Zalluhan o Zalluhān fou un petit regne amorrita de la zona del Khabur, vassall de Mari. Zalluhān designa tant un país com una població. El territori estava situat a la vall de l'alt Khabur i la vila era propera al riu probablement entre el Wadi Zerkan i el Wadi Djirjib. Va existir entre poc després del 2000 aC i vers el 1700 aC.
Geografia miniatura|Ildamaraz vers 1770-1760 aC El territori estava a l'extrem de l'anomenat Ida-Maraṣ (la regió de l'alt Khabur) a l'oest del qual s'acabava aquesta regió. Limitava al sud amb el país del Yapṭur(um) el qual estava dividit en dues parts per un riu i al seu torn feia frontera amb el país de Zalmaqum al nord-oest.
Per una carta se sap que la vila de Zalluhan era no gaire llunyana de la de Tarnipitinerari A.1053 situada en la vall del Khabur;entre Mari i Ašlakkā passant per Qaṭṭunān, just on el camí bifurcava cap a Ašlakkā aquesta ciutat havia estat la capital del regne de Mari vers el 1800 aC, sota el rei Yakhdun-Lim però estava en franca decadència, sent un bastió de la ciutat d'Ašnakkum (capital del país de Sumun que incloïa també les ciutats semiautònomes de Urgish, Sinah, Hurra i Suduhum) que estava amenaçada pels beduïns bensimalites, i aquesta ruta l'havia seguit el propi rei Zimrilin (rei vers 1775 a 1761 aC) per anar a Yamhad (Àlep)i en aquesta ocasió, guiat pel bensimalita Yasmah-Addu, va estar a Qirdahat o Qardahat (al Khabur) on es va reunir amb els reis de l'Ida-Maraṣ i en un altre moment el rei va estar a Zalluhan on se li van reunir quatre reis de Zalmaqum.
Ašlakkā era un regne destacat de l'Ida-Maraṣ i el rei en temps de Zimrilin era Ibâl-Addu el qual dona un relat d'un desplaçament en el qual aporta detalls sobre ZalluhanSortit d'Ašlakkā, Ibâl-Addu va arribar a Nahur des de on va atacar la vila de Kālilu, no sense haver travessat un curs d'aigua [que podria ser el Sârum a l'oest de Nahur]; aquesta victòria li va permetre dominar una part del territori entre Isqum i Šur'um (així descriu el país del Yapṭur(um) del nord al sud); reforçat amb aquest èxit el rei va arribar a Manhatum de Zalluhān (suposadament una vila fronterera del país de Zalluhan). Acampat en aquest lloc se li van reunir els beduïns bensimalites manats per Ibâl-El, i va demanar informació sobre el que pensaven la gent de Zalluhān; si eren amistosos feria una incursió al territori d'Ašnakkum al país de Sūmum. Aquest periple l'hauria portat a recórrer el wadi Zerkan o el wadi Djirjib més a l'oest, per arribar a la vall del Khabur on estava el regne de Zalluhān i d'allí baixar per la vall per bifurcar a Tarnip i remuntar amb els beduïns cap al nord-est contra Ašnakkum (possiblement la moderna Tell Chagar Bazar). i sobre la vila de Manhatum.Man(a)hatum podria ser una variant de Mal(a)hatum, vila coneguda com una etapa passat Zalluhān. La precisió del text «Manhatum de Zalluhān» implicaria l'existència de almenys una segona vila amb aquest nom i realment sabem per un itinerari descrit per Samsī-Addu o Xamsi Adad que existia una Malhatum a l'oest de Qirdahat, però estava després de la vila de Dēr, per tant lluny de Zalluhān, per lo que Manhatum de Zalluhān devia designar un altre lloc més proper a Zalluhān, probablement en la ruta de Šur'um si admetem que Ibâl-Addu va anar d'aquesta Šur'um a Manhatum. Šur'um, de localització desconeguda, estaria en tot cas al nord de Zalluhān, a la riba oriental del Khabur, possiblement al territori del Yapṭur(um), segons un document que es refereix a un cap militar local de nom Samsi-Erah que hauria sortit de Zalluhān per arribar a Šur'um, és a dir al revés que Ibâl-Addu); amb seguretat també estava propera a la vila de Gaššum segons un document, que presenta aquestes viles com llocs d'una mateixa zona on es trobava aigua; el xeic de Gaššum, informava d'un perill amenaçant a Zalluhān i va alertar al rei Zakura-abum de Zalluhan que en aquell moment estava en viatge a la vora del Balikh, prova d'una relativa proximitat entre Gaššum i Zalluhān
Una carta d'Itūr-Asdu ens fa saber que entre Ašnakkum (que podria ser Tell Chagar Bazar) i Zalluhān, se situava Anamaššum, un altre petit regne segurament sota influència dels reis d'Ašnakkum. Zalluhān tocava al país de Sūmum (capital Ašnakkum) però no li estava sotmès. Se sap que els habitants del Yapṭur(um) eren hostils a Zalluhān, i se sap que van fer una incursió contra aquests que va anar dirigida de fet contra el Sūmum, el que fa pensar que en algun moment Zalluhan va estar sotmès a aquest regne. Zallahun estaria al sud-oest del país de Sūmum/Ašnakkum.
