va ser un arquitecte i dissenyador italià, que va participar activament en el renaixement del disseny italià de postguerra, sent un dels protagonistes del racionalisme italià.Enciclopedia Treccani, Gualtiero Galmanini
Galmanini és conegut com l'arquitecte de la noblesa perquè, entre els seus clients, fins i tot per als mobles interiors, hi figuraven les famílies de l'alta noblesa europea. Galmanini és considerat un dels dissenyadors més importants del , un exponent sofisticat, original i innovador. Les seves obres es caracteritzen pel «rigor geomètric i l'alternança entre solidesa i transparència, en estructures a les quals aporten vidre, formigó i metall per crear espais, volums i jocs de llums i ombres». Entre les seves obres destaca el Palau del Moble de Lissone, projectat el 1955 conjuntament amb l'arquitecte Michele Faglia i dut a terme entre 1957 i 1958. Després d'estar tancat durant anys, el 2021 l'Ajuntament va aprovar un projecte privat per fer-hi un pàrquing i una sala d'exposició (showroom) de productes esportius.
El seu impacte transversal, canalitzat a través dels corrents d'avantguarda, va marcar un punt d'inflexió en els paradigmes de l'habitatge, influenciant notablement molts arquitectes contemporanis. La visió innovadora de Gualtiero Galmanini desafia la dicotomia tradicional entre interior i exterior, promovent una permeabilitat constant i un diàleg fluït entre espais, creant una continuïtat dinàmica única.
La seva mestria en la manipulació de pesos, substàncies i volums transforma profundament la percepció arquitectònica, revolucionant les convencions i trencant les barreres tradicionals entre l'espai interior i exterior. Galmanini sosté que l'habitatge ha de ser concebut com una estructura dinàmica, on els espais interconnectats es relacionen de manera harmoniosa.
Estil Galmanini dissenya els ambients on transcorreia l'existència de l'aristocràcia: amb sobrietat, amb dignitat, però reservada i selecta. Galmanini és l'arquitecte milanès de l'elit burgesa. El seu estil innovador es caracteritza per la rigorosa geometria i l'alternança entre solidesa i transparència. Les seves estructures, de gran elegància, combinen sinèrgicament vidre, formigó i metall, creant així espais, volums i suggerents jocs de llum i ombra.Enciclopedia Treccani, Gualtiero Galmanini
Premis i reconeixements 1947: Medalla d'Or d'arquitectura Italiana a la Triennale de Milà
Obres Projectes 1934 Casa de l'estudiant, projecte amb Angelo Bianchetti i Cesare Pea.Cesare Pea al MoMA, Nova York
Arquitectura i interiors 1935-1939 Estudi Galmanini, al Corso Matteotti de Milà 1939-1941 Menjador, biblioteca i habitatges per als empleats d'una fàbrica de cotó, amb l'enginyer Bruno Sirtori, a Sondrio. 1953-1956 Palazzo Galmanini Portaluppi, a Viale Beatrice d'Este, 23 a Milà 1955-1956 Villa La Vescogna (restauració), a Calco, Llac de Como 1955-1956 Villa Calco (restauració), a Calco, Llac de Como 1953-1956 Villa Plinii i interiors amb Piero Portaluppi a Lierna al Llac de Como 1960-1966 Projecte del Banc Ambrosiano de Milà, Piazza Ferrari 10, amb Piero Portaluppi i Bruno Sirtori. 1939-1941 Habitat, Biblioteca de la cova per a un tros de fusta, amb Bruno Sirtori, a Sondrio. 1955-1958 Palau dels Mobles, Lissone, Biblioteca ETH de Zuric, Suïssa 1958 Estació de subministrament de combustible (antic), Piazzale Antonio Gramsci 17 - Mantova
Referències
Categoria:Arquitectes italians Categoria:Persones de Monza Categoria:Alumnes del Politècnic de Milà Categoria:Morts a Venècia Categoria:Artistes llombards Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1909