Les dones a Veneçuela han tingut una gran influència en la societat del país durant segles. Han estat líders polítiques, artistes, empresàries i han tingut un paper fonamental en la vida familiar i comunitària. A pesar d'aquestes contribucions, les dones veneçolanes han hagut de lluitar per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats amb els homes.
El feminisme ha estat un moviment important a Veneçuela, amb dones que han lluitat per la igualtat de gènere i per erradicar la violència de gènere. Malgrat alguns avenços, encara hi ha desigualtats entre homes i dones en àmbits com l'educació, l'ocupació i la salut.
Les dones veneçolanes també han estat les protagonistes de la solidaritat i la cooperació durant els moments de crisis econòmica i política al país. Moltes han creat grups de dones per ajudar-se mútuament i han format part de moviments de resistència pacífica per a la democràcia i la justícia social.
Rols de gènere Malgrat que a Veneçuela els rols de gènere han anat canviant al llarg del temps i que les dones són jurídicament iguals als homes, encara hi ha algunes estereotips que es mantenen en la societat patriarcal veneçolana. Per exemple, sol esperar-se que els homes siguin proveïdors i protectors de la família, mentre que les dones són les responsables de les tasques domèstiques i de la cura de fills i filles. Aquests estereotips de gènere poden ser restrictius i limitar la llibertat de les persones per escollir com volen viure la seva vida.
Matrimoni i família El matrimoni i la família són institucions importants a Veneçuela, i la majoria de les persones aspiren a formar una família i a mantenir relacions de parella estables.Cohabitación y matrimonios en Venezuela, 1971-2001. ¿Contornos diluidos? No obstant, la realitat del matrimoni i la família a Veneçuela és complexa i ha estat influenciada per factors com la cultura, la religió, la història i els canvis socials.
Històricament, el matrimoni a Veneçuela ha estat entès com a una institució heteronormativa i patriarcal, amb rols de gènere estereotipats i una estructura de poder desigual entre homes i dones. No obstant, aquesta visió del matrimoni i la família ha anat canviant al llarg del temps i avui dia hi ha més diversitat en les relacions de parella i en les estructures familiars.
El 1982, el dret de família es va revisar, proporcionant la igualtat de gènere en el matrimoni.Vegeu Capítulo XI De los Efectos del Matrimonio
Violència de gènere La violència de gènere és un problema greu a Veneçuela i una violació dels drets humans de les dones. La violència de gènere inclou tota mena de violència física, sexual i psicològica que es fa a les dones per motius relacionats amb el gènere. Les dones a Veneçuela han estat víctimes de violència durant segles i aquesta violència és una manifestació de la desigualtat de gènere i del patriarcat que existeix a la societat. La violència de gènere és un problema que afecta a totes les classes socials i a totes les edats, i pot ser especialment perjudicial per a les dones més vulnerables, com ara les dones pobres, les dones indígenes i les dones migrants.
El 2007, es va aprovar al país la Ley Organica Sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia (Llei Orgànica Sobre el Dret de les Dones a una Vida Lliure de Violència).Ley Organica Sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia
Política El sufragi femení a Veneçuela es va concedir per primera vegada amb la Constitució del 1947, considerada la més liberal políticament i socialment en comparació amb les seves predecessores. Les dones havien començat a organitzar-se a la dècada del 1930 i 1940 després de la mort del dictador Juan Vicente Gómez. Però no va ser fins a la dècada del 1950 que es van implicar dones de totes les classes socials, i no només dones de classe mitjana. Les dones també van participar en les lluites guerrilleres durant la dècada del 1960, però no van assumir papers de lideratge a causa del caràcter organitzatiu dominat per homes d'aquests grups combatents. A la dècada del 1970, les dones van intentar organitzar-se de forma autònoma a través dels anomenats Círculos Femeninos Populares (Cercles Femenins Populars), abordant els problemes de les dones pobres i ajudant-les en iniciatives de salut, educació i ocupació. No obstant, la seva dependència de finançament extern i suport de les ONG governades per homes sovint va restringir els seus objectius.
