miniatura|321px|Mapa d'Amèrica que mostra els llocs abans de la cultura de Clovis Els contactes transoceànics precolombins són les possibles teories relacionades amb visites o interaccions amb les Amèriques o els pobles indígenes d'Amèrica per persones d'Àfrica, Àsia, Europa o Oceania abans del primer viatge de Cristòfor Colom a l'illa de San Salvador el 1492. Aquest contacte és generalment acceptat durant la prehistòria, però són objecte de debat en el període històric. miniatura|321px|Recreació de l'arribada vikinga a L'Anse aux Meadows Entre el corrent principal científic i acadèmic s'accepten només dos casos històrics de contacte precolombí. Les exploracions amb èxit que van conduir a l'assentament nòrdic a Groenlàndia i l'assentament de L'Anse aux Meadows a Terranova, uns 500 anys abans de Colom.
Les respostes científiques i acadèmiques a altres reclamacions de contacte precolombí post-prehistòric han variat. Alguns d'aquests contactes són revisats en les fonts per experts. Altres reclamacions de contacte, generalment basades en interpretacions circumstancials i ambigües de troballes arqueològiques, comparacions culturals, comentaris en documents històrics i relats narratius, han estat rebutjades com a ciència marginal o pseudoarqueologia.Alice Beck Kehoe (2003)The Fringe of American Archaeology: Transoceanic and Transcontinental Contacts in Prehistoric America. Department of Anthropology, University of Wisconsin-Milwaukee – Journal of Scientific Exploration, Vol. 17, Núm. 1, pàg. 19–36. 0892-3310/03.
Assentament viking a Amèrica del Nord
miniatura|L'Anse aux Meadows miniatura|Leiv Eriksson oppdager Amerika ('Leif Erikson descobreix Amèrica') per Christian Krohg (1893) La colonització d'Amèrica del Nord per part dels vikings és un fet ben documentat arqueològicament i històrica. Ha estat descrita en la tradició literària escandinava, en obres com la Saga d'Eric el Roig i la Saga Grœnlendinga.Pohl, Frederick (1966) The Viking Explorers. Nova York: Thomas I. Crowell Company, p. 185. A Groenlàndia s'establí una colònia a finals del i va perdurar fins a la meitat del , amb una cort i assemblees (þing) celebrades a Brattahlíð i un bisbat a Garðar. Les restes de la colònia escandinava de L'Anse aux Meadows a Terranova (Canadà) les descobriren el 1961 els exploradors Helge i Anne Ingstad (el radiocarboni data el jaciment el 990–1050). Sovint s'associa la colonització de Terranova amb Vinland, país esmentat en les sagues islandeses. En aquests documents es relata l'epopeia dels colons vikings liderats per Leif Eriksson. D'altra banda, algunes troballes a l'illa de Baffin suggereixen una presència nòrdica en aquesta zona després de l'abandó de L'Anse aux Meadows, encara que també s'ha proposat que aquesta evidència material podria correspondre a la cultura Dorset.L'Anse aux Meadows National Historic Site; UNESCO Culture Sector. miniatura|upright|Anne Stine Ingstad examina el forat d'una foguera a L'Anse aux Meadows el 1963
Hi ha poques fonts que descriguin el contacte existent entre els nadius americans i els colons nòrdics, i se'n coneix només l'existent entre els thule, als quals denominaven skræling i nòrdics entre els segles XII o XIII. Les sagues sobre Vinland, escrites segles més tard, descriuen el comerç i els conflictes amb els pobles indígenes. L'evidència arqueològica per al contacte a Groenlàndia és limitada, però sembla indicar que els noruecs no van afectar substancialment les adaptacions indígenes, les seves tecnologies o la seva cultura.
Actualment al voltant de 80 islandesos tenen marcadors genètics d'una dona indígena que va poder haver-se assentat a Islàndia en el . Per a explicar-ho s'ha formulat la hipòtesi que podria haver estat una dona portada a Europa pels exploradors nòrdics.
