miniatura|Mapa hipotètic de Vinland, Markland i Helluland (Nordisk familjebok. 1921) Straumfjörð (islandès),Eiríks saga rauða o Straumfjǫrð (nòrdic antic) a vegades anglicitzat com Straumsfjordr,Sveinbjörn Þórðarsson. The Saga of Erik the Red - Icelandic Saga Database Straumfjordr, Straumsfjord o Straumfjord, és segons la Saga islandesa un fiord a Vinland on Thorfinn Karlsefni va establir un assentament temporal. És descrit a la Saga d'Eric el Roig, però no en la Saga dels Groenlandesos. El seu nom es tradueix com "Corrent-fiord", "flux-fiord" o "marea-fiord".
En les sagues apareixen dues versions una mica diferents dels viatges de Karlsefni; es troben al Hauksbók i al Flateyjarbók.The Vinland Problem through Four Centuries William Stetson Merrill The Catholic Historical Review Vol. 21, No. 1 (Apr., 1935), p. 21-48 Published by: Catholic University of America Press Article Stable URL: https://www.jstor.org/stable/25013345 Hi diuen que Straumsey (Corrent-illa) es troba al a desembocadura de Straumfjörð; aquesta és una illa amb una extrema densitat d'ocells.
El parador de Straumfjörð ha estat i és subjecte d'una intensa especulació.
Localització miniatura|L'Anse aux Meadows. miniatura|Reonstrucció en 2000 del viatge, amb rèpliques de vaixells nòrdics Es discuteix la ubicació exacta de Straumfjörð. Els únics assentaments nòrdics que es van trobar a Amèrica del Nord més enllà de Groenlàndia es troben a L'Anse aux Meadows.
Direccions Basat en la traducció de Septhon en 1880The Project Gutenberg eBook of Eirik The Red's Saga:, by The Rev. J. Sephton - noteu que es diu que és una barreja entre les versions del Hauksbók i el Flateyjarbók.Saga d'Eric el Roig
Thorfinn Karlsefni, tractant d'intentar trobar el país vist per Bjarni Herjólfsson i visitat per Leif Ericsson, va salpar de Brattahlíð, Assentament Oriental a Vestribygd (probablement l'Assentament Occidental), ambdós a Groenlàndia. Des d'aquí, es va moure a "Bjarneyjar" (illes Bear, possiblement illa DiskoThe old viking name of Disko Island is indeed Bear Island (Bjørn Øya) Arctic Research in Disko Bay). Després de dos mitges jornades, arriben a Helluland (País de les Pedres planes). Després d'altres dos dies, arriben a Markland (País boscós).
Fora de Markland al sud-est és una illa que Karlsefni i la seva companyia anomenen illa Bear. Des de Markland, després d'altres dues mitges jornades o dies de vela, es troben amb un cap. Aquest cap és possiblement idèntic amb Kjalarnes. Mantenint la costa a estribor, va viatjar al llarg de Furðustrandir. A continuació, la costa forma una ria. Troben el raïm i el blat salvatge, i continuen fins a la platja tallada pel fiord amb una illa, Straumsey (Illa corrent) a la seva boca; això és "Straumsfjord".
Al sud de Straumsfjord es troba Hóp, on no cau neu durant l'hivern, i al vessant oest de Kjalarnes és silvestre, i un riu que flueix des de l'est a l'oest. L'est de Kjalarnes és l'"oceà irlandès". Karlsefni estima que Straipsfjord és equidistant de Hóp i una localització al nord del riu que discorre cap a l'oest. També considera que Hóp i aquesta localització per riu comparteixen la mateixa muntanya.
Els "dos mitjos-dies o dies" [dos doegr, que podria referir-se a 12 o 24 hores], referits tres vegades en la saga, són importants a la qüestió del parador de Straumsfjord perquè suggereixen la distància recorreguda quan Karlsefni i els seus homes, potser, van creuar el mar obert. Els dos doegr van ser suggerits per Carl Christian Rafn en 1841ANNALER FOR NORDISK OLDKYNDIGHED. 1840-1841. KONGELIGE NORDISKE OLDSKRIFTSELSKAB. Kjøbenhavn. Pages 15ff. Available through Google Books. equival a unes 54 a 60 milles. Basa això en fonts antigues islandeses com el Landnámabók. Miil podria referirse a sjømil o a la milla escandinava. William A. Munn (1929) assumeix que els dos dies corresponen a "unes 200 milles".W. A. Munn, "Wineland Voyages: Location of Helluland, Markland & Vinland" (St John's, NL: Dicks and Company Limited, June 31, 1992), 13. Jónas Kristjánsson i col·legues, en un article de 2012, suggereix que 170 milles nàutiques, que és la distància entre Groenlàndia i l'illa de Baffin, o fins i tot a major distància, bé podria ser travessada uns dos doegr, amb rèpliques modernes de vaixells nòrdics que podien fer 12 nusos i més en condicions favorables.Acta Archaeologica vol. 83, 2012, pp 145-177 Geoffrey Malcolm Gathorne-Hardy i William Hovgaard estimaven un dia de vela de 24 hores a unes 150 milles.
