, conegut amb el sobrenom de Quiquet de Castàlia, va ser un periodista valencià pioner, als anys seixanta i setanta del , de la introducció del valencià en àmbits com ara el món de la ràdio de Castelló, les festes de la Magdalena o les de la Mare de Déu del Lledó, Patrona de la ciutat.José Prades García: "L'entorn que forja a Quiquet", Castelloneries, 2005, p. 165.
Va treballar com a cap de premsa de la Caja Rural Provincial de Castelló, després anomenada Caja Rural Credicoop, durant catorze anys, des de l'1 de juny juny de 1982, fins a l'1 d'octubre del 1996, durant el període de Ramon Oñate Revest com a director general de la caixa.Redacción: "Francisco Vicent Doménech abandona el gabinete de prensa de Caja Credicoop", Castellón Diario, 1 d'octubre del 1996.
Biografia Els avis materns de Francesc Vicent van ser Teresa Reboll Borga i Francisco Doménech Pastor, conegut com a Quico, un agent comercial de comestibles, vins i sabons, i consignatari de la línia de vaixells mercants Castelló-Barcelona. En la dècada dels anys trenta del va ser secretari de la junta del Club Deportivo Castellón, i poc després president del club de futbol, en època d'amenaça de tancament (per sanció federativa)
En una època on a les emissores de ràdio la presència del valencià, de la llengua catalana, no era gens grata a les autoritats franquistes, el programa Castelloneries, dedicat a les festes i a la cultura tradicional de la ciutat i les comarques castellonenques, va ser el pioner de la ràdio en valencià a Castelló. A més, Quiquet de Castàlia va ser un ciutadà actiu en l'organització esdeveniments festius i culturals de la ciutat de Castelló, tant en les festes de la Magdalena com en les festes de carrer o les patronals, dedicades a la Mare de Déu del Lledó i a Sant Cristòfol i va tenir igualment una gran intervenció en la recuperació de costums i tradicions. El seu treball per la revalencianització lingüística i referencial d'aquests esdeveniments castellonencs va ser constant.
L'ambient profundament castellonenc de sa casa familiar, fill d'un cofundador de la gaiata 2 i net d'un expresident del CD Castelló, era indici que Francesc Vicent Doménech dedicaria un gran interés al món de les tradicions i la festa. El 1957 va ser redactor del setmanari La Plana i col·laborador de la gaiata 1, on la seua labor podia anar des de vendre loteria fins a col·laborar all llibrets de la gaiata. El seu primer article publicat, titulat "Males llengües" i signat com a "Francés de Castàlia", va aparèixer quan tenia 17 anys al llibret del sector 1, el 1953. Al llibret de la gaiata 8 del 1959 es va publicar un sainet en un sol quadre, Cudolaes, amb una escena de la vespra de la Romeria de les Canyes, on apareix el personatge de Quiquet de Castàlia.
Primera trajectòria radiofònica: De Festa a Gaiata Al juliol del 1961, Paco Vicent va ser requerit per a integrar l'equip humà que va posar en marxa La Voz de Castellón (EFE 19), emissora radiofònica de la Red de emisoras del Movimiento (REM, antecessora de Radiocadena Española). Fins al 29 d'octubre del 1962, a La Voz de Castellón Francesc Vicent va realitzar entre altres produccions, Festa, un programa setmanal sobre temes de les festes de la Magdalena, en castellà i amb algunes seccions en valencià, com ara els diàlegs costumistes escrit per Josep Barberà Ceprià; Pan y Toros, programa taurí, en col·laboració amb Rafael Roca; i Café, copa y puro, programa de sobretaula dels diumenges.
A Radio Castelló SER EAJ-14, va començar a col·laborar el 1964, va tindre el carnet d'informador número 3. Francesc Vicent hi va començar coma col·laborador de continuïtat de l'emissora. En aquesta ràdio va fundar i va conduir, el 1963, el programa Castelloneries. Va ser aquest espai un generador, entre tots els sectors socials, de la recuperació de la consciència pròpia del poble castellonenc.Josep Miquel Francés: «Quiquet de Castàlia deixa Castelloneries», El Periódico Mediterráneo, 31 de juliol de 1983, p. 38.
