Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental. Limita amb els municipis de: La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Montornès del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall al Vallès Oriental i Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda al Vallès Occidental. Mollet del Vallès és una ciutat situada a la comarca del Vallès Oriental, aproximadament a 17 quilòmetres de la ciutat de Barcelona i a 10 de Granollers, la capital de la comarca.
El seu tram nord queda delimitat per l'autopista AP-7, i el sud per l'autopista C-33. Té dues estacions de ferrocarril: Mollet-Sant Fost (línia St. Vicenç-Maçanet) i Mollet-Santa Rosa (línia l'Hospitalet-Vic).
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 on van tenir lloc les proves de la modalitat de tir olímpic a les instal·lacions de l'Escola de Policia de Catalunya.
Des de l'any 1987 i fins al 2003, Montserrat Tura i Camafreita va ser l'alcaldessa de Mollet del Vallès, pel PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya). Entre 2003 i 2022 el seu alcalde fou Josep Monràs i Galindo del PSC. Des de 2022 la seva alcaldessa és Mireia Dionisio. Revalidà el títol a les eleccions municipals de 2023.
miniatura|Carrer Jaume I. miniatura|Menhir de Mollet.
Geografia Llista de topònims de Mollet del Vallès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història El municipi de Mollet del Vallès ocupa un petit tros del sector central de la plana vallesana. Un territori amable, suaument ondulat, on el torrent Caganell travessa, d'extrem a extrem, el municipi fins a l'aiguabarreig amb el riu Besòs.
Sota els camps i l'asfalt s'amaguen els orígens geològics de Mollet i Gallecs. Les roques tendres i toves que trepitgem (sorres, llims, argiles i algun nivell de conglomerats) ens relaten una llarga història d'una desena de milions d'anys. Moment en què per Mollet i comarca hi havia ramats d'hipparions, mastodonts, girafes, rinoceronts... Milions d'anys després, els humans posaven la petja sobre aquest territori.
L'abril de 2009, sortia a la llum el vestigi humà més antic conegut fins ara a Mollet. Una enorme estàtua-menhir de gairebé cinc metres de llargada i sis tones de pes, amb relleus i gravats d'excepcional vàlua, una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys a Catalunya, una peça única de referència internacional. A aquesta estàtua-menhir neolítica, anomenada Menhir de Mollet, cal sumar-hi dos monuments megalítics més, avui desapareguts: la Pedra Salvadora i la Pedra de Gallicant.
Segles IV-VI Entre els anys 2023 i 2024, es van dur a terme unes excavacions al voltant de l'Església de Sant Vicenç amb l'objectiu de fer-la zona de vianants. Enmig d'aquesta obra, es van descobrir restes arqueològiques romanes que daten d'entre els segles IV i VI després de Crist. En aquesta excavació es van trobar sitges, esquelets i tombes. Amb aquest descobriment, la història del poble es remunta fins a uns 500 anys abans del que es creia que era el seu origen fins ara.
Aquestes troballes han quedat altre cop tapades un cop finalitzat l'estudi arqueològic. Ara la zona és de vianants tal com es va plantejar des d'un inici.
Segle X A mitjan , Gallecs i Mollet eren petits nuclis de població envoltats de camps i de boscos. La parròquia de Mollet va créixer vinculada al domini de la seu episcopal de Barcelona. El bisbe tenia un ampli domini senyorial de terres i drets, i un batlle administrava les possessions. Sabem que, a finals del , es va construir una església romànica i al seu voltant, un grup d'edificacions formava la sagrera, que protegia les persones i els béns que incloïa. Gran part dels habitants depenien del bisbe de Barcelona, però una part del domini corresponia a una família noble, els Mollet, que van adoptar el topònim del poble com a cognom i van discutir l'autoritat del bisbe.
Segle XII - Passat medieval Del passat medieval de Mollet resta dempeus l'església romànica de Santa Maria de Gallecs (s. XII), la base del campanar de l'església de Sant Vicenç (s. XI-XII) així com diverses masies que tenen el seu origen en aquell període.
