Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC. Es creu que estan relacionats amb els amazics nord-africans. Aborígens canaris s'aplica genèricament als diversos pobles d'origen amazic que habitaven les Illes Canàries abans de la conquesta castellana, que va ocórrer entre 1402 i 1496. Se'ls qualifica com a aborígens, i són també coneguts com a antics canaris i de manera majoritària encara que errònia com a guanxes, malgrat que el terme originàriament es referia només als aborígens de l'illa de Tenerife. Altres noms d'ús minoritari són indígenes canaris o insulamazighs. Els guanxes van ser l'únic poble natiu que va habitar a la regió de la Macaronèsia, ja que a les illes Açores, Cap Verd, Madeira i Illes Salvatges, no s'ha constatat de cap cultura nadiua abans de l'arribada dels europeus a aquests arxipèlags.
Etimologia esquerra|miniatura|Representació d'un poble guanxe esquerra|miniatura|Mòmia guanxe del Museu de la Natura i l'Home de Santa Cruz de Tenerife
esquerra|miniatura|Ídol Guatimac, Museu Arqueològic del Puerto de la Cruz, Tenerife El terme nadiu guanchinet significa 'humà de Tenerife' (de guan, 'persona' i Chinet, 'Tenerife'), i el terme castellà guanche (del qual es deriva el terme català) n'és la forma corrompuda pels conqueridors espanyols. Estrictament, els guanxes foren els habitants primitius de Tenerife, i hi vivien en aïllament relatiu fins a l'arribada dels conqueridors al , encara que es creu que des de la segona meitat del hi arribaren de manera ocasional alguns genovesos, mallorquins, catalans, portuguesos i castellans. El terme, tanmateix, es va usar per a referir-se a tots els habitants de les Illes Canàries i no sols als habitants de Tenerife.
Origen de l'antiga població de les Illes Canàries Segons les teories més acceptades, els primers aborígens canaris van haver d'arribar del nord d'Àfrica entre el i el començament de l'era cristiana. Troballes arqueològiques recents fan creure que el primer poblament va poder haver tingut lloc molt abans, al segle X aC.Jaciment obliga a reescriure la història de Canàries. Diari La Província: http://www.laprovincia.es/secciones/noticia.jsp?pref=2009072300_13_246219__lanzarote-yacimiento-obligara-reescribir-historia-canaria A Tenerife, concretament a la Cova dels Guanches a Icod de los Vinos, ha proporcionat les cronologies més antigues de Canàries amb datacions del .Protohistoria de Tenerife
Es desconeixen de moment les circumstàncies en què aquesta arribada es va produir, encara que s'ha teoritzat sobre si va poder estar motivada per l'expansió d'altres civilitzacions, com la feniciopúnica o la llatina, a la zona de l'actual Magrib, i poden tractar-se de tribus nord-africanes rebels a l'ocupació romana o bé poblacions traslladades a les illes per comerciar-hi. Tampoc es pot descartar d'antuvi que aquestes poblacions arribessin a les Canàries amb els seus propis mitjans, si bé pot resultar contradictori amb l'aïllament insular i el desconeixement de la navegació que pel que sembla van trobar els europeus en el moment de la conquesta de les illes Canàries. En qualsevol cas, durant gairebé dos mil anys, els anomenats aborígens canaris van poblar les illes i van tractar d'adaptar-se a les seves particularitats mediambientals, creant amb això formes culturals i adaptatives pròpies, així com associant el seu univers religiós, social, polític i econòmic a la realitat geogràfica i natural de les illes. Aquesta evolució pròpia, que acabaria definint set cultures insulars ben diferenciades entre si (una per illa), continuaria fins que es va produir la conquesta de les illes Canàries, iniciada a Lanzarote el 1402 i finalitzada a Tenerife el 1496, per iniciativa de la corona de Castella.ESTUDI DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ GUANCHE DE TENERIFE
