miniatura|Plànol de Palma de 1644, on es veu el recinte de les murades. Les murades de Palma eren un conjunt d'elements defensius que envoltaven la ciutat, entre els quals hi havia bastions, revellins, portes, torres, un vall i el perímetre de la murada. El primer recinte murari de Palma fou bastit, probablement, durant el Baix Imperi, i era força reduït. En època islàmica aquest primer recinte patí una petita ampliació i, més tard, en el període dels regnes de Taifes, es bastí un nou perímetre, molt més extens, que gairebé abraçava tot l'actual centre històric. El recinte baixmedieval, ja sota domini català, comportà una petita expansió per la part de mar. Finalment, el darrer recinte, el renaixentista, fou bastit entre el i el i parcialment esbucat entre l'acabament del i el . Del primer amb prou feines hi ha cap romanalla, mentre que del recinte medieval es conserva qualque element i del renaixentista es conserven tres bastions i ben bé dos quilòmetres de murada, a més de qualque altre element. A més, les Avingudes que envolten el centre de la ciutat recorren el traçat de l'antiga murada.
Primer recinte romà miniatura|esquerra|L'Arc de l'Almudaina es considera un arc d'època islàmica remodelat, però que formava part de l'antiga murada tardoromana La ciutat de Palma fou fundada després de l'any pel cònsol romà Quint Cecili Metel, que en va triar el lloc pel seu valor estratègic: en una badia, dalt d'un pujolet i adjacent a una cala que feia un petit port.Cal recordar que, en època antiga, el torrent de la Riera feia una cala que arribava fins a l'actual plaça de les Tortugues, on s'han trobat restes de vaixells d'època romana i islàmica. En un primer moment, la ciutat no comptava amb murades, i així fou fins al ; però cap als segles es bastí un recinte murat que recorria, aproximadament, el Mirador (encara existent, sota la catedral) i els carrers del Palau, de Can Anglada, de l'Almudaina i de Palau Reial. Pel que fa a les portes, se n'ha conservat una, si bé força modificada: l'Arc de l'Almudaina, situat en aquest carrer, en el segment comprès entre els carrers d'en Morei i de Can Anglada; a més, hi ha dues portes més documentades, la dita Volta Pintada, al carrer de Palau Reial, tocant a Cort, i la dita Porta de Valldigna, al carrer de Sant Pere Nolasc. Encara hi hauria hagut una altra porta al carrer de Palau Reial, que conduïria cap a ponent. Pel que fa a les torres, sembla que les torres de l'Almudaina de la façana que mira a la Seu podrien coincidir amb les antigues torres de la murada tardoromana; també se n'ha trobada una als jardins del Bisbe i una altra adjacent al palau del Bisbe. També s'han conservat bocins del mur a Can Bordils i als jardins del Bisbe.
És possible que la totalitat del recinte sols s'assolís per parts, i es bastís primer la ciutadella (probablement, sobre un campament primigeni), després un primer perímetre a la part més pròxima a la costa i posteriorment ampliat gairebé fins a Cort. També hi ha dubtes respecte la possibilitat que el palau de l'Almudaina fos, efectivament, l'antiga ciutadella romana: hi ha hagut autors que han assenyalat que el castrum romà podria haver estat situat a llevant de l'actual Almudaina, la qual seria una obra d'època islàmica.
Per molt que la Palma tardoromana pogués créixer més enllà de les murades, sembla que durant el domini vàndal i durant el domini romà d'Orient el perímetre no es modificà, més enllà de la possibilitat que patissin reformes i reparacions, i que no fou fins que els musulmans conqueriren Mallorca que es pogué produir la primera ampliació del perímetre de la murada. Sembla que, fins a la conquesta islàmica, la ciutat tenia pocs habitants.
Expansió andalusí miniatura|esquerra|Detall de la murada àrab durant el setge del 1229 L'arribada de musulmans nord-africans sota l'Emirat de Còrdova l'any 902 comportà la renovació d'aquestes infraestructures. L'any 903, Issam al-Khawlaní és nomenat primer valí de les illes i amb ell s'inicia una nova remodelació de la ciutat, que portarà a la reconstrucció de les antigues murades tardoromanes i a la construcció de bastions d'estil àrab al llarg de la costa. Cal suposar que la ciutat començà l'expansió (o continuà d'expandir-se) extramurs, i aparegueren nous barris fora de l'antic recinte amuradat que, més tard, portarien la ciutat a edificar noves murades que protegissin les noves barriades.
