miniatura|El fulletó de membres de la Lliga d'Ateus Militants a la Unió Soviètica En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica. Institut d'Ateisme Científic de l'Acadèmia de Ciències Socials (1981). Preguntes de l'ateisme científic : "l'ateisme marxista-leninista, amb tot el seu contingut, es dirigeix al desenvolupament de les capacitats de la persona [persona] individual, la religió priva a una persona del seu "jo", duplica la consciència, crea condicions per ell. . . . " Partint d'una comprensió dialèctica-materialista sobre el lloc de la humanitat a la Naturalesa, l'ateisme marxista-leninista proposa que la religió és l'opi del poble, destinada a promoure la acceptació passiva de la pobresa i explotació com a forma normal de la vida humana a la Terra, amb l'esperança d'una recompensa espiritual després de la mort; així, el marxisme-leninisme propugna l'ateisme, i no pas la creença religiosa. Kruglov, Anatoly Agapeevich. (Belarús, 1983). Fonaments de l'ateisme científic : "La forma més elevada és l'ateisme marxista-leninista. * Es basa en una comprensió materialista, no només de la naturalesa (que era típica de l'ateisme premarxista), sinó també de la societat. . . . A Novaya Zhizn N ° 28, el 3 de desembre de 1905, l'Arxiu de Marxistes d'Internet, Lenin va dir que "la religió és una de les formes d'opressió espiritual, que a tot arreu pesa a les masses del poble, carregades de la seva feina perpètua per d'altres, per falta i aïllament. .. Aquells que treballen i viuen volen totes les seves vides, se'ls ensenya, per religió, a ser submís i pacient mentre està aquí a la Terra, i a confort amb l'esperança d'una recompensa celestial. . .. La religió és opi per a la gent. La religió és una espècie de beguda espiritual, en què els esclaus del capital ofeguen la seva imatge humana, la seva demanda d'una vida més o menys digne de l'home. " Marxists Internet Archive

Per donar suport a aquestes premisses ideològiques, l'ateisme marxista-leninista explica l'origen de la religió i explica mètodes per a la crítica científica de la religió. Les arrels filosòfiques de l'ateisme materialista es troben en les obres de Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) i de Ludwig Feuerbach (1804-1872), de Karl Marx (1818-1883) i de Vladimir Lenin (1870-1924). Estudis eslovacs, tom 21. L'Institut eslovac a Amèrica del Nord. p. 231. "L'origen de l'ateisme marxista-leninista, tal com s'entén a l'URSS, està relacionat amb el desenvolupament de la filosofia alemanya d'Hegel i Feuerbach". A més, a diferència del marxisme soviètic, altres varietats de la filosofia marxista no són antireligioses, com la teologia de l'alliberament desenvolupada pels marxistes llatinoamericans.

Bases filosòfiques Ludwig Feuerbach miniatura|Ludwig Feuerbach va separar la filosofia de la religió per permetre als filòsofs la llibertat d'interpretar la realitat material de la Natura. En la formació com a filòsof a principis del , Karl Marx va participar en debats sobre la filosofia de la religió, específicament sobre les interpretacions presentades en Hegelianisme. En aquests debats, els hegelians consideraven la filosofia una empresa intel·lectual al servei de les idees de la comprensió religiosa cristiana, que Georg Wilhelm Friedrich Hegel havia elaborat de manera racional en La Fenomenologia d'Esperit (1807). Encara que crític amb la religió contemporània, com a intel·lectual del , Hegel seguia l'ontologia i l'epistemologia del cristianisme, un interès personal compatible amb les explicacions teològiques cristianes sobre les qüestions d'ésser i d'existir, que va aclarir, sistematitzar i justificar en la seva filosofia. Dimitry V. Pospielovsky. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria, la pràctica i el creient, p. 9-10.

