és una cantant estatunidenca actualment jubilada coneguda per cantar una àmplia varietat de gèneres, incloent-hi rock, country, òpera lleugera i música llatina. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 10 Premis Grammy, tres American Music Awards, dos premis Academy of Country Music, un Premi Emmy, i un premi ALMA entre d'altres. També ha estat guardonada diversos premis Grammy per a la seva trajectòria a més de nominada als Premis Tony i als Globus d'Or. El 2011 va ser guardonada amb el Latin Grammy Lifetime Achievement Award per The Latin Recording Academy i també va atorgar el Grammy Lifetime Achievement Award per The Recording Academy el 2016.
Molts dels seus àlbums han estat certificats amb or, platí o multiplatina als Estats Units i internacionalment.
El 2014 va entrar a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i va rebre la Medalla Nacional de les Arts. El 2019 rep una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood conjunta amb Emmylou Harris i Dolly Parton. Al llarg de la seva carrera ha publicat més de 30 àlbums d'estudi i 15 recopilacions. 38 dels seus singles han format part de la llista Billboard Hot 100, arribant a assolir les primeres posicions de la llista en diverses ocasions.
Ronstadt ha col·laborat amb artistes de diversos gèneres, com Bette Midler, Billy Eckstine, Frank Zappa, Rosemary Clooney, Dolly Parton, Neil Young, Paul Simon o Johnny Cash. En total les seves interpretacions han aparegut en més de 120 àlbums i ha venut més de 100 milions de discos, convertint-la en una de les artistes més venudes de tots els temps.
Retirada dels escenaris des de 2009, va ser diagnosticada amb la malaltia de Parkinson el 2012.
Ronstadt va reduir la seva activitat després del 2000 quan va sentir que la seva veu cantant es deteriorava, llançant el seu darrer àlbum complet el 2004 i interpretant el seu últim concert en directe el 2009. Va anunciar la seva retirada el 2011 i va revelar poc després que ja no era capaç de cantar com a resultat d'una condició degenerativa que després es va determinar que era una paràlisi supranuclear progressiva. Des de llavors, Ronstadt ha continuat fent aparicions públiques, passant per diverses visites en discursos públics durant els anys 2010. Va publicar una autobiografia, Simple Dreams: A Musical Memoir, el setembre de 2013, que es va convertir en un best-seller. Un documental basat en les seves memòries, Linda Ronstadt: The Sound of My Voice, es va publicar el 2019.
La seva infantesa Linda Maria Ronstadt va néixer a Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946, la tercera dels quatre fills de Gilbert Ronstadt (1911–1995), un pròsper comerciant de maquinària que dirigia la F. Ronstadt Co., i Ruth Mary (Copeman) Ronstadt (1914–1982).
Ronstadt es va criar al ranxo de 4 hectàrees de la família amb els seus germans Peter (que va exercir el càrrec de cap de policia de Tucson durant deu anys, 1981-1991), Michael J. i Gretchen (Suzy). La família va aparèixer a la revista Family Circle el 1953.
El seu pare procedia d'una família pionera d'Arizona i era d'ascendència alemanya, anglesa i mexicana. La influència de la família i les seves contribucions a la història d'Arizona, incloent la fabricació de vagons, el comerç, les farmàcies i la música, es cronifica a la biblioteca de la Universitat d'Arizona. El seu besavi, l'enginyer Friedrich August Ronstadt (que passava per Federico Augusto Ronstadt) va emigrar al sud-oest (aleshores part de Mèxic) a la dècada de 1840 des de Hannover, Alemanya, i es va casar amb una mexicana. Finalment es va establir a Tucson. El 1991, la ciutat de Tucson li va dedicar la seva terminal de d'autobusos.
La seva mare Ruth Mary, d'ascendència alemanya, anglesa i holandesa, va ser criada a Flint, Michigan. Era filla de Lloyd Groff Copeman, un prolífic inventor i titular de moltes patents. Copeman, amb gairebé 700 patents al seu nom, va inventar una forma primerenca de la torradora, molts aparells frigorífics, la pistola de greixatge, la primera estufa elèctrica i una forma primerenca del forn de microones. La seva safata flexible de cubs de gel de goma li va fer guanyar milions de dòlars en royalties.
Resum de la carrera professional Va establir la seva carrera professional a mitjans dels anys seixanta al capdavant dels moviments de rock i folk rock emergents de Califòrnia - gèneres que van definir la música rock posterior als anys 60 - Ronstadt va unir forces amb Bobby Kimmel i Kenny Edwards i es va convertir en la cantant principal d'un trio de folk-rock, els Stone Poneys. Més tard, com a artista solista, va publicar Hand Sown ... Home Grown el 1969, que ha estat descrit com el primer disc country alternatiu gravat per un artista femeni. Tot i que la fama la va eludir durant aquests anys, Ronstadt va fer una gira amb els Doors, Neil Young, Jackson Browne i altres, i va aparèixer diverses vegades en programes de televisióa on cantava cançons d'altres artistes. miniatura|Linda Ronstadt a Schiphol el 20 november de 1976 Amb el llançament d'àlbums que van arribar al capdamunt de les llistes, com Heart Like a Wheel, Simple Dreams, i Living in the USA, Ronstadt es va convertir en la primera estrella de rock femenina "arena class". Va marcar rècords com un dels artistes de concerts més importants de la dècada. Coneguda com la "Primera Dama del Rock" i la "Reina del Rock", Ronstadt va ser votada com la millor cantant femenina del pop dels anys 70. La seva imatge rock-and-roll era tan famosa com la seva música; va aparèixer sis vegades a la portada de Rolling Stone i a les portades de Newsweek i Time. A la dècada dels 80, Ronstadt va actuar a Broadway i va rebre una nominació als Tony per la seva actuació a The Pirates of Penzance, va formar equip amb el compositor Philip Glass, va gravar música tradicional i va col·laborar amb el director de direcció Nelson Riddle, un esdeveniment aleshores vist com un moviment original i poc ortodox per a un artista rock-and-roll. Aquesta empresa li va donar els seus fruits, i Ronstadt va seguir sent un dels artistes amb més vendes de la indústria musical al llarg dels anys vuitanta, amb àlbums que van aconsseguir ser discs de platí com Mad Love, What’s New, Canciones de Mi Padre i Cry Like a Rainstorm, Aulls com el vent. Va continuar de gira, col·laborant i enregistrant àlbums celebrats, com Winter Light i Hummin 'to Myself, fins a la seva retirada el 2011. La majoria dels àlbums de Ronstadt són d'or, platí o multi-platí certificats. Després d'haver venut més de 100 milions de discos arreu del món i de vendre discos com una de les intèrprets de concerts més importants durant més d'una dècada, Ronstadt va ser la cantant femenina amb més èxit de la dècada de 1970 i es considerada com una de les artistes de gravació femenina amb més èxit en la història dels Estats Units. Ronstadt va obrir moltes portes per a dones dins del món del rock and roll i altres gèneres musicals al defensar a compositors i músics, en ser pionera en l'èxit en el circuit de concerts i situar-se en l'avantguarda de molts moviments musicals.
Influències Musicals La vida familiar de Ronstadt va estar plena de música i cançons tradicionals, la qual cosa va influir en les eleccions estilístiques i musicals que va prendre després en la seva carrera. Creixent, va escoltar molts tipus de música, inclosa la música mexicana, que era cantada per tota la seva família i que va ser un element bàsic en la seva infantesa. miniatura|Cartell de la WMMS Presentant Linda Ronstadt el 1975 Ronstadt ha remarcat que tot el que ha gravat en els seus propis discs (rock and roll, rhythm and blues, gospel, òpera, country, coral i mariachi) és tota la música que va escoltar a la seva família cantar al seu saló de casa o que va escoltar a la ràdio, a l'edat de 10 anys. Li deu a la seva mare l'estimació que sent per Gilbert i Sullivan, i al seu pare la introducció en el repertori tradicional del pop i Great American Songbook que, al seu torn, també ajudaria a introduir dins d'aquest món a tota una generació.