Amb l'elecció d'Hugo Chávez com a president, es va adoptar una nova constitució el 1999, que incloïa l'article 21 que estableix el principi d'igualtat i no permet cap discriminació «per raça, sexe, creença o posició social». El moviment chavista també va suposar un ressorgiment en la participació de les dones en la política i la creació d'un Institut Nacional per a les Dones (INAMujer). Aquest òrgan va supervisar grups com les Fuerzas Bolivarianas (Forces Bolivàries de Dones) i els Puntos de Encuentro (Punts de Trobada), formats per dones compromeses amb Chávez i la seva administració, i que donaven suport als programes que s'implementaven. Aquests programes socials tenien com a objectiu proporcionar l'alfabetització de la classe baixa, formació laboral, assistència sanitària, ajuda per obtenir títols de secundària i universitaris, i proporcionar àpats diaris als barris més desfavorits. Tot i que les dones eren les principals participants d'aquests programes, no s'adreçaven exclusivament a les dones, sinó a tota la població.
Tot i que la mobilització de dones va augmentar a Veneçuela amb Chávez, aquestes dones no es comprometien amb una agenda de gènere com ho feien altres grups feministes a Amèrica Llatina en aquell moment. Algunes dones veneçolanes es van centrar en la defensa del chavisme i, tot i que van desafiar alguns aspectes de la subordinació de les dones, també van rebutjar la idea d'identificar-se amb el feminisme. Les feministes sovint eren vistes com a militants públiques amb actituds antifamíliars i que odiaven els homes, posant en perill l'ordre social establert.
Representació El 1997, l'article 144 de la Llei orgànica de sufragi i participació política va establir una quota del 30% de dones a les llistes de les candidatures parlamentàries. L'any 2000, el Consell Nacional Electoral va suspendre aquest article, declarant-lo inconstitucional perquè violava el principi d'igualtat de l'article 21. La conseqüència prevista d'aquesta suspensió hauria estat la paritat i un augment de la quota al 50%, però no s'ha aplicat i no s'ha aplicat i no es prenen mesures per a la infracció de les legislacions. El 2019, 38 dels 165 diputats i diputades elegides a l'Assemblea Nacional eren dones (el 23%).
El nombre de ministeris dirigits per dones polítiques ha disminuït, en comparació amb el gabinet final de Chávez, passant del 39% al 24%. El Tribunal Suprem amb 32 jutges designats (16 dones i 16 homes) és l'única institució de Veneçuela que presenta la paritat de gènere en els seus membres.
A nivell comunitari cada vegada estan més presents les dones, la qual cosa és crucial en l'apoderament de les dones de classe baixa. Tot i això, aquestes dones líders dels consells comunals han informat que la seva presència és ignorada als nivells més alts i que estan sent excloses de les oportunitats polítiques.
Veneçolanes destacades Activistes
Ana María Campos Argelia Laya Carmen Clemente Travieso Jacqueline Saburido Lilian Tintori María Corina Machado Nora Castañeda Rafaela Requesens Rayma Suprani Tamara Adrián Zuleyma Tang-Martínez
Actrius
Adita Riera Alicia Plaza Bárbara Garófalo Beatriz Valdés Beba Rojas Carla Baratta Carmen Julia Álvarez Catherine Fulop Chantal Baudaux Chiquinquirá Delgado Clara Perez Claudia La Gatta Crisol Carabal Daniela Alvarado Daniela Bascopé Dora Mazzone Doris Wells Eileen Abad Electra i Elise Avellan Elizabeth Avellán Eloísa Maturén Erika de la Vega Francis Romero Gabriela Vergara Gaby Espino Gioia Arismendi Gledys Ibarra Irma Palmieri Jeinny Lizarazo Julie Restifo Juliette Pardau Laura Termini Lourdes Valera Lupita Ferrer Malena Alvarado Margarita Mora María Conchita Alonso María Gabriela de Faría Marialejandra Martín Marisa Román Mayra Alejandra Mimí Lazo Mónica Pasqualotto Patricia Velásquez Paula Woyzechowsky Raquel Yánez Ruddy Rodríguez Samantha Castillo Sonya Smith
