Felip Bertran i Güell (Barcelona, 25 de setembre de 1901 - Barcelona, 25 d'agost de 1965) va ser un polític i industrial català.
Era fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell López. Va col·laborar com a articulista a La Vanguardia. Va exercir el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya en el govern de Fèlix Escalas durant el Bienni Negre. Després del cop d'estat de juliol de 1936, va fugir de la zona republicana i va adherir-se al bàndol nacional, incorporant-se a l'Arma d'Enginyers d'Est. Durant la postguerra es va erigir com un representant destacat del gènere parahistoriogràfic de l'Espanya franquista.
Va ser president de la cimentera Asland i de l'empresa de transports Maquitrans.
Fou pare de Josep Felip Bertran de Caralt.
Obres Felipe Bertrán Güell. Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya, 1936
Felipe Bertrán Güell. Poblet, deber de nuestra generación, 1946 Felipe Bertrán Güell. Los hombres en las empresas y en los estados, 1950
Distincions Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil (1958):
Referències
Bibliografia
Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Consellers de la Generalitat de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1901