Antoine Gaubil (Gaillac, 1689 - Pequín, 1759), jesuïta francès, astrònom, matemàtic, historiador i missioner a la Xina durant el regnat dels emperadors Kangxi i Yongzheng de la dinastia Qing.
Orígens Antoine Gaubil va néixer el 14 de juliol de 1689 a Gaillac, en una família benestant de consuls. Després d'estudiar a Tolosa, el 13 de juny de 1704 va entrar a la Companyia de Jesús. Fou destinat a Le Puy, Tournon, Cahors, Rodez, La Flèche i finalment a París, on va estudiar astronomia, i va col·laborar amb els astrònoms Domenique Parrenin i Joseph-Anne Marie de Moyriac de Mailla. També va estudiar literatura i matemàtiques.
Va ser ordenat sacerdot el 13 de juny de 1718. El 7 de març de 1721 va sortir de Port-Louis (Lorient) cap a la Xina, i va arribar a Canton el 27 de juny de 1722, i a Pequin el 9 d'abril de 1723. Del 1742 al 1748 va ser el superior de la residència francesa a Pequín.
Va morir el 24 de juliol de 1759 a Pequín.
Activitat apostòlica Una part de la seva amplia correspondència feia referència a l'activitat evangelitzadora dels jesuïtes a Pequín i al voltant de la capital. En una de les seva cartes indica que en aquella època, el nombre de cristians a Pequín el seu voltant ja era superior als cinquanta mil, amb un grup reduït jesuïtes missioners (Bouvet, Dentrecolles, Tartre, Regis, de Mailla, Jacques, Rousset i Gaubil).
Activitat científica Com a astrònom va mantenir relació amb científics de l'època, com els astrònoms Féret i Joseph-Nicolas Delisle. Va ser un dels primers investigadors europeus que va treballar a la Cort Imperial de l'emperador Kangxi, on entre altres activitats va fer de professor de llatí dels fills de l'emperador. Els seus coneixements de llatí també van fer que col·laborés com a traductor en les negociacions entre la Cort Imperial xinesa i l'Imperi Rus.
Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de París, de la Royal Society de Londres i Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Gaubil va deixar un gran nombre d'obres manuscrits i una important quantitat de correspondència, tant de caràcter científic com de contingut històric i sobre l'activitat dels jesuïtes a la Xina. Entre 1722 i 1759 va escriure 342 cartes, alguns de les quals es conserven a l'Observatori de París i al British Museum (Londres).
Entre els seus treballs destaca la primera història de l'astronomia xinesa escrita per un occidental: “Histoire abrégée de l'astronomie chinoise” (1727), publicada a França el 1732, obra molt alabada per John Turberville Needham i Alexander von Humbolt.
També va escriure.: "Traité de l'Astronomie Chinoise", publicat per Pére Souciet (París, 1729-1732) La traducció, a partir de fonts xineses, de la història de Genguis Kan (París, 1739) "Abrégé de l'histoire chinoise de la grande dynastie des Tang" "Traité de la Chronologie Chinoise", publicat després de la seva mort (París, 1814) Traducció del segon dels clàssics xinesos, el "Llibre d'història" (Sujing), editat per De Guignes (París, 1770)
Referències
Categoria:Científics jesuïtes Categoria:Missioners cristians Categoria:Religiosos occitans Categoria:Matemàtics de la regió d'Occitània Categoria:Morts a Pequín Categoria:Jesuïtes francesos Categoria:Missioners francesos Categoria:Astrònoms francesos Categoria:Historiadors de la ciència francesos Categoria:Persones de Galhac Categoria:Nascuts el 1689 Categoria:Morts el 1759 Categoria:Religiosos de la regió d'Occitània Categoria:Matemàtics morts al segle XVIII Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVII