Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Tota enciclopèdia guanya en utilitat i en fiabilitat si els articles de fons van signats per especialistes i acompanyats de bibliografia selecta.
També és important que l'enciclopèdia, un cop conclosa, tingui continuïtat; algun sistema d'actualització (volums suplementaris, reedicions cumulatives, etc.).
Les enciclopèdies alfabètiques, per la seva estructura d'entrades i remissions recíproques, són extremament apropiades per a traslladar-ne el contingut del format de llibre al format informàtic. Primer perquè és bastant fàcil d'explorar i trobar el que s'hi cerca, i també perquè és possible d'incloure-hi sons, vídeos i altres continguts multimèdia.
Etimologia Dues paraules gregues malinterpretades com una de sola La paraula enciclopèdia ve de l'antic Grec Koiné ἐγκύκλιος παιδεία}},Ἐγκύκλιος παιδεία, Quintilian, Institutio Oratoria, 1.10.1, al Projecte Perseus transliterat com enkyklios paedia, amb el significat de ‘educació general’, a partir de enkyklios (ἐγκύκλιος), que vol dir ‘circular’, ‘recurrent’, ‘general’ἐγκύκλιος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, al Projecte Perseus i paideia (παιδεία), que vol dir ‘educació’, ‘pujar un infant’; ambdues paraules juntes prenen el sentit literal de ‘instrucció completa’ or ‘coneixement complet’.παιδεία, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, al Projecte Perseus Però les dues paraules separades es van ajuntar en una de sola per un error d'escriba. Segons algunes fonts,American Heritage Dictionary copistes d'una edició llatina d'un manuscrit de Quintilià el 1470 van entendre que aquesta frase era una sola paraula grega, ἐγκυκλοπαιδεία enkyklopaedia. D'aquesta manera, aquesta paraula grava inventada es va convertir en lencyclopaedia del Nou Llatí, que al seu torn va arribar a totes les llengües occidentals. A causa d'aquesta paraula composta, els lectors a partir del han entès que els autors romans Quintilià i Plini a la seva Història Natural, descrivien un gènere antic.
Ús al de la paraula composta Al segle hi va haver un nivell d'ambigüitat sobre com utilitzar aquesta nova paraula. Tal com il·lustren diversos títols, no hi havia una noció establerta sobre la seva ortografia ni la seva condició de substantiu. Per exemple: la de Jacobus Philomusus (1508); la de Johannes Aventinus ; la de Joachimus Fortius Ringelbergius (1538, 1541); la de Paul Skalich (1559); la de Gregor Reisch (1503, reintitulada Encyclopaedia el 1583); i la de Samuel Eisenmenger (1585).
Hi ha hagut dos exemples de l'ús vernacular més antic de la paraula composta. Al voltant del 1490, Franciscus Puccius va escriure una carta a Policià agraint-li la seva Miscel·lània, tot anomenant-la enciclopèdia. Més comunament, se cita François Rabelais per l'ús del terme al seu Pantagruel (1532).
El sufix -p(a)edia i el sentit modern del mot Diverses enciclopèdies tenen noms que inclouen el sufix -p(a)edia, per marcar el text com a pertanyent al gènere d'enciclopèdies. Uns exemples entre molts són la mateixa Viquipèdia o la Banglapedia (sobre qüestions rellevants per a Bangladesh).
El terme ha adquirit el seu significat modern amb l'Enciclopèdia de Diderot, Encyclopédie o Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, enciclopèdia francesa publicada del 1751 al 1772 sota la direcció de Denis Diderot i, en part, de Jean Le Rond d'Alembert.
Tipologia Des del punt de vista del contingut (cobertura temàtica), les enciclopèdies poden ésser generals, amb informació sobre tota mena de matèries, o bé temàtiques, especialitzades en un camp en particular (per exemple, una enciclopèdia de ciència). El tipus més habitual d'enciclopèdia general (o enciclopèdia per antonomàsia) és el conegut com a enciclopèdia universal, tipologia que ofereix una introducció fàcilment assequible a tot el conjunt del saber humà, amb cobertura universal, normalment amb un percentatge especial del contingut dedicat a l'àmbit nacional o lingüístico-cultural propi. Exemples: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, les diverses Larousse, l'Espasa, etc. D'altra banda, són exemples d'enciclopèdia temàtica: Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana, Enciclopèdia de Menorca, Encyclopédie de l'Islam, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union, etc., etc.
