Les aules hospitalàries són aules escolars ubicades a hospitals que disposen de serveis pediàtrics permanents i que atenen als infants i joves malalts hospitalitzats en la seva necessitat educativa d'acord amb el temps d'estada i l'estat clínic de cadascú.

Aquesta manera els infants fomenten el seu desenvolupament integral, donant continuïtat al procés d'aprenentatge. Les aules faciliten la reincorporació a l'escola un cop abandonen el centres hospitalaris. Les aules hospitalàries van sorgir amb la necessitat de solucionar els problemes d'escolaritat amb els infants que es troben durant un període llarg de temps ingressats i, no poden assistir de manera regular a l'escola.

L'organització d'aquestes aules tenen una gran flexibilitat. Sí el criteri de l'equip mèdic ho permet, l'infant es desplaça a l'aula hospitalària on realitzen activitats educatives, seguint una programació personalitzada. En cas que no ho permetin el mestre serà qui es desplaçarà a l'habitació de l'infant, ja sigui a la pròpia habitació, a les cambres d'aïllament o a la Unitat de Cures Intensives (UCI). L'assistència a aquestes aules és voluntària.

Història sobre les aules hospitalàries El primer país que es va preocupar per l'escolarització dels infants ingressats va ser França. A la darreria de la Primera Guerra Mundial, va començar a preocupar-se. Però no va ser fins a la Segona Guerra Mundial quan va introduir, de forma definitiva, l'escola als hospitals francesos. Aquestes es van veure reflectides al decret del 23 de juliol de 1965, on deia que s'obligava a donar atenció escolar als nens i adolescents atesos en establiments sanitaris especialitzats.

A Espanya des del punt de vista legislatiu es va trigar més. La pràctica de les aules hospitalàries ha sigut realitzada des del primer quart del . Aquesta iniciativa la van tenir infermers, auxiliar, zeladors... És a dir, gent externa a l'escola. Van donar la possibilitat als mestres d'entrar als centres hospitalaris. Va ser al 1912 quan el Ministeri d'Educació reconeix per primer cop «l'escola» als hospitals. El 1950 es van crear les primeres unitats escolars als hospitals de l'Orde de San Juan de Dios. A Catalunya, la primera es va crear al 1953 al Hospital General de Manresa.

Tot i el reconeixement pel Ministeri d'Educació i la creació de les primeres aules no trobem la primera referència legislativa fins al 1980. En aquest moment és quan s'estableix l'actuació educativa que s'ha de fer al centres hospitalaris.. La Constitució diu que tots els espanyols tenen dret a l'educació, sent ells els encarregats d'eliminar els obstacles que hi hagin.

Va ser en aquell moment quan van començar a crear lleis, reals decrets i ordres per definir la política que es portaria a terme en aquestes aules, tant des del punt de vista de l'Educació Especial com de l'Educació Compensatòria. A la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats aprovada al 1988 van planteja les activitats pedagògiques que es realitzaran als hospitals.

La Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats nombra dos drets relacionats amb l'educació als hospitals que són:

Continuar estudiant durant l'estada a l'hospital, i disposar del material didàctic necessari que aporti la seva escola, sobretot si l'hospitalització és llarga. L'estudi no ha de perjudicar el benestar del nen/a ni obstaculitzar el tractament mèdic. Continuar estudiant quan l'hospitalització és parcial (només durant el dia) o la convalescència es fa a casa.

Al 1998, quan es va realitzar un conveni entre El Ministeri d'Educació i Cultura amb el Ministeri de Sanitat i Consum juntament amb l'Institut Nacional de Salud, per l'atenció educativa dels infants hospitalitzats.