Hipòtesi sobre Polinèsia Viatges polinesis a Amèrica miniatura|El camote o moniato, originari de Sud-amèrica, és conreat a Polinèsia aproximadament des de l'any 1000
Alguns arqueòlegs han considerat la possibilitat que els polinesis —l'habilitat dels quals com a navegants d'altamar és ben coneguda— hagin arribat a Amèrica abans del viatge de Colom; o bé, segons una hipòtesi peruana, que els sud-americans podrien haver arribat a Polinèsia en l'època precolombina.Duverger, Christian (2008). El primer mestizaje. Ciudad de México: Taurus. Aquestes hipòtesis recolzen actualment en el parentiu genètic entre indígenes americans del grup maputxe i els habitants de l'illa de Pasqua, la semblança entre vocables de les llengües malaiopolinèsies i de la zona austral i en diverses troballes materials.Jones, Terry, L. and Kathryn A. Klare (2012) "A Land Visited: Reviewing he Casi for Polynesian Contactc in Southern Califòrnia"; T.L. Jones & Jennifer E. Pery (eds.) Contemporary Issues in Califòrnia Archaeology: 217-236. Left Coast Press.
El 2011 un grup de científics publicà una compilació d'articles sobre les troballes que evidencien la presència precolombina de polinesis a Amèrica i les respostes concretes als crítics d'aquesta hipòtesi.Jones, Terry, L.; Alice A. Storey; Elizabeth A. Matisoo-Smith & José Miguel Ramírez-Aliaga (2011) Polynesians in America: Pre-Columbian Contacts with the New World. AltaMira Press. No obstant això, aquesta evidència no és acceptada unànimement per la comunitat científica com a vàlida o concloent. S'han recopilat noves evidències per a l'aprovació de la hipòtesi.Polynesians of prehistoric times in Southern Chile: Hard evidence, new questions and a new hypothesis.
Afinitat genètica Una anàlisi del genoma complet de nadius de l'illa de Pasqua ha revelat que tenen un 8% de gens heretats d'indígenes americans maputxes i que la mescla de les dues poblacions degué ocórrer entre els anys 1280 i 1495. La resta del patrimoni genètic dels habitants de Pasqua és polinesi en un 76% i europeu en un 16%. La barreja amb els europeus va tenir lloc, segons l'anàlisi genètica, en la segona meitat del . L'ADN mitocondrial de dos cranis d'indígenes aimorés del de Minas Gerais (Brasil) pertany a l'haplogrup B4a1a1a, predominant a Polinèsia, conegut com a polynesian motif, freqüent també en nadius de Melanèsia i Madagascar, però mai trobat abans en indígenes de les Amèriques.Gonçalves, Vanessa Faria, et.al. (2013) "Identification of Polynesian mtDNA haplogroups in remains of Botocudo Amerindians from Brazil"; PNAS 110 (16): 6465–6469. Masalpinas, Anna-Sapfo, et.al. (2014) "Two ancient human genomes reveal Polynesian ancestry among the indigenous Botocudos of Brazil"; Courrent Biology 24 (21): R1035–R1037.
Cultiu del moniato a Polinèsia El moniato o camote (Ipomoeas moniato) és una planta nadiua de Sud-amèrica (Perú) el consum de la qual a Polinèsia és molt comú. Es pensava que els espanyols i portuguesos l'havien introduït en aquella zona després del , però els arqueòlegs han trobat restes d'aquesta arrel datades d'abans d'aquesta època. El més antic correspon a les troballes a l'illa Mangaia, a l'arxipèlag de les Cook, datat de l'any 1000 dC.Ien, Sr. (1974). «The Sweet Potato in Oceania: An Essay in Ethnobotany». Honolulu: Bishop Museum Press. Hi ha dos grans tipus d'explicacions d'aquest fet. La primera correspon a la possibilitat que els ocells hagin portat les llavors del moniato a Polinèsia durant les seves migracions. La segona considera que la introducció del moniato fou obra humana. No hi ha consens sobre aquest tema.Green, R. C. 2005. Sweet potato transfers in Polynesian prehistory. Editat per Ballard et al. The sweet potato in Oceania: a reappraisal. Ethtology Monograph 19,Oceania Monograph: 43-62. L'evidència cultural adduïda en favor de la segona hipòtesi és, d'una banda, la semblança en la denominació del camote en les llengües malaiopolinèsies i les llengües del Pacífic sud-americà. Per al protopolinesi, la denominació dIpomoeas moniato ha estat reconstruïda com a kumala. Aquesta veu és similar al nom que l'espècie rep en llengües com el cañari de l'Equador, on es diu kumal. D'altra banda, les embarcacions construïdes a la Polinèsia durant l'època precolombina podien navegar llargues distàncies.Montenegro, Álvaro; Avis, Chris; i Weaver, Andrew (2007). «Modeling the prehistoric arrival of the sweet potato in Polynesia». Journal of Archaeological Science. Fins ara, l'explicació més raonable per a la dispersió a Polinèsia de cultius americans com el camote i la carabassa és que van ser navegants polinesis els qui van arribar a Amèrica i van retornar a casa amb ells, des de Rapanui fins a Nova Zelanda.Buck, 1938.Finney, B. 1993. Voyaging and isolation in Rapa nui prehistory. Rapa nui Journal, 7 (1):1-6.Green, 1998, 2001, 2005.Clarke, A. de C., M.K. Burtenshaw, P.A. McLenachan, Sr. L.Erickson & Sr. Penny 2006. Reconstructing the originsand dispersal of the Polynesian bottle gourd (Lagenariasiceraria).Mol. Biol. Evol.23 (5): 893-900.