Saga d'Eric el Roig Segons la Saga d'Eric el Roig, Straumfjörð era situada entre els Furðustrandir. Descriu l'àrea així, d'acord amb la traducció "fusionada" de 1880 per J. Sephton:
Més tard, després de renunciar a assentar-se més al sud s causa de la presència de skrælings, Karlsefni i els seus homes tornaren novament a Straumsfjord quan es retiraren cap al nord:
Marques destacades Si els relats de la saga i la traducció són exactes, a Straumsfjord hi ha muntanyes, el lloc tenia bon aspecte, amb àmplies pastures, un dur hivern, i oportunitats de caça. Hi ha penya-segats a una certa distància. Hi ha una espècie desconeguda de balena; no era comestible. A Straumsey, hi ha tantes aus que és difícil ni trepitjar els ous,; és pobre en peix, però proporciona menjar al bestiar. Fallava la pesca, però més tard es va recuperar.
Corrents Una característica de Straumsfjord i Straumsey podria haver estat una marea alta o forts corrents. L'assentament que es va establir més al sud, "Hóp" pot haver estat connectat a forts corrents o marees, ja que s'ha traduït com a "piscina de marees" o "llac de marea". Segons un document de 2008 de Thomas Hayne al periòdic Weather, això pot donar algunes pistes sobre el parador dels fiords:Thomas Hayne, What did the Viking discoverers of America know of the North Atlantic Environment? Weather, Volume 63, Issue 3, pages 60–65, March 2008.
Clima Les teories sobre on eren Straumsfjord i els altres llocs descrits a la saga es van basar en gran manera en les descripcions a la saga de la flora i la fauna. L'Atlàntic nord ho ha estat des que es va escriure la saga, però recentment hi ha hagut períodes de canvi climàtic regional, i més recentment, l'escalfament global. Això afegeix una capa addicional d'incertesa a cada observació dependent del clima.
Nàutica El sentit comú nàutic implica implica evitar mars oberts i traïdors a menys que sigui inevitables. D'altra banda, es requeriria un port natural apropiat per als vaixells. Això proporciona restriccions possibles a les rutes preses.
Escepticisme Helge Ingstad i Anne Stine Ingstad (el matrimoni que va trobar L'Anse aux Meadows), a The Viking Discovery of America,1991/2000, Breakwater Books Ltd. prenen un enfocament escèptic. Van argumentar que:
Les similituds també són descrites per Mats G. Larsson.Viking expedition to america - Vikingafärder till Vinland Tanmateix, segons un article de 2012 a Acta Archeologica, és "ara generalment acceptat" que les dues sagues foren escrites independentment.Acta Archaeologica, Volume 83, Issue 1, pages 148–153, December 2012.
