Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona el cremallera de la Vall de Núria, el de Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.
L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci: Unitat de Negoci de Tren: Agrupa les línies metropolitanes i suburbanes (línia Barcelona-Vallès i línia Llobregat-Anoia) i la línia Lleida - la Pobla de Segur. Unitat de Negoci de Turisme i Muntanya: Agrupa les explotacions de Montserrat (cremallera i funiculars), Vall de Núria (cremallera, estació d'esquí i telecabina) i la Molina (estació d'esquí i telecabina), a més del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.
La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat, en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI), mentre que el Centre d'Atenció al Pensionista (CAP) es troba al carrer d'Avenir, 6, del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.
Història Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.
Cronologia El 5 de setembre de 1979 es constituí Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per gestionar els ferrocarrils de via estreta de titularitat pública a Catalunya. El 7 de novembre de 1979 es transferiren les línies de Ferrocarrils de Catalunya. El 1980 es transferí la gestió del Funicular de Gelida. El 1986 es transferiren alguns dels actius de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. Entre altres inclou el Funicular de la Santa Cova i el Funicular de Sant Joan, ambdós de Montserrat, i el Cremallera de Núria. L'1 de febrer de 1999 s'inaugurà l'electrificació del ramal Martorell-Igualada. L'11 de juny de 2003 s'inaugurà la reobertura del Cremallera de Montserrat. L'1 de gener de 2005 es feu efectiu el traspàs de la Lleida - la Pobla de Segur als FGC. El 18 de juliol del mateix any l'empresa inicià la renovació de la via i les instal·lacions al tram Balaguer - la Pobla de Segur, obres que durarien un any. El 18 de gener de 2008 la filial de FGC Autometro posà en marxa el transport de cotxes, per ferrocarril, de la factoria de Seat a Martorell al Port de Barcelona. El 2013 dos expresidents foren condemnats per malversació de fons públics en crear un fons de pensions il·legal. El 5 de setembre de 2019, coincidint amb el 40è aniversari de l'empresa, es renova la identitat corporativa i el logotip, passant del taronja adoptat el 2007 al verd clar, per tal de simbolitzar la sostenibilitat i l'energia verda.
Antecedents miniatura|Antiga estació de Plaça Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865 miniatura|Brill número 18 de FCC Per entendre per què FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remuntar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.Salmerón 1988, p. 35.
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.Salmerón 1988, p. 36.
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat de Catalunya la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.Salmerón 1988, p. 38.
Línia Barcelona-Vallès
L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya: un, de Barcelona a Sarrià, inaugurat el 23 de juny de 1863; i l'altre, de Sarrià a Terrassa i Sabadell, inaugurat el 1921. L'allargament d'andanes a la Plaça Catalunya (Línia Barcelona-Vallès) va permetre millorar la freqüència de pas, juntament amb la compra de 15 trens nous en 2018 per 100 milions d'euros amb l'objectiu de duplicar la freqüència dels trens a la línia Barcelona-Vallès, operatius al 2021.
Línia Llobregat-Anoia
miniatura|Locomotora Monistrol 209 miniatura|Locomotora «Berga» núm. 35 a Martorell
L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.Salmerón 1985, p. 7.
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel i Terol.
El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941. Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins a Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a la Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia pel fet de ser altament deficitària. Mai no es produí gràcies al fet que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins al 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.
Des del 25 de juliol de 2016 la línia passa a ser operada per FGC amb la incorporació de 2 unitats de la sèrie 331.
Serveis
miniatura|Cremallera de Montserrat miniatura|Funicular de Vallvidrera
Línia Barcelona-Vallès (Metro del Vallès i Línia de Balmes). Línia Llobregat-Anoia (Metro del Baix Llobregat i Metro Comarcals). Línia Lleida - la Pobla de Segur (Tren dels Llacs). Cremallera de Montserrat. Funicular de la Santa Cova. Funicular de Sant Joan. Cremallera de Núria. Telecabina de la Coma del Clot de Núria. Funicular de Gelida. Funicular de Vallvidrera. Telefèric d'Olesa a Esparreguera. Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat (Tren del Ciment). Telecabina de la Molina - Alp 2500 al domini esquiable d'Alp 2500.