L'any 2006 es van trobar, en un solar proper a la plaça Prat de la Riba, dintre del perímetre de l'antiga sagrera medieval de Mollet, diverses restes arqueològiques, on cal destacar dues sepultures del . Darrerament, també s'han trobat, en un solar uns metres més avall, diverses sitges del mateix segle.
Del XV al XVIII La població de la batllia es manté quasi estancada entre el 1497 i el 1708 (entre 340 i 385 habitants), però al llarg del augmenta força: el 1787 arriba a 768 habitants (a Mollet li correspon un 55%, un 35% a Parets i un 10% a Gallecs).
A més de la tasca religiosa, l'església de Mollet acompleix funcions socials i de lideratge. El 1498, es comença a construir una nova església, d'estil gòtic tardà, que substituirà l'anterior romànica.
Mollet es trobava en una zona estratègica de pas per on passaven dos camins rals: el de Barcelona a Vic i el de Barcelona a Girona i França, que representaven sovintejats moviments de tropes, a més d'un flux comercial i cultural important. El primer travessava el poble i el segon anava paral·lel al riu Besòs; patia, a més, freqüents atacs de bandolers, sobretot a la Pineda Fosca.
Però governar un municipi amb tres parròquies no era tasca fàcil, i sovint hi havia conflictes. L'any 1732, Parets va demanar-ne la separació.
Industrialització de Mollet Els inicis de la industrialització a Mollet tenen en el sector tèxtil un clar protagonista. A mitjan hi havia 1.400 habitants, i, tot i que el 1870 s'hi instal·la una fàbrica de cotó, és un poble bàsicament agrícola que conrea, per aquest ordre, blat, cànem, llegums, blat de moro i vi (la crisi de la fil·loxera arriba a Mollet el 1886 i el 1898 ja ha destruït quasi totalment la vinya).
Durant aquest segle, els esdeveniments polítics segueixen la dinàmica de la política estatal (l'any 1849 Parets s'havia independitzat de la batllia). Entre els fets bèl·lics que viu Mollet, destaca una batalla a l'inici de la Guerra dels Segadors, quan els catalans van derrotar les tropes franceses. Més endavant, durant la Guerra del Francès, Mollet queda entre els dos exèrcits: el 1810 hi ha una batalla a la rodalia on les tropes espanyoles guanyen les franceses; destaquen els molletans Alsina i Gaietà Ventalló en la lluita contra els invasors. A partir de 1868 es consolida l'estat liberal; el 30 de setembre la revolució arriba a Mollet: grups de persones es concentren davant de l'Ajuntament i cremen un retrat de la reina Isabel II; la candidatura liberal guanya les eleccions municipals, fet denunciat com a frau per Vicenç Plantada, que fa un al·legat a favor del sufragi universal (Plantada, nascut el 1839, és mestre, veterinari, escriptor, inventor i motor de moltes iniciatives polítiques catalanistes).
Des del 1848 hi ha una carretera que comunica Barcelona, passant per Mollet, amb Girona i Portbou. El 1854 arriba el primer ferrocarril, en la mateixa direcció; el 1862 comença a funcionar la línia a Sant Joan de les Abadesses (més endavant arribarà a Puigcerdà) i el 1880 s'hi suma el tren del Calderí (que tanca el 1932)
La proximitat del nucli barceloní i les bones comunicacions fomenten l'arribada de les primeres fàbriques. El 1891 arriben els germans Moretó i comencen amb una serradora, però el 1895 instal·len un molí per moldre cereals, els orígens de l'actual Farinera Moretó. El 1897 comença a funcionar la Tenería Moderna Franco Española, coneguda com la Pelleria.
El mes de novembre de 1911 es constituí la societat Elèctrica de Mollet, la qual al poc temps acabà sent adquirida per Energia Elèctrica de Catalunya i passà a ser bàsicament una comercialitzadora d'energia elèctrica.