Els historiadors no estan d'acord en si el regne estava situat a la dreta o l'esquerra del Khabur però si estava a la dreta, el regne posseïa territoris també a l'esquerra, ja que el rei Zakura-abum reclamava la vila d'Harbā ocupada pel rei de Susā, capital de situació incerta però segurament al sud del regne d'Ašnakkum. El seu successor en el tron, Hatnammuru, es queixava de que la vila de Harbē (Harbā) havia estat ocupada pel cap militar Samsī-Erah que com sabem operava a la zona de Šur'um; això implica una ocupació de Yapṭur(um) en un territori reclamat per Zalluhān que tenia dificultats per mantenir-lo. Podria també ser que Ibâl-Addu, el rei d'Ašlakkā, que es va revoltar contra Mari, l'hagués ocupat temporalment doncs la població és esmentada en una llista de ciutats del regne d'Ašlakkā que apareix als arxius de Mari, redactada després de la caiguda d'Ibâl-Addu. Harbā és esmentada al costat de Kalbiya, una altra vila; pels documents existents el més probable és que la ciutat d'Ašlakkā sigui Kiziltepe, mentre que les poblacions d'Admatum i Kalbiya es devien trobar al llarg del riu Sârum que podria ser el Wadi Zerkan i, per tant, formarien l'extensió al sud d'Ašlakkā; Harbē (que es tradueix per «Ruïna» podria estar també propera al wadi Zerkan en un punt de trobada dels territoris de Zalluhān, Susā, el Yapṭur(um) i Ašlakkā.
Estructura interior El regne de Zalluhān estava centrat en la ciutat del mateix nom i dominava una xarxa de viles menors (kaprātum o be el terme genèric ālum) que servien en cas de crisis com a protecció de la població de la capital que s'hi refugiava amb el seu gra i el seu bestiar. No se sap gran cosa de Zalluhan però hi ha una altra ciutat de l'Ida-Maraṣ, Šuduhum, on consta que la majoria de la població vivia en aquestes viles i no a la capital on hi havia la residència reial i els serveis administratius (i probablement militars). A Zalluhan hi havia algunes residències particulars, com per exemple la residència de la vídua de Zakura-abum, la princesa Inib-šarri, que havia estat expulsada de palau pel nou rei Hanatmmuru. D'aquestes viles menors consta el nom de dues: Aznibat i Manhatum; també s'esmenta Harbā, que sembla un lloc a la frontera, i que fou un lloc disputat.
La població del regne s'anomenava generalment umšarhum, però no és clar que la totalitat dels habitants fossin umšarhum. Zakura-abum esmenta "els seus umšarhum"sense el possessiu "um" també s'esmenta: umšarhū que semblaria indicar "súbdits" però els historiadors tradueixen com a "servents" o com a "natius". S'esmenten dues vegades, una d'elles en ocasió d'un decret reial emès pel rei de Mari (andurārum) a causa de l'emigració de molts habitants amenaçats pels creditors, buscant un altre lloc amb millors condicions de vida; el "haBirūtum" de que parla el decret, es refereix a una emigració voluntària potser amb un rerefons polític. L' andurārum havia d permetre la restauració de la seva posició localment, però no va aconseguir fer-los tornar des de Susā, al nord-est de Zalluhān, on les autoritats locals els retenien (de grau o per força). En una altra carta els umšarhum són associats al visir de Zalluhān i sospitosos d'haver conspirat contra el rei donant suport al rival de Zakura-abum, Hatnammuru; aquest complot fou avortat i només el visir fou finalment condemnat però del text queda clar que la gent de Zalluhān foren considerats còmplices tot i que Zakura-abum va actuar amb intel·ligència i va eliminar només al cap dels colpistes, aïllant-lo dels altres conspiradors; una carta confirma que diverses viles menors, com Aznibat, havien donat suport al visir.
Als arxius de Mari apareix la primera menció de la categoria social dels umšarhum, el nom de la qual s'hauria agafar de la llengua hurrita. Hi ha discussions sobre el significat; s'ha proposat "esclau domèstic" (o servent) però no seria adequat al context amorita; tampoc la traducció "nadiu" (subjecte indígena) s'ajusta prou be. Els umšarhum esmentats als arxius de Mari apareixen tots al Triangle del Khabur encara que es podien desplaçar a qualsevol lloc, com consta d'una carta de Yasmah-Addu demanant al seu pare Samsī-Addu (Xamxi-Adad I) la concessió d'umšarhū i una tropa suplementaria, que el seu pare li va refusar convidant-lo a utilitzar els desplaçats (nasīhum). Els umšarhum esmentats per Yasmah-Addu serien segurament habitants de la regió de Šubat-Enlil on residia el gran rei.aquesta població es podria utilitzar per posar en cultiu productiu terres a Mari Umšarhum podria designar a la població rural sedentària de la zona de l'alt Khabur (on la presència hurrita venia d'antic) i es podria comparar a pabanhum (muntanyès = pabanhu). Tot i l'origen hurrita del nom no eren necessàriament hurrites o d'origen hurrita, però representarien un substrat local que els distingia de les poblacions beduïnes que havien emigrat a la zona posteriorment, menys arrelades i menys expertes en cultius agrícoles. S'ha proposat traduir umšarhum com «habitants de la plana» en oposició a muntanyesos (pabanhu) considerant que eren gent vinculada a la terra i majoritaris a Zalluhān, dependents d'un senyor (en aquest cas el rei).
Documents dels arxius de Mari demostren que els habitants de Zalluhān, o sigui bàsicament de les viles veïnes a la capital, no eren servils ni passius i van utilitzar diferents formes de rebel·lió davant les dificultats econòmiques. Els potentats locals, encara que tenien sovint el títol de rei i eren consagrats pels déus regionals, havien de basar el seu poder en el poble doncs el seu poder efectiu estava limitat per les institucions (principalment pel Consell d'Ancians); el rei Zakura-abum va renunciar fins i tot a aplicar la pena de mort, que era un dret de la reialesa, deixant la iniciativa de les execucions en mans de l'assemblea del pobleaixò mateix va passar a Urgiš (Tell Mozan) amb la lapidació pública, o al Sindjar meridional, a Andarig