La literatura africana, i principalment la literatura subsahariana, té la característica d'estar enriquida per la tradició oral. Aborda els temes de la civilització africana, els seus costums, les seves cultures, les seves pràctiques, en resum, la reflexió o la imatge de l'Àfrica ancestral. La literatura africana moderna, en canvi, va néixer en contacte amb dos mons, l'occidental i l'africà, mentre que els escrits antics porten al fet que la literatura africana es classifiqui d'entre les més antigues del món.
Literatura antiga Literatura de l'antic Egipte
miniatura|esquerra|Escena del Llibre dels Morts. La literatura de l'Antic Egipte va ser escrita en egipci antic durant diversos segles, des de l'època faraònica fins a la fi del domini romà. Avui dia, aquesta llengua sobreviu amb la llengua copta, que va romandre com a llengua litúrgica de l'Església copta. Així, la literatura egípcia de l'Àfrica és, amb la literatura sumèria de Mesopotàmia, la més antiga del món. La pedra Rosetta és la clau del redescobriment del egipci antic, el coneixement del qual es va perdre des del final de l'era romana. És un fragment d'una estela que mostra el mateix text en jeroglífics, escriptura demòtica i alfabet grec. Descoberta el 1799, durant la campanya egípcia de Bonaparte, va ser traduïda el 1822 pel francès Jean-François Champollion.
Entre les obres més conegudes es troben el Llibre dels Morts dels Antics Egipcis, els Textos de les Piràmides i el Llibre de la Vaca Celestial. En general, aquests llibres estan escrits en escriptura jeroglífica o hieràtica en pergamins de papir, o gravats en parets de pedra en monuments egipcis, en escriptura jeroglífica.
Literatura fenícia, grega i llatina miniatura|Estela que mostra l'alfabet fenici (Tofet de Salambó, Tunísia). La civilització cartaginesa va constituir un gran imperi sorgit en la ubicació de l'ara Tunísia. La seva literatura va desaparèixer després de les guerres púniques, amb la destrucció de les biblioteques de Cartago. Aquesta literatura va ser escrita en fenici i grec antic i els autors més coneguts són Diògenes Laerci i Clitòmac, així com Sancuniató, segons Filó Herenni Bibli.
Durant la dinastia ptolemaica, quan Egipte era una colònia grega, la Biblioteca d'Alexandria va esdevenir la biblioteca més famosa de l'antiguitat. Segons Ibn Khaldun, Amr ibn al-As va destruir aquesta biblioteca el 642 per ordre del califa Úmar ibn al-Khattab.
Després de les guerres púniques, Roma va esdevenir la principal potència del nord d'Àfrica. L'Àfrica romana va produir diverses obres literàries en llatí. Entre els autors més famosos es troben Terenci, Luci Apuleu, Luci Anneu Flor, Sulpici Apol·linar, Noni Marcel, així com gramàtics com Terencià Maure, Marc Corneli Frontó, Gai Mari Victorí o Atilius Fortunatianus. El filòsof i teòleg Agustí d'Hipona, autor de les Confessions, va ser també un autor llatí-amazic. Ell mateix es definia com a escriptor púnic, malgrat la seva llengua materna era probablement el llatí.
Durant l'Edat mitjana, les universitats musulmanes van protegir diversos textos grecs i llatins traduïts a l'àrab. Sense aquesta preservació a l'Àfrica, és probable que diverses obres haguessin desaparegut.
Literatura oral miniatura|Un griot (1910). La literatura oral (o oratura, el terme encunyat per l'erudit ugandès Pio ZirimuGeorge, Joseph, "African Literature", in Gordon and Gordon, Understanding Contemporary Africa (1996), ch. 14, p. 303.) pot ser en prosa o en vers. La prosa sovint és mitològica o històrica i sovint inclou contes del personatge del trampós. Els narradors a l'Àfrica de vegades utilitzen tècniques de crida i resposta per explicar les seves històries. La poesia descriu un poema narratiu basat en una anècdota curta i irreverent. Sovint es canta a través d'èpica narrativa, versos ocupacionals, versos rituals i poemes de lloança de governants i altres figures destacades. Els cantants de lloança, els bards de vegades coneguts com a "griots", expliquen les seves històries amb música. També es reciten, sovint es canten, cançons d'amor, cançons de treball, cançons infantils, juntament amb epigrames, proverbis i endevinalles. Aquestes tradicions orals existeixen en moltes llengües, com ara el ful, el suahili, el haussa i el wòlof.
A Algèria, la poesia oral era una part important de les tradicions berbers quan la majoria de la població era analfabeta. Aquests poemes, anomenats Isefra, s'utilitzaven tant en contextos religiosos com seculars. Els poemes religiosos incloïen devocions, històries profètiques i poemes en honor de sants. La poesia secular pot tractar de celebracions com ara naixements i casaments, o relats de guerrers heroics.Aoudjit, A. (2017). Algerian literature: A reader's guide and anthology (Francophone cultures and literatures; v. 66). New York, NY: Peter Lang Publishing, p. 77. . Un altre exemple és que a Mali, la literatura oral o els contes populars continuen emetent-se per ràdio en la llengua nativa, el booma.
Literatura oral subsahariana A l'Àfrica Occidental, la literatura sovint és oral, va acompanyada de música, i és transmesa pels griots, els quals reben una formació especialitzada i parlen les llengües nigerocongoleses.
Aquesta literatura oral es transmet en forma de prosa o poesia. La prosa sovint tracta temes mitològics o històrics, la poesia, sovint cantada, pren la forma d'epopeia narrativa, poesia ritual, epigrames, proverbis, enigmes, poemes a reis i d'altres personalitats destacades, i hi ha una forta tradició de cançons d'amor o de treball.
