miniatura|Les pirates Anne Bonny (c. 1700-1782) i Mary Read (1690-1721). Gravat del llibre Història general dels pirates, 1724 Encara que la pirateria és bàsicament una pràctica masculina, hi ha hagut dones pirates que estimen la llibertat i estan disposades a desafiar tota la humanitat.Were there really woman pirates? Lluny dels estereotips, el paper de la dona en la pirateria no sempre s'ha limitat a ser una «dona guerrera», sinó que, com la majoria de les dones delinqüents, han sofert discriminacions de gènere, tant en la pràctica de la pirateria com en la repressió de la mateixa.

Els pirates poques vegades van acceptar dones en els seus vaixells. Consideraven que portaven mala sort i es temia que els homes a bord lluitessin entre ells per una d'elles. En molts vaixells, la presència de dones (com la de nens petits) estava prohibida pel codi dels pirates que qualsevol membre de la tripulació havia de signar abans d'embarcar.

Aquesta resistència a l'acceptació de les dones en els vaixells no permetia que moltes pirates es donessin a conèixer i la majoria d'elles romanguessin anònimes, actuant a bord amb noms falsos i disfressades amb roba d'home. Dues famoses pirates, Anne Bonny i Mary Read, per exemple, es van vestir i es van comportar com a homes quan van navegar sota el comandament del capità Jack Rackham.

La pirateria ha experimentat èpoques daurades, com a finals del a la Mediterrània, i al al Carib i l'Oceà Índic, i a poc a poc va desaparèixer d'aquestes regions a causa de la xarxa d'armades estatals. La paraula «pirata» s'utilitza en diversos contextos diferents del marítim i, especialment, des de finals del per designar un individu que s'introdueix de forma il·legal a un sistema informàtic: el furoner, hacker o pirata informàtic.

Aquest article conté una llista de dones pirates reconegudes pels historiadors.

Les primeres pirates

Nom Vida Activitat Nacionalitat NotesTeuta (Τεύτα, reina d'Il·liria) 232-228 aCIl·liria Va estar activa a la mar Adriàtica

Pirates vikingues i de l'Edat mitjana

miniatura|La skjaldmö vikinga Lagertha (840-865) Nom Vida Activitat Nacionalitat NotesRusla (la Donzella vermella)c. 1014Noruega Va lluitar contra el seu germà Thrond pels trons tant de Dinamarca com de Noruega. Apareix a la Gesta Danorum (Història dels danesos) de Saxo Grammaticus. Johannes Steenstrup la va relacionar amb Ingean Ruadh (Donzella vermella) del folklore irlandès. Stikla Noruega Germana de Rusla, es va convertir en una pirata per evitar el matrimoni. Apareix a la Gesta Danorum.Princesa Sela c. 400-420 Noruega Germana de Koller, rei de Noruega. Horwendil (després ser pare d'Amleth / Hamlet) va ser rei de Jutlàndia, però va renunciar al tron per convertir-se en pirata. Koller «va considerar que seria una bona obra» matar el pirata i va navegar per trobar la flota pirata. Horwendil va matar a Koller, però va haver de matar més tard a Sela, que era una guerrera especialitzada i experimentada pirata, per posar fi a la guerra. Apareix a la Gesta Danorum. Alvid Noruega Líder d'un grup d'homes i dones pirates. Apareix a la Gesta Danorum.Wigbiorg, Hetha i Wisna c. Noruega Totes tres apareixen a la Gesta Danorum com a capitanes de vaixells. Wigbiorg va morir en combat, Hetha es va convertir en reina de Zelanda, i Wisna va perdre una mà en un duel.Alfhild i Awilda c. 850Sueca Es discuteix les seves existències. Sovint són datades erròniament al .Lagertha c. 870 Noruega Lagertha és la inspiració d'Hermintrude en el Hamlet de Shakespeare.Æthelflæd (la Senyora de Mèrcia) 872-918 911-918Anglesa Filla major d'Alfred el Gran d'Anglaterra. Es va convertir en el cap militar dels anglosaxons després de la mort del seu marit en la batalla contra els danesos en 911. Va prendre el comandament de les flotes per lliurar els mars dels atacs dels vikings.Jeanne de Clisson (la Tigressa de Bretanya) 1300-1359 1343-1356Bretona Dona bretona que es va convertir en pirata per venjar l'execució del seu marit. Només atacava a vaixells francesos.Elise Eskilsdotter ?-1483 1460-1470 Noruega Noble noruega que es va convertir en pirata per venjar l'execució del seu marit. Va operar prop de la ciutat de Bergen.

