Oldsmobile va ser una marca d'automòbils, una divisió de General Motors (GM). Va ser fundada com a empresa independent per Ransom E. Olds el 1897, encara que més tard GM la va adquirir i passà a ser-ne una divisió. Oldsmobile va fabricar automòbils durant els seus 107 anys d'existència; en total 35,2 milions de cotxes.
Quan va desaparéixer, Oldsmobile era la marca supervivent més antiga dels Estats Units, i una de les més antigues del món, per darrere de Daimler i Peugeot.
Història Inicis esquerra|miniatura|Ramsom E. Olds esquerra|miniatura|Oldsmobile Curved Dash del 1902 esquerra|miniatura|Oldsmobile 10HP Tonneau del 1904 esquerra|miniatura|Oldsmobile 7HP Curved-dash runabout del 1904 Els primers Oldsmobile van ser fabricats per l'empresa que Ramsom E. Olds va fundar l'any 1897 a Lansing, Michigan: lOlds Motor Vehicle Comany. El 1901 la companyia va produir 425 automòbils, tota una fita en aquells temps i convertint-la, durant uns anys, en la marca d'automòbils més venudes als Estats Units. Degut a problemes financers Ramson Olds va abandonar la companyia i va crear la REO Motor Car Company. El 1908 l'empresa de William Durant, General Motors va adquirir la companyia, passant a ser una divisió de GM. De forma gradual, Oldsmobile s'orientarà cap a la producció de vehicles esportius d'alta gamma i vehicles "experimentals" (de disseny atrevit).
Del 1901 al 1904 l'Oldsmobile Curved Dash va ser el primer automòbil del món en ser produït en massa en una cadena de muntatge, encara que molts cops es menciona al Ford Model T, que va ser el primer fabricat en una cadena mòbil.
El 1910 el Limited Touring va representar un punt important per la companyia. Destaca l'equipament de pneumàtics "blanques", tapisseria de pell, un motor de 6 cilindres en línia i 11.5 L que desenvolupa una potència de 60 CV, i un estàrter Robert Bosch GmbH Magneto i espai per a 5 persones, amb un preu de 4.600 dòlars. Les opcions són compta-kilòmetres, rellotge i parabrises completament recobert de vidre. També va existir una versió limusina amb un preu de 5.800 dòlars. Mentrestant que Oldsmobile va vendre en 3 anys 725 unitats, el cotxe va ser recordat per guanyar una cursa contra la locomotora 20th Century Limited, un esdeveniment immortalitzat en una pintura de William Hardner Foster.
Durant la Primera Guerra Mundial la producció d'automòbils va suspendre's. Posteriorment, presentarà el Model 46 "Thoroughbred" de 7 seients equipat amb un motor "Northway" V8. D'aquesta manera, Oldsmobile esdevé la marca d'automòbils "experimentals" de GM. El 1926 fou la primera a oferir un paquet d'equipament on s'usava el crom platejat.
Anys 30 Dels anys 30 fins als anys 90, Oldsmobile usarà una designació de 2 dígits: el primer dígit es correspon a la mida de la carrosseria (6, 7, 8 i 9) i el segon dígit es correspondrà al núm. de cilindres (6 i 8).
Als anys 40 els Oldsmobile van ser els primers a equipar una transmissió plenament automàtica, la Hydra-Matic, que no usava embragatge i que s'oferia en opció a tots els models d'Olsmobile.
Als anys 50 la nomenclatura va canviar de nou, i els paquets d'equipament s'associaven amb el nombre de models: El resultat va ser que l'Oldsmobile 88 s'oferia el Dynamic 88 (paquet base), Delta 88 (millor equipat) i Super 88 (màxim equipament). Quan va retirar-se el Oldsmobile 98, la seva llarga comercialització al mercat va convertir-lo en el model que més temps ha estat a la venda als Estats Units.
Anys 50 miniatura|Oldsmobile 98 del 1957 miniatura|Oldsmobile descapotable del 1958 on es pot apreciar l'ús massiu del crom Olsmobile entra als anys 50 oferint la gamma de motors "Rocket", on el "Rocket" V8 va ser el líder en prestacions, considerats en general com els cotxes més ràpids del mercat i el disseny de mitjans dels anys 50 va ser el primer que ofereix una graella àmplia "open maw".
