és un historiador i editor de còmic espanyol. Juntament amb Luis Gasca i Antonio Lara, pertany a la primera generació espanyola de teòrics del còmic.
Entre les dècades dels 1960 i 1980 va portar a terme una frenètica activitat d'investigació, agitació i promoció del còmic autòcton, fundant col·lectius com el Grupo de Estudios de las Literaturas Populares y de la Imagen (GELPI, 1968), l'Asociación de Críticos y Estudiosos Españoles del Cómic (1972) o el Colectivo de la Historieta (1976), i dirigint les revistes Bang! (1968-1977), els Fascículos de la Imagen (1973-1974) o el suplement Comics Fanzine (1983-85), a més de tenir un paper cabdal en el naixement de Butifarra! (1975-1979), revista que deu el seu nom al propi Martín. Addicionalment, els seus estudis d'investigació de la història del còmic autòcton publicats durant aquesta època foren pioners a Espanya i han esdevingut obres de referència de la història del còmic espanyol.
Els anys 1980 fou un dels impulsors del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, sent-ne membre del comitè organitzador durant les seves primeres edicions. Seguidament, i ja sota sota la tutela de Ficomic, va romandre al comitè executiu del Saló fins al 1999.
Pel que fa a l'àmbit professional en el món editorial del còmic, de la seva extensa carrera en destaca el seu pas per Forum, editorial que va dirigir entre 1982 i 2000. L'empremta de Martín va quedar reflectida en la qualitat tècnica i selectiva del material publicat, dignificant així l'edició dels còmics de Marvel a Espanya, que havien sigut publicats anteriorment per les editorials Vértice o Bruguera amb grans dèficits. Martín també va obrir les portes als joves talents autòctons i va estrenar seccions de correspondència amb el lector, amb una línia directa de comunicació inclosa.
Martín fou també un editor pioner en la publicació de manga, esdevenint un dels primers editors a introduir el còmic japonès a Espanya a principis dels anys 1990. Sota la seva direcció, Planeta DeAgostini Comics va esdevenir una de les editorials més importants de manga. També, té el mèrit d'haver sigut el primer editor occidental en publicar l'arxiconeguda sèrie Bola de Drac.
El 2021 fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel seu treball de recerca, dignificació i divulgació del còmic al llarg de tota la seva vida.
Biografia Infància i joventut Els anys 1950, Martín va tenir el primer contacte amb el món del còmic, llegint sobretot tebeos espanyols que sovint es comprava al mercat del Rastro de Madrid, però també llegint títols de DC com Flash, Aquaman, Superman, Congo Bill o Tommy Tomorrow.
Entre 1957 i 1963 estudià Història Contemporània i Periodisme a la Universitat de Madrid, època fonamental en la qual va fer molta recerca a l'Hemeroteca Nacional de Madrid, que li serviria per publicar més tard el llibre Apuntes para una historia de los tebeos, 1833-1963. Seguidament, es va especialitzar a l'Escola Oficial de Periodisme, titulant-se en Tècnic de Premsa Infantil i Juvenil.
Durant aquesta època va col·laborar amb diverses revistes, com Cuto de Luis Gasca, La Estafeta Literaria, Índice, Gaceta de la Prensa Española o Triunfo.
Apunts per a una història dels tebeos Entre 1967 i 1968 va publicar per entregues el llibre Apuntes para una historia de los tebeos, 1833-1963. Les quatre parts del llibre van aparèixer entre els números 194 i 197 de la Revista de Educación del Ministeri d'Educació. Centrada en l'anàlisi i estudi dels còmics publicats a Espanya entre 1833 i 1963, la importància d'aquesta publicació es deu a l'escassa o inexistent bibliografia publicada fins aleshores sobre el còmic autòcton. Per la seva rellevància, el llibre fou reeditat el 1993 per l'equip Grafito dirigit per Jesús Cuadrado, publicant-se a la col·lecció Los Mamotretos de Grafito i amb pròleg del guionista Felipe Hernández Cava. L'any 2000 el llibre va tornar a ser reeditat, en aquesta ocasió per Glénat, en una versió esmenada i ampliada respecte a l'original.
