Lempatia de les persones autistes és un tema complex, estudiat en recerca sobre el trastorn de l'espectre autista (TEA). Contràriament a una idea errònia, les persones amb autisme poden tenir empatia.
La teoria de la mare frigorífic, actualment àmpliament desacreditada per la neurociència cognitiva, va incriminar la mare sense empatia pel seu fill com a responsable d'una ausència emocional d'aquest. Els investigadors britànics Simon Baron-Cohen i Uta Frith evoquen en 1985 una manca de teoria de la ment, la impossibilitat que les persones amb autisme comprenguin les intencions i les emocions dels altres. Les investigacions posteriors mostren que les persones amb autisme no estan totalment desproveïdes d'empatia, però aquesta empatia es basa en un procés cognitiu conscient i associacions lògiques que poc tenen en compte l'acceptabilitat social, en comptes de processos automàtics i socials com ara en persones no-autistes. La presència d'alexitímia, una falta de neurones mirall, un cervell «hipermasculí», una particularitat de l'amígdala, o un desequilibri entre una empatia afectiva poc freqüent i una cognició reduïda es citen com a possibles causes. Les persones autistes també mostren poca motivació en situacions socials i poden tenir una empatia no centrada en l'ésser humà, més aviat orientada cap a objectes i animals.
Les persones autistes d'alt funcionament poden sentir una major angoixa personal en presència d'algú que pateix. Les persones amb TEA senten emocions i tenen accés al sentit moral, a diferència de les anomenades personalitats psicòpates. La seva particular empatia, amb un sentit social feble és l'origen de molts problemes d'interacció en la societat. La capacitació en habilitats socials permet a les persones amb autisme compensar les seves dificultats d'empatia, de vegades fins al punt de fer-les invisibles per a persones que l'envolten quan són adults, però a costa d'un esforç d'atenció que causa fatiga.
Definició i descripció
Segons la definició del Dr. Peter Vermeulen, l'empatia és «la capacitat de veure el món a través dels ulls d'una altra persona». Inclou elements cognitius i elements afectius. Els elements cognitius són necessaris per a la comprensió des de la perspectiva dels altres. L'empatia afectiva es descriu com l'experiència d'una emoció relacionada amb la percepció d'un element emocional.
Són necessaris tres requisits previs per al funcionament de l'empatia: reconèixer (visualment) l'expressió dels sentiments dels altres, comprendre la visió o el punt de vista dels altres (empatia cognitiva o teoria de la ment), reaccionar adequadament a emocions, experimentant la mateixa emoció (empatia emocional).
D'aquesta manera, els investigadors distingeixen diversos tipus d'empatia segons els processos implicats: «empatia cognitiva», «empatia emocional», «empatia somàtica».
miniatura|Exemple de possible malentès entre una persona amb Asperger amb algú que no ho és, a causa de la intel·lectualització de les emocions|upright=3 Les persones autistes tenen moltes peculiaritats emocionals que afecten les seves relacions socials. Les alteracions qualitatives en les relacions socials són un dels problemes centrals de l'autisme, tal com va assenyalar el psicopatòleg britànic R. Peter Hobson (1993). Mostrar empatia és necessària per a unes bones relacions socials. Diversos investigadors han descrit l'autisme com un «desordre de l'empatia» i de la reciprocitat social, especialment en el cas de l'autisme infantil, i encara que hi ha altres aspectes. En general, les persones amb autisme es descriuen com «difícilment empàtiques». Troben dificultats tant en el reconeixement de les emocions dels altres com en la comunicació pròpia, ja siguin verbals o no verbals. És molt difícil que identifiquin les seves pròpies emocions (especialment quan són complexes, orgulloses, vergonyoses ...) i de reconèixer les emocions dels altres observant les seves cares. Les proves d'empatia del Quocient de l'espectre autista són un dels mètodes d'avaluació utilitzats per diagnosticar l'autisme.
L'empatia cognitiva es connecta amb la teoria de la ment, termes usats sovint indistintament, però a causa de la manca d'estudis que comparen els diferents tipus d'empatia en persones autistes, no és clar si aquests dos termes són els seus equivalents.
En general, roman estesa la idea que les persones amb autisme no tenen empatia. El psicòleg britànic Tony Attwood l'ha matisat, especialment pel que fa a la forma d'autisme coneguda com la síndrome d'Asperger:
De la mateixa manera, en el seu llibre The Enigma of Autism (L'enigma de l'autisme), la psicòloga britànica Uta Frith diu que la majoria dels autistes tenen reaccions autònomes d'empatia i «saben no mostar-se indiferents al dolor experimentat per altres». Les persones amb autisme no sempre tenen una mesura precisa de la seva capacitat d'empatia en proves de laboratori; el seu rendiment en condicions de laboratori sol ser més gran que el seu acompliment en condicions reals.
Segons el psicoanalista francès Jacques Hochmann, un altre problema rau en la diversitat de persones que es descriuen com autistes; segons ell, referent a les persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA), alguns són «profundament deficient en termes d'habilitats intel·lectuals», i altres «superiorment intel·ligents». La majoria de les investigacions sobre empatia s'han dut a terme amb persones «sense dèficit intel·lectual associat».