Oldsmobile va oferir el 1949 el primer automòbil de General Motors en rebre una versió realment hardtop (sostre dur) el 1949, i va ser la primera divisió (juntament amb Buick i Cadillac) en rebre un vidre davanter corbat, una tendència que tots els fabricants estatunidencs usaren algun temps durant els anys 1953-1964.
El disseny "Forward Look" de Virgil Exner que tenien els Chrysler van afectar General Motors. A títol d'exemple, un Oldsmobile es veia antiquat al costat d'un De Soto, marca que compartia el mateix mercat. Aquest problema el tenia també Oldsmobile i era a causa d'un error de disseny, que GM va anomenar-lo "Strato Roof", que donava un disseny del vidre posterior massa corbat, sumat també al disseny dels fars posteriors -allargats-. Els consumidors no els va agradar aquest disseny i això va obligar a GM a redissenyar-ho.
Durant aquests anys Estats Units va començar a sentir els efectes de la primera recessió econòmica post Segona Guerra Mundial i les vendes d'automòbils van caure. Olsmobile, Buick i Cadillac van rebre un sever restyling i el crom va emergir de forma notable, tant que se'ls va anomenar "chromemobile". L'any següent, el 1958, els Oldsmobile reben un frontal molt estilitzat i 4 fars davanters. Als laterals rep uns adornaments consistents en 2 tires per als models 88 i de 3 tires per als Super 88 i en els models 98 de crom que s'acabaven a mitja carrosseria. De mitja carrosseria fins al portaequipatges s'equipa amb 4 línies laterals també de crom. La part de sota del para-xocs laterals també rep el crom i els para-xocs s'arrodoneixen als laterals (també amb crom) i al vidre posterior rep un marc també cromat i en el portaequipatges s'hi posen 2 estrelles cromades.
Anys 60 miniatura|Oldsmobile 88 del 1960 miniatura|Oldsmobile 98 del 1965 miniatura|Oldsmobile Cutlass del 1969 En aquesta època, la posició que ocupava Oldsmobile entre Pontiac i Buick començava a dissoldre's, a mesura que anaven sortint nous models i, el fet de ser el primer a oferir una versió amb turbocompressor l'any 1962, Turbo Jetfire, el 1966 el primer cotxe de tracció davantera amb el Toronado, el Vista Cruiser o el 442, un cotxe de tipus muscle car.
Destacar els següents models:
Oldsmobile 442 (1964-1991), que va sorgir el 1964 com a paquet d'equipament "muscle clar" (transmissió manual de 4 velocitats, carburador de quàdruple cos i dos tubs d'escapament) per als F-85/Cutlass. El 1968 esdevindrà un producte independent i equiparà motors com un 7.4 L V8. Va ser nomenat "Top Car" del 1965 per la "Car Craft Nationals". Oldsmobile Cutlass (1961-1999), un cotxe de tipus mid size i que se convertirà en l'Oldsmobile més venut als anys 70 i 80 i durant alguns anys, el cotxe més venut als Estats Units. El 1966 es presenta el Cutlass Supreme, un sedan 4 portes de sostre dur amb un motor Turbo Jetfire de 320 cv. L'any següent, s'oferirà en múltiples carrosseries. Oldsmobile F-85 (1961-1972), un sedan de tipus compact, un coupe i una versió familiar (station wagon) equipades amb un motor 3.5 L V8 de 155 cv. A partir del 1964 s'ofereixen motors de 6 cilindres en V (V6) i V8. Oldsmobile Vista Cruiser (1964-1977), un automòbil familiar (station wagon) que està basat amb el Cutlass familiar però amb una batalla més petita. Destacava per tenir un sostre sobre-elevat amb dos petites finestretes en la segona fila de seients. Olsmobile Starfire (1961-1966) un coupe de sostre dur de caràcter esportiu, basat amb l'Oldsmobile 88. Seients de pell, tauler de control ubicat al centre del cotxe i una transmissió Hydra-Matic ubicada a terra i direcció assistida entre d'altres, equipats amb la versió més potent del Rocket V8. Oldsmobile Jetstar I una versió coupe de sostre dur basat amb el 88 (anomenat Jetstar 88) i el Starfire. Es tractava d'una versió amb seients amb un vinil "Moroceen" i motors Rocket V8 i transmissions manual de 3 o 4 velocitats i automàtica Hydra-Matic (observació: els anys 1963-1966 Oldsmoble va anomenar al seu model tipus full size més econòmic Jetstar 88, el qual no té res a veure amb el Jetstar I, i amb un preu inferior amb aquest). Oldsmobile Toronado (1966-1992) és un coupe de tracció davantera classificat en la categoria de personal luxury car. En el seu temps va ser el cotxe més gran i potent (en concret, el Super Rocket V8 de 385 cv) de tracció davantera fabricat fins al moment, i un dels primers a equipar una transmissió automàtica, Turbo Hydra-Matic. La revista Motor Trend va anomenar-lo el "Cotxe de l'any" del 1966.
