miniatura|Instantània de l'assassinat de Lee Harvey Oswald. Lee Harvey Oswald (Nova Orleans, EUA, 1939 - Dallas, EUA, 1963) va ser considerat ser l'autor material de l'assassinat del president dels EUA John Fitgerald Kennedy el 22 de novembre de 1963 a la ciutat de Dallas. Aquesta decisió va ser presa per unanimitat dels membres de la Comissió Warren, comissió que es va crear per determinar les circumstàncies d'aquest assassinat.

Es va determinar que Oswald va disparar tres trets amb un fusell Carcano, amb mira telescòpica, des d'una distància de cinc-cents metres, quan John F. Kennedy era en una limusina sense sostre que circulava durant un acte oficial. Tanmateix, informes pericials apunten una organització que tenia com a objectiu aquest assassinat i que diversos tiradors haurien disparat alhora, segons les proves de balística efectuades sobre el fusell d'Oswald i el vehicle on era Kennedy.

Amb la participació d'Oswald en el fet delictiu eren necessàries més investigacions per tal d'esclarir el possible complot, però això no va ser possible perquè quan Oswald, detingut, era traslladat a la presó, va ser assassinat per un individu de nom Jack Ruby. Per aquest motiu, no es va fer cap judici sobre Oswald.

Biografia Primers anys Lee Harvey Oswald neix un 18 d'octubre de 1939. El seu pare, Robert Edward Lee, cobrador d'assegurances, va morir d'un atac de cor dos mesos abans del seu naixement. La seva mare, Marguerite, es va casar el 1945 amb Edwin A. Ekdahl, un home de negocis de Boston. L'any 1948 es van divorciar. Llavors, la família es va traslladar a viure a Nova York.

Lee era un nen reservat i solitari que sovint feia campana i s'amagava al zoològic del barri de Bronx, a la ciutat de Nova York. Allí és on el detenen fins a tres vegades pel seu absentisme escolar. Lee i la seva mare tornaren poc després a Nova Orleans. Mare i fill s'instal·len al carrer Exchange i Lee comença a assistir a l'Escola de secundària de Beauregard. Té quinze anys i vol entrar al cos de Marines, a l'exèrcit del EUA. Un any després comença a assistir a les reunions de la Patrulla Aèria Civil, que dirigia el capità David Ferrie, que estava vinculat als moviments d'extrema dreta i anticastristes.

Marines El 24 d'octubre de 1956 Oswald s'allista a la Infanteria de Marina dels EUA, ja que supera els exàmens d'ingrés, i fa les deu setmanes d'instrucció com a recluta a San Diego (Califòrnia). Superada la fase d'instrucció, Oswald s'integra en el Regiment d'Infanteria d'Entrenament de Combat de Camp Pendleton, a uns trenta quilòmetres de San Diego. Ascendit a soldat de primera classe, es gradua el 3 de maig de 1957. Sol·licita un lloc com a controlador de radar i és traslladat a la Base Aèria Keesler, a la ciutat de Biloxi (Mississipi), on segueix un entrenament de tècnic de radars. Oswald aconsegueix la setena millor qualificació entre un grup selecte de cinquanta infants de marina. És nomenat oficialment operador electrònic d'aviació i assignat al Primer Esquadró de Control Aeri de la Infanteria de Marina a El Toro, en aquella època ubicat a la ciutat d'Atsugi, a uns cinquanta quilòmetres al sud de Tòquio, al Japó. El 27 d'octubre de 1957, Oswald es fereix lleument amb una pistola Derringer del calibre.22, no reglamentària, de la seva propietat.

La seva unitat es desplaça de maniobres a l'arxipèlag de les Filipines. El 15 de gener de 1958, Oswald aprova els exàmens i ascendeix a caporal. Tanmateix, aquella mateixa nit, mentre fa guàrdia, el soldat Peter Schrand pateix un accident i acaba mort per un tret del seu fusell. Quan torna a Atsugi, l'11 d'abril, Oswald és jutjat per un consell de guerra i condemnat a vint dies de treballs forçats, cinquanta dòlars de multa i pèrdua de galons per tinença il·lícita d'armes per l'incident de la Derringer. Això no obstant, la sentència deixa clar que si no persevera en la seva indisciplina tot quedà condonat. Poc després Oswald protagonitza una picabaralla en un bar, de nom Bluebird Cafe, amb el sergent Miguel Rodríguez, i és sotmès a un altre consell de guerra i sancionat amb quatre setmanes de reclusió a la presó de la Infanteria de Marina.