Funció metropolitana Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, i travessen Barcelona i l'Àrea metropolitana de Barcelona, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en: L (de Línia), que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 12 línies actualment, de les quals de la 1 a la 5 i de la 9 a la 11 són operades per TMB; i de la 6 a la 8 i la 12, per FGC). S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a les zones 2 i 3 designades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona té 8 línies de rodalies, de les quals de la 1 a la 4 i de la 7 i la 8 són operades per Renfe Operadora; i de la 5 i 6 i de la 50 i la 60, per FGC. RL (de Regional de Lleida), denominació per al trajecte de la Línia Lleida - la Pobla de Segur i la Línia Lleida - Terrassa Estació del Nord tota sencera. També (de Rodalia de Lleida), denominació per al trajecte de la mateixa Línia Lleida - la Pobla de Segur fins a Balaguer i la Línia Lleida - Terrassa Estació del Nord fins a Cervera. La infraestructura de la Línia Lleida - la Pobla de Segur és propietat de FGC i també és gestionada per FGC des del juliol de 2016 i la Línia Lleida - Terrassa Estació del Nord és propietat d'ADIF i serà gestionada per FGC a l'any 2026
miniatura|Unitat 113 en servei S1 a Terrassa miniatura|Unitat 213 en servei R6 a Vilanova del Camí
Servei Inici Fi Serveis metropolitans BCN - Pl. Catalunya Sarrià BCN - Pl. Catalunya Avinguda Tibidabo BCN - Pl. Espanya Molí Nou Ciutat Cooperativa Sarrià Reina Elisenda Línia Barcelona-Vallès BCN - Pl. Catalunya Terrassa-Nacions Unides BCN - Pl. Catalunya Sabadell-Parc del Nord Línia Llobregat-Anoia BCN - Pl. Espanya Can Ros BCN - Pl. Espanya Olesa de Montserrat BCN - Pl. Espanya Martorell-Enllaç BCN - Pl. Espanya Quatre Camins BCN - Pl. Espanya Manresa 20px BCN - Pl. Espanya Manresa (semidirecte) BCN - Pl. Espanya Igualada 20px BCN - Pl. Espanya Igualada (semidirecte) Línia Lleida - la Pobla de Segur Lleida Pirineus Balaguer Lleida PirineusLa Pobla de Segur Línia Lleida - Terrassa Estació del Nord Fins 2026 Lleida Pirineus Cervera Lleida PirineusTerrassa Estació del Nord
Transport de Mercaderies La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.
Característiques de la xarxa (2025) miniatura|Unitat 331 a la línia Lleida-La Pobla de Segur. miniatura|Locomotora H12 al Cremallera de Núria.
Les dades de la xarxa de FGC l'any 2025 són les següents:
Línies Metropolitanes Longitud de les línies (km): 189 Estacions: 80 Unitats de tren: 102 Locomotores de mercaderies: 5 Vagons de mercaderies: 79 Viatgers transportats (milions): 100,67 Tones transportades: 1.027.496
Línia Lleida - la Pobla de Segur Longitud de línia (km): 87 Estacions: 17 Unitats de tren: 3 Viatgers (milers): 473,48
Explotació Vall de Núria Estacions i baixadors: 5 Longitud de la línia del cremallera (km): 12,5 Automotors dobles o articulats: 4 Locomotores: 3 Cotxes: 12 Visitants del cremallera (milers): 245,53
Explotació Montserrat Funiculars: 2 Visitants dels funiculars (milers): 310,69 Longitud de línia cremallera (km): 5,2 Estacions del cremallera: 3 Automotors dobles cremallera: 7