El naixement de GELPI i la revista Bang! A semblança d'iniciatives franceses contemporànies com les de Francis Lacassin i Claude Moliterni, el 1968 va cofundar amb el catedràtic Antonio Lara el Grupo de Estudios de las Literaturas Populares y de la Imagen (GELPI), un col·lectiu d'investigadors interessats per la cultura popular en les seves diverses manifestacions. Aquest grup destaca per haver dictaminat l'any 1996 que el primer còmic publicat a Espanya data del 1873, obra dels autors Cubas i Josep Lluís Pellicer i aparegut a la capçalera El Mundo Cómico.
També, GELPI va editar els quaderns d'informació i estudi de la historieta Bang! (1968-1977). En els seus inicis, la publicació fou dirigida per Lara i Martín, quedant exclusivament a les mans de Martín a partir del número 2. A partir del número 3, Martin Editor va assuminr-ne l'edició i la revista es va continuar publicant, ja des de Barcelona, fins a l'any 1977.
Barcelona: els primers passos com a tècnic editorial (1969-1982) Per motius laborals, el 1969 Martín es mudà a Barcelona, ciutat en la qual viuria les primeres experiències en el món editorial del tebeo. Martín es va estrenar com a redactor en cap a la revista Gaceta Junior, un càrrec que va acceptar després d'un efímer pas per Bruguera, editorial a la qual s'hi havia incorporat com a assistent del director Rafael González, però amb la qual va tenir des de bon principi un gran disgust. La seva incorporació a Gaceta Junior va coincidir amb un punt d'inflexlió de la revista, que pretenia renovar-se de dalt a baix tot començant a introduir molt més còmic de producció espanyola. D'aquesta manera, Gaceta Junior volia deixar de ser una mera còpia de la revista francobelga Tintín o l'italiana Corriere dei Picoli, tal com havia estat el cas en els seus inicis. Martín es va responsabilitzar de la nova secció "Magos de la historieta". No obstant, ja aleshores la revista arrossegava massa pèrdues i va acabar tancant només un any després. miniatura|Logotip de Superlópez. Martín va dirigir i coordinar en aquesta època el suplement infantil del Diario de Barcelona, per passar a treballar posteriorment per les agències de còmic Comundi i Servinter. Amb aquesta experiència, s'incorporà tot seguit a l'editorial Euredit, tot estrenant-se com a director editorial. Aquest breu pas per Euredit destaca pel surgiment de la col·lecció Humor Siglo XX, en la qual es van publicar còmics d'Alfons Figueras, Manel Ferrer, Ventura & Nieto, Bernet Toledano i, sobretot, de Jan, que especialment per a aquesta col·lecció va crear el personatge de Superlópez. Nascut com un encàrrec de Martín a Jan, aquest primerenc còmic de Superlópez ja pretenia ser una paròdia de Superman i fou publicat sense text, que era el requisit de la col·lecció d'Euredit, un recull d'històries d'humor mudes.
Un cop abandonat el seu càrrec a Euredit, el 1973 Martín va posar el seu primer peu a l'Editorial Planeta, incorporant-s'hi inicialment com a col·laborador extern de l'equip del segell Pala (propietat de Planeta), que aleshores publicava algunes col·leccions de còmic sota la direcció de Luís Gasca.
És també durant aquesta època, que Martín va col·laborar amb altres editorials, com per exemple Santillana, Ibero Mundial o Garbo, destacant aquesta darrera pel llançament de la revista de còmics Spirit el 1975.
Dignificació, divulgació i passió pel mitjà Des de Barcelona, Martín va combinar la seva activitat professional a Planeta amb una intensa i persistent tasca de difusió, promoció i recerca del còmic.
