Joan Pallejà i Mañanet (Lleida, 1889 - Barcelona, 1971) fou un muntador i director de cinema català. Pertanyia a una família de pastissers i estudià litografia i dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1916 va debutar com a actor al cinema i el 1921 va dirigir la seva primera pel·lícula, el western Lilian, produït per Llorenç Bau Bonaplata rodat a Lloret de MarUn Període poc conegut del cinema català: 1921-1930, Miquel Porter i MoixAnselmo Núñez Marqués Western a la europea--: un plato que se sirve frío, p. 48 i en el que va utilitzar el seu pseudònim John Pallears.Magí Crusells Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z, p. 190 Alhora treballà com a dibuixant als estudis Trilla-La Riva i fou un dels primers en retolar a mà subtítols en català per al cinema sonor. El 1934 es va establir com a muntador i ajudant de direcció a Cinematografia Josep Maria Bosch, dirigida per Josep Maria Bosch i López. Durant la guerra civil espanyola va treballar per a SIE Films, vinculada a la CNT i com a cap de documentals de Laya Films, per a la que va fer documentals de caràcter propagandístic d'ideologia anarcosindicalista. Això no li va impedir després de la contesa treballar com a muntador per a Cifesa i IFISA, treballant amb Lluís Marquina i Pichot i Ignasi F. Iquino. També col·laborà amb Ramon Quadreny i Orellana i amb Cinefoto fins a la seva jubilació el 1965. Posteriorment col·laboraria amb els seus fills Joan i Josep Pallejà i Ortiz, també muntadors de cinema, i amb la sala de doblatge Royal Films.Joan Pallejà i Mañanet a Diccionari del Cinema a Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana
Filmografia Una piedra cae al lago (actor. 1916) El tren de los suicidas (actor, 1917) Lilian (director, 1921) Un paso hacia la muerte Ojos tristes (documental, 1925) Un Pueblo en Armas (1937, amb Louis Frank)Especial de Cinema Anarquista: “Un Pueblo en Armas”, de Juan Palleja & Louis Frank (1937) Madrid tumba del fascio (Cuarta jornada-documental n. º 8) (1937) Aurora de esperanza (d'Antonio Sau, 1936-37) Y tú, ¿qué haces? (de Ricard de Baños) Así vive Cataluña (Vida y moral de la retaguardia) (de Valentín R. González, 1938). Vidas cruzadas (de Lluís Marquina, 1942) Malvaloca (1942) Noche fantástica (1943) Santander, la ciudad en llamas (1944) Conflicto inesperado (de Ricard Gascó 1947) Don Juan de Serrallonga (1948) El correo del rey (1950) Misión extravagante (1953) El Judas (d'Ignasi F. Iquino, 1952) El golfo que vio una estrella (1953) El presidio (d'Antonio Santillán, 1953) Estambul 65 (d'Antonio Isasi-Isasmendi, 1965)
Referències
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Directors de cinema catalans del sud Categoria:Artistes lleidatans contemporanis Categoria:Morts el 1971 Categoria:Nascuts el 1889