En l'actualitat, sembla totalment acceptada la hipòtesi de l'origen amazic dels primers pobladors de Canàries. Aquesta teoria s'ha vist afermada per evidències en la cultura material, que entronca els aborígens canaris amb les cultures natives nord-africanes, així com pel seu univers magicoreligiós, emparentat amb la religiositat dels antics amazics. Des d'un punt de vista genètic, un 55% dels llinatges materns aborígens tenen els seus homòlegs més propers en el Magrib. No obstant això, aquests no inclouen a l'haplogrup O6b1, per la qual cosa l'origen concret dels primers pobladors continua presentant certs dubtes.Tesi: Composició genètica de poblacions històriques i prehistòriques humanes de les Illes Canàries de Maca Meyer, Nicole Una altra evidència de l'origen amazic dels aborígens canaris són les restes d'escriptura, catalogada com a libicoberber (com a Garafia o el Julan), idèntiques a altres oposades a Líbia o Algèria. També les paraules recollides pels conqueridors, la toponímia o el sistema de numeració mostren un clar parentiu les llengües amazigues amb l'idioma dels aborígens canaris (com la pedra Zanata, una de les peces més importants de la protohistòria canària i nord-africana). Per exemple, la llista següent reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per -), així com la seva comparació en l'arrel protoberber. Noti's que els nombres tenen gènere (m. i f.), i es forma el femení amb la fórmula final -yat/-at.
Per les seves característiques físiques, s'ha catalogat els aborígens canaris en dos subgrups ètnics: els cromanyoides, de cara més ampla i robusta i menor alçada, i els mediterranoides, de rostre més fi i recte i major talla corporal.
La colonització de les illes per nord-africans es va produir probablement en diverses migracions, a les quals va contribuir la desertització del Sàhara i l'embranzida dels establiments fenicis i romans en el nord d'Àfrica. Van importar animals domèstics (cabres, ovelles, porcs i gossos), que van canviar per complet la fràgil ecologia de les illes, i van introduir el blat, els pèsols i l'ordi.
Se sap que l'arribada dels aborígens a l'arxipèlag va provocar l'extinció d'alguns grans rèptils i mamífers insulars, com per exemple, el llangardaix gegant Lacerta goliath i la Lacerta maxima (que podia arribar a mesurar un metre o més) la Canariomys bravoi (rata geganta de Tenerife) i la Canariomys tamarani (rata geganta de Gran Canària).
Organització i cultura material Estructura social La societat aborigen canària era patriarcal i matrilineal, i estava dividida en estrats definits per la riquesa, en caps de bestiar especialment. Cada illa es dividia en territoris el rei dels quals era el guanarteme (Gran Canària) o mencey (Tenerife). El sistema de classe era també diferent en cadascuna de les illes, i només s'ha identificat clarament per als casos de Gran Canària i Tenerife, on es pot resumir amb les categories de nobles (havent-hi diverses categories dins d'aquesta) i poble. La puresa de sang entre els nobles d'alt rang era absoluta, i per arribar a ser mencey s'havia de demostrar aquesta puresa. Per al cas concret de Tenerife, segons Juan Núñez de la Peña, es distingien tres grups socials: Achimencey> ašimenzey, 'successor del mencey'- noble, gentilhome Cichiciquitzo > šičizikkičo, 'qualitat opulenta' - servidor soldat http://insuloamaziq.blogspot.com.es/2012/08/cichiciquitzo.html Achicaxna > ašikkasnay, 'esquilat, qualitat humil' - vilà http://insuloamaziq.blogspot.com.es/2012/08/achicasnay.html
Noti's que els termes amb els quals s'identifiquen les diferents categories són similars als existents en l'Europa de la baixa edat mitjana. Això es deu al fet que els cronistes van extrapolar la terminologia pròpia de l'organització social de l'Europa medieval al cas insular.
Possiblement, el guanarteme o mencey posseïa la propietat de la major part del bestiar. També es planteja la possibilitat que el mencey també posseís la propietat de les pedreres d'extracció de matèria primera per a la producció lítica.