La «manca d'empatia» es descriu en persones que no són autistes; aquest és també el cas de les anomenades personalitats narcisistes i psicopàtiques (o «antisocials»), però la naturalesa i els motius d'aquesta mancança semblen diferents.
La psiquiatra britànica Lorna Wing creu que les persones amb dificultats d'empatia i sensibilitat social formen un grup que és difícil de separar, algunes es consideren discapacitades, altres no.
La naturalesa de l'empatia autista Diversos experts han citat exemples d'empatia en persones amb autisme. Peter Vermeulen cita el cas d'una nena autista verbal de 12 anys, que, veient un dels seus amics plorant, li diu al seu professor que fa un «soroll divertit»; òbviament no era capaç d'entendre per què plorava. També cita comportaments compassius per part de les persones amb autisme, ja que són capaços d'entendre què és l'altra persona a través de la seva experiència personal. Uta Frith cita a un periodista autista que va informar que una comunitat patia fam, i va tenir empatia perquè ell mateix va patir fam en el passat. miniatura|Exemple de manca de teoria de la ment (empatia) quan l'Asperger respon a una pregunta que implica emocions|upright=3 No obstant això, els investigadors es qüestionen sobre les diferències entre l'empatia de les persones amb autisme i la de persones no-autistes. La diferent empatia de les persones amb autisme probablement no es deriva del desig conscient d'ignorar les emocions dels altres, sinó que es pot descriure per un conjunt de peculiaritats en el processament automàtic de la informació: la dificultat per reconèixer emocions i reaccions apropiades a cadascuna d'entre elles, diferents prioritats de la informació (la informació social no es percep en general, o es percep com a menys important que altres), processament més lent d'aquestes mateixes informacions.
Segons Vermeulen, l'existència de comportaments en nens autistes per consolar voluntàriament o molestar als altres (de vegades a partir dels dos anys), demostra l'existència primerenca d'una forma d'empatia. Situada en una situació que requereix empatia, una persona autista donarà en general una resposta no-social, basada en la lògica i sobre la certesa, sense avaluar la possible vergonya que pot provocar. Per exemple, podrà parlar de temes sensibles (com la mort) o ser «massa honest» i perdre les regles socials de cortesia en el seu discurs fent una observació sobre el físic d'una altra persona. Les dificultats empàtiques dels autistes semblen situar-los la determinació del que és socialment acceptable, amb poca atenció dirigida als sentiments, reaccions i punts de vista dels altres. Aquesta peculiaritat afecta l'ús del llenguatge.
Peter Vermeulen conclou que les manifestacions d'empatia més visibles per part de les persones autistes es basen en l'egocentrisme; han d'haver experimentat la situació emocional de l'altra persona (o s'han documentat a través de llibres o televisió), però no poden expressar una empatia espontània per a una persona que viu una situació emocional desconeguda per ells. La majoria de les conductes de persones autistes considerades no-empàtiques i socialment inacceptables, fins i tot repetides, mai (o excepcionalment) sorgeixen d'una voluntat d'enuig, de fer patir o manipular a l'altre, sinó més aviat de l'absència d'anticipació de l'impacte d'aquest comportament sobre l'altre.
La contribució del sentit moral
El context psiquiàtric miniatura|upright|Segons Simon Baron-Cohen (i altres investigadors), l'empatia dels autistes difereix de la dels psicòpates El sector de la psiquiatria forense (que tracta els crims i delictes) s'ocupa de l'autisme, fet que ha generat una confusió i una mala interpretació en l'opinió pública entre «autisme» i «psicopatia», o entre «trastorn antisocial de la personalitat» i «sociopatia». A causa de la suposada manca d'empatia, les persones amb autisme eren ràpidament sospitoses de ser moralment falses, igual que els psicòpates.
L'associació entre l'autisme i la psicopatia és refutada per molts investigadors i persones amb autisme. Citant diversos estudis, Peter Vermeulen creu que, a diferència dels psicòpates, les persones amb autisme es preocupen per les emocions dels altres, són sensibles a la mort i respecten les normes morals. Si ambdós semblen no tenir empatia, els motius no són els mateixos; la persona psicòpata és insensible a les emocions dels altres, mentre que la persona autista ignora les regles socials i és maldestre. De la mateixa manera, Uta Frith cita els estudis de James Blair comparant les reaccions dels psicòpates amb els autistes; a diferència dels nens autistes, els nens psicòpates són més capaços que la mitjana del seu grup d'edat d'atribuir estats mentals als altres. Conclou que l'autisme i la psicopatia constitueixen «dos trastorns diferents».
Simon Baron-Cohen també està interessat a distingir les peculiaritats d'empatia pròpies de l'autisme de les que són pròpies de la psicopatia. En el seu llibre Zero Degrees of Empathy: A new theory of human cruelty (Graus zero d'empatia: Una nova teoria de la crueltat humana), distingeix el «zero negatiu» (proper a les personalitats psicòpates desproveïdes de sentit moral) del «zero positiu» (proper a les persones amb TEA). Segons ell, el zero positiu es distingeix per una reduïda empatia, però una capacitat superior per reconèixer patrons recurrents o sistematitzar, permetent l'accés al sentit moral.
Diferències de mobilització i expressió