Referències legals Reial decret 2639/1982 del 15 d'octubre: l'article divuitè fa referència que tots aquells hospitals que tinguin infants en hospitalitzacions de llarga durada, hauran de tenir un servei d'atenció pedagògica per tal de prevenir i evitar la marginació pel que fa al procés educatiu. Actualment no és vigent. Llei 13/1982 de 7 d'abril: l'article vint-i-novè, on torna a recalcar que hi ha d'haver un servei d'atenció pedagògica dins dels hospitals. Però com l'anterior tampoc està vigent. Reial decret 1174/1983 del 27 d'abril: En aquest Decret tornem a trobar el mateix contingut i a més que també es trobaran aquest serveis en establiments sanitaris privats. En l'actualitat ja no és vigent. Llei Orgànica 1/1990 del 3 d'octubre: Amb la LOGSE, es tornarà a fer incidència en l'atenció educativa d'infants hospitalitzats. Ara mateix, la llei educativa és la LOE i per aquest motiu ja no esta en vigor. Reial decret 696/1995: al capítol u, article tres sobre l'escolarització ens diu que els centres hospitalaris i rehabilitació han de contar amb un servei escolar per alumnes des de infantil fins a educació secundaria obligatòria. També es tracta d'un Reial decret anterior al actual. Reial decret de 299/1996 del 28 de febrer: al capítol tres, la secció dos està destinada a tot el que fa referència sobre les actuacions de compensació educativa dirigida a la població hospitalitzada. Dins trobem tres articles que expliquen des que passa amb escolarització, les unitats escolars de suport a institucions hospitalàries fins a la planificació, el seguiment i l'avaluació de les actuacions. Actualment hi ha una altra llei que ho regula. Orde del 22 de juliol de 1999: A través d'aquesta es regulen les actuacions de compensació educativa en centres docents amb fons públics. Llei Orgànica 10/2002 de 13 de desembre: A la sessió u, no parla directament de les aules hospitalàries però hem de entendre que la tenen en compte pel que fa la regulació dels principis i recursos necessaris per a donar igualtat de condicions a tots els infants i adolescents. Avui en dia ja no es vigent. Marc d'actuació de les aules hospitalàries 2007, Catalunya: A Catalunya actualment es regeix a partir d'aquest document on es redacta el marc d'actuacions que és durant a terme dins de les aules hospitalàries.

Resposta educativa Els docents tenen diferents actuacions i funcions que han de portar a terme:

Atendre les necessitats educatives dels infants i els adolescents per donar continuïtat al seu procés educatiu en col·laboració amb l'alumne i les famílies. Col·laborar amb els docents del centre educatiu d'origen per tal de donar continuïtat, sempre que sigui possible, al mateix pla de treball i vetllar conjuntament per l'aprenentatge de l'alumne/a, la comunicació amb els seus companys, i la seva reincorporació al centre. Aprofitar les possibilitats de l'entorn sanitari i la situació d'ingrés hospitalari per incidir i treballar en temes d'educació per a la salut. Col·laborar amb la resta de serveis de l'hospital per a una millor i més completa atenció a l'infant. Donar un caràcter positiu i un conjunt formatiu als temps lliure durant l'estada a l'hospital.

Objectius generals de les aules hospitalàries Els objectius de les aules tenen un caràcter educatiu/formatiu, s'ha d'aconseguir els objectius pedagògics establerts pels centres de referència com prepara als infants per les diferents situacions que poden patir en el procés hospitalari. El objectius que podem destacar són:

Proporcionar atenció educativa al alumnat hospitalitzat per assegurar la continuïtat del procés d'ensenyança/aprenentatge, continuant amb el currículum establert. Evitar l'endarreriment que pot suposar la seva hospitalització. Afavorir, a través d'un clima de participació i interacció, la integració socioafectiva dels infants hospitalitzat, evitant així un procés d'angoixa i aïllament. Fomentar la utilització del temps lliure al hospital per estudiar, programant activitats d'oci de caràcter recreatiu i educatiu en coordinació amb altres professionals i associacions que desenvolupin accions en l'hospital. Facilitar la integració dels infants i joves en el final del seu període d'hospitalització, aportant-li seguretat i millorant el concepte sobre ell mateix. Aconseguir que els infants i els joves siguin capaços de valorar i situar correctament les dimensions reals de la seva malaltia, per reduir també el procés d'angoixa i aïllament. Fomentar la comunicació amb els altres. Estimular la creativitat a partir de alternatives pedagògiques per així extreure els conflictes psicològics. Utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per afavorir el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.

