miniatura|La hipòtesi d'Agustí suggereix que l'Evangeli segons Mateu va ser escrit primer. L'Evangeli segons Marc va ser escrit fent servir Mateu com a font. Després l'Evangeli segons Lluc va ser escrit utilitzant el de Marc i el de Mateu. La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament. La hipòtesi sosté que l'Evangeli segons Mateu va ser el primer a ser escrit. Marc va escriure en segon lloc el seu evangeli i va fer servir Mateu i la predicació de Sant Pere com a fonts. Lluc va escriure el seu evangeli i era conscient dels dos evangelis precedents. A diferències d'algunes hipòtesis alternatives, aquesta hipòtesi no es basa en, ni advoca per l'existència de qualsevol document que no es menciona explícitament al testimoni històric. En canvi, la hipòtesi es basa principalment en el testimoni històric, en comptes de la crítica textual, com la línia central d'evidència. El fonament d'evidència per a la hipòtesi són els escrits dels Pares de l'Església: les fonts històriques que daten tan aviat com la primera meitat del , que s'han mantingut com autoritaris per la majoria dels cristians durant dos mil·lennis. Per acabar, els que donen suport a la hipòtesi agustiniana ho veuen com una solució simple, coherent al problema sinòptic.
La hipòtesi agustiniana aborda alguns punts fonamentals de discòrdia que envolten el problema sinòptic, com el grau de fiabilitat de la tradició cristiana primitiva; quin evangeli es va escriure primer; si hi ha altres fonts desconegudes rere els evangelis; en quina mesura, en aquest cas, els evangelis van ser redactats fent servir aquest material; i en quina mesura els evangelis van ser alterats entre el moment en què van ser escrits originalment i el temps d'aparició dels primers manuscrits que n'han sobreviscut. Aquestes i d'altres qüestions es plantegen i les resolucions alternatives són proposades pels defensors d'altres hipòtesis, com la teoria de les dues fonts, la Font Q, la teoria de Farrer, i d'altres.
Origen d'aquesta hipòtesi miniatura|Sant Agustí d'Hipona alliberant un presoner, de Michael Pacher (1430-1498). La hipòtesi pren el nom d'Agustí d'Hipona, un dels primers bisbes del i Pare de l'Església, qui va escriure:
Ara, aquests quatre evangelistes, els noms dels quals han guanyat la circulació més notable arreu del món, i el nombre del qual s'ha fixat en quatre, […] es creu que han escrit en l'ordre següent: primer Mateu, a continuació Marc, en tercer lloc Lluc i per acabar Joan.
D'aquests quatre, és cert, només de Mateu se'n diu que s'ha escrit en hebreu; els altres en grec. I tanmateix, pot semblar que han mantingut cadascun d'ells un cert ordre de la narració pròpia de si mateixos, això certament no s'ha d'entendre com si cada escriptor individual va escollir escriure en la ignorància del que el seu predecessor havia fet [...].Sant Agustí L'harmonia dels evangelis, Llibre 1 capítol 2 paràgraf 4. de hypothesis.com
Marc va cer cèlebrement desestimat per Agustí com «pedissequus et breviator Matthaei» (l'assistent i abreviador de Mateu), en directe contraste amb la visió més comunament sostinguda al món acadèmic d'avui, que l'Evangeli segons Marc va ser el primer a escriure's. Sant Agustí també va discutir els punts en comú entre els evangelis sinòptics, incloent el llenguatge idèntic que es troba a Mateu, Marc i Lluc. Sant Agustí no va ser el primer a articular aquest punt de vista, atès que Ireneu de Lió i Orígenes, entre d'altres, van compartir aquest ordre. Tanmateix, Agustí d'Hipona va ser el primer autor a donar una anàlisi textual acadèmica detallada de la interdependència dels tres texts, i a articular una teoria amb el propòsit exprés d'explicar aquest fet.
