miniatura|Talla del zodíac xinès al sostre de la porta al Santuari Kushida a Fukuoka, Japó
Les dotze Branques Terrestres són un sistema de numeració utilitzat per tot l'extrem orient d'Àsia en diversos àmbits, que inclouen el sistema de datació antic, astrologia tradicional, i el zodíac.
Origen Aquest sistema es va crear a partir de les observacions de l'òrbita de Júpiter. Els astrònoms xinesos van dividir el votla celeste en 12 seccions per seguir l'òrbita de Suìxīng (Júpiter, l'estrella anual). Els astrònoms van arrodonir l'òrbita de Suixing a 12 anys (d'11,86). Suixing es va associar Shètí (η Boötis) i de vegades l'anomenaven Sheti.
Història En pensament correlatiu, els 12 anys del cicle de Júpiter també identifica els 12 mesos de l'any, 12 animals (mnemònics per al sistema), 12 direccions, estacions, i hora xinesa en forma d'hores dobles. Quan s'utilitza una branca per a una hora doble, es pot referir al període, i quan s'utilitza per a una hora exacta d'un dia, es refereix al punt central del període. Per exemple, 马 (el Cavall) pot significar el període d'11 a 13 h o bé les 12 en punt. (El sistema jie qi proporcionava hores soles i arcs de 15 graus en el temps i en l'espai.)
Les estacions xineses es basen en observacions del sol i les estrelles. Molts sistemes de calendari xinesos començaven l'any nou en la segona lluna nova després del solstici d'hivern.
Les Branques Terrestres s'utilitzen avui combinades amb els Troncs Celestes en la versió actual del "calendari xinès tradicional" i en el taoisme. La combinació Ganzhi (Tronc-Branca) és una manera força nova per marcar temps; en el segon BC de mil·lenni, durant l'era Shang, més de mil anys abans de l'era cristiana, els 10 troncs celestes van donar nom als dies de la setmana. Les Branques són tan antigues com els troncs (i segons l'arqueologia recent, de fet, pot er més i tot), però els troncs anaven lligats als calendaris rituals de reis xinesos. No formaven part dels calendaris per a la majoria de xinesos.
Dotze branques Branca terrestreXinèsJaponèsCoreà(RR) MongolManchuVietnamitazodíac xinèszodíac japonèsDireccióEstacióMes lunarHora dobleZhuyin mandaríMPinyin mandaríJyutping cantonèsHokkienPOJ Damunt'yomikun'yomi1子ㄗˇzǐzi2chúし(shi)ね(ne)자 (ja)tí (SV: tử)鼠Rata 鼠0° (del nord)HivernMes 1111pm a 1sóc (mitjanit)2丑ㄔㄡˇchǒucau2thiúちゅう(chū)うし(ushi)축 (chuk)sửu牛Ox 牛 Vaca 30°Mes 121h a 3h3寅ㄧㄣˊyínjan4înいん(Dins)とら(tora)인 (Dins)dần虎Tigre 虎60°PrimaveraMes 13 h a 5 h4卯ㄇㄠˇmǎomaau5báuぼう(bō)う(u)묘 (myo)mão (No-SV: mẹo)兔Conill 兎90° (de l'est)Mes 25 h a 7 h5辰ㄔㄣˊchénsan4sînしん(shin)たつ(tatsu)진 (jin)thìn (SV: thần)龙（龍）Drac 竜 (龍)120°Mes 37 h a 9 h6巳ㄙˋsìzi6sūし(shi)み(mi)사 (sa)tị蛇Serp 蛇150°EstiuMes 49 h a 11h7午ㄨˇwǔng5ngó͘ご(go)うま(uma)오 (o)ngọ马（馬）Cavall 馬180° (del sud)Mes 511h a 13h (migdia)8未ㄨㄟˋwèimei6bīび (bi)ひつじ(hitsuji)미 (mi)mùi (SV: vị)羊Cabra 羊210°Mes 613h a 15h9申ㄕㄣshēnsan1sinしん(shin)さる(saru)신 (sin)thân猴Mona 猿240°TardorMes 715h a 17h10酉ㄧㄡˇyǒujau5iúゆう(yū)とり(tori)유 (yu)dậu鸡（雞）Gall 鶏 (鳥) Pollastre 270° (de l'oest)Mes 817h a 19h11戌ㄒㄩxūseot1sutじゅつ(jutsu)いぬ(inu)술 (sul)tuất狗Gos 犬300°Mes 918h a 21h12亥ㄏㄞˋhàihoi6hāiがい(gai)い(i)해 (hae)hợi猪（豬）Porc 猪330°HivernMes 1021 a 23h Algunes cultures assignen animals diferents: al Vietnam es reemplaça el bou i el conill per búfal aquàtic i el gat, respectivament; el calendari tibetà canvia el Gall per l'ocell. En la versió kazakh tradicional del cicle animal de 12 anys (Kazakh: мүшел, müşel), el Drac és substituït per un cargol (Kazakh: ұлу, ulw), i el Tigre apareix com a lleopard (Kazakh: барыс, barıs).