Primer recinte La primera murada musulmana, doncs, seguiria fonamentalment el traçat de la tardoromana però amb una petita ampliació, de manera que no recorreria el carrer del Palau Reial ans l'actual carrer de Conquistador. Sembla que l'espai guanyat fou lliurat als jueus. També seria durant l'emirat i el califat que s'edificaria l'alcàsser de l'Almudaina, si bé hi ha controvèrsia respecte de la possibilitat que s'alci sobre una preexistència romana. Comptava amb les portes següents: Porta Ferrissa o Ferrenca, situada a la costa de la Seu, la qual coneixem només per les fonts documentals. Porta dels Jueus o Volta dels Polls, dita així perquè just després de la conquesta catalana aquesta porta pegava al barri jueu, i perquè es trobava a l'actual carrer de la Victòria, el qual anteriorment s'havia anomenat carrer dels Polls de Sant Domingo. Tampoc no tenim constància d'aquesta porta més que per les fonts documentals. Bâb Cartuca o Volta Pintada, Volta de Sant Pere o Volta de Cort, situada al carrer del Palau Reial, la qual també coneixem gràcies a les fonts documentals. Bâb Hidjnawî o Arc de l'Almudaina, la sola porta conservada de tot el recinte, que es troba al carrer de l'Almudaina, tot i que ha estat refeta diverses vegades i no conserva elements d'època romana. Prendria el nom d'una mesquita situada no gaire lluny de la porta. Porta de Valldigna o Volta enderrocada de n'Olesa de Vinagrella, situada al carrer de Sant Pere Nolasc i perduda el 1649. miniatura|Portes de la murada musulmana de Palma amb el nom àrab històric i el nom popular
Segon recinte Durant el període de la Taifa la ciutat havia sobrepassat els límits de la murada, de manera que l'emir Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla ordenà de bastir un nou recinte, molt més gran, que tenia, no obstant això, una densitat de població força baixa atès que comprenia molts d'horts urbans. Aquest recinte gairebé coincidia amb el futur perímetre de la murada renaixentista (molt aproximadament, les actuals Avingudes) llevat de la part de l'Hort d'en Moranta i la part sud del barri de la Llonja (vegeu la imatge). Per molt que es bastís un nou perímetre, l'antiga murada no s'esbucà, de manera que la ciutat comptava amb dues murades; el primer recinte, el més petit, rebia el nom dAl-Mudayna, i encara ara el barri s'anomena l'Almudaina. La primera murada, amb el temps, s'anà integrant en els edificis i les illetes de l'entorn, però sembla que els primers segles de la dominació cristiana encara se'n conservaven parts significatives, com les ja mencionades portes. Tots dos recintes consistien, originàriament, en un sistema de torres de defensa i vigilància unides per una murada.
