El cas Neymar, també conegut com a Neymargate, fa referència a tot el conjunt de fets relacionats, directament o indirecta, amb el fitxatge per part del Futbol Club Barcelona del jugador brasiler Neymar da Silva Santos Júnior, més conegut com a Neymar Jr o simplement Neymar.
També és conegut com a cas Neymar o, majoritàriament, com a cas Neymar 1, el primer procediment judicial obert contra l'anterior president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i el seu vicepresident esportiu i actual president, Josep Maria Bartomeu, pels presumptes delictes comesos en el fitxatge del jugador Neymar. El procediment es va tancar sense judici, ja que el president del FC Barcelona, Josep M Bartomeu, va negociar i pactar amb la fiscalia la seva resolució. El pacte exonerava de culpa el president Bartomeu i a l'anterior president, Sandro Rosell, mentre el Barça era condemnat per dos delictes fiscals a indemnitzar 9,2 milions d'euros a l'Agència Tributària i a pagar una multa de 5,5 milions d'euros amb els seus interessos de demora corresponents i les costes judicials.
També és conegut com a cas Neymar o, majoritàriament, com a cas Neymar 2 o simplement cas DIS, el segon procediment obert a l'Audiència Nacional i traslladat als jutjats de Barcelona el juny de 2019, per la denúncia per estafa i corrupció entre particulars interposada pel fons brasiler DIS en el fitxatge del jugador brasiler Neymar. El fons brasiler DIS considera que no va ingressar l'import que li corresponia, ja que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador Neymar quan es va formalitzar la venda entre el Santos Futebol Clube del Brasil i el Futbol Club Barcelona. El judici pel cas Neymar 2 està programat pel dia 17 d'octubre de 2022.
Cronologia El cas Neymar va començar l'any 2011 sota el mandat del president Sandro Rosell, però no va transcendir a l'opinió pública fins al desembre de 2013 quan un soci del FC Barcelona, Jordi Cases, va presentar una querella contra Sandro Rosell per distracció de 40 milions d'euros. A finals de 2019, tot i que el jugador Neymar ja no era propietat del Futbol Club Barcelona, encara continuava viu, ja que el denominat cas Neymar 2, o cas DIS, seguia pendent als jutjats de Barcelonal. Dins d'aquest llarg període de més de vuit anys de cas Neymar, són especialment destacables els següents esdeveniments:
Opció de compra El 15 de novembre de 2011, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i el vicepresident, Josep Maria Bartomeu, van signar un contracte amb l'empresa N&N Consultoria Esportiva e Empresarial Ltda., que era propietat dels pares del jugador Neymar, amb l'objectiu d'assegurar el fitxatge del jugador per a la temporada 2014-2015, en la qual ja seria un jugador lliure o free agent.
El FC Barcelona adquiria els drets del jugador Neymar per 40 M€ i es pactava una clàusula de penalització pel mateix import si no es materialitzava l'operació abans del 25 d'agost de 2014. L'acord també incorporava el projecte de contracte de treball per cinc temporades, on es garantia un sou mínim de 36.125.000 € per al jugador, i els projectes de contracte d'imatge, gestió i representació pels quals el seu agent, que era el seu pare, obtindria un 5% de tots els imports cobrats pel jugador i per les empreses del grup N&N. miniatura|upright=1.3|alt=Foto de Sandro rosell 2010 |Sandro Rosell El 6 de desembre de 2011, el president Sandro Rosell i el vicepresident econòmic Javier Faus, van signar amb l'empresa N&N, representada pel pare del jugador i pel mateix jugador, un contracte de 10 M€ en concepte de remuneració anticipada al jugador Neymar. El contracte, que va ser denominat de préstec, es va formalitzar sense cap tipus de garantia ni interessos i amb el compromís d'amortitzar-se quan es formalitzés el contracte amb el jugador.
Fitxatge L'any 2013, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i el vicepresident, Josep Maria Bartomeu, van decidir, sense autorització expressa de la junta directiva, avançar el fitxatge del jugador Neymar. Aquest avançament implicava negociar la rescissió del contracte de Neymar amb el club Santos, que era el propietari dels drets federatius del jugador fins a la temporada següent.
