Les polítiques de joventut són el conjunt de mesures legals i de govern que duen a terme les administracions públiques, en el sentit més ampli del terme, concebudes i adreçades de manera específica al conjunt de població que, en la seva societat, és considerada com a jove.
La joventut és l'etapa del cicle vital que es troba entre l'adolescència i l'etapa adulta. Dit d'una altra manera la joventut és l'inici o els primers anys de l'edat adulta. La joventut igual que l'adolescència es produeixen una serie de canvis importants i per això també es considera una etapa difícil.
Al tractar-se difícil i de vulnerabilitat els governs dels diferents països del món apliquen una sèrie de polítiques per tal d'ajudar i/o protegir les persones joves. Aquestes mesures es coneixen com a polítiques de joventut.
Definició i límits del concepte Les Polítiques de Joventut són el conjunt de mesures i accions de caràcter polític(legals, d'acció de govern, socials, etc.) que impulsa un determinat govern i que afecten de manera directa la població genèricament jove (entre 16 i 30 anys generalment).
Les polítiques de joventut responen a dos tipus de necessitats: en primer lloc, donar resposta a les dificultats que apareixen a la vida dels joves i, en segon lloc, canalitzar les inquietuds dels joves que se senten membres d'un col·lectiu amb identitat pròpia dins de la societat.
Les polítiques de joventut es van implantar al llarg del segle XX en els països més avançats, i són presents avui en dia en la majoria de governs de tota mena de països del món. A l'Estat Espanyol la dictadura franquista va executar unes polítiques de joventut amb les quals pretenia aconseguir la submissió i adhesió dels joves al règim imperant. Amb la fi de la dictadura i la configuració d'un estat autonòmic, la iniciativa política en el camp juvenil s'ha traspassat sobretot a les comunitats autònomes i, en segon lloc, als municipis.
L'Estat es reserva una direcció central política molt genèrica i ambigua, i basada en l'únic article de la constitució espanyola que esmenta explícitament la joventut:
Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i culturalArticle 48 de la Constitució Espanyola
Quaranta anys després de la redacció d'aquest article, les polítiques de joventut s'orienten més aviat a promoure l'accés a una plena ciutadania per part dels joves. Això implica millorar la seva qualitat de vida i assumir plenament tant els seus drets com els seus deures. Són, per tant polítiques de transició, perquè donen suport als joves en el seu itinerari cap a la vida adulta, i també són polítiques emancipadores, perquè aquest itinerari es produeix des de la dependència del final de l'adolescència fins a l'autonomia personal que caracteritza un adult emancipat. Dit d'una altra manera, mentre que en el seu origen les polítiques de joventut prioritzaven la conscienciació dels joves sobre els seus drets i deures, actualment les polítiques de joventut centren els seus esforços en l'assoliment real i efectiu d'aquests drets per part dels joves.
L'Estatut de Catalunya de 2006, efectivament, ja consagra unes polítiques de joventut en aquesta segona línia : la de l'assoliment dels drets. Així estableix :
Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i culturalArticle 40.4 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
La crítica més comuna que es fa a les polítiques de joventut és la distància que existeix entre per una banda, uns plantejaments i uns objectius ambiciosos i, de l'altra, uns resultats escassos i amb poca o nul·la incidència real en la vida dels joves. Alguns analistes qualifiquen les polítiques de joventut com un dels exemples més sagnants de les anomenades polítiques transversals marginals, invisibles tant per al gruix de la societat, com fins i tot per a les administracions i organismes sectorials responsables d'impulsar aquestes polítiques de joventut en els seus respectius àmbits.
Òrgans polítics de joventut A escala mundial L'organisme depenent de l'ONU (Organització de les Nacions Unides) encarregat d'impulsar polítiques juvenils és l’Organització Internacional del Treball i la Joventut (OIT). Com el seu nom indica, l'OIT es dedica fonamentalment a promoure l'accés dels joves al mercat laboral, i deixa de banda altres aspectes importants de les polítiques juvenils.
L'ONU intenta compensar aquest buit promovent accions sectorials com la declaració del dia 15 de juliol com el dia internacional de les habilitats dels joves. Són accions puntuals que no cobreixen un buit evident : la manca d'una organització d'abast mundial que impulsi les polítiques juvenils de manera integral.
A escala europea La Unió Europea impulsa les seves polítiques de joventut a través d'un organisme anomenat coordinador de la UE, responsable d'implementar el full de ruta (o resolució del consell del 26 de novembre de 2018). Aquesta resolució estableix les prioritats europees en matèria de joventut per al període 2019-2027. Tot i que el document té un abast global i està carregat de molt bones intencions, l'experiència deixa clar que la política comuna europea en matèria juvenil bàsicament se centra en els àmbits educatiu i de la solidaritat Nord-Sud : respectivament, el programa d'intercanvi universitari Erasmus + i el cos europeu de solidaritat.
A escala estatal : l'Estat Espanyol L'organisme estatal responsable de les polítiques juvenils és l'anomenat INJUVE (Instituto de la Juventud de España), que depèn del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Aquest organisme públic impulsa un conjunt d'ajudes i línies de suport els joves sobretot en matéria d'educació, treball i lleure. Alhora, de l'INJUVE depèn el Observatorio de la Juventud.