La tradició antiga Tots els Pares de l'Església que van escriure sobre l'ordre i l'autoria dels evangelis canònics van donar suport a algunes idees bàsiques de la hipòtesi agustiniana. Els Pares, els escrits dels quals van sobreviure i que van escriure sobre l'autoria, són gairebé unànimes: coincideixen que Mateu va ser l'autor que va escriure primer, i ho va fer en hebreu.John Wenham (1991). Redating Matthew, Mark, and Luke. (London: Hodder and Stoughton). p. 116. Un nombre de fonts a l'antiguitat afirmava que Marc va escriure el seu evangeli després de Mateu sobre la base de la predicació de Sant Pere. Diversos elements d'aquesta tradició es troben als escrits d'Ireneu de Lió.Ireneu, Adversus haereses, 3.1: «Marc, el deixeble i intèrpret de Pere, també va lliurar-nos ell mateix per escrit el que va predicar Pere». Orígenes,Orígenes, citat a Eusebi, Historia ecclesiastica, 6.25: «Quant als quatre evangelis, que només són indiscutibles a l'Església de Déu sota el cel, vaig saber de la tradició que el primer que es va escriure fou el de Mateu». Eusebi,Eusebi, Historia ecclesiastica. «Així lluent brillà la llum de la vertadera religió a la ment dels oients de Pere que, no satisfets amb una sola audiència o amb l'ensenyança oral del missatge diví, recorregueren als recursos de tota mena per induir Marc (l'Evangeli del qual tenim), com ell era un seguidor de Pere, per deixar per escrit un resum de la instrucció que havien rebut de boca en boca, ni tampoc no deixaren que se n'anés fins que l'en convenceren, i es convertí així en el responsable de la redacció del que es coneix com l'Evangeli segons Sant Marc. Hom diu que, en l'aprenentatge mitjançant la revelació de l'esperit del que havia succeït, l'Apòstol [Pere] fruïa en el seu entusiasme i autoritzà la lectura del llibre a les esglésies». et al. miniatura|Mateu l'evangelista inspirat per un àngel, de Rembrandt. El text de l'evangeli va circular amb un títol «segons Mateu», una tradició indiscutiblement reconeguda abans del final del .Donald Guthrie (1961). New Testament Introduction. (Leicester: Apollos) p. 43. A més a més, el títol «segons Mateu» es troba als manuscrits més antics.Nestle-Aland (1996). Novum Testamentum Graece. 27ª ed. Deutsche Bibelgesellschaft, Druck. p. 1. Diversos experts han argumentat que el títol ha d'estar datat, com a màxim, cap a l'any 125 dC.J.H. Ropes (1934). The Synoptic Gospels. p. 103.N.B. Stonehouse, et al. (1963). Origins of the Synoptic Gospels. p. 16. Molts estudiosos contemporanis, tanmateix, creuen que va ser originàriament anònim.
Les referències més antigues que sobreviuen de la tradició de l'evangeli són citades per Eusebi i diferents però relacionades tradicions apareixen a les obres de Pàpies de Hieràpolis (qui va escriure a la primera meitat del segle II) i a les obres de Climent d'Alexandria. Una tercera font antiga, Ireneu de Lió, també proporciona més informació sobre les tradicions, en especial la de Pàpies, i, possiblement, afegeix una tercera tradició relacionada amb les fonts. Aquestes tradicions relacionades generalment estan d'acord en els punts principals discordants dins de la hipòtesi d'Agustí, tot i que no sense discrepàncies. En comptes de veure's com una refutació de la hipòtesi, en canvi, aquests discrepàncies es citen sovint com a defensa,Catholic Encyclopedia. The Gospel of Mark. atès que contradiuen l'argument que tota la tradició no és més que una repetició inicial de Pàpies (per tant, si fos així, el gran nombre de fonts històriques que donen suport a la teoria serien intranscendents). En canvi, el lleuger desacord està realment a favor de múltiples i properes tradicions idèntiques.
Pàpies Segons Ireneu, Pàpies va ser «un oient de Joan i company de Policarp, un home dels temps primitius», que va escriure un volum de «cinc llibres».Adversus haereses 5.33.4; citat per Eusebi, Historia ecclesiastica 3.39.1. L'avantatge de la immediatesa històrica, com argumenta Fischer, és un dels principals factors determinants de la historicitat, i Pàpies és una font molt primerenca en el que es refereix al testimoni que Mateu va escriure el seu evangeli primer. Pàpies ho escriu de la següent manera:
Mateu compilà les dites en llengua hebrea, i cada persona els interpretava com podia. [La «llengua hebrea» mencionada per Pàpies sovint s'ha interpretat com a arameu].