Pel nou recinte hom bastí vuit portes: Bâb al-Djadîd o Porta de Portopí o de Santa Catalina. Bâb al-Djadîd significa porta nova en àrab. Es tracta de la porta que conduïa cap a Portopí i hi ha la controvèrsia si es trobava alineada amb el carrer de Sant Feliu o amb el carrer de Sant Pere. Bâb al-Balyat o Porta del Sitjar o del Palauet. Aquesta porta s'alineava amb el carrer de la Concepció. Bâb as-Saradjib o Porta Plegadissa. Bâb as-Saradjib podria voler dir porta balustrada. Aquesta porta devia conduir cap a les valls de Puigpunyent i Esporles. Bâb al-Kahl o Porta Pintada, adaptat sovint sota la forma Bebalcofol, és la porta per on entrà el Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229. L'arrel de Kahl es pot relacionar amb l'arrel àrab del plom, cosa que es pot relacionar amb el fet que aquesta porta mira cap a Bunyola, el sol lloc de l'illa on es pot extreure plom. Estava alineada amb el carrer de Sant Miquel. Aquesta porta es conservà intacta després de la reforma renaixentista pel valor simbòlic que tenia, eix central durant molts d'anys en la festa de l'Estendard, i fou declarada monument nacional; no obstant això, l'Ajuntament l'esbucà una nit de 1912. Bâb al-Balad o Porta de Sant Antoni o de la Ciutat. Bâb al-Balad significa porta de la ciutat, i probablement era la porta principal d'accés a la ciutat. Estava alineada amb el carrer del Sindicat, el carrer major de la ciutat sarraïna. Se'n conservaren restes fins a l'any 1910. Bâb Gumara o Porta del Temple. Gumara o Gomera seria el nom que prendrien les terres del sud de Mallorca, de les quals s'arribaria a la ciutat per aquesta porta. Estava alineada amb el carrer del Sol. La Portella. El nom àrab d'aquesta porta no s'ha conservat. Aquesta porta encara es conserva (al carrer del mateix nom, adjacent a Cal Marquès de la Torre), si bé possiblement força modificada. Bâb al-Mudî o Porta de la Gabella de la Sal o de l'Almodí. Aquesta porta també es conserva, al carrer de Mar just a tocar del carrer dels Apuntadors. A la documentació del Repartiment apareix citada una altra porta, Bab al-Gadr, literalment porta de la traïció, però no s'ha pogut localitzar i hom dubta que no es tracti d'un nom alternatiu d'una de les portes anteriors.
Després de la croada pisano-catalana de 1115, hom veié que la ciutat estava mal defensada per la part de llevant i es bastí una nova fortificació, l'Almudaina Gumara, coneguda després amb el nom del Temple, situada davant la Bâb Gumara. La fortificació encara conserva les dues torres que protegeixen la porta interior, mentre que bona part de la resta d'elements ha estat molt alterada i la porta exterior, després de ser cegada, fou enerrocada a la començança del .
Reconstrucció medieval miniatura|Portes de la murada baixmedieval de Palma Durant el setge de la ciutat les murades resultaren força malmeses i hagueren de ser reparades per força. No obstant això, l'estructura fonamental no es va modificar, de manera que el traçat de la darrera murada islàmica i el de la primera murada cristiana eren pràcticament idèntics. Solament diferien en el pas pel barri de les drassanes: en qualque moment entre la conquesta i el s'amplià el perímetre de la murada, que passava pel carrer dels apuntadors, i es bastí un nou perímetre per l'actual passeig Sagrera. Pel que fa a les portes d'accés, fonamentalment eren les mateixes que les islàmiques, però havien pres noms nous, n'hi havia que havien modificat la seva situació i se n'havia feta una de nova: Porta de Santa Catalina o de Portopí. Pren el nom de l'hospital de Santa Catalina, establert el ben devora aquesta porta. Possiblement no es trobava allà mateix que la porta islàmica de Bâb al-Djadîd, ans alineada amb l'actual pont sobre la Riera. Porta del Sitjar. Pren el nom del fet que antigament, en aquell lloc, s'hi trobaven força sitges o dipòsits de gra. Es correspon amb la porta islàmica de Bâb al-Balyat. Porta Plegadissa. Deu prendre el nom del fet que devia tenir aquesta característica. Es correspon amb la porta islàmica de Bâb as-Saradjib i es conservà, si més no la volta, fins a mitjan . Porta de Santa Margalida o Pintada, de l'Esvaïdor o de la Conquesta. Els noms es deuen al fet que la porta tenia unes creus vermelles pintades, que es trobava devora el convent de Santa Margalida i al fet que és la porta per on entrà el Rei en Jaume quan conquerí la ciutat. Es correspon amb la porta islàmica de Bâb al-Kahl o Bebalcofol. Després de la construcció de les murades renaixentistes hom conservà aquesta porta però perdé la funció de comunicar l'interior amb l'exterior de la ciutat; per aquesta funció es bastí una nova porta, de manera que el nom de Porta Pintada s'especialitzà per la renaixentista i el de Porta de Santa Margalida o de la Conquesta ho feu per la medieval. Estava situada a l'encreuament entre els carrers de Sant Miquel i de Marie Curie.