Pirates del miniatura|Sayyida al-Hurra (السيدة الحرة) (1485-1461) Nom Vida Activitat Nacionalitat NotesGráinne Ní Mháille (la Reina del Mar de Connaught) 1530-1603IrlandesaVa ser la reina d'Umaill, cap del clan Ó Máille i pirata a l'Irlanda del . És una figura important del folklore irlandès, i és una figura històrica de la història irlandesa del , i de vegades es coneix com «La Reina del Mar de Connaught». Les seves biografies han estat escrites principalment en els segles  i per l'historiadora Anne Chambers.Sayyida al-Hurra (السيدة الحرة) 1510-1542Marroquina Aliada amb el corsari turc Barbaros d'Alger, Sayyida al-Hurra controlava la mar Mediterrània occidental mentre Barbaros controlava l'orient. També va ser prefecte de Tetuan. En 1515 es va convertir en l'última persona en la història de l'islam en portar legítimament el títol d' «al-Hurra» (Reina) després de la mort del seu marit, que va governar Tetuan. Posteriorment es va casar amb el rei del Marroc, Ahmed al-Wattasi, però es va negar a abandonar Tetuan per fer-ho. Aquest matrimoni va ser l'única vegada en la història del Marroc que un rei s'ha casat fora de la capital Fes.Heads of State of Morocco Worldwide Guide to Women in LeadershipSayyida al Hurra Ottoman biographies Lady Mary Killigrew 1530-1570Anglesa Mary era la filla d'un antic pirata de Suffolk. El seu marit, Sir Henry Killigrew, un antic pirata, va ser nomenat vicealmirall de la reina Isabel I, que li va encomanar la supressió de la pirateria. Cada vegada que el seu marit marxava, Mary es dedicava a la pirateria utilitzant el personal del seu castell (el castell d'Arwenack, Cornualla) com a tripulació i possiblement amb el coneixement de la Reina. El 1570, va capturar un vaixell mercant alemany que navegava prop de Falmouth, i el va traslladar a Irlanda per vendre'l. No obstant això, el propietari d'aquest vaixell era un amic de la reina Isabel, que després va arrestar a Lady Mary i la va processar. Algunes fonts diuen que va ser condemnada a mort i després perdonada per Reina, però això es deu a la confusió amb un altre familiar. Segons altres fonts, la seva família va subornar els membres del jurat i va ser absolta, o la reina Isabel va acordar una pena de presó baixa. Després d'això, va abandonar la pirateria i va morir anys més tard.Lady Elizabeth Killigrew c. 1570-1582 Anglesa Elizabeth i el seu marit, Sir John, vivien al castell de Pendennis a Falmouth. A principis de 1581 un vaixell espanyol que navegava pel Canal de la Mànega, el María de San Sebastián, va ser incendiat per un llamp durant una tempesta i es va veure obligat a refugiar-se al port de Falmouth. Lady Elizabeth va atacar el vaixell i va robar la serva mercaderia. Lady Elizabeth va ser detinguda i sentenciada a mort però va ser perdonada. El Consell Privat va encarregar al seu marit de restaurar el vaixell i els béns als seus propietaris, però va ser amagat juntament amb el vaixell, que va donar lloc a diverses ordres de captura per a la seva detenció per actes de pirateria comesos durant els següents vuit anys.Sea Borne Raiders of Cornwall. St Keverne Local Historical Society

