansa.
A la part antiga de Riga hi ha una petita cafeteria anomenada "AT". De vegades hi tocava una petita orquestra, organitzada pel violinista Herbert Schmidt, i sovint hi participaven cantants i l'actor rus Vsévolod Orlov amb diversos esquetxos. La cafeteria era el lloc de trobada dels intel·lectuals de la ciutat, inclòs el compositor Oskars Stroks,compositor de tangos, romances, foxtrots i cançons. Lésxenko va cantar i va enregistrar les cançons del compositor: «Txórnie glaza», «Siniaia rapsódiia», «Skajite, potxemu» i altres tangos i romances. Va treballar amb altres compositors, en particular amb Mark Marianovski, autor de "Tatiana", "Miranda", "Nàstia-iagodka".
Stroks també li va ensenyar la tècnica necessària per a les seves actuacions com a solista. Mentre havia estat ballarí, les seves cançons curtes es basaven en la respiració curta, apropiada al cansament després de l'esforç realitzat durant la dansa. Oskars Stroks li va ensenyar la forma de respirar adequada per a un cantant, i com podia utilitzar la seva veu que tenia un segell agradable però que no tenia un volum molt gran.
L'actuació va ser molt apreciat i va ser el començament de l'èxit internacional de Lésxenko. Els espectacles de Riga mostraren que el gènere de Lésxenko era molt més adequat per als petits salons, cafeteries o restaurants que per a l'escenari. Les seves representacions en sales de cinema van generar molt menys entusiasme.
A l'estiu de 1931, el seu agent, Dugànov, va organitzar per a Leşcenco una sèrie de concerts a Liepāja, a tocar de la mar Bàltica. El programa va ser novament organitzat per O. Stroks. Lésxenko passà la temporada d'estiu amb la seva família, cantant al restaurant "Jurmala". La qüestió de la grandària de la sala en la qual va cantar va augmentar de nou aquesta vegada, els concerts que es van fer a la gran sala del Club Nàutic de Liepāja foren generalment poc apreciats. Després de tornar a Riga, va reprendre el seu treball en l'ambient que més li convenia: el de la cafeteria "AT".
El 1931 Leşcenco ja era prou conegut com per plantejar-se enregistrar discos amb les cançons que interpretava. Va començar de fet a Berlín amb la discogràfica Parlophone de Carl Lindström, on va enregistrar deu cançons en discos de 78 rpm-min, que incloïa tres cançons amb les seves pròpies lletres. El mateix any, Helmars Rudzitis va establir a Riga el segell discogràfic Bellaccord Electro. Per a aquest segell discogràfic Leşcenko feu discos amb les seves cançons d'èxit a la capital letona: Моё последнее танго́ ("El meu últim tango"), Скажите, почему ("Digues-me per què") i altres. Posteriorment, Leşcenco va signar un contracte amb una filial a Romania de la discogràfica Columbia Records, amb qui va enregistrar prop de 80 cançons. Després va gravar discos, també a Romania, amb Electrecord. Tot i la seva fluïdesa oral en rus, romanès, ucraïnès, francès, alemany i anglès, gairebé tots els seus enregistraments són de cançons en rus, tot i que les seves actuacions a Romania incloïen, amb més freqüència, algunes cançons cantades en romanès.
Gràcies als seus discos, Lésxenko esdevingué una celebritat en poc temps. Constantment enriquia el seu repertori amb obres dels compositors més coneguts d'aquest període, amb prioritat a l'Europa Central i Oriental, inclosa la Unió Soviètica: Oskars Stroks, Mark Marianovski, Claude Romano (Gheorghe Sbârcea), Efim Sclearov, G. Vilnov, Vladislav Okolo-Kulak (Sașa Vladi), Artur Gold, J. Peterburgski, Ernst Hönigsberg, Issaak Dunaievski, Dmitri Pokrass, Iuli Khait, tot i que sovint amb els seus propis arranjaments musicals. Estava acompanyat per algunes de les millors orquestres europees: els germans Hönigsberg, Herbert Schmidt, Nicolae Cereșni i altres.
El 1932, els cònjuges Lésxenko tornen per última vegada a Chișinău on Petre Leșcenco fa dues actuacions. Després, es trasllada amb els seus pares i germanes a Bucarest, on se sentia millor que a Riga, on, com que no parlava letó, a excepció dels seus contactes amb la comunitat d'exiliats russos, necessitava un traductor.
El 1933 fundà l'empresa „Gheruțchi, Cavur și Leșcenco”, que va obrir, al carrer Brezoianu núm. 7 de Bucarest, un petit restaurant-cafeteria anomenat "Căsuța noastră" ("Caseta nostra"). El capital necessari va ser subministrat per Gheruțchi, que rebia els convidats a l'entrada. Cavur era un xef experimentat a la cuina. Petre Leşcenco era responsable del programa artístic. Alexandru Alfimov, padrí de Lésxenko, estava a càrrec del guarda-roba.
No obstant això, Petre Leșcenco no renuncià a les seves gires. El 1933, Petre Leșcenco és contractat per Mark I. Garapic, propietari del cabaret "Русская семья" (Família russa)de Belgrad, per cantar en aquesta localitat. El contracte es va concloure amb condicions particularment avantatjoses per a Lésxenko, amb uns honoraris de 15 dòlars per nit. Aquesta gira no va ser un èxit, ja que el números de Leşcenco no quadraven amb els de la soprano estoniana Voskresenskaia amb la qual va ser acoblat i el contracte va acabar després de dotze dies. No obstant això, durant la seva estada a Belgrad, Lésxenko va ser convidat a cantar en una festa familiar del rei Alexandre I de Iugoslàvia Karađorđević. Després va anar a Viena on actuà en una sèrie d'espectacles. A la fi de 1933 va donar concerts a Riga, Letònia, així com als països veïns de Lituània i Estònia.
miniatura|Petre Leșcenco durant un espectacle l'any 1935
El 1934, Petre Leşcenco va partir cap a Londres. Actua a diverses emissions de la BBC, als restaurants i salons aristocràtics més cars de Londres. A la "Pensió Russa" després del sopar tocava la guitarra acompanyat del príncep Fèliks Iussúpov. A més, no refusà de participar en programes de caritat fins i tot en els dies en què tenia concert. En quatre mesos feu 90 concerts. A Bucarest, el rei Carles II el va convidar repetidament a cantar al palau.
El 1935, amb el capital obtingut per l'explotació del seu restaurant, Petre Leșcenco va obrir un nou restaurant de luxe, "Barul Lescenco", a la Calea Victoriei. El restaurant era freqüentat tant per persones de l'emigració russa com per l'elit de la societat de Bucarest. Al restaurant, tocava una gran orquestra i ballaven les dues germanes, Valentina i Ecaterina, a les quals Zinaida Zakit havia instruït. No obstant això, la part important de l'actuació del "Barul Lescenco" era el programa de Petre Lescenco.Entre les celebracions que van tenir lloc en aquest bar, mereix fer una menció especial al sopar celebrat el 7 de febrer de 1937, en honor de Fiódor Xaliapin, amb motiu de la seva visita a Bucarest.
Després de l'obertura del seu bar, el nombre de visites d'estrangers es va reduir, en part a causa de les tensions del període anterior a la Segona Guerra Mundial.