Fridtjof Nansen, al seu I tåkeheimen (En boires del Nord),Full text of "In northern mists : Arctic exploration in early times" escrit abans del descobriment de L'Anse aux Meadows, conjectura que la Saga d'Eric el Roig era inspirat per contes sobres les Fortunatae insulae i, admetent que és possible que els nòrdics arribessin a Amèrica, considera que la saga no és fidedigna. Julius E. Olson de la Universitat de Wisconsin va defensar amb fermesa aquesta postura en un article de 1911 (vegeu també a continuació) dient: "Si no hi ha un fons substancial de la història a la Saga d'Eric el Roig, és l'enigma de la literatura més important sobre [sic] practicat en nom de la història.".Julius E. Olson. Publications of the Society for the Advancement of Scandinavian Study, Vol. 1, No. 4 (November, 1913), p. 147-156 Published by: Society for the Advancement of Scandinavian Study
Localitzacions suggerides miniatura|L'extrem sud de l'illa de Baffin, que pot haver tingut un clima més càlid en el moment de les sagues. No obstant això, s'acorda que les sagues són fiables, Karlsefni va passar aquest punt. miniatura|Vista de l'Estret de Belle Isle, de Terranova a Labrador. miniatura|Badia de Chaleur. miniatura|Illa de Cap Bretó, Nova Escòcia. miniatura|Conca de Minas, Badia de Fundy, Nova Escòcia, que es diu que té les marees més altes del món miniatura|Manhattan s'ha suggerit com a possible identitat de Straumsey Els suggeriments següents per a la ubicació de Straumfjörð es recullen tant a partir de literatura acadèmica com popular. Estan ordenats per augmentar la distància des de l'Assentament Occidental, Groenlàndia: fan estimacions cada vegada més optimistes de la distància recorreguda per Karlsefni i la seva companyia. Evidentment, el cap o promontori Kjalarnes és difícil d'identificar; per a la gent de mar, el lloc de quilla farà que la seva identificació sigui òbvia, però ara es perduda i Furðustrandir i Straumsfjord estan més enllà d'aquest punt. Com es veurà en el següent, Kjalarnes és de vegades, però no sempre, identificat com L'Anse aux Meadows, península de Gaspé, Cap North/Cap Bretó i Cap Cod. Molts, però no tots, dels suggeriments següents, es poden situar una mica més enllà d'aquests punts, dins de quatre regions costaneres: Terranova; badia de Chaleur; Nova Escòcia/Maine; entre Cap Cod i Nova York.
Badia d'Ungava Hayne (2008) connecta les marees extremes de la badia d'Ungava als suposats corrents o marees a Straumsfjord i Hóp, sense treure cap conclusió.
Badia de Sandwich William Hovgaard a The Voyages of the Norsemen to America (1914) té en compte els contes de la Saga dels Groenlandesos. Segons William Stetson Merrill, Hovgaard col·loca el primer hivern de Karlsefni a la badia de Sandwich, Labrador. No és explícit si es refereix a Straumsfjord.
L'Anse aux Meadows Birgitta Linderoth Wallace (2003) situa l'assentament de Straumfjörð a L'Anse aux Meadows.Wallace, B. L., L'Anse aux Meadows and Vinland: An Abandoned Experiment. In: L'Anse aux Meadows and Vinland: An Abandoned Experiment. James H. Barrett (ed.) Turnhout Brepols Publishers. 2003. (Print) 978-2-503-52641-6 (Online) Pages 207-238
Sop's Arm Jónas Kristjánsson et al. (2012) assumeixen que el cap de Kjalarnes esmenat a la saga és a L'Anse aux Meadows, suggereixen que Straumsfjord es refereix a Sop's Arm, ja que no s'ha trobat cap altra fiord a Terranova que tingui una illa en la seva desembocadura, i s'ha trobat trampes per animals de possible origen nòrdic en aquest lloc.
Sant Llorenç En una carta de 1831 enviada des de Copenhaguen a la Massachusetts Historical Society, publicada en 1880 Proceedings of the Massachusetts Historical Society, Rasmus Christian Rask fa un recorregut complet de les sagues i estats,
Es podria referir, pel que sembla, ja sigui al Golf de Sant Llorenç o al menor riu Sant Llorenç, depenent de les convencions de nomenclatura en ús en el moment. Refusa proposar una teoria del parador de Straumsey, afirmant que és "impossible", però les esperances de futures traduccions de la saga il·luminen el tema.
Hans Peder Steensby va declarar que Les línies de costa eren guies per als antics escandinaus i ho han de ser també per a nosaltres. Segons Merrill, l'opinió de Steensbyera que:
Baie des Sept-Îles La Història de Noruega (1976) de Cappelen suggereix una localització a la badia de Sept-Îles, Quebec.Cappelens Norgeshistorie bd. 2, s. 141. 1976.
Badia de Chaleur Un llibre de començaments de 1920 per Sigfús Blöndal a Historisk Tidsskrift (Dinamarca),Historisk Tidsskrift, Bind 9. række, 7 (1919 - 1925) 1Historisk Tidsskrift, Bind 9. række, 7 (1919 - 1925). Historisk tidskrift. referint-se al consens acadèmic de les últimes dècades i l'autoritat de Gustav Storm i H. P. Steensby,H. P. Steensby's "Norsemen's Route from Greenland to Wineland" situa Straumsfjord a la badia de Chaleur, que separa la península de Gaspé des de Nova Brunswick.