El setembre de 1970, membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) segrestaren quatre vols comercials destinats a Ciutat de Nova York i un per a Londres. Tres aeronaus van ser forçades a aterrar a Dawson's Field, un remot aeròdrom abandonat prop de Zarqa, Jordània, anteriorment usat com l'Estació de Zarqa de la Royal Air Force, que aleshores esdevingué l'Aeroport Revolucionari de l'FPAP. Al final de l'incident, un segrestador fou assassinat i un altre de ferit. Aquest fou el segon cas de segrest massiu d'aeronaus, després de la fugida de la Txecoslovàquia comunista de 1950.
El 6 de setembre, el vol TWA 741 de Frankfurt del Main (un Boeing 707) i el vol Swissair 100 de Zúric (un Douglas DC-8) va ser forçats a aterrar a Dawson's Field, anomenat així en honor del mariscal en cap de l'aire Sir Walter Dawson. El mateix dia, el segrest del vol El Al 219 d'Amsterdam (un altre Boeing 707) va fracassar: el segrestador Patrick Argüello fou disparat i mort, i la seva sòcia Leila Khaled va ser reduïda i posada a disposició de les autoritats britàniques de Londres. Dos segrestadors de l'FPAP que van ser previnguts de no embarcar al vol d'El Al, van segrestar, en canvi, el vol Pan Am 93, un Boeing 747, desviant l'avió primer a Beirut i després al Caire, més que no al petit aeròdrom jordà. El 9 de setembre, un cinquè avió, el vol BOAC 775, un Vickers VC10 que venia de Bahrain, va ser segrestat per un simpatitzant de l'FPAP i portat a Dawson's Field per tal de pressionar al govern britànic perquè allibarés a Khaled.
Mentre la majoria de les 310 ostatges va ser transferits a Amman i alliberats l'11 de setembre, el FPAP va segrestar les tripulacions de vol i passatgers jueus, mantenint els 56 ostatges jueus sota custòdia, mentre alliberava els no-jueus. Sis ostatges en particular van ser mantinguts perquè eren ciutadans estatunidencs, no necessàriament jueus: Robert Norman Schwartz, un investigador del Departament de Defensa dels EUA destinat a Tailàndia; James Lee Woods, l'assistent de Schwartz i responsable de seguretat; Gerald Berkowitz, un professor de química universitària estatunidenc i jueu; el rabí Abraham Harrari-Raful i el seu germà, el rabí Joseph Harrari-Raful, dos professors escolars de Brooklyn; i John Hollingsworth, un treballador del Departament d'Estat dels EUA. Schwartz, el pare del qual era jueu, era un convers al catolicisme. El 12 de setembre, previ a la data límit anunciada, el FPAP va utilitzar explosius per a destruir els avions buits, mentre van anticipar un contraatac.
L'activitat de l'FPAP en territori jordà era un exemple del cada vegada major activitat palestina àrab autònoma al Regne de Jordània – un repte seriós per a la monarquia haiximita del Hussein I. El monarca va declarar llei marcial el 16 de setembre i del 17 al 27 setembre desplegant les seves forces per àrees controlades pels palestins en el que s'ha acabat coneixent com a Setembre Negre de Jordània, gairebé provocant una guerra regional que implicava a Síria, Iraq i Israel. Tanmateix, una victòria jordana veloç va habilitar un tracte el 30 de setembre en que la resta d'ostatges retinguts per l'FPAP van ser alliberats a canvi de Khaled i tres membres més de l'FPAP d'una presó suïssa.
Segrestos Vol El Al 219 El vol El Al 219 (un Boeing 707-458 inscrit com a 4X-ATB i número de sèrie 18071) tenia per origen l'aeroport internacional de Lod, a Tel-Aviv, i destinació l'aeroport internacional John F. Kennedy, a la Ciutat de Nova York. A bord hi viatjaven 138 passatgers i 10 membres de tripulació. Va fer escala a l'aeroport d'Amsterdam-Schiphol, a Amsterdam, i, poc després, el nicaragüenc-estatunidenc Patrick Argüello i la palestina Leila Khaled el van segrestar.
El pla original era tenir quatre segrestadors a bord per a aquell vol, però les autoritats de seguretat israeliana vam impedir l'embarcament de dos d'ells a Amsterdam, ja que viatjaven amb passaports senegalesos amb números consecutius. En defecte, van adquirir bitllets de primera classe del vol Pan Am 93 i van col·laborar en el seu segrest.
