Can Regent, antigament coneguda com a a Can Carreras, és un edifici de Montgat (Maresme) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció L'antiga masia de tipus basilical va ser reformada profundament a la segona meitat del , i només s'ha conservat el mur de tancament de la propietat i la capella, dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
El primer intercala tot al llarg una reixa de ferro amb un espai tancat per paret de pedra, arrebossada, i acabada en una forma triangular que a la seva part superior està decorada amb hídries i elements ornamentals en forma de pinya, realitzats amb terra cuita. En un angle del recinte hi ha la petita capella. Està coberta amb una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, de la que sobresurt una llarga espadanya d'un sol ull.
Història El primer propietari documentat fou Ramon de Boixadors i Cornet, canonge de la Seu, de qui va passar al seu cosí germà Josep de Casademunt, òlim de Boixadors, jurista i regent de la Cancelleria Reial i del Consell d'Aragó, que en va fer donació al seu fill Lluís de Boixadors i Crassi en ocasió del seu matrimoni amb Marianna de Sentmenat. El 1685, la pubilla Josepa de Boixadors i de Sentmenat, senyora de Pontons, es va casar a la capella amb Joan de Copons i de Falcó, i l'hereu fou Francesc Xavier de Copons-Falcó i de Boixadors, senyor de la Manresana, un destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena.
Casat amb Carme d'Ivorra i de Vilallonga, baronessa de Cervelló i de Bellera i senyora de Sant Vicenç dels Horts, fou succeït pel seu primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra, que morí solter el 1762 i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana. El seu fill Ramon Francesc de Copons i Despujol va morir sense descendència i la successoó passà a la seva fila Maria Josepa de Copons i Despujol, que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà. Els seus fills mascles Josep Ramon i Rafael van morir sense descendència i la successió va passar a la seva filla Maria Josepa de Pinós i Copons de la Manresana (†1857), casada amb Josep de Sarriera i Despujol, comte de Solterra. L'hereu fou Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra.
Posteriorment, la finca va passar a mans de Baldiri Carreras i Xuriach, fill de Josep Carreras i d'Argerich, que consta com a propietari de la capella a la visita pastoral del 1883. Cap al 1945, la finca va ser adquirida pel promotor immobiliari Joaquim Nebot i Montoliu en nom de la societat Torre del Regente SL, que la va parcel·lar i en va urbanitzar la part coresponent al municipi de Tiana amb el nom de La Virreina, i posteriorment la del terme de Montgat, inaugurada el 21 d'octubre del 1990 amb el nom d'Urbanització Camí d'Alella.
Referències
Vegeu també
Can Tito Serra Casa Manuel de Figuerola Palau Solterra-Barberà Palau de la Virreina
Regent Categoria:Patrimoni monumental de Montgat Categoria:Edificis de Montgat