El 31 de maig de 2013, el FC Barcelona i el Santos van acordar el traspàs dels drets federatius del jugador Neymar per un import de 17,1 milions d'euros. El 3 de juny de 2013, Rosell i Bartomeu van formalitzar amb l'empresa N&N el contracte de reconeixement d'incompliment del contracte signat el 15 de novembre de 2011 i van pactar pagar la indemnització de 40 milions d'euros.
El 17,1 milions pagats al Santos i els 40 milions pagats a N&N sumen els 57,1 milions d'euros que el FC Barcelona va mantenir durant un temps que era el preu oficial del traspàs. Amb la querella, en la modalitat de distracció, interposada pel soci Jordi Cases contra el president del FC Barcelona, posteriorment acceptada a tràmit pel jutge Ruz de l'Audiència Nacional, es va saber que el Barça havia signat un peculiar contracte de treball amb el jugador Neymar i diversos contractes de col·laboració amb el Santos FC i les empreses del grup N&N dels pares de Neymar amb l'objectiu d'ocultar el cost real del fitxatge.
Querella del soci Jordi Cases El 6 de desembre de 2013, el soci Jordi Cases va presentar una querella contra el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, per distracció de 40 milions d'euros en el fitxatge de Neymar. La querella es va tramitar a l'Audiència Nacional per tractar-se d'un suposat delicte comès fora de l'estat espanyol. Tres dies més tard, Sandro Rosell va qualificar la querella de temerària i va declarar que estava absolutament tranquil.
El 18 de desembre, el jutge Pablo Ruz va demanar els contractes signats amb el jugador Neymar i es va declarar competent per estudiar la querella.
El 23 de desembre de 2013, el FC Barcelona, a través del directiu Toni Freixa, va lliurar la documentació sol·licitada a la Audiència Nacional. Els contractes signats el 2011 i 2013 i les memòries dels anys 2011, 2012 i 2013.
El 24 de desembre de 2013, el directiu i secretari de la junta directiva del FC Barcelona, Toni Freixa, va enviar un burofax al soci Jordi Cases demanant-li que mantingués la confidencialitat dels contractes i reservant-se el dret d'emprendre accions legals en contra d'ell i de reclamar-li danys i perjudicis. El burofax va ser replicat per l'advocat del soci Cases amb un altre burofax.
El 10 de gener de 2014, la fiscalia de l'AN va demanar al jutge Ruz que admetés a tràmit la querella contra el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, ja que considerava que alguns dels contractes signats entre les parts no responien al seu contingut i en alguns casos es tractaria de contractes simulats.
El 21 de gener de 2014, el FC Barcelona va proposar, mitjançant el directiu Toni Freixa, la retirada de la querella a canvi de no prendre accions legals per danys i perjudicis contra el soci Cases. El pacte no es va materialitzar, ja que el FC Barcelona no va accedir a donar el temps que demanava el soci Cases per estudiar els termes del pacte.
El 22 de gener de 2014, el jutge Ruz de l'AN, va admetre a tràmit la querella presentada contra Sandro Rosell.
El 23 de gener de 2014, el FC Barcelona va explicar en roda de premsa els detalls del fitxatge del jugador Neymar i va admetre que el seu cost havia estat de 86,2 M€.
El 24 de gener de 2014, el club i l'advocat de Cases van acordar que el dia 26 de gener es formalitzaria el mateix pacte que no s'havia materialitzat el dia 21 de gener. El dia 26 de gener, el club va ajornar la firma de l'acord al dia 27 de gener, però el dia 27, Toni Freixa va notificar a l'advocat de Cases que no hi hauria acord.
El 27 de gener de 2014, Cases i el seu advocat van anunciar en roda de premsa que no retirarien la querella fins que el club els assegurés que no hi hauria represàlies ni se'ls faria pagar indemnitzacions per danys i perjudicis.
El 29 de juliol de 2014, Jordi Cases va ampliar la querella al vicepresident esportiu, Josep M Bartomeu, i al vicepresident econòmic, Javier Faus.