El 2 de novembre de 1958 Oswald torna als Estats Units després de tretze mesos de destí al Japó i arriba a San Francisco (Califòrnia), el 15 de novembre. Gaudeix d'un mes de permís a Fort Worth amb la seva mare i el 21 de desembre torna del seu permís a la Base Naval de Santa Ana, prop de Los Angeles, novament com a operador de radar. Durant aquells dies estudia rus al Monterrey School i se subscriu al diari People's World i a una publicació del Partit Socialista dels Treballadors. També aprova les proves d'accés a la Universitat, i esdevé titulat en secundària.

Unió Soviètica El març de 1959 Oswald envia una sol·licitud a la Universitat Albert Schweitzer School (Suïssa), que és aprovada. L'11 de setembre de 1959 Oswald es llicencia a El Toro (Califòrnia) i s'acomiada de la seva mare a Fort Worth. Embarca a Nova Orleans en el vaixell mercant Marion Likes rumb a Europa, amb el presumpte objectiu de dirigir-se a la Universitat Albert Schweitzer de Ginebra. Després arriba el 8 d'octubre al port francès de Le Havre, i posteriorment a Southampton (Regne Unit de la Gran Bretanya), sense haver-hi registre sobre aquestes dades.

El dia 15 d'octubre de 1959, amb un visat de turista de sis dies, Oswald parteix amb tren des de Hèlsinki en primera classe amb destí a Moscou. El dia 31 d'octubre es persona a l'ambaixada americana de la capital russa i comunica al cònsol, Richard Snyder, que vol renunciar a la ciutadania estatunidenca i convertir-se en ciutadà de la Unió Soviètica. És acceptat per la burocràcia soviètica i és destinat a Minsk (actual Belarús) en una fàbrica d'aparells de ràdio a començaments de 1960. És llavors quan el cos d'Infanteria de Marina dels Estats Units canvia el seu llicenciament de «amb honor» a «amb deshonor».

L'apartament on s'allotja Oswald a Minsk és privilegiat, amb dos balcons amb vistes al riu. El biògraf Norman Mailer documenta que en aquella època hi havia nombroses evidències que el servei d'intel·ligència soviètic KGB enregistrava i seguia tots els moviments d'Oswald durant la seva estada a Minsk. Cap a començaments de 1961, es posa en contacte amb el cònsol estatunidenc a Moscou, Richard Snyder, amb el propòsit de tornar als Estats Units. Poc després es casa a Minsk amb Marina Prusakova. Diversos autors han especulat sobre les verdaderes intencions d'Oswald durant la seva estada a la Unió Soviètica. Algunes d'aquestes hipòtesis argumenten que Oswald podia ser un agent encobert de la CIA.

Retorn als Estats Units miniatura|Lee Harvey Oswald detingut per la policia de Dallas Després de llargs tràmits burocràtics, l'1 de juny de 1962, Oswald, Marina i la seva filla June, nascuda al febrer d'aquell any, són acceptats a l'ambaixada dels Estats Units com a ciutadans americans i reben tres passatges pel vapor Maasdam, que parteix el 4 de juny amb destí Hoboken (Nova Jersey).

La família Oswald desembarca a Nova Jersey després d'una travessia per l'oceà Atlàntic de nou dies. Es traslladen a Dallas, on s'allotgen a la casa del seu germà, Robert. Poc després, l'FBI interroga a Oswald sobre la seva estada a l'URSS. John Fain, agent de l'FBI, pregunta a Oswald si és agent dels serveis d'intel·ligència i aquest contesta: «És que no ho saps?».