La justícia s'impartia a la plaça pública (tagoror a Tenerife, sabor a Gran Canària) per un grup de notables, i segons els primers visitants de les illes era extremadament dura.
S'han trobat proves d'infanticidi femení i poliàndria en diverses illes. Aquest fet s'ha interpretat com una adaptació cultural a l'escassetat de recursos en forma de control poblacional. La seva estructura cultural era molt similar a la d'altres pobles antics que van quedar aïllats durant segles, tals com els maoris de Nova Zelanda o els aborígens australians.
Desenvolupament tecnològic i cultural miniatura|Elaborant gofio, representats en ceràmica miniatura|Atuells guanxes en el Museu de la Naturalesa i l'Home, Tenerife Segons la clàssica catalogació històrica, que pren com a referència el desenvolupament tecnològic dels pobles, els aborígens canaris han estat definits com a pobles neolítics ('pedra nova', o 'lluenta'). No obstant això, aquest horitzó cultural està determinat per les circumstàncies del medi natural que els primers pobladors de les Canàries troben a la seva arribada a les illes, ja que entre d'altres, aquestes manquen de metalls pel seu origen volcànic. Malgrat això, els pobles aborígens es caracteritzen per tenir un desenvolupament cultural avançat, corresponent a un horitzó cultural protohistòric. Es tracta de pobles amb trets culturals propis de l'àmbit amazic nord-africà, probablement influenciats per les cultures feniciopúniques i fins i tot llatines, donat el contacte d'aquestes civilitzacions amb els nadius del nord d'Àfrica en els temps de l'expansió fenícia i romana.
Hi ha a més constància de l'existència de gravats rupestres en els quals apareixen signes alfabetiformes que s'han identificat com a trets d'escriptura libicoberber, així com una altra forma d'escriptura de difícil catalogació, a la qual s'ha anomenat libicocanària. En qualsevol cas, aquestes evidències arqueològiques ens presenten uns pobles que coneixien lescriptura, per la qual cosa malgrat el desenvolupament tecnològic pobre, determinat per l'escassetat de matèries primeres, van tenir un desenvolupament cultural avançat, segurament importat des del nord d'Àfrica.
Les societats indígenes de l'arxipèlag van orientar i van alinear astronòmicament alguns santuaris i punts d'observació, adoratoris, temples i fins i tot necròpolis. La relació entre la sortida i l'ocàs del Sol, la Lluna i alguns planetes i estels amb elements del paisatge de les illes i amb el seu perfil orogràfic sobre l'oceà, els permetia establir calendaris, organitzar les activitats productores d'aliments, les pràctiques socials i les seves creences. Com a exemples, es pot citar el conjunt d'El Julan a El Hierro, l'estació rupestre de Mastica a Tenerife, l'almogaren de Bentayga, el gran túmul de la Guancha, Cuatro Puertas i Artenara a Gran Canària, el jaciment de La Fortaleza, Alto de Garajonay i las Toscas del Guirre a La Gomera, el Lomo de las Lajitas a La Palma i Tindaya a Fuerteventura.
Al contrari que en la majoria de les cultures antigues que van sorgir a l'entorn d'illes oceàniques aïllades, com el Pacífic sud, a les Canàries no s'han trobat evidències arqueològiques o documentals de l'existència d'embarcacions marineres o coneixements de navegació. Les cròniques dels primers europeus arribats a les Canàries recullen el fet que els guanxes havien perdut per complet els coneixements sobre navegació, de manera que les diferents illes van romandre aïllades les unes de les altres durant segles, desenvolupant maneres culturals diferents.
No obstant això, una font de l'enginyer militar Leonardo Torriani ens diu que a vegades els nadius grancanaris confeccionaven vaixells per pescar o cometre pillatge en altres illes:
"feien vaixells d'arbre de drago, que cavaven sencer, i després li posaven llast de pedra, i navegaven amb rems i amb vela de palma al voltant de les costes de l'illa; i també tenien per costum passar a Tenerife i a Fuerteventura i robar." [Torriani (1590), 1978: 113].
Hàbitat