A escala autonòmica : Catalunya El marc jurídic de la política juvenil catalana és la Llei 33/2010 de l'u d'octubre de polítiques de joventut. En el preàmbul, s'afirma: "Aquesta llei avança, doncs, en el reconeixement de les polítiques de joventut en una triple direcció. En primer lloc, omple el buit normatiu de trenta anys en què la matèria de joventut ha tingut un suport legal escàs i dotar-la d'un cos jurídic i administratiu sòlid, consensuat i participat. En segon lloc, situa el Pla nacional de joventut de Catalunya en el centre de les polítiques de joventut de la Generalitat, dels governs locals i de les entitats i, d'aquesta manera, aconsegueix que aquestes polítiques siguin el fruit d'uns acords i uns consensos de país. I en tercer lloc, crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, que ha de donar una resposta vàlida de diferents operadors pel que fa a un dels majors reptes de les administracions i de la societat catalana actual: donar als joves totes les oportunitats possibles perquè siguin ciutadans amb tots els drets i amb tots els deures. En definitiva, aquesta llei contribueix a crear un marc que garanteixi la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones joves per a construir un futur més just i més lliure. "
Tal com s'explica a la seva pàgina web La Direcció General de Joventut (DGJ) és l'organisme encarregat de definir, organitzar i impulsar les polítiques de joventut de la Generalitat. També és la principal responsable del disseny, coordinació i seguiment del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, l'instrument de referència de les diferents administracions i agents socials implicats en l'impuls de les polítiques juvenils arreu del territori. La DGJ està actualment adscrita al Departament de Drets Socials.
Entre les prioritats de la DGJ cal destacar les polítiques d'emancipació juvenil, centrades en els eixos d'habitatge, treball i educació. A més, també incideix en àrees com ara la salut i la prevenció, la cultura, la participació juvenil o el foment de la cohesió social.
Entre les polítiques gestionades directament des de la DGJ cal destacar l'educació en el lleure, la formació de monitors i directors, la regulació normativa de les instal·lacions juvenils i els diferents programes d'estades i vacances. També la promoció de l'associacionisme dels recursos per a entitats juvenils i altres actuacions relacionades amb aquest àmbit, així com els ajuts per a programes internacionals.
La DGJ controla diversos organismes autònoms de funció més específica :
L'Agència Catalana de la Joventut, que entre altres funcions gestiona la Xarxa d'Albergs de Catalunya (la XANASCAT).
L'Observatori Català de la Joventut, responsable d'elaborar estudis i estadístiques que reflecteixin i analitzin la situació real dels joves catalans i catalanes.
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya(CNJC). El CNJC està integrat per representants de les principals organitzacions i associacions juvenils catalanes en diversos àmbits (polític, sindical, cultural, esportiu, etc.) i vol representar la veu col·lectiva i plural de la joventut catalana.
L'acció política global de la DGJ es concreta en un document anomenat Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Actualment està en vigor el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020. És un document ambiciós de 242 pàgines que enumera les mesures necessàries per assolir 7 reptes :
Aconseguir l'èxit en la trajectòria educativa de la joventut. Aconseguir l'èxit en la trajectòria laboral de la joventut. Aconseguir l'èxit en la transició domiciliària de la joventut. Promoure la vida saludable en la joventut. Avançar cap a l'autonomia, el desenvolupament personal i la participació en allò col·lectiu. Universalitzar la cultura entre la població juvenil, treballant perquè l'oferta cultural respongui a objectius educatius i socialment cohesionadors. Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i innovadora en les formes d'organització col·lectiva.
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 és, doncs, el marc general que les institucions autonòmiques i locals catalanes apliquen en matèria de polítiques juvenils avui en dia. Són un conjunt de mesures que afecten d'una manera transversal tota l'acció política en el sentit més ample del terme i fins i tot va més enllà, perquè vol incidir també en aspectes com la construcció de la identitat de l'individu.
A escala municipal Els municipis, els consells comarcals i les diputacions també tenen atribuïdes competències en l'àmbit de les polítiques juvenils. Per tant, en major o menor mesura, els ajuntaments i les entitats supramunicipals esmentades desenvolupen organismes que s'encarreguen d'impulsar projectes polítics propis a l'entorn de la joventut. Existeixen models diversos : molts ajuntaments tenen una regidoria específica de Joventut, que ordinàriament és ocupada per un regidor/a menor de 30 anys. En d'altres casos, existeix una comissió transversal formada per responsables de diverses àrees de govern. En qualsevol cas, tot ajuntament de ciutats mitjanes o grans plasma les prioritats en política juvenil en un document o full de ruta anomenat Pla Local de Joventut. Examinem breument quatre exemples : Barcelona, Tarragona, Reus i Valls. En qualsevol cas, la majoria d'institucions municipals segueixen pautes de treball i línies-marc establertes per la Generalitat de Catalunya i les diputacions
Barcelona L'ajuntament de Barcelona té la regidoria d'Infància, Joventut i Gent Gran com a responsable de les polítiques juvenils. El seu pla d'actuació és l'anomenat Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021, que estableix quatre eixos d'actuació :
Emancipació, que inclou els àmbits d'educació, ocupació i habitatge. Transformació, que abasta igualtat i participació. Benestar, que afecta les polítiques en salut integral, esport i lleure.