Pirates del Nom Vida Activitat Nacionalitat Notes Elizabetha Patrickson 1634AnglesaJacquotte Delahaye (Back from the Dead Red) c. 1650-1660Haitiana Pirata del Carib. També coneguda com «Back from the Dead Red» (La tornada de la mort vermella) a causa del seu cabell vermell i la seva tornada a la pirateria després de fingir la seva pròpia mort i amagar-se com a home durant diversos anys.Christina Anna Skytte 1643-1677 c. 1650-1660Sueca Va participar activament en la pirateria secreta realitzada pel seu germà i el seu cònjuge a la mar Bàltica.Anne Dieu-le-Veut (Marie-Anne, Marianne) 1661-1710 c. 1690-1704Francesa Pirata del Carib i posteriorment es va establir al Mississipi després de la clausura de l'illa de la Tortuga. «Dieu-Le-Veut» era el seu sobrenom que significa «Déu ho vol» en francès. Casada amb un pirata, Anne va desafiar al pirata Laurens de Graaf a un duel després que ell matés al seu marit l'any 1683. Ell es va negar i ella es va convertir en la seva esposa per dret, lluitant pel seu costat i compartint ordres.

Interacció de les dones amb els pirates al Els negocis Durant l'Edat d'Or de la pirateria, molts homes havien de marxar de casa per trobar ocupació o navegar per motius econòmics. Això va deixar a les dones amb les responsabilitats d'assumir rols tradicionalment masculins i realitzar els seus treballs. La necessitat de les dones d'assumir aquests rols les va portar a obtenir drets que històricament havien estat exclusius per als homes. Es permetia a les dones comerciar, tenir vaixells propis i treballar com a minoristes. Sovint eren propietàries d'hostals i de tavernes. En alguns pobles costaners, fins i tot es van escriure lleis per permetre a les vídues mantenir les seves responsabilitats i propietats dels seus marits. Això era important per a les economies locals, ja que les tavernes i altres establiments d'aquest tipus eren centres de comerç, on els pirates es congregaven i comerciaven entre ells i amb la gent a terra.

Com a caps d'aquests establiments, les dones tenien una considerable llibertat en els negocis. Embarcaven i alimentaven pirates, compraven il·legalment els productes dels pirates, van actuar com a casa de penyores per als pirates, i fins i tot concedien préstecs (quelcom que molts homes, menys encara dones, van veure amb gran prudència en aquest període). De vegades, les propietàries de negocis fins i tot ocultaven els seus clients quan les autoritats els venia a buscar arrestar-les per pirateria.

El matrimoni Algunes dones van triar casar-se amb pirates. Aquests homes sovint eren molt rics, però les seves dones tendien a no guanyar riqueses com a conseqüència dels seus matrimonis, ja que era difícil que els pirates enviessin el botí guanyat a l'estranger. Les cases i establiments d'aquestes dones solien ser utilitzats com a refugis segurs per als pirates, considerats enemics de totes les nacions.

La pirateria De vegades, les dones es convertien en pirates, encara que tendien a disfressar-se com a homes per fer-ho. Amb freqüència, els pirates no permetien que les dones arribessin a les seves naus. Moltes dones de l'època no van poder realitzar les tasques físicament exigents requerides per la tripulació. A més, moltes dones eren considerades com una mala sort entre els pirates; es temia que els membres masculins de la tripulació discutissin i lluitessin per les dones. En molts vaixells, les dones (així com els nens petits) van ser prohibides pel contracte del vaixell, que tots els membres de la tripulació havien de signar.

A causa de la resistència a permetre a les dones pujar a bord, moltes pirates no es van manifestar com a dones. Anne Bonny, per exemple, es va vestir i va actuar com a home mentre estava en el vaixell del Capità Calico Jack. Ella i Mary Read, una altra dona pirata, són sovint identificades com a úniques en aquest sentit. No obstant això, moltes dones es van disfressar d'homes durant l'Edat d'Or de la pirateria, en un esforç per aprofitar els molts drets, privilegis i llibertats que eren exclusius per als homes.

Pirates del miniatura|Mary Read (1690-1721). Gravat del llibre Història general dels pirates, 1724