Això, també l'Ancià [Joan el Presbíter] solia dir. Marc, que havia estat intèrpret de Pere, escrigué amb cura, però no en ordre, tot el que recordava de dites i fets del Senyor. Car ell no havia escoltat el Senyor o havia estat un dels seus seguidors, sinó posteriorment, com ja he dit, un de Pere. Pere adaptava les seves ensenyances a l'ocasió, sense fer una disposició sistemàtica de les dites del Senyor, per la qual cosa Marc estava força justificat en anotar algunes coses tal com ell les recordava. Perquè ell tenia un sol propòsit: no ometre res del que havia sentit, i no fer-n'hi cap declaració equivocadaCitat per Eusebi, Historia ecclesiastica, 3.39.15.
S'ha argumentat, perquè Pàpies no cita una autoritat per a les seves afirmacions relatives a Mateu però si amb relació a Marc, que Mateu estava ja plenament acceptat en el moment dels seus escrits.Per això i una discussió completa d'altres arguments: R.P. Martin (1975). New Testament Foundations. vol. 1. p. 238-240.
Climent Eusebi també va registrar una important tradició de Climent d'Alexandria:
Als propis volums, Climent hi trobà espai per a una tradició de les autoritats primitives de l'Església respecte de l'ordre dels evangelis. És això. Solia dir que els primers evangelis foren els qui contenen les genealogies [Mateu i Lluc], mentre que Marc s'originà de la següent manera: Quan, a Roma, Pere havia predicat obertament la paraula i per l'Esperit havia proclamat l'evangeli, el nombrós públic instà Marc, qui l'havia seguit durant molt de temps i recordava el que havia dit, a escriure-ho tot. Això ho feu, fent el seu evangeli disponible a tots aquells que el requerien. Quan Pere se n'assabentà, ell no hi feu cap objecció, i no en donà un estímul especial. Per acabar, conscient que els fets físics havien estat registrats als evangelis, alenat pels seus alumnes i irresistiblement mogut per l'Esperit, Joan escrigué un evangeli espiritual.Climent citat a Eusebi, Historia ecclesiastica, 6.14.1.
Aquesta font afirma múltiples autoritats de l'antiguitat, no només Pàpies; això es pren com evidència en contra de l'opinió que el testimoni dels Pares es basa únicament en el testimoni de Pàpies. A més a més, la tradició de Climent està d'acord amb el punt significatiu de la discòrdia: la prioritat de Mateu. Tanmateix, Climent entra en conflicte amb la hipòtesi agustiniana en relació amb l'ordre de Marc i Lluc. La hipòtesi de Griesbach intenta resoldre la dificultat respecte d'aquest punt de controvèrsia secundària declarant que Lluc va escriure abans que Marc.
Ireneu Ireneu, que estava familiaritzat amb l'obra de Pàpies i que coneixia Policarp i possiblement fins i tot l'apòstol Joan, va escriure:
Ara Mateu publicà també un llibre de l'Evangeli entre els hebreus en el seu propi dialecte, mentre Pere i Pau estaven predicant l'evangeli a Roma i fundant-hi l'Església.Ireneu, Adversus haereses, citat també per Eusebi.
Ireneu dona aquí una altra tradició d'acord amb Pàpies, tot i que hi conté més informació. Això s'ha pres com una evidència d'una tercera tradició, però en harmonia amb Pàpies.J. Munck en Neotestamentica at Patristica, (ed. W.C. van Unnik, 1962). p. 257. Tanmateix, Ireneu col·loca la composició de Marc després de la mort de Pere, mentre que Climent (i altres com Orígenes i Eusebi) van afirmar que Pere era viu i va aprovar aquesta obra. No obstant això, a causa que la hipòtesi agustiniana no s'ocupa de si Pere era viu en el moment de la composició de Marc o no, aquesta discrepància no és una base per a l'objecció a la teoria.