D'una banda, va prosseguir la seva llavor de teòric i divulgador continuant editant la revista Bang! així com el Boletín Informativo Bang!, a més de col·laborar amb la revista teòrica Xanadú (1971-1972). Tot seguit, va fundar i dirigir la sèrie autoeditada Fascículos de la Imagen (1973-1974) que, malgrat la seva efímera durada de només tres números, va voler rescatar, analitzar i contextualitzar a sèries clàssiques d'autors espanyols. Les tres úniques entregues foren dedicades als autors F. Hidalgo (Doctor Niebla), Gabi (La isla del espanto pequeñito) i Eugeni Giner (El Inspector Dan en el Museo Siniestro), respectivament. Durant aquesta època, Martín també anava preparant el llibre Historia del Cómic Español, el qual acabaria veient la llum el 1978.
D'altra banda, pel que fa al camp associatiu, tot seguint el camí iniciat el 1968 amb el naixement de GELPI, Martín va participar activament en els primers intents aglutinadors dels professionals de la crítica i estudi del còmic. És així com el 1972 va tenir lloc un primer intent de constitució d'una associació nacional d'investigadors i teòrics del còmic, anomenada Asociación de Críticos y Estudiosos Españoles del Cómic (Acriescom), fundada per Ignacion Fontes, Pedro Tabernero, Jesús Cuadrado i Pacho Fernández Larrondo, a més del propi Martín. La fundació d'aquesta associació és considerada com la primera temptativa conscient de constitució d'una associació nacional dels intel·lectuals dedicats específicament a la crítica i estudi del mitjà. Fallit aquest primer projecte, la següent temptativa d'unió gremial va arribar el 1983, amb la fundació de l'Asociación de Escritores sobre la Historieta (Aseshi), que no obstant també es va acabar dissolent al cap de només un any.
El 1975 va tenir un paper fonamental en el naixement de la revista d'humor contestatari Butifarra!, proveint tota mena de contactes al seu director, Alfons López, que va conèixer així al divulgador Juanjo Sarto o al guionista Francisco Pérez Navarro, a més d'altres membres pertanyents al cercle del Club DHIN. A més a més, el nom de la revista, que fa referència a l'expressió castellanitzada de «fer botifarra», fou idea de Martín.
Just abans de la desaparició de Bang!, el 1976 Martín va fundar un nou col·lectiu, en aquesta ocasió el Colectivo de la Historieta, una agrupació de dibuixants, guionistes i teòrics que va intentar renovar el còmic autòcton. D'aquest grup en va germinar la revista Trocha, de la qual se'n van publicar vuit números, reanomenant-se a Troya a partir del segon número.
La història del còmic espanyol A Barcelona, la seva dedicació professional en el món editorial del còmic a partir del 1969 no va impedir que abandonés la seva tasca investigadora. Així, el 1978 va veure la llum la Historia del comic espanyol: 1875-1939 (Editorial Gustavo Gili), una obra indispensable per conèixer el període inicial del còmic espanyol i considerada tan fonamental com el seu primerenc treball Apuntes para una historia de los tebeos, 1833-1963.Cuadrado, Jesús a Inútil III. El Ciclón Rapsoda, sèrie "El Octavo Pasajero", nº 4, per a "El Maquinista", nº 5. València, 1992. El llibre ha esdevingut un referent per als investigadors del 9è art i en ell Martín constata que el primer còmic espanyol data de 1875, d'autor anònim i publicat amb el títol Un drama desconozido al número de gener de la revista Los Niños dirigida per Carlos Frontaura.
Director Editorial de Forum (1982-2000) miniatura|Logotip de Comics Forum, obra de Pere Olivé. El 1982, José Manuel Lara Bosch va nomenar a Martín Director Editorial d'Edicions Forum per tal de publicar tres sèries de còmics Marvel, els drets de les quals l'editorial barcelonina venia d'adquirir a la Fira de Frankfurt. Fou així com a partir de 1983 i sota la responsabilitat de l'equip de redacció encapçalat per Martín, Forum comencà à publicar des de Barcelona els primers números de Spider-Man, Hulk i Conan el Bàrbar. L'equip dirigit per Martín era petit en el seu inici, de només quatre persones, però es va anar ampliant al llarg del temps a mesura que el número de sèries publicades va anar augmentant, fins a depassar la cinquantena. Alguns dels destacats membres amb qui va coincidir a l'equip foren Pere Olivé, Francisco Pérez Navarro, Antoni Guiral o Cels Piñol.