La família Oswald es trasllada a Fort Worth i Oswald comença a treballar, el 17 de juliol, en una fàbrica de persianes de la Leslie Welding Company, i cobra una setmanada de cinquanta dòlars. Durant aquella època Oswald es posa en contacte epistolar amb el Partit Socialista Obrer de Nova York. Llegeix diaris soviètics com el Pravda i Izvestia. També aquell estiu coneix George de Mohrenschildt, un descendent de la noblesa russa que havia emigrat als Estats Units. S'ha especulat que estava vinculat amb els serveis d'intel·ligència americans.

A l'octubre d'aquell any 1962, Oswald deixa de cop i volta la seva feina a la fàbrica de Fort Worth per traslladar-se amb la seva família a viure a Dallas, on George de Mohrenschildt els dona un cop de mà amb la mudança. Un cop instal·lat a Dallas, Oswald aconsegueix una entrevista de feina amb una empresa de fotografia de nom Jaggars-Chiles-Stoval. És contractat i comença a treballar com a fotoimpressor a raó de cinquanta dòlars setmanals. La família Oswald manté en aquella època bona relació amb la família De Mohrenschildt i la comunitat russa de Dallas. Ell segueix interessat pel marxisme i la Unió soviètica. El 27 de gener de 1963, suposadament, Oswald compra per correu un revòlver del calibre 38, utilitzant el nom fals d'Alek J. Hidell, a l'empresa Seaport Trades.

Marina Oswald fa amistat amb la parella Michael i Ruth Paine, oficialment separats, però que fan vida social junts. Ell treballa com a enginyer a l'empresa Bell Helicopter. Marina i Ruth Paine aviat es fan bones amigues i ella li ofereix el seu allotjament a Irving (Dallas). Marina havia comentat prèviament a Ruth que rebia maltractaments sovint per part d'Oswald.

A principis de març de 1963, la família Oswald es muda al número 214 del carrer West New Neely, al barri de Oak Cliff. L'agent de l'FBI James Hosty, visita l'anterior domicili al carrer Elsbeth, ubicat al mateix barri, després del canvi de domicili. Evidentment, el troba buit i recomana als seus superiors no perdre-li la pista a Oswald. miniatura|Lee Harvey i Marina Oswald El 13 de març de 1963, a través d'un cupó d'una revista d'armes, Oswald compra un fusell lleuger o carrabina Mannlicher-Carcano i una mira telescòpica de quatre augments a l'empresa Klein de Chicago. L'1 d'abril, Oswald és acomiadat de la seva feina a la Jaggards-Chiles-Stovals.

Atemptat contra el general Walker La nit del 10 d'abril, segons el testimoni de Marina Oswald, Oswald comet un intent fallit d'atemptat contra el general Edwin Walker, un ultradretà membre de la John Birch Society. El President John F. Kennedy l'havia expulsat de l'exèrcit per les seves idees segregacionistes. Oswald no és acusat d'aquest fet fins després del magnicidi de John F. Kennedy. Segons manifestà Marina, Oswald aquella nit havia tornat a casa després d'absentar-se unes hores i l'hi havia confessat que acabava de disparar al general Walker. Efectivament, aquella nit algú havia disparat contra Walker des de l'exterior de la casa on vivia Walker quan aquest es trobava al seu despatx. El van ferir lleument al braç. Va tenir temps de veure un automòbil allunyar-se precipitadament. Un nen de quinze anys, Kirk Coleman, testimoni dels fets, va dir que havia vist tres homes allunyant-se en dos vehicles. Hi ha investigadors que dubten d'aquesta part de la seva biografia. Entre altres motius, s'esgrimeix que el de Marina Oswald és l'únic testimoni que vincula directament Lee Harvey Oswald amb aquest atemptat.

Nova Orleans El 23 d'abril de 1963 Marina es trasllada a viure amb Ruth Paine i Oswald es dirigeix a Nova Orleans a buscar feina. S'allotja provisionalment a casa de la seva tia Lillian. Troba feina en una empresa de maquinària per servir cafès de nom Reily Coffee Company amb seu al cèntric carrer Magazine.

El 10 de maig lloga un habitatge al número 4905 del mateix carrer Magazine. Telefona a Marina que està embarassada de la seva segona filla i li demana que vagin amb ell a Nova Orleans, i Ruth Paine trasllada la família cap a aquesta ciutat en automòbil el dia onze de maig.