Literatura precolonial miniatura|Ibn Battuta, explorador marroquí conegut pels seus quaderns de viatges Literatura amaziga La família de llengües amazigues inclou el tamazight, el taixelhit, el cabilenc, el rifeny, el shawiya, el shenwa i d'altres, que es van difondre principalment al Marroc, Algèria, Mali i Níger. El tuareg, llengua amaziga del Sàhara central, va ser escrit utilitzant l'alfabet tifinag des del , l'àrab des de l'edat mitjana i ara és l'alfabet llatí oficial a Mali i Níger.
Literatura àrab
miniatura|Inscripcions coptes i àrabs en una església del Caire Vell Amb la conquesta musulmana d'Egipte i el Magrib a partir del , la llengua àrab es va estendre per l'Àfrica. Els centres escolars més importants de l'època es trobaven al Caire i Alexandria, Egipte, i a Tombouctou, Mali, on es troba l'antiga Universitat de Sankore. Avui dia, s'estima que hi ha almenys 300.000 manuscrits ocults en biblioteques i col·leccions privades de Tombouctou, la majoria d'ells en àrab, i alguns en ful i songhai.
Entre els escriptors de parla àrab, els més famosos són l'explorador medieval marroquí Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta i l'historiador tunisià Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan. A l'època contemporània cal esmentar l'escriptor egipci en àrab, Naguib Mahfouz, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1988.
Literatura gueez miniatura|esquerra|Bíblia etíop del Etiòpia té una tradició literària molt antiga usant el sistema d'escriptura gueez, que es remunta a la seva època axumita. La literatura antiga, dominada per l'educació religiosa, presenta un contingut fonamentalment moral.
La literatura en gueez va començar a desenvolupar-se al voltant del , durant la dinastia Zagwe.
La filosofia escrita etíop abasta dotze segles de producció literària, amb un important període de traducció literària dominat pel Physiologus i el Biä’afä Mikael (El llibre dels filòsofs).
Literatura africana colonial Les obres africanes més conegudes a Occident dels períodes de la colonització i tràfic d'esclaus són principalment narracions d'esclaus, com ara The Interesting Narrative of the Life of Olaudah Equiano (1789) d'Olaudah Equiano.
En el període colonial, els africans que van estar exposats a les llengües occidentals van començar a escriure en aquestes llengües. El 1911, J. E. Casely Hayford (també conegut com a Ekra-Agiman) de la Costa d'Or (actualment Ghana) va publicar la que probablement és la primera novel·la africana escrita en anglès, Ethiopia Unbound: Studies in Race Emancipation.Newell, Stephanie, Literary Culture in Colonial Ghana: 'How to Play the Game of Life' , Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2002, p. 135, ch. 7, "Ethical Fiction: J.E. Casely Hayford's Ethiopia Unbound". Tot i que l'obra es mou entre la ficció i l'advocacia política, la seva publicació i les crítiques positives a la premsa occidental marquen un moment d'inflexió en la literatura africana.
Durant aquest període, van començar a sorgir obres de teatre africanes escrites en anglès. Herbert Isaac Ernest Dhlomo de Sud-àfrica va publicar la primera obra de teatre africana en anglès, The Girl Who Killed to Save: Nongqawuse the Liberator el 1935. El 1962, Ngũgĩ wa Thiong'o de Kenya va escriure el primer drama de l'Àfrica Oriental, The Black Hermit, un conte amb moral sobre el tribalisme (discriminació entre tribus africanes).
Entre les primeres peces de literatura africana que van rebre una aclamació significativa de la crítica mundial va ser la novel·la Things Fall Apart, de Chinua Achebe. Publicada el 1958, a finals de l'era colonial, Things Fall Apart analitzava els efectes del colonialisme en la societat tradicional africana.
La literatura africana del període colonial tardà (entre el final de la Primera Guerra Mundial i la independència) va mostrar cada cop més temes d'alliberament, independència i (entre els africans dels territoris francòfons) negritud. Un dels líders del moviment de la négritude, el poeta i eventual president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, va publicar el 1948 la primera antologia de poesia en francès escrita per africans, Anthologie de la nouvelle poésie nègre et malgache de langue française (Antologia de la nova poesia negra i malgaixa en llengua francesa), amb un prefaci de l'escriptor existencialista francès Jean-Paul Sartre.
Per a molts escriptors, aquest èmfasi no es va limitar a les seves publicacions. Molts, de fet, van patir profundament i directament: censurat per deixar de banda les seves responsabilitats artístiques per participar activament en la guerra, Christopher Okigbo va morir a la batalla per Biafra contra el moviment nigerià de la guerra civil dels anys seixanta; Mongane Wally Serote va ser detingut en virtut de la Llei de terrorisme núm. 83 de 1967 de Sud-àfrica entre 1969 i 1970, i posteriorment alliberat sense haver estat jutjat; A Londres, el 1970, el seu compatriota Arthur Norje es va suïcidar; Jack Mapanje, de Malawi, va ser empresonat sense càrrecs ni judici per un comentari improvisat en un pub universitari; i, el 1995, Ken Saro-Wiwa va ser penjat per la junta nigeriana.
Literatura africana postcolonial Amb l'alliberament i l'augment de l'alfabetització després de la independència de la majoria de les nacions africanes als anys cinquanta i seixanta, la literatura africana ha crescut dràsticament tant en quantitat com en reconeixement, amb nombroses obres africanes que apareixen als currículums acadèmics occidentals i a les llistes "dels millors" compilades des de finals del segle XX. Els escriptors africans d'aquest període van escriure tant en llengües occidentals (sobretot anglès, francès i portuguès) com en llengües africanes tradicionals com el haussa.