Advocades
Ana Mercedes Díaz Cardozo Andreína Tarazón Blanca Ibáñez Cilia Flores Delcy Rodríguez Delsa Solórzano Elisa Trotta Gamus Iris Varela Ixora Rojas Paz Katherine Haringhton Laidy Gómez Liliana Ortega Lolita Aniyar de Castro Luisa Estella Morales Luisa Ortega Díaz María Bolívar Maria Gabriela Brito María Teresa Belandria Tamara Sujú
Artistes
Ani Villanueva Azalea Quiñones Carla Arocha Cristina Merchán Daniella Isamit Morales Elisa Elvira Zuloaga Elsa Gramcko Faride Mereb Gego Lía Bermúdez Luchita Hurtado Magdalena Fernández María Gabriela Brito María Luisa Zuloaga de Tovar María Teresa Torras Mercedes Pardo Seka Severin de Tudja Tecla Tofano
Aviadores
Ana Branger Luisa Elena Contreras Mattera Mary Calcaño
Ballarines
Eloísa Maturén Irma Contreras Karen Hauer Scarlet Gruber Sonia Sanoja
Cantants
Aérea Negrot Aida Navarro Alexandra Mey Anaís Vivas Aneeka Bárbara Garofalo Canelita Medina Cecilia Todd Conny Méndez Diosa Canales Elizabeth Ayoub Floria Márquez Gabriela Spanic Graciela Naranjo Hana Kobayashi Lila Morillo Lilia Vera Lilibeth Morillo Magdalena Sánchez Marger Sealey María Conchita Alonso María Gabriela de Faría María Teresa Chacín Marielena Davila Mayré Martínez Mirla Castellanos Morella Muñoz Paola Galué Ruddy Rodríguez Sheryl Rubio Soledad Bravo Susej Vera Tina More Trina Medina Vanessa Suárez
Científiques
Alejandra Melfo Hilda Pérez Carvajal Josefa Celsa Señaris Kathy Vivas María-Esther Vidal Marie-Claude Mattéi-Müller Mayly Sánchez Mónica Kräuter Virginia Pereira Álvarez
Empresàries
Carmen Busquets Carolina Herrera Eloísa Maturén Hilda Ochoa-Brillembourg María Bolívar Maribel Parra de Mestre Nora Castañeda
Escriptores
Alegría Bendayán de Bendelac Alicia Freilich Ana Enriqueta Terán Ana Mercedes Pérez Ana Nuño Antonia Palacios Azalea Quiñones Carmen Clemente Travieso Celeste Olalquiaga Clotilde Crespo de Arvelo Conny Méndez Dilia Díaz Cisneros Elisa Lerner Enriqueta Arvelo Larriva Esdras Parra Eva Golinger Faride Mereb Flor Isava Fonseca Graciela Rincón Calcaño Hanni Ossott Higinia Bartolomé de Alamo Ibéyise Pacheco Ida Gramcko Lotty Ipinza Lucía Raynero Morales Lucila Luciani de Pérez Díaz Luz Machado María Antonieta Gutiérrez María Calcaño Maria Gabriela Brito María Teresa Castillo Mercedes Carvajal de Arocha Mercedes Franco Miyó Vestrini Natividad Barroso Nora Bustamante Luciani Perla Farías Sonia Chocrón Sonia Sanoja Stefania Mosca Teresa de la Parra
Esportistes
Adriana Lovera Adriana Pérez Alejandra Benítez Aleoscar Blanco Alexyar Cañas Amarilis Villar Anabel Guzmán Andrea Fernanda Tovar Andrea Gámiz Andrea Purica Andreina Pinto Angie González Anneliese Rockenbach Arlen Lovera Arlene Semeco Aymet Uzcátegui Belkis Leal Betsi Rivas Carla Carvalho Cinthia Zarabia Claudia Rodríguez Dacyl Pérez Daniela Larreal Danielys García Daniuska Rodríguez Dayana Martinez Dayana Rodríguez Desiree Glod Deyna Castellanos Elvismar Rodríguez Erin Volcán Flor Velázquez Frances Silva Francis Gómez Franyely Rodríguez Gabriela García Gabriela Paz Garbiñe Muguruza Génesis Franchesco Génesis Romero Gerda Muller Gheraldine Quijada Giovanna Blanco Gisela Cerezo Gleydimar Tapia Graciela Márquez Idalys Pérez Ileana Morales Ingrid Sander Inmara Henríquez Iriner Jiménez Isis Giménez Ivis Poleo Jackelin Díaz Jayce Andrade Jaylis Oliveros Jennifer Cesar Jeserik Pinto Jessica López Joemar Guarecuco Johana Fuenmayor Judith Chacón