Gallina araucana miniatura|Gallina araucana (dreta) al costat de gallina corrent Com en el cas del moniato a la Polinèsia, l'origen de la gallina araucana és controvertit. Pel fet que els pollastres s'originaren al sud d'Àsia, es creia que la varietat araucana de Xile l'havien portat els conqueridors espanyols al voltant del 1550. La possibilitat que les gallines es trobessin presents a Amèrica abans del contacte amb els europeus es basava generalment en la documentació etnohistòrica llegada pels europeus, que donaven compte de la criança de gallines d'aquesta subespècie, lligada genèticament a la polinèsica, a les comunitats araucanes.Carter, G. F. 1971. Precolumbian chickens in America. Editat per Riley et al.: Man Across the Sea: Problems of Precolumbian Contacts. Texas, pàg. 178-218.
El 2007, Alicia Storey i els seus col·laboradors van donar a conèixer la troballa de restes de gallines a El Arenal-1, jaciment arqueològic situat a la península d'Arauco (Xile).Storey, A.A., J.M. Ramírez, Sr. Quiroz, D.V. Burley, D.J. Addison, R. Walter, A.J. Anderson, T.L. Hunt, J.S. Athens, L. Huynen & E. A. Matisoo-Smith. 2007. Radiocarbon and DNA evidence for a pre-Columbian introduction of Polynesian chickens to Xile. Proceedings of the National Academy of Science 104 (25): 10335-10339, p. 10335. Aquestes restes es dataren per radiocarboni entre 1304 i 1424 dC, diverses dècades abans que portuguesos i espanyols arribessin a Amèrica del Sud.Les gallines, així com les rates del Pacífic, foren traslladades intencionalment pels polinesis en els seus viatges. Si hi van arribar gallines, amb major raó podrien trobar-se restes de Rattus exulans en contextos arqueològics del centre-sud de Xile, així com el gos i el porc. Des del punt de vista de materials tals com les claves i els toki, cal un renovat enfocament teòric metodològic, a fi de precisar-ne amb major rigorositat les similituds i diferències.
Paral·lelament, s'ha distingit a l'illa Mocha, situada a uns 900 quilòmetres al sud-oest de la capital de Santiago, restes de gallines polinèsies i sis cranis amb característiques genètiques d'habitants de Tonga, a la Polinèsia.
L'ADN mitocondrial de les gallines polinèsiques pertany a dos haplogrups: L'haplogrup E, que ha estat identificat en restes de gallines trobades a Vanuatu, Tonga i Samoa; aquestes restes estan relacionades amb la cultura lapita.Burley. David (1998) "Tongan Archaeology and the Tongan Past, 2850-150 B.P."; Journal of World Prehistory 12:337–392. Aquesta regió va ser el centre de l'Imperi Tu'i Tonga, que des del va establir una àmplia xarxa comercial marítima, que va aconseguir la seva màxima expansió entre el i el .Clark, Geoffrey; David Burley & Tim Murray Monumentality and the development of the Tongan maritime chiefdom ; Antiquity 82(318): 994-100."Kie Hingoa 'Named Mats, 'Ie Toga 'Fine Mats' and Other Treasured Tèxtils of Samoa and Tonga". Journal of the Polynesian Society, Special Issue 108(2): 168-232, juny 1999. L'haplogrup D, les restes del qual han estat trobats a Hawaii i Rapa Nui.