El 21 d'octubre de 2014, Jordi Cases, que considerava satisfet el seu interès en saber el destí dels 40 milions d'euros, va formalitzar amb Rosell i Bartomeu els documents pels quals manifestaven que el club no prendria represàlies en contra seu ni li reclamaria danys i perjudicis.
El 21 d'octubre de 2014, Jordi Cases va retirar definitivament la querella.
El 19 de juliol de 2016, el grup d'animació Seguiment FCB va presentar un escrit a la comissió de disciplina per demanar l'obertura d'expedient disciplinari al soci Jordi Cases.
El 21 de desembre de 2016, un cop valorat el plec de descàrrecs del soci Jordi Cases, la comissió de disciplina del FC Barcelona va decidir no imposar-li cap tipus de sanció.
Dimissió de Sandro Rosell miniatura|upright=1.3|alt=Foto de Sandro rosell 2008 |Sandro Rosell El 23 de gener de 2014, vint-i-quatre hores després que el jutge Ruz admetés a tràmit la querella interposada pel soci del FC Barcelona, Jordi Cases, per apropiació indeguda en la modalitat de distracció, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, va presentar la dimissió irrevocable cedint el càrrec, d'acord amb els estatuts del club, al vicepresident Josep M Bartomeu.
Va provocar relativa sorpresa que Sandro Rosell declarés en roda de premsa que, a part de dimitir per l'acceptació de la querella i per no perjudicar la imatge del club, el motiu principal de la seva renúncia eren les amenaces a la seva família i els atacs rebuts al seu domicili -fets que encara no havien transcendit a l'opinió pública- i que no valia la pena posar en risc la seva família per seguir presidint el Barça.
Posteriorment, el 27 de juny de 2017, es va fer públic que Sandro Rosell apareixia i tenia un paper rellevant en el denominat Informe Garcia que el Comitè d'Ètica de la FIFA havia encarregat a Michael J. Garcia, exfiscal de l'FBI a Nova York, per investigar la licitació i adjudicació dels mundials de 2018 i 2022 a Qatar i Rússia. També es va saber que Garcia havia investigat, a partir de l'any 2012, la multimilionària fallida de la multinacional suïssa de màrqueting esportiu International Sport and Leisure (ISL), la filial espanyola de la qual, havia estat dirigida per Sandro Rosell.
Sandro Rosell també estava sent investigat per l'FBI des de mitjans de 2015 en el marc d'una macro operació sobre diversos alts executius de la FIFA coneguda com a Cas Fifagate en la qual també s'investigava el multimilionari contracte de patrocini de la selecció nacional de Brasil per part de la multinacional estatunidenca Nike, de la qual Sandro Rosell n'era el màxim responsable a l'Amèrica del Sud. El 23 de maig de 2017, Sandro Rosell va ser detingut per la policia espanyola en el marc de l'operació Rimet, acusat d'organització criminal i de liderar una xarxa de blanqueig de capitals provinents de comissions irregulars vinculades al món del futbol. Dos dies després va entrar a la presó i a finals de 2018 seguia en presó preventiva a l'espera de judici.
El 25 de febrer de 2019, va començar a l'Audiència Nacional el judici contra Sandro Rosell, la seva esposa, Marta Pineda, el seu soci andorrà, Joan Besolí i tres processats més. La fiscalia, que acusava Rosell de blanqueig de diners i organització criminal, li demanava onze anys de presó i cinquanta-nou milions d'euros de multa.
El 27 de febrer de 2019, dos dies després d'iniciat el judici i un cop escoltada la declaració de Sandro Rosell, el tribunal va decretar la seva llibertat provisional amb mesures cautelars.
El 24 d'abril de 2019, el tribunal el va absoldre de tots els càrrecs juntament amb la resta d'acusats.
Tots els contractes Amb l'acceptació a tràmit de la querella i la consegüent petició del jutge Ruz requerint al FC Barcelona tots els contractes signats amb el club Santos del Brasil, es va conèixer que s'havien formalitzat diversos contractes amb l'objectiu d'ocultar el cost real de l'operació.