Un geni és un ésser fantàstic de la mitologia de diferents pobles. Té dues derivacions semàntiques: de l'àrab jinn, en deriva el personatge de la mitologia semítica. A vegades en comptes de geni s'usa el terme àrab, usualment transcrit jinn o djinn, d'acord amb l'ortografia francesa o anglesa (o gin, forma catalanitzada proposada en la traducció de l'Alcorà de Mikel de Epalza). del llatí genius, en formen part les divinitats de la mitologia romana i altres que se'n deriven.
En les tradicions més antigues, els genis eren els esperits de pobles desapareguts, que actuaven de nit i s'amagaven en despuntar el dia. Altres tradicions diuen que són éssers de foc. En tots els casos es tracta d'éssers amb característiques de follets i altres éssers mitològics elementals de la naturalesa, que poden atacar, segons el seu tarannà, o ajudar en ser humà.
En la mitologia basca En la mitologia basca, jeinu és un terme general que designa tota mena de criatures mitològiques equivalents a allò que s'entén normalment per 'geni'. Alhora, es fa servir el terme irelu com a genèric de qualsevol mena de geni, però també com a específic d'un de petit, del tipus follet, que hom anomena més sovint iratxo.
Referències