La conquesta de Guatemala fou un conflicte que forma part de la colonització espanyola d'Amèrica al territori del que avui és la República de Guatemala, a l'Amèrica Central. Abans de la conquesta, aquest territori comprenia diversos regnes mesoamericans, la majoria dels quals pertanyia a la civilització maia. Molts conqueridors veieren els maies com «infidels» que calia pacificar i convertir a la força al cristianisme, sense tenir en compte les fites de la seva civilització. El primer contacte entre els maies i els exploradors europeus es donà al , quan un vaixell espanyol que navegava del Panamà a Santo Domingo naufragà a la costa est de la península de Yucatán el 1511. El 1517 i el 1519 hi hagué diverses expedicions espanyoles que tocaren terra a diferents parts de la costa del Yucatán. La conquesta espanyola del territori dels maies fou un conflicte que s'allargà durant gairebé dos segles per la tenacitat de la resistència dels regnes maies a llur integració a l'Imperi Espanyol.
La tecnologia i les tàctiques espanyoles i nadiues eren molt diferents. Els pobles indígenes de Guatemala no només mancaven d'elements claus de la tecnologia del Vell Món com una roda funcional, cavalls, ferro, acer i pólvora, sinó que també eren molt susceptibles a les malalties del Vell Món contra les quals no tenien cap resistència. Els maies preferien les incursions i l'emboscada a la guerra a gran escala, i empraven llances, fletxes i espases de fusta amb fulles d'obsidiana. Els xinques de la plana costanera del sud empraven fletxes enverinades. En resposta a la cavalleria espanyola, els maies de l'altiplà recorregueren a cavar forats amb estaques de fusta. Els espanyols veieren la presa de presoners com un impediment per a la victòria final; en canvi, els maies donaren prioritat a la captura de presoners vius i l'apropiació de botins.
Pedro de Alvarado arribà a Guatemala a començaments del 1524 al comandament d'una força mixta composta de conqueridors espanyols i dels seus aliats nadius, en la seva majoria de Tlaxcala i Txolula. Els noms geogràfics al llarg de Guatemala tenen topònims en nàhuatl a causa de la influència d'aquests aliats mexicans que també serviren com guies i traductors per als espanyols. A l'inici de la conquesta, els kaqtxikels s'aliaren amb els conqueridors, però aviat s'hi rebel·laren a causa de les excessives exigències tributàries; no es rendiren fins al 1530. Mentrestant, cadascun dels altres regnes maies de l'altiplà havia estat derrotat pels espanyols i per llurs guerrers aliats, tant de Mèxic com dels regnes maies prèviament subjugats. El poble itzá i altres pobles maies de les terres baixes de la conca del Petén establiren contacte amb Hernán Cortés per primer cop el 1525, però el regne itzá era hostil a la invasió dels espanyols i mantingué la seva independència fins al 1697, quan un atac dels espanyols finalment derrotà l'últim regne maia independent, acabant així amb la conquesta de tot el territori.
Fonts històriques miniatura|Una pàgina del Llenç de Tlaxcala, mostrant un conqueridor espanyol acompanyat d'aliats tlaxcalteques i un porter nadiu.|alt=Pintura amb tres guerrers prominents indígenes en filera índia cap a l'esquerra, vestits amb mantells i duent pals, seguits per un gos. Per sota d'ells i cap a la dreta és la imatge més petita d'un espanyol muntat, amb una llança aixecada. A l'esquerra un porter indígena duu un paquet fixat per una corretja al front, i té un bastó a la mà. Tots aparentment estan avançant cap a una porta a la part superior esquerra de la pintura.
Les fonts que descriuen la conquesta espanyola de Guatemala es componen, entre d'altres, dels escrits dels propis espanyols, entre ells dues de les quatre cartes escrites pel conqueridor Pedro de Alvarado a Hernán Cortés el 1524, en què descriu la primera campanya per subjugar les terres altes de Guatemala. Aquestes cartes foren enviades a Cortés a Tenochtitlán, però el seu autor sabia que el seu destinatari final era el rei. Dues d'aquestes cartes es perderen, però. Gonzalo de Alvarado y Chávez era cosí de Pedro de Alvarado. L'acompanyà en la seva primera campanya i el 1525 fou nomenat algutzir major de Santiago de los Caballeros de Guatemala, l'acabada de fundar capital espanyola. Gonzalo escrigué un relat que en general dona suport al de Pedro de Alvarado. El germà de Pedro de Alvarado, Jorge, escrigué un altre relat al rei espanyol, afirmant-hi que fou la seva pròpia campanya de 1527-1529 la que establí la colònia espanyola. Bernal Díez del Castillo escrigué una llarga relació de la conquesta de Mêxic i les regions veïnes, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. El seu relat de la conquesta de Guatemala coincideix en general amb el dels Alvarados. Acabà d'escriure la seva narració el 1568, uns quaranta anys després de les campanyes que s'hi descriuen. Hernán Cortés narrà la seva expedició a Hondures a la cinquena de les seves Cartes de Relació, en què detalla la cruïlla del que avui és El Petén, a Guatemala. El frare dominic Bartolomé de las Casas escrigué un relat molt més crític sobre la conquesta espanyola d'Amèrica, i hi inclogué els relats d'alguns incidents a Guatemala. El seu llibre, Brevísima Relación de la Destrucción de las Indias, fou publicat per primer cop el 1552 a Sevilla.