Anys 70 i 80 miniatura|Oldsmobile Delta 88 del 1977-1985 miniatura|Oldsmobile Cutlass Supreme del 1977-1988 miniatura|esquerra|Oldsmobile Cutlass Ciera del 1982-1984 Les vendes en aquests d'anys d'Oldsmobile van créixer, gràcies als dissenys dels cotxes que agradaven als consumidors, i una bona crítica dels experts, i la percepció de qualitat i fiabilitat del motor Rocket V8. La sèrie de models Cutlass d'Oldsmobile van convertir-se en els cotxes més venuts als Estats Units l'any 1976. Oldsmobile va ocupar el 3èr lloc en vendes, desplaçant a Plymouth i Pontiac i tenint només per davant a Chevrolet i Ford Motor Company. A principis dels anys 80 la producció d'Oldsmobile sovint arribava a 1.000.000 d'unitats, unes xifres que només Ford Motor Company i Chevrolet havien assolit.
La creixent fama dels automòbils Oldsmobile es troba a finals dels anys 70. En aquesta època, Oldsmobile fabricava els seus propis motors V8 i el 1977, Chevrolet, Pontiac i Buick equipaven motors Rocket V8. La demanda era tan alta que Oldsmobile es va veure obligada a equipar en alguns models com el 88 Delta el motor Chevrolet V8; aquest punt no va ser mancat de polèmica sobre si existien diferències en la qualitat i les prestacions entre aquests motors, encara que hi havia acord en què es tractaven de motors diferents. Molts compradors eren lleials a Oldsmobile i demanaven en concret que el seu Oldsmobile equipés el Rocket V8, però no es donaven compte que en realitat els posaven el motor de Chevrolet… fins que a l'hora de revisar-lo (augmentar la potència) veien que les peces no encaixaven. Això va ser un autèntic mal són per a GM i es va veure obligada -via advertiments, via publicitat- a comunicar que "els Oldsmobile equia motors fabricats per les diferents divisions de GM" (d'aquí que des d'aquell fins ara tots els motors estan fabricats per "GM Powertrain", per evitar aquestes situacions". Aquest fet, malgrat la popularitat que tenien els Oldsmobile, va provocar un canvi de tendència, i les vendes de les versions amb motor V8 provocarà un canvi importat, i la versió del motor V8 de Chevrolet va ser suprimida.
Destacar els següents models: Oldsmobile Cutlass Supreme (1967-1997): De major potència i més luxe que els Cutlass i Cutlass S. Models semblants amb aquest són el Buick Regal, Pontiac Grand Prix i el Chevrolet Monte Carlo. Oldsmobile Cutlass Ciera (1982-1996): Un cotxe tipus mid size de bona acollida entre el públic, basat amb el xassís A (com el Chevrolet Celebrity o Buick Century). Oldsmobile Custom Cruiser (1971-1992): Un vehicle familiar de tipus full size. Olsmobile Starfire (1975-1981): Un cotxe esportiu de tipus compact, semblant al Chevrolet Monza. Oldsmobile Firenza (1982-1988): Un cotxe de tipus compact amb diferents carrosseries Oldsmobile 98: El cotxe tipus full size de luxe disminueix les seves mides el 1977 i novament el 1985, on passa a convertir-se en un tracció davantera. Oldsmobile Toronado (1966-1992): El cotxe tipus personal luxury coupe rep un restyling notori, a part de reduir la seva mida el 1986. Oldsmobile Omega (1973-1984): Un cotxe de tipus compact basat en un principi amb el Chevrolet Nova i posteriorment amb el Chevrolet Citation. El Cutlass Calais el substituirà. Oldsmobile Firenza (1982-1988): Un cotxe de tipus compact amb diferents carroseries incloent una coupe, familiar, hatchback. Models similars amb aquest són el Chevrolet Cavalier o el Buick Skyhawk entre d'altres.
Anys 90 miniatura|Oldsmobile Achieva del 1992-1998 miniatura|Oldsmobile Aurora del 1995-1999