Simulant que es tractava d'una parella de casats, Argüello i Khaled van embarcar al vol utilitzant passaports hondurenys —havent-hi passat a través d'un control de seguretat del seu equipatge— i es van asseure a la segona fila de la classe turística. Quan l'avió es va apropar a la costa britànica, van mostrar les seves pistoles i grenades i es va acostar a la cabina per exigir-hi l'entrada. Segons Khaled, en una entrevista de 2000, va manifestar:
Després que s'informés al capità Uri Bar-Lev (39 anys) per intercomunicador, que el segrest de l'avió estava en progrés, va decidir no accedir a les seves demandes:
Bar-Lev va posar l'avió en una posició de descens costerut que va fer desequilibrar els dos segrestadors. Aleshores, Argüello va tirar la seva única grenada de mà pel passadís de l'avió, però va fallar a l'hora d'explotar, i va treure la pistola que duia. En aquell moment, un passatger el va colpejar al cap amb una ampolla de whisky però no poder impedir que disparés a l'auxiliar de vol Shlomo Vider i, segons els passatgers i personal de seguretat israeliana, va ser llavors quan va ser disparat per un mariscal de vol. Al seu torn, Khaled va ser reduïda pel personal de seguretat i passatgers, mentre l'avió va fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Londres-Heathrow. En aquell instant, ella va reclamar que Argüello havia estat disparat quatre vegades a l'esquena després que els dos segrestadors fallessin en el seu pla. Vider va rebre una operació d'emergència i es va recuperar de les seves ferides mentre que Argüello va morir a l'ambulància que el portava, juntament amb Khaled, cap a l'Hospital de Hillingdon. Posteriorment, Khaled va ser arrestada per la policia britànica.
Nacionalitats al vol 219 Nacionalitat Passatgers Tripulació Total 118 10 128 10 0 10 9 0 9 1 0 1Total 138 10 148
Vol TWA 741 El vol TWA 741 (un Boeing 707-331B inscrit com a N8715T i número de sèrie 18917/460) tenia per origen l'aeroport internacional de Lod, a Tel-Aviv, i destinació l'aeroport internacional John F. Kennedy, a la Ciutat de Nova York, amb escales a l'aeroport internacional d'El·linikó, a Atenes, i a l'aeroport de Frankfurt, a Frankfurt del Main. A bord hi viatjaven 144 passatgers i 11 membres de tripulació. Al capdavant hi va haver el capità Carroll D. Woods, l'oficial en cap Jim Majer i l'enginyer de vol Al Kiburis. Durant el trajecte entre Frankfurt i Nova York, a l'alçada de Bèlgica, es va consumar el segrest.
En una entrevista per a la pel·lícula documental Hijacked, el comissari a bord del vol 741, Rudi Swinkles, va recordar haver vist un passatger corrent cap a primera classe. Assumint que era un marit enfadat perseguint la seva dona, Swinkles va córrer darrere seu. Els segrestadors eren a la porta de la cabina, ordenant a una assistent de vol que obrís la porta. L'home segrestador es va girar, va apuntar a Swinkles amb un revòlver .38 niquelat i una granada de mà i li va cridar «Enrere! Enrere!». A mode de defensa, Swinkles es va llançar darrere de la mampara divisòria de primera i segona classe.
Un cop van prendre el control de la cabina, l'home segrestador va mantenir el revòlver apuntant a l'oficial en cap Jim Majer, dient-li «Vull que facis girar aquest avió» fins que l'aeronau va aterrar a l'aeròdrom jordà de Dawson's Field a les 18:45 hora local. Al seu torn, la dona segrestadora va declarar per l'intercomunicador «Us parla el vostre nou capità. Aquest vol ha estat pres pel Front Popular per a l'Alliberament de Palestina. Us portarem a un país amic amb gent amable» i va ordenar a tothom de primera classe que es desplacés a la secció de classe turista.
El rabí Yitshaq Hutner, la seva dona Tova Kahn i els seus fills es trobaven entre els passatgers. Martha Hodes, una jove estatunidenca de 12 anys en el moment del segrest i que es trobava volant amb la seva germana de 13 anys, va publicar l'any 2023 un llibre sobre la seva experiència titulat My Hijacking.
