miniatura|Inscripció a la pedra del mapa frame|Notes d'Edward Larsson de 1885 mostrant l'ús de numerals "pentimal" per substituir els numerals aràbics. Les pedres de Spirit Pond són tres pedres que es pensava que contenien inscripcions rúniques a Phippsburg (Maine) trobades en 1971 per Walter J. Elliott, Jr., un fuster nascut a Bath, Maine. Les pedres, allotjades habitualment al Museu Estatal de Maine, són àmpliament desacreditades com a falsificació o frau.Snow, Dean R. (October/November 1981). "Martians & Vikings, Maldoc & Runes". American Heritage Magazine 32(6). Archived from the original on September 29, 2007.Haugen, Einar (1974). "The Rune Stones of Spirit Pond, Maine". The Journal of Typographical Research 8(1). Si fossin autèntiques, podrien ser una evidència més de contactes transoceànics precolombins i de la exploració nòrdica d'Amèrica.
Interpretació i autenticitat A diferència de les runes monumentals prehistòriques aixecades a Escandinàvia, les pedres de Maine són petits objectes de mà similars a l'autèntica pedra rúnica de Kingittorsuaq trobada a Groenlàndia en 1824.
De les tres pedres, una conté un total de 15 línies de 'text' en dues cares. La pedra del mapa conté un mapa amb algunes inscripcions. Paul H. Chapman proposa que el mapa mostra el paisatge visible des de la muntanya White Mountain, de 328 m, el punt més alt de la propera zona de Spirit PontChapman, Paul H. (July/September 2005). "Where in North America did the Vikings settle?" The Ensign Message 7(3). o de la punta septentrional de Terranova.Chapman, Paul H. (1992). "An In-Depth Examination of the Spirit Pond Runestones". Epigraphic Society Occasional Papers 21. p. 114-138.
Les inscripcions contenen diverses instàncies de l'ús de numerals pentàdics en lloc de numeració aràbiga. El primer a estudiar les pedres científicament va ser el professor de la Universitat Harvard, Einar Haugen. En 1974 després de la seva transcripció, va trobar que les runas individuals solien ser incompatibles amb el nòrdic antic del , i que el text només conté "unes poques paraules nòrdiques en un mar de ximpleries sense sentit". També va assenyalar peculiaritats relacionades amb les inscripcions directament a la inscripció de la pedra de Kensington. Així, va concloure que les inscripcions van ser creades després de 1932.
Els investigadors afeccionats han estat més simpatitzants amb l'origen medieval de les pedres. Suzanne Carlson de NEARA, un grup d'aficionats que creu que hi havia una presència vikinga generalitzada a Amèrica del Nord, suggereix una data de mitjan per a les inscripcions, encara que no queda clar com Carlson va arribar a aquesta data.Carlson, Suzanne. "The Spirit Pond Stones and the Mysterious 'Facts' of their Fabrication" . New England Antiquities Research Association. De la mateixa manera, l'aficionat rúnic Richard Nielsen afirma una data precisa del 1401.Nielsen, Richard (1993). "An Old Norse Translation of the Spirit Pond Runic Inscriptions of Maine". Epigraphic Society Occasional Papers 22(1). p. 158-218.
Vegeu també Penic de Maine, una moneda noruega suposadament trobada a un jaciment arqueològic de Maine
Referències
Bibliografia Wahlgren, Erik (1982). American Runes: From Kensington to Spirit Pond. University of Illinois Press.
Enllaços externs Transcripció de Spirit Pond Number 3 (Figure 109) - Facsímil de la "pedra d'inscripció"
Categoria:Comtat de Sagadahoc Categoria:Falsificacions rúniques nord-americanes