miniatura|Inflorescència La barretera (Petasites hybridus) és una espècie de planta amb flors del gènere --- dins la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Iran i Turquia.
Addicionalment pot rebre els noms de capellera, petasitis, pota d'euga, pota de cavall, pota de cavall negra i sosa dura. També s'han recollit les variants lingüístiques sombrerera.
Etimologia El terme "Petasites" prové del grec i significa barret de Petasos, fa referència a les seves grans fulles, al fet que poden tenir aquesta funció. Hybridus prové del llatí i vol dir híbrid.
Ecologia A les vores humides de rius i rieres, també en terrenys parcialment entollats. En llocs de muntanya.
Descripció Petasita és una planta herbàcia perenne pot arribar a tenir unes dimensions d'1 metre. Rel axonomorfa. Destaca el seu rizoma, que és molt desenvolupat. Les fulles són basals i apareixen després de la floració, tenen un pecíol molt llarg i poden arribar a fer 30cm de diàmetre. Sense estípules, alterna/alternes, amb el marge lleugerament serrat i la forma del limbe cordiforme. La nervadura és palmada.
Les inflorescències són en capítol. A la vegada, aquests capítols es disposen formant un raïm. Les inflorescències masculines s'assequen ràpidament després de la floració; els capítols estan al principi molt compactes, però més endavant les inflorescències es tornen més laxes. Els capítols masculins tenen fins a 8 mm de llargària, mentre que en les inflorescències femenines fan aproximadament 4 mm. A la base del capítol presenten unes bràctees estretes i vermelloses. També presenten un vil·là o papus.
Flors dioiques corol·la gamopètala formada per flors tubuloses de 5 pètals, color vermellós més o menys intens.
L'androceu està constituït per 5 estams (singenèsics: soldats fent un altre tub, per la cara anterior a l'antera).
El gineceu és pluricarpel·lar amb 2 carpels soldats. Ovari ínfer. Els fruits són aqueni/aquenis de color vermellós.
L'arrel, les fulles i principalment el rizoma d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.
Composició química Conté diversos olis essencials Ésters d'alcohols de tipus eremofilànic com petasol, isopetasol, lactones, inulina, pectina, alcaloides pirrolizidínics entre d'altres.
Usos medicinals Potent espasmòdic. Sedant Gastroprotector, antihipertensiu, mucolític i expectorant. Condicionador de la pell. S'usa també com a complement dietètic per combatre la tos (antitussigen), la bronquitis i la migranya.
Accions farmacològiques En ús extern s'ha utilitzat tradicionalment com a cicatritzant. És indicada per a la tos irritativa, bronquitis, asma...A més a més, també va bé per a les migranyes i les dismenorrees.Estats en els que cal un augment de la diüresi: afeccions urinàries (cistitis, uretritis, oligúria, urolitiasis), hiperazotèmia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobreprès acompanyat de retenció de líquids. Ansietat, insomni. Gastritis, úlcera gastroduodenal, espasmes gastrointestinals. Tòpicament: ferides, ulceracions tròfiques.
Toxicitat Conté alcaloides derivats d'ornitina i lisina, concretament alcaloides pirrolizidínics. Poden causar dolors abdominals, ascites, pèrdua de gana, i un increment considerable dels valors de les transaminases en sang i hepatomegàlia. Aquests alcaloides actuen també com a agents mutàgens i inductors de tumors hepàtics.
Ús exclusiu per prescripció facultativa. S'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.
Contraindicat per l'embaràs, lactància, nens, pacients amb hepatopaties...degut a la presència d'alcaloides pirrolizidínics (que poden ser cancerígens).
Referències
Categoria:Senecioneae