Suíyuǎn (綏遠) o Suiyuan o Suei-yuan fou una província històrica de la Xina.Untaming the Frontier in Anthropology, Archaeology, and History. (2023:46). United States: University of Arizona Press. La capital fou Guisui (actualment Hohhot). L'abreviació fou 綏 (pinyin: suí). Comprenia aproximadament les actual prefectures de Hohhot, Baotou, Wuhai, Ordos, Baynnur, i part d'Ulaan Chab, totes a la Mongòlia Interior. La província de Suiyuan fou creada per la República de la Xina després del 1912. El seu nom deriva d'un districte de la capital establert per la dinastia Quing.
A principis de la dècada de 1930, Suiyuan va ser ocupada pel senyor de la guerra de Shanxi, Yan Xishan, que va extreure el ferro de Suiyuan, va reorganitzar les finances de la província i va portar més de 16 km2 de terra cultivada per primera vegada. La major part del treball i l'assentament de Suiyuan en aquest moment van ser realitzats per soldats-grangers de Shanxi sota la direcció d'oficials retirats de l'exèrcit de Yan. El control de Suiyuan per de Yan va ser suficient per fer que un periodista visitant es referís a Suiyuan com una "colònia" de Shanxi.Gillin, Donald G. Warlord: Yen Hsi-shan in Shansi Province 1911–1949. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. 1967. Page 128.
Fou part de l'estat autònom de Mongòlia Interior o Mengjiang de 1937 a 1945 sota control japonès. Va romandre com a provincia fins al 1954 quan fou incorporada a la Regió Autònoma de Mongòlia Interior establerta per la República Popular de la Xina.
Durant la Guerra Civil Xinesa, el 1935, el líder comunista Mao Zedong havia promès als líders mongols una administració "autònoma unificada", que inclouria totes les "terres mongoles històriques" dins de la Xina, a canvi del suport mongol contra el Kuomintang. Aquesta promesa incloïa la declaració que "sota cap circumstància s'hauria de permetre que altres [grups ètnics no mongols] ocupessin la terra de la nació de la Mongòlia Interior". Tanmateix, després de la victòria comunista el 1949, els administradors dels futurs territoris "mongols" amb majoria xinesa han, el més gran dels quals era Suiyuan amb una població de més de 2 milions, es van resistir a l'annexió per part de la nova Regió Autònoma de la Mongòlia Interior. El 1954, Mao va arribar a un compromís amb Suiyuan, que implicava que els mongols prenguessin el control de l'administració de Suiyuan, però estipulava que els nadius han no fossin expulsats del territori. Uradyn Bulag, professor de la Universitat de Cambridge, va assenyalar així que les ambicions territorials dels mongols contra Suiyuan "irònicament" van resultar en que es convertissin en una "petita minoria dins de la seva pròpia regió autònoma".
eferències
Categoria:Geografia històrica de la Xina