Quan acaba el , Mollet és un poble dedicat a l'agricultura, amb una incipient indústria, on viuen poc més de 2.000 habitants, amb alguns molletans claus com Fèlix Ferran, nascut el 1814, introductor de millores per a l'agricultura i pioner en la replantació de vinyes amb ceps americans.
Segle XXI miniatura|Carrer Barcelona. miniatura|Cotxe de la policia El cos de la policia local de Mollet del Vallès existeix des del 1952. A partir de la dècada del setanta del segle passat, el nombre d'agents de la Policia creix de manera ràpida fins a arribar a la setantena a començament del .FORT MARRUGAT, O. (2009): Els cossos de seguretat a Mollet del Vallès, a Notes, Volum 24, Centre d'Estudis Molletans. Ajuntament de Mollet del Vallès, pàg. 209-222 Des de la segona meitat del hi ha constància que Mollet disposava d'un cos de seguretat. En el pressupost d'ingressos de 1845 ja consta, dins del concepte de despeses obligatòries de l'Ajuntament, una dotació de 380 reals per a despeses de porters i algutzirs.SORIANO, JM; ALMENDROTE, FJ (2006): Apunts per a una història de la Policia Municipal de Mollet del Vallès. Ajuntament de Mollet del Vallès, 23 pàg Es preveia crear una nova comissaria el 2014.Nova comissaria de la policia municipal (previsió 2014)
El nou mil·lenni s'inicia amb la inauguració del Complex Esportiu Ca n'Arimon, seguit del Parc dels Colors, d'Enric Miralles; de la Casa de la Vila amb un mural de Joan Brossa, de les primeres escoles bressol, de la inauguració del remodelat mercat vell com a espai polivalent, d'un mercat setmanal potent que es fa cada dimarts... Els últims 15 anys, Mollet ha desenvolupat un model de ciutat compacta, amb tres elements que marquen i limiten el terme municipal: la reserva de l'espai de Gallecs, que limita al 50% el seu desenvolupament urbà, la pràctica ocupació del sòl disponible per a nous desenvolupaments, i la reducció de l'espai a conseqüència de les infraestructures de comunicació que la travessen.
Des de les empreses municipals EMFO, Mercamollet i Promosol es treballa per crear ocupació i promoure l'activitat econòmica i comercial. Gallecs és inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) i des del Consorci de Gallecs i l'Associació de Pagesos es promou l'agricultura ecològica i la recuperació de varietats tradicionals. El 2010 s'inaugura un hospital de referència per als pobles veïns i el 2011, finalitza la urbanització del polígon industrial i de serveis de La Farinera, un espai d'emplaçament estratègic amb una bona connectivitat viària. El repte, com defineix el Pla Estratègic 2025, és poder impulsar una major activitat productiva basada en una renovació, diversificació i qualificació empresarial, on Mollet lideri l'entorn territorial del Baix Vallès.
L'any 2011 passen de 52.000 els habitants de la ciutat. Agermanada amb Rívoli (Itàlia) des del 1986 i amb Cinco Pinos (Nicaragua) des del 1989, la ciutat reconeix el treball i l'esforç dels seus molletans il·lustres Joan Abelló, Jordi Solé Tura, Josep Solà, Josep Maria Pou... i molts d'altres —que han rebut l'agraïment de la ciutat en forma de distincions cíviques— que de forma anònima i callada han contribuït a fer de Mollet la ciutat que ara és.
Demografia
Institut de Seguretat pública de Catalunya L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, situat a la localitat de Mollet del Vallès (Zona Est de la ciutat) abreujat ISPC, (i també conegut pel seu nom anterior: Escola de Policia de Catalunya) és el centre de formació del personal dels diversos cossos garants de la seguretat catalana en un sentit ampli: Mossos d'Esquadra, policies locals, bombers, personal de Protecció Civil i Agents Rurals. També supervisa els centres i els programes formatius dels membres de les empreses de seguretat privada. És un organisme autònom adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Actualment la directora de l'Institut és Montserrat Royes Vila.