Després de la seva mort el 1831, la filosofia d'Hegel va ser debatuda pels joves hegelians i els ateus materialistes -com Ludwig Feuerbach- que rebutjava tota filosofia religiosa com a forma de dirigir el món. Marx es va alinear amb els filòsofs materialistes. Feuerbach va separar la filosofia de la religió per concedir autonomia intel·lectual als filòsofs en les seves interpretacions de la realitat material; es va oposar a la filosofia d'esperit basada en la religió d'Hegel per atacar de manera crítica els conceptes bàsics de la teologia; i va redirigir la filosofia del cel a la Terra, als subjectes de la dignitat humana i el significat de la vida, de la moral i del propòsit de l'existència. Feuerbach, Ludwig. Essència del cristianisme, Nova York: Harper Torch Books, 1957. p. 13-14. Va arribar a la conclusió que la humanitat va crear deïtats com a reflex de l'ésser humà mateix. Feuerbach, Ludwig. Essència del cristianisme, Nova York: Harper Torch Books, 1957. pàg. 152. A L'Essència de la Cristianitat (1841), sobre la separació entre l'home i Déu, Feuerbach va dir: . .. Però la idea de la deïtat coincideix amb la idea de la humanitat. Tots els atributs divins, tots els atributs que fan Déu Déu, són atributs de l'espècie [humana] que en l'individu [persona] són limitades, però els límits són abolits en l'essència de l'espècie i fins i tot en la seva existència, en la mesura que té la seva existència completa només en tots els homes reunits. Com a filòsof modern, Feuerbach va dir que la religió exercia poder sobre la ment humana a través de "la promoció de la por de les forces místiques del Cel" Pospielovsky, Dimitry V. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria i la pràctica, i el creient, vol 1: Una història de l'ateisme marxista-leninista i les polítiques antireligioses soviètiques, St Martin's Press, Nova York (1987) pàg. 11. ". . . els compromisos religiosos han de ser destruïts intel·lectualment i emocionalment. . .. La catarsi d'un odi intens cap al vell Déu. . .. Totes les institucions religioses anteriors haurien de ser erradicades sense pietat del rostre de la terra i de la memòria de les generacions futures, de manera que mai podrien recuperar el poder sobre les ments de la gent a través de l'engany i la promoció de la por de les forces místiques del Cel ". i amb "un odi intens del Déu antic", va dir que els llocs de culte haurien de ser sistemàticament destruïts i les institucions religioses, erradicades. Experimentat en aquesta praxi de filosofia materialista, pensament i acció, Marx es va convertir en un filòsof radical. Pospielovsky, Dimitry V. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria i la pràctica, i el creient, vol 1: Una història de l'ateisme marxista-leninista i les polítiques antireligioses soviètiques, St Martin's Press, Nova York (1987) pàg. 13. "En aquest punt era obvi que llegir Feuerhach no era l'única font d'inspiració per l'ateisme de [Karl] Marx. La fascinació amb la guerra de Feuerbach contra el cristianisme era, per al jove Marx, res més que una expressió de la seva disposició a perseguir, en una lluita antireligiosa, tots els extrems socials i polítics que la determinació materialista requeria en principi. Tanmateix, com diu David Aikman, en el seu estudi més profund i erudit sobre Marx i el marxisme, assenyala, la pista de l'ateisme apassionat i violent de Marx, o més aviat [el seu] antisísmo, no es pot trobar només en una tradició intel·lectual. Rastreja l'antisísmo de Marx davant la jove preocupació de Marx pel culte prometeu de 'Satanàs com a destructor'. Pospielovsky, Dimitry V. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria i la pràctica, i el creient, vol 1: Una història de l'ateisme marxista-leninista i les polítiques antiesligioses soviètiques, St Martin's Press, Nova York (1987) pàg. 11. "En aquest punt, el jove Marx estava completament fascinat per la "sensació humanística" de Feuerbach, i va adoptar la rebel·lió oberta de Feuerbach contra la poderosa tradició del cristianisme, incondicionalment, com una revelació intel·lectual. Molt primerencament en la seva carrera, Marx va comprar la idea seductora que els objectius més alts de la humanitat justificarien qualsevol radicalisme, no només el tipus intel·lectual, sinó també el social i polític ".

Karl Marx miniatura|Karl Marx va sintetitzar la filosofia antireligiosa amb el materialisme dialèctic per demostrar que la religió és una construcció social utilitzada per al control social per part de la classe dirigent d'una societat. Com a filòsof materialista, Marx va rebutjar la filosofia religiosa i les seves contribucions culturals perjudicials per al progrés humà i, en canvi, va acceptar l'autonomia humana de l'autoritat sobrenatural com una veritat axiomàtica sobre el món real de l'Europa industrial del . Pospielovsky, Dimitry V. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria i la pràctica i el creient, vol. 1: Una història de l'ateisme marxista-leninista i les polítiques antireligioses soviètiques, St Martin's Press, Nova York (1987) pàg. 12. "Evidentment, Marx va començar la seva pròpia teoria de la realitat amb un desacord intel·lectual incomplet per tot allò que el pensament religiós, representat, teòricament, pràcticament o emocionalment. Les contribucions culturals de la religió al llarg dels segles van ser acomiadades com a sense importància i sense importància per al benestar de la ment humana ". Afirmava que les esglésies havien inventat la religió per justificar l'explotació del treball que viuen els treballadors en una societat industrial estratificada socialment; per tant, la religió era una droga per escapar del món real. Pospielovsky, Dimitry V. Una història de l'ateisme soviètic en la teoria i la pràctica i el creient, vol 1: Una història de l'ateisme marxista-leninista i les polítiques antiesligioses soviètiques, St Martin's Press, Nova York (1987) pg 12. " Les contribucions culturals de la religió al llarg dels segles van ser acomiadades com a sense importància i sense importància per al benestar de la ment humana ". En Una Contribució a la Crítica de la Filosofia del Dret de Hegel, Marx va dir: El sofriment religiós és, al mateix temps, l'expressió del sofriment real i una protesta contra el sofriment real. La religió és el sospir de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, i l'ànima de les condicions sense ànima. [La religió] és l'opi del poble. Aquesta filosofia ateista va alliberar els homes i les dones de suprimir el seu potencial innat com a éssers humans, i permetia a la gent entendre intel·lectualment que posseïen una agència humana i, per tant, que eren mestres de la seva realitat, perquè l'autoritat terrenal de les deïtats sobrenaturals no era real. Marx s'oposava a la funció religiosa de la atomització social -anomia i alienació- de dividir psicològicament els éssers humans, com a homes i dones individuals, i entre ells, com a comunitat. Per tant, l'autoritat de la ideologia religiosa havia de ser eliminada de l'àmbit públic, de la llei, els costums i les tradicions amb què els homes governen la societat. En Sobre la Qüestió Jueva, Marx va dir: La descomposició de l'home en jueu i ciutadà, protestant i ciutadà, religiós i ciutadà, no és ni un engany contra la ciutadania, ni una elusió de l'emancipació política, sinó l'emancipació política, el mètode polític d'emancipar-se de la religió. Per descomptat, en els períodes en què l'estat polític, com a tal, neix violentament de la societat civil, quan l'alliberament polític és la forma en què els homes s'esforcen per aconseguir el seu alliberament, l'estat pot i ha d'arribar fins a l'abolició de la religió, la destrucció de la religió. Però només ho pot fer de la mateixa manera que procedeix a l'abolició de la propietat privada, al màxim, a la confiscació, a la tributació progressiva, tal com passa fins a l'abolició de la vida, la guillotina.