Ja des de bén aviat, el seu estil de cantar estava influenciat per cantants com Lola Beltrán i Édith Piaf; Linda ha anomenat els seus ritmes "més com la música grega ... És una signatura semblant a 6/8 ... una conducció molt dura i molt intensa". També va rebre influències del cantant de country Hank Williams.
Linda ha declarat que "totes les cantants dones" eventualment "han de reverenciar a Ella Fitzgerald i a Billie Holiday".
De Maria Callas, Ronstadt diu: "No hi ha ningú a la seva lliga. Això és tot. Punt. Aprenc més ... sobre cantar rock n roll d'escoltar discos de Maria Callas que mai d'escoltar música pop durant un mes de Diumenges ... És la cantant més gran que ha hagut mai ". La seva admiració per Maria Callas li vé pels seus intents per impulsar el cant del , particularment l'òpera, i el "bel canto".
Ronstadt també és fan de la programció de música eclèctica de lesprogramació de la radio americana dels 50's i 60's.
Carrera Professional Els inicis Als 14 anys, Ronstadt va formar un trio folk amb el seu germà Peter i la seva germana Gretchen. El grup tocava en cafeteries, cases de germanor i altres locals petits, passant a anomenar-se "Union City Ramblers" i "The Three Ronstadts", i fins i tot van gravar en un estudi de Tucson amb el nom de "The New Union Ramblers". El seu repertori incloïa la música en què van créixer: folk, country, bluegrass i mexicà. Però cada vegada més, Ronstadt volia fer una unió de música folk i rock 'n' roll, i el 1964, després d'un semestre a la Universitat Estatal d'Arizona, va decidir traslladar-se a Los Angeles.
The Stone Poneys Ronstadt va visitar un amic de Tucson, Bobby Kimmel, a Los Àngeles durant el descans de Pasqua de la universitat el 1964, i més tard aquell any, poc abans del divuit aniversari, va decidir mudar-se definitivament allà per formar una banda amb ell. Kimmel ja havia començat a co-escriure cançons de folk rock amb el compositor de guitarristes Kenny Edwards i, finalment, les tres van ser signades per Nik Venet a Capitol l'estiu de 1966 com "The Stone Poneys". El trio va llançar tres àlbums en un període de 15 mesos el 1967-68: The Stone Poneys; Evergreen, volum 2; i Linda Ronstadt, Poneys de pedra i amics, vol. III. La banda és molt coneguda pel seu èxit single "Different Drum" (escrit per Michael Nesmith abans de formar part dels Monkees), que va arribar al número 13 del gràfic de Billboard Hot 100 i al número 12 de la revista Cashbox. Gairebé 50 anys després, la cançó segueix sent un dels enregistraments més populars de Ronstadt.
El 2008, la discogràfica australiana Raven Records va publicar un CD recopilatori titulat The Stone Poneys. El disc presenta totes les pistes dels dos primers àlbums de Stone Poneys i quatre temes del tercer àlbum.
Carrera en solitari Encara lligada contractualment a Capitol Records, Ronstadt va llançar el seu primer àlbum en solitari, Hand Sown ... Home Grown, el 1969. Va ésser considerat com el primer disc alternatiu country per una artista de gravació femenina. Durant aquest mateix període, va contribuir al projecte de "super session" Music from Free Creek.
Ronstadt va fer la veu per a alguns anuncis durant aquest període, inclosa una per a les màquines d'afaitar elèctriques Remington, en què junt amb Frank Zappa van afirmar que la navalla elèctrica "et neteja, t'emociona ... pot fins i tot evitar que t'agafin".
El segon àlbum en solitari de Ronstadt, Silk Purse, es va publicar el març del 1970. Enregistrat íntegrament a Nashville, va ser produït per Elliot Mazer, a qui Ronstadt va triar per consell de Janis Joplin, que havia treballat amb ell al disc Cheap Thrills. La portada de l'àlbum Silk Purse mostrava a Ronstadt en una ramat de porcs. Ronstadt va declarar que no estava satisfeta amb l'àlbum, tot i que li va proporcionar el seu primer èxit en solitari, el senzill "Long, Long Time", i va obtenir la seva primera nominació al Grammy (per a la millor interpretació vocal contemporània / dona).
Gires