Des del punt de vista de la presentació del contingut (ordenació interna), les enciclopèdies poder ésser alfabètiques (ordenades alfabèticament) o sistemàtiques (amb la informació estructurada segons un sistema o pla lògic, en blocs temàtics o d'afinitat). Exemples d'enciclopèdies alfabètiques: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana. Exemples d'enciclopèdies sistemàtiques: Enciclopèdia de Menorca, Enciclopedia Labor, Encyclopédie française (1935-1966), Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union.
Ambdós punts de vista són acumulables, naturalment. Totes les enciclopèdies universals citades més amunt són, alhora, enciclopèdies alfabètiques. En canvi, Encyclopédie française (1935-1966) i Ulisses són enciclopèdies universals sistemàtiques. Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana i Encyclopédie de l'Islam són enciclopèdies temàtiques alfabètiques. En canvi, Enciclopèdia de Menorca i The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union són enciclopèdies temàtiques sistemàtiques.
Característiques d'un text enciclopèdic Els articles enciclopèdics presenten una sèrie de característiques que els distingeixen d'altres formats textuals:
Són molt sintètics; proven de condensar al màxim la informació.
No solen fer concessions a la llegibilitat del text; primen la facilitat d'obtenir la informació.
No tenen elements subjectius o d'opinió; cerquen davant de tot el rigor i l'exposició de les dades.
La quantitat d'informació que contenen tendeix a ser la màxima possible en funció de les dimensions de l'obra en el seu conjunt.
Una enciclopèdia sol tenir diversos autors; en poden arribar a ésser desenes i centenars.
El redactat comença amb una definició, com un diccionari, però amplia la informació i inclou entrades no lèxiques, com els noms propis. S'estructura seguint les convencions del text expositiu.
Contingut d'una enciclopèdia El contingut d'una enciclopèdia, independentment de la matèria que tracti, compleix sempre una sèrie de requisits:
És d'interès general: pot interessar a qualsevol ésser humà, amb independència de qualsevol altra consideració. Així, no hi ha continguts d'interès purament personal.
És d'interès atemporal: ha de conservar un cert interès amb el pas del temps, tot evitant la informació efímera o passatgera.
S'organitza d'allò general a allò concret. Això es fa per les limitacions d'espai que presenten les enciclopèdies i per aconseguir que l'obra completa sigui autosuficient i guardi cohesió, és a dir, que no calgui consultar altres textos per a entendre el contingut.
Principals enciclopèdies universals modernes Les principals enciclopèdies universals modernes d'estructuració alfabètica són:
De llengua catalana, la Gran Enciclopèdia Catalana. De llengua castellana, l'Enciclopèdia Espasa. De llengua francesa, lEnciclopèdia Larousse, Grand Larousse i Encyclopédie Universalis. De llengua italiana, Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti. De llengua portuguesa, Grande enciclopédia portuguesa e brasileira. De llengua anglesa, la Encyclopædia Britannica, la Encyclopaedia Americana i la Collier's encyclopaedia. De llengua alemanya, l'''Enciclopèdia Brockhaus (Brockhaus Encyclopädie). De llengua russa, la Gran enciclopèdia soviètica (Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia).
Entre les temàtiques, destaquen, entre les de matèria religioso-cultural: Enciclopedia cattolica, New Catholic Encyclopædia, Encyclopædia Judaica i Encyclopædia of Islam. L'enciclopèdia més completa sobre el món clàssic i antic és l'alemanya Der neue Pauly, traduïda a diverses llengües.
Amb l'adveniment de la informàtica sorgeixen les enciclopèdies multimèdia, que afegeixen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Exemples d'aquestes són Encarta i Viquipèdia, que es poden consultar per mitjà de discos òptics o a Internet.
Història Precedents antics i medievals miniatura|Edició del 1669 de la Naturalis Historiæ. Una de les primeres obres enciclopèdiques que han sobreviscut i han arribat als temