miniatura|Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar que va reconstruir Mn. Josep Paradeda miniatura|Portalada de la parròquia Sant Cristòfol de Premià Josep Paradeda i Sala, natural de Sant Sadurní d'Anoia-1878, morí a Premià de Mar-1948. Poeta i mossèn de la diòcesi de Barcelona.
Biografia Neix el 5 de novembre de 1878 a Sant Sadurní d'Anoia fill de Josep Paradeda Tapiola, mestre de Sant Sadurní que publicà un llibre de geografia local a 1889, i de Maria Sala Tubella, germana de Joan Sala Tubella, fundador de Freixenet.
Estudia al Seminari de Barcelona i en ser ordenat sacerdot el 1904 fou capellà personal del cardenal Salvador Casañas entre 1905 i 1908 fent de secretari en el procés de canonització de l'aleshores beat Josep Oriol el 1907. Passà a ser vicari de la parròquia de La Bisbal del Penedès entre 1909 i 1916, de la parròquia de Sant Valentí de Cabanyes el 1916, rector a Santa Eulàlia de Banyeres entre 1916 i 1924 i rector a Sant Cristòfol de Premià de Mar entre 1924 i 1948 fins a la seva mort el 1948 a excepció de la Guerra Civil espanyola que va passar exiliat a França. A la parròquia va tenir com a vicaris a Miquel Nicolau Faura, Pere Busquets Padros, Joan Casals Berenguer, Pere Solé i Gallofré, Josep Roselló Martí, Pere Martín, i Joan Bonet i Baltà; qui va ser consiliari de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
miniatura|Patronat Social Premianenc que va fundar Mn. Josep Paradeda a Premià de Mar miniatura|Casa de la rectoria on vivia Mn. Josep Paradeda A Premià de Mar va coincidir i establir gran amistat amb els poetes Salvador Moragas Botey i Francesc Mas Abril, amb qui va treballar conjuntament en varies peces de poesia i teatre. Hi conegué el professor i pedagog Cristòfol Ferrer i Ferrà i a Josep Mas i Domènech, arxiver del Bisbat de Barcelona. Sobretot se’l coneix més per la fundació el 1928 del Patronat Catequístic, actualment dit Patronat Social Premianenc, junt amb el vicari Joan Casals Berrenguer i Joan Capdevila Duran. A més de participar en la fundació del Casal Benèfic Premianec regentat per les germanes Josefines de la Caritat i en la construcció del seu edifici el 1930.
Durant la seva estada a Premià va establir amistat amb els alcaldes Miquel Moragas i Font i Joaquim Vidal Argimón, els mossens Alfred Cisa Duran i Francesc Xavier Nogueras i Ricart i el germà de La Salle Benilde Josep Casademunt Ribas i les germanes Andrea Solans Ballester i Maria Auxili Noguera Manubens Caputxines de la Mare del Diví Pastor, amb els laics catòlics Josep Giralt i Ferrer, Pau Orriols Maltas, Josep Rovira Bosch, Pau Solé Raventós, tots morts en la repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.
Patí la Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola el 1936 i va fugir a França en autocars dels germans de les Escoles Cristianes de La Salle de Premià de Mar després d'haver viscut amagat en cases particulars. Va tornar a Premià el 1939 fins a la seva mort. La vila li té dedicat un carrer a prop de la platja, el carrer del Patronat Social Premianenc.
Mort miniatura|Cementiri de Premià de Mar on esta enterrat Mn. Josep Paradeda El 13 de gener de 1948 va morir sobtadament, a 69 anys a Premià de Mar. Va ser enterrat el dia 15 al cementiri de Premià.
Obra Va participar activament en el grup de Josep Carner, del que va ser íntim amic, i va publicar molts poemes a Catalunya: Revista Literària Quinzenal que dirigia el propi Carner. Eraun moment en què molts poetes i partidaris de la renaixença i el noucentisme eren sacerdots. Va prendre part en alguns dels Jocs Florals de l'època i va guanyar algun premi com en el certamen d'Olot de 1903, i l'accèssit de flor natural el 1904 als jocs florals de la llotja de Barcelona quan es va nomenar Mestre del Saber Joan Maragall. Va participar també als jocs de Lleida de 1907.
El 1904 publica un recull de poemes que anomena Pagesívoles amb la visió més conservadora i idealitzada de la vida rural que lliga la tradició amb la religió i el 1905 publica a La Veu de Catalunya la traducció de l'ègloga primera de Virgili en alexandrins ritmats. És autor de la lletra de molts himnes, goigs (Nostra Senyora de Muntanyans, o de l'himne del Sant Crist de la parròquia de la Bisbal del Penedès…) i cançons catequístiques, com el llibret Cants Catequètics que va publicar a Barcelona Editorial Ibèrica, 1914 i reeditat en vàries ocasions. A Premià de Mar va escriure molta poesia i sermons preparats, i presentava actes de forma poètica, així com alguna obra teatral que es van representar al patronat.
Referències
Categoria:Sadurninencs Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Rectors catalans Categoria:Morts a Premià de Mar Categoria:Escriptors premianencs Categoria:Escriptors de l'Alt Penedès Categoria:Morts el 1948 Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Religiosos de l'Alt Penedès Categoria:Religiosos premianencs Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1878