Nacionalitats al vol 741 Nacionalitat Passatgers Tripulació Total 16 2 18 vora|23px Grècia 2 0 2 55 0 55 3 0 3 1 0 1 1 0 1 18 0 18 51 9 60Total 144 11 155
Vol Swissair 100 El vol Swissair 100 (un Douglas DC-8-53 inscrit com a HB-IDD i número de sèrie 45656, construït el 1963 i anomenat Nidwalden) tenia per origen l'aeroport de Zuric-Kloten, a Zuric, i destinació l'aeroport internacional John F. Kennedy, a la Ciutat de Nova York. A bord hi viatjaven 143 passatgers i 12 membres de tripulació. L'avió es va segrestar quan sobrevolava França, poc després del vol TWA 741. Un home i una dona van prendre el control de l'aeronau, un d'ells amb un revòlver de plata. A través de l'intercomunicador es va anunciar que el FPAP havia segrestat l'avió i seria redirigit a Dawson's Field, incrementant el nombre d'ostatges a 306 persones.
Quan es van alliberar tots els ostatges no-israelians i no-jueus, l'oficial en cap Horst Jerosch es va mantenir en captiveri.
Nacionalitats al vol 100 Nacionalitat Passatgers Tripulació Total 3 0 3 25 0 25 20 0 20 57 10 67 26 0 26Altres 14 2 16Total 145 12 157
Vol Pan Am 93 El vol Pan Am 93 (un Boeing 747-121 inscrit com a N752PA i número de sèrie 19656, anomenat Clipper Fortune) tenia per origen l'aeroport de Brussel·les, a Brussel·les, i destinació l'aeroport internacional John F. Kennedy, a la Ciutat de Nova York, amb escala a l'aeroport d'Amsterdam-Schiphol, a Amsterdam. A bord hi viatjaven 152 passatgers i 17 membres de tripulació, dels quals 85 eren ciutadans estatunidencs. Els dos segrestadors que van baixar del vol d'El Al van embarcar i van segrestar aquest vol com a objectiu d'oportunitat.
El director de vol John Ferruggio va recordar que:
Primer, l'avió va aterrar a Beirut, on va repostar i va recollir diversos col·laboradors dels segrestadors, així com prou explosius per destruir tot l'avió. Després va aterrar al Caire després de la incertesa sobre si l'aeròdrom de Dawson's Field podia suportar la mida del nou Boeing 747. Al director de vol John Ferruggio, que va dirigir l'evacuació de l'avió, se li atribueix haver salvat els passatgers i la tripulació de l'avió. L'avió va ser destruït al Caire segons després d'haver estat evacuat. Aquesta va ser la primera pèrdua de buc d'un Boeing 747. Un d'ells va fer una gravació d'àudio de les instruccions d'aterratge de Feruggio als passatgers, que es pot escoltar en un informe de la National Public Radio. Els segrestadors van ser arrestats per la policia egípcia.
Nacionalitats al vol 93 Nacionalitat Passatgers Tripulació Total 25 0 25 25 0 25 10 0 10 2 0 2 35 3 38 2 0 2 23 14 37Total 138 17 155
Vol BOAC 775 El 9 de setembre, un cinquè avió, el vol BOAC 775 (un Vickers VC-10 inscrit com a ASGN) tenia per origen l'aeroport de Sahar, a Bombai (ara Mumbai), i destinació a l'aeroport de Heathrow, a Londres, amb escala a l'aeroport internacional de Bahrain, a al-Manama, i l'aeroport internacional de Beirut, a Beirut. A bord hi viatjaven 105 passatgers i 9 membres de tripulació. Un simpatitzant del FPAP que volia influir en el govern britànic perquè alliberés Leila Khaled va segrestar-lo després d'enlairar-se de Bahrain i el va fer aterrar forçosament a Dawson's Field.
Les imatges de l'avió enlairant-se de Beirut cap a Dawson's Field es troben a l'arxiu de Pathe News.
Nacionalitats al vol 775 Nacionalitat Passatgers Tripulació Total 5 0 5 15 0 15 25 0 25 5 0 5 4 0 4 25 9 34 21 0 21Total 105 9 114
Testimonis d'ostatges esquerra|miniatura|L'esclat de l'aeronau davant de la premsa internacional el 12 de setembre de 1970. Més tard, passatgers anònims van relatar els seus dies com a ostatges.