А. Мухамбетова (A. Mukhambetova), Казахский традиционный календарь The traditional Kazakh calendar
Direccions miniatura|Les 24 direccions cardinals (la convenció xinesa antiga col·loca el sud (vermell) dalt de tot). Encara que el xinès té paraules per als quatre punts cardinals, el mariners i els astrònoms/astròlegs xinesos van preferir utilitzar les 12 direccions de les branques terrenals, cosa que seria força similar a la pràctica actual dels pilots que utilitzen les hores del rellotge per indicar direccions. Quan els 12 punts van resultar insuficients per navegar, es van afegir 12 punts intermedis. En comptes de combinar els noms de dues direcció adjacents, se'ls van assignar noms nous:
A les quatre direccions diagonals, noms For the four diagonal directions, s'usen noms de trigram apropiats de l'I Ching. Per a la resta, s'usen els troncs celestes (1-4, 7-10). Segons la teoria del Wu Xing, l'est s'assigna a la fusta, i els troncs de la fusta són (jiǎ) i (yǐ). Així, es van assignant en el sentit de les agulles del rellotge als dos punts adjacents de l'est.
Les 24 direccions són: CaràcterNom mandaríNom HokkienNom coreàNom japonèsNom vietnamitaDirecció1子ㄗˇ zǐchú자 (ja)ね (ne)tí (SV: tử)0° (north)2癸ㄍㄨㄟˇ guǐkúi계 (gye) (SK: 규 (gyu))みずのと (mizunoto)quý15°3丑ㄔㄡˇ chǒuthiú축 (chuk) (SK: 추 (chu))うし (ushi)sửu30°4艮ㄍㄣˋ gènkùn간 (gan)うしとら (ushitora)cấn45° (northeast)5寅ㄧㄣˊ yínîn인 (in)とら (tora)dần60°6甲ㄐㄧㄚˇ jiǎkap / kah갑 (gap)きのえ (kinoe)giáp75°7卯ㄇㄠˇ mǎobáu묘 (myo)う (u)mão (non-SV: mẹo)90° (east)8乙ㄧˇ yǐit을 (eul)きのと (kinoto)ất105°9辰ㄔㄣˊ chénsîn진 (jin) (SK: 신 (sin))たつ (tatsu)thìn (SV: thần)120°10巽ㄒㄩㄣˋ xùnsùn손 (son)たつみ (tatsumi)tốn135° (southeast)11巳ㄙˋ sìsū사 (sa)み (mi)tị150°12丙ㄅㄧㄥˇ bǐngpéng병 (byeong)ひのえ (hinoe)bính165°13午ㄨˇ wǔngó͘오 (o)うま (uma)ngọ180ㄑ° (south)14丁ㄉㄧㄥ dīngteng정 (jeong)ひのと (hinoto)đinh195°15未ㄨㄟˋ wèibī미 (mi)ひつじ (hitsuji)mùi (SV: vị)210°16坤ㄎㄨㄣ kūnkhun곤 (gon)ひつじさる (hitsujisaru)khôn225° (southwest)17申ㄕㄣ shēnsin신 (sin)さる (saru)thân240°18庚ㄍㄥ gēngkeng경 (gyeong)かのえ (kanoe)canh255°19酉ㄧㄡˇ yǒuiú유 (yu)とり (tori)dậu270° (west)20辛ㄒㄧㄣ xīnsin신 (sin)かのと (kanoto)tân285°21戌ㄒㄩ xūsut술 (sul)いぬ (inu)tuất300°22乾ㄑㄧㄢˊ qiánkhiân건 (geon)いぬい (inui)càn (SV: kiền)315° (northwest)23亥ㄏㄞˋ hàihāi해 (hae)い (i)hợi330°24壬ㄖㄣˊ rénjîm임 (im)みずのえ (mizunoe)nhâm345° Mariners molt experts com Zheng He van usar brúixoles de 48 punts. El punt addicional afegit entre els altres dos rebia el nom d'una combinació de les dues direccions adjacents, com per exemple (bǐngwǔ) per a la direcció de 172.5°, el punt mig entre (bǐng), 165°, i (wǔ), 180°.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Cultura de la Xina Categoria:Calendari