Els aliats tlaxcalteques que acompanyaren els espanyols durant la invasió de Guatemala escrigueren llurs propis relats de la conquesta. Entre aquests hi havia una carta al rei espanyol en què es queixaven dels maltractes que havien rebut pels espanyols un cop la campanya hagué acabat. D'altres relats eren formularis fets davant els magistrats colonials amb la finalitat de protestar i presentar una sol·licitud de recompensa per llurs serveis. Han sobreviscut també dues narracions gràfiques, pintades en la tradició estilitzada pictogràfica indígena: el Llenç de Quauhquechollan, que fou pintat probablement a Ciudad Vieja a la dècada de 1530, i el Llenç de Tlaxcala.
El punt de vista dels maies vençuts s'expressa en diversos documents indígenes, com els Annals dels Kaqtxikels que constitueixen la crònica xakhil en què es narra la història dels kaqtxikels des de la seva creació mítica fins al 1619, incloent-hi la conquesta espanyola. Un altre exemple és la carta al rei espanyol escrita el 1571 per la noblesa vençuda dels tz'utujils de Santiago Atitlán, que descriu la intensa explotació dels pobles sotmesos.
Francisco Antonio de Fuentes y Guzmán era un historiador colonial de Guatemala d'origen espanyol que escrigué La Recordación Florida, també anomenada Història de Guatemala. El llibre, escrit el 1690, es considera una de les obres més importants de la història de Guatemala i és el primer escrit per un autor crioll. La informació que hi presenta respecte de la mida de la població indígena i dels seus respectius exèrcits ha estat corroborada sovint en investigacions de camp.
Antecedents de la conquesta Cristòfor Colom descobrí el Nou Món per a la Corona de Castella el 1492. Posteriorment, tot d'aventurers privats entraren en tractes amb la corona espanyola per conquerir les terres acabades de descobrir a canvi d'ingressos fiscals i la potestat de governar-les. Durant les primeres dècades després del descobriment de les noves terres, els espanyols colonitzaren el Carib i establiren un centre d'operacions a l'illa de Cuba. Després d'escoltar rumors de les riqueses de l'Imperi Asteca que s'estenia pel continent, a l'oest de l'illa, Hernán Cortés sortí el 1519 amb onze naus per explorar la costa mexicana. El 1520 un soldat espanyol arribà a Mèxic amb la verola; com a conseqüència, tot d'epidèmies devastadores delmaren les poblacions nadiues d'Amèrica. L'agost de 1521 la capital asteca de Tenochtitlán havia caigut ja en mans dels espanyols. En menys de tres mesos des de la caiguda de Tenochtitlán, els espanyols aconseguiren conquerir gran part de Mèxic, estengueren llurs campanyes pel sud fins a l'istme de Tehuantepec. El territori que s'acabava de conquerir es convertí en el Virregnat de Nova Espanya, dirigit per un virrei, que responia davant del rei d'Espanya a través del Consell d'Índies. Hernán Cortés rebé informes de terres riques i poblades al sud i hi envià Pedro de Alvarado.
Guatemala abans de la conquesta miniatura|Mapa en relleu de Guatemala mostrant les tres principals àrees geogràfiques: les terres baixes del sud, les terres altes i les terres baixes d'El Petén al nord|alt=Guatemala està situada entre l'oceà Pacífic al sud i el mar del Carib al nord-est. La franja de la Sierra Madre s'estén de Mèxic a l'oest fins al centre i sud de Guatemala, penetrant a El Salvador i a Hondures a l'est. El nord està dominat per una àmplia plana de terres baixes que s'estén fins a l'est a Belice i cap al nord a Mèxic. Al sud, una plana estreta separa la Sierra Madre de l'oceà Pacífic. Al el territori que avui conforma Guatemala estava dividit en diverses ciutats estat contínuament en conflicte. Els més importants eren els regnes dels pobles quitxés, kaqtxikels, tz'utujils, txajoma, mams, poqomams i pipils. Tots eren pobles maies, tret dels pipils, un poble nahua relacionat amb els asteques que tenia una sèrie de petites ciutats estat al llarg de la costa del Pacífic a la plana del sud de Guatemala i El Salvador. A Guatemala, la capital dels pipils es trobava a Itzcuintepec. Els xinques, un altre poble indígena que no pertanyia a la cultura maia, vivien al sud-est de la zona costanera del Pacífic. Quan hi arribaren els espanyols, la civilització maia ja existia des de feia milers d'anys i havia conegut l'auge i la caiguda de grans ciutats. Tanmateix, els maies no s'havien unificat mai en un sol imperi.
Poc abans de la conquesta, l'altiplà de Guatemala estava dominat per tot de poderosos estats maies. Als segles que vingueren després de l'arribada dels espanyols, els quitxés, amb el suport dels kaqtxikels, havien creat un petit imperi que abastava gran part de l'altiplà occidental de Guatemala i la plana costanera del Pacífic. Tanmateix, al els aliats kaqtxikels es rebel·laren contra l'hegemonia dels quitxés i fundaren un nou regne al sud-est de l'altiplà, la capital del qual era Iximché. A les dècades anteriors a la invasió espanyola, el regne kaqtxikel aconseguí erosionar la supremacia dels quitxés. D'altres grups de l'altiplà occidental eren els tz'utujils dels territoris propers al llac d'Atitlan, els mams de l'altiplà occidental i els poqomans de l'altiplà oriental.
La ciutat estat més poderosa a les terres baixes d'El Petén, al nord de Guatemala, era el regne dels itzá, centrat en llur capital, Nojpetén, ubicada en una illa al llac Petén Itzá. El segon regne més important a El Petén era el del poble couó, que se situava a l'est dels itzá, al voltant dels llacs orientals de Salpetén, Macanché, Yaxhá i Sacnab. Dels altres pobles de la regió no se'n coneix llur extensió territorial, ni llur composició política, entre ells hi ha els txinamites, els kejatxes, els icaitxes, els lacandons, els mopans, els mantxes, els txols i els yalains.
Armes i tàctiques dels indígenes