Criteris metodològics Aquest criteris que han de tenir en compte que es tracta d'un infant que es troba hospitalitzat i també la propia programació de l'aula de l'escola. Mejía i González (2006) destaquen els següents:

Globalitzadors: Continguts que s'estructurin a partir d'uns eixos que poden partir del mateix medi sanitari. Personalitzats: Una atenció adequada a la seva edat i nivell escolar, tenint en compte les condicions de salut i afectives. Participatius: Amb una coordinació amb els agents que participen en el procés educatiu, com les famílies o l'escola d'origen. Significatius: Incorporació d'aprenentatge tenint en compte els coneixements previs dels infants. Motivadores: És necessari que sigui activitats motivadores com a conseqüència que es tracte d'un infant hospitalitzat. Socialitzadors: Planificant activitats en grup. Flexibles: Adaptant-nos a les particularitats de cada un.

Avaluació des de l'aula hospitalària L'avaluació de l'aprenentatge es realitza en funció si l'infant/jove té una estada prolongada o molt prolongada.

En el cas dels infants i joves amb una estada prolongada, es realitza un informe del alumne/a per al seu tutor a l'escola, que es fa quan es tramita l'alta mèdica on trobem la programació que ha seguit i les dades qualitatives.

En canvi, els infants i joves amb una estada molt prolongada, l'avaluació es duu a terme de manera permanent i continuada per part del tutor.

És important destacar els diferents elements claus que faciliten el funcionament de les aules, aquests són la coordinació dels docents del centre educatiu, la flexibilitat i adequació de l'estat emocional del alumne/a, els recursos didàctics creatius i motivadors i la utilització de les TIC com a mitjà de comunicació i relació.

Projectes i recerca de les aules hospitalàries Hi ha diferents projectes que utilitzen les TIC en contextos hospitalaris. Pel que fa en l'àmbit internacional trobem el projecte E-Hospital, projecte Europeu; The Starbright Foundation, als Estats Units; Sterrekind, a Holanda; Ciberhosto, a França; Projecte Carolina i Christer, a Suècia; entre altres que trobareu a continuació explicats.

Pel que fa en l'àmbit nacional destaquen Un mundo de estrellas en el hospital, al Servei d'Andalusia; Accions de formació i seguiment d'Educació Bàsica, Vigo Dixital; Teleeducación en Aulas Hospitalarias, realitzat pel MEC; projecte Educalia, a Castella-la Manxa; Murcia Pequesalud, a Múrcia; el projecte ALTER, també a Múrcia; entre d'altres.

Projectes internacionals El Projecte E-Hospital, Europa Es tractar d'un projecte transnacional cooperatiu que vol, amb l'ajuda de les TIC, alfabetitzar als adults que es troben hospitalitzats, per tal de facilitar la seva reinserció laboral, el seu aprenentatge, l'adquisició de coneixements i habilitats per la integració social. D'aquesta manera els motiven per tal de millorar el procés de convalescència física i emocional.

Aquest projecte es va portar a terme entre el 2005 i el 2008. En el nostre país un grup de la Universitat de Santiago de Compostela i el Centre de Supercomputació de Galícia són els que ho estan posant en pràctica.

The Starbright Foundation, Estats Units The Starbright Foundation és una fundació dedicada a la creació de projectes per facilitar a infants i adolescents amb malalties de llarga durada que passen llargues temporades ingressats als hospitals, acompanyant-los i retornar-los a la seva infància.