El mateix Paco Vicent va realitzar gravacions, en nombroses poblacions castellonenques, de testimonis de persones i de costums i festes, col·laborant també a la gradual recuperació del valencià, com a llengua de comunicació en la ràdio. Era l'època en què creixia la popularitat del seu pseudònim, Quiquet de Castàlia, nascut en els temps de La Plana, amb el que firmava una columna magdalenera titulada “Comprimits festers”.
Fundat el 1945 a Radio Castellón SER, el programa radiofònic degà sobre les festes de la Magdalena va ser Gaiata. Quan Salvador Bellés va cessar, a mitjan dècada dels seixanta del , en la seua funció de realitzador i guionista de la revista sonora Gaiata, en Ràdio Castelló, Paco Vicent va passar a fer-se càrrec de les seues funcions durant una llarga etapa, fins al 1971.
Trajectòria periodística: Mediterráneo, La Vanguardia, Cicerón castellonense, Obra, Castellón Diario i El Mundo-Castellón al día En la dècada dels setanta va obtenir el carnet professional de redactor de ràdio i televisió nº 4440-R, així com el carnet nº 2089 de membre de l'Asociación Nacional de Radio y Televisión. En el diari Mediterráneo, dirigit en diverses etapes per Jaime Nos, va col·laborar assíduament, de la mà de Gonzalo Puerto Mezquita i de José María Marcelo, amb articles sobre festes i cultura popular castellonenca.
Francesc Vicent va ser el corresponsal a Castelló de La Vanguardia, des del 1964 fins al 1980, diari per al qual redactava, gairebé a diari, articles breus sobre notícies produïdes a les comarques castellonenques. Aquelles col·laboracions es pagaven a 250 pessetes cadascuna.
Al setmanari Cicerón castellonense, fundat el 1968 per Luis Jaraba Sanz, Francesc Vicent va crear la secció Volaorets, iniciada al número 98 (8-09-1969) i s'hi va mantenir fins al febrer del 1974. Eren articles, en castellà, signats amb el pseudònim Fravido, sobre "el discurrir de la historia, el valor de unas costumbres, o el mundillo de nuestras queridas gentes de la vila i ravals de Castelló".Francesc Vicent, Fravido: "Volaorets", Cicerón castellonense, 98, 8 de setembre del 1969.
També va ser redactor del Semanario Obra, de Castelló, i posteriorment, durant diversos anys, a més cap de publicitat i polivalent redactor. Aquesta vinculació a Obra va quedar en suspens en l'estiu de 1982, quan va acceptar l'oferta laboral de Caixa Rural Provincial, per crear el seu gabinet de difusió (relacions amb els mitjans informatius).
A Castellón Diario, Francesc Vicent va realitzar la secció dominical "Tot d'ací" (en castellà) des del 8 de novembre del 1992 fins al 7 de setembre del 1997, durant gairebé cinc anys. Tres dies després, el 10 de setembre del mateix 1997 es va publicar el darrer número del diari, editat per Castellón editorial.
El programa Castelloneries (1965-1983) de Ràdio Castelló Castelloneries fou un programa de Ràdio Castelló (EAJ-14) de la Cadena SER, que s'emetia setmanalment, cada dissabte, i es va mantenir en antena, ininterrompudament, del 25 d'abril de 1965 al 10 de desembre de 1983, amb guió i direcció de Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia (Castelló de la Plana, 1935-2004), que va ser el realitzador del programa durant divuit anys i tres mesos, des del número 1 fins al 943 (període 24-4-1965 al 30-7-1983).Francesc Vicent: «Castelloneries: un nuevo e interesante programa semanal en las antenas de Radio Castellón», El Periódico Mediterráneo, Castelló, 24 d'abril, 1965, p. 4.
Pilar Alfonso Escuder va rellevar el fundador del programa durant quatre mesos, des del programa 944 fins al 962, quan es va acabar (període al 6-8-1983 al 10-12-1983). Segons la careta de presentació, s'hi pretenia exaltar «la història, la tradició, els hòmens i les terres de Castelló i les seues comarques». El programa va nàixer en 1965 com un espai bilingüe, en castellà i valencià, però en els anys setanta va esdevenir un programa informatiu i cultural en valencià.Francesc Vicent: «Castellón: El alcalde habló en valenciano en las “festes del carrer”». La Vanguardia, Barcelona, el 12 de febrer de 1976, p. 7. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1976/02/12/pagina-7/33780030/pdf.html
Escriptors castellonencs clàssics del segle XX
Especialment, als anys setanta, el programa va contribuir a millorar la valoració de l'obra d'escriptors castellonencs com ara el narrador Josep Pascual i Tirado (Castelló, 1884-1938); el poeta Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904- Madrid, 1958), el millor poeta valencià des d'Ausiàs March; el dramaturg Josep Barberà i Ceprià (Benicàssim, 1908-Castelló, 1977) i el pedagog i escriptor Enric Soler i Godes (Castelló, 1903- València, 1993)
La sèrie radiofònica sobre la novel·la Tombatossals (1930), de Josep Pascual i Tirado, realitzada per a Castelloneries per Josep Miquel Francés Camús i Vicent Baldayo Adsuara, va ser emesa en 1977 i 1978, i reposada en 1980. Al programa es va fer campanya perquè el llibre fos de lectura per als alumnes dels col·legis de Castelló.
Cal fer esment del paper determinant del periodista i escriptor Francesc Vicent en l'aparició pública del poeta Miquel Peris Segarra (Castelló, 1917-1987). En 1965, a Castelloneries, el mateix Peris va oferir una sèrie de lectures de composicions poètiques, en una etapa de provatures literàries, marcades per la seua col·laboració en el món de les festes de la Magdalena, font directa d'inspiració dels seus primers poemes.
Homenatges i commemoracions
El programa va comptar amb edicions extraordinàries d'homenatge a artistes castellonencs, com ara els pintors Vicent Castell Doménech, (programes 310 al 320, en 1971), Joan Baptista Porcar (programes 485 i 487, en 1974), Gabriel Puig Roda (programes 748 i 749, en 1979), el músic Josep Garcia Gómez (cada juliol, en l'aniversari de la seua mort), l'escriptor Àngel Sànchez Gozalbo, en 1979, o artistes vinculats a les festes de la Magdalena, com ara Rafael Guallart, Miquel de Sanmillan o el dolçainer Josep Maria Illescas.
També el seté centenari de la mort del rei Jaume I va comptar amb una commemoració important, amb una sèrie d'espais que es van emetre des del programa 588, en 1976, fins al 600, a principis de 1977.
Col·laboradors del programa
En el programa Castelloneries es va iniciar en el món del periodisme autors novells, com ara els historiadors Antoni Josep Gascó Sidro que va oferir una «Història i anecdotari del Teatre Principal de Castelló», entre 1971 i 1973; o Josep Miquel Francés, coordinador de la secció «Contalles de la Terra»; Joaquim Campos Herrero, coordinador de «Peiró», entre 1975 i 1981, sobre el món de les ermites, santuaris i la religiositat catòlica popular; així com l'escriptor Tomàs Escuder Palau, que va oferir la secció «A cau d'orella», en 1979 i 1980.
Entre les sèries de divulgació històrica escrites per Francesc Vicent cal destacar la titulada «Castelló, anys quaranta», iniciada en el programa 318, i que es va acabar en el programa 424, en 1973. Es tracta d'un molt complet retrat literari de la vida i els personatges d'una època, amb trenta-tres capítols. Un autèntic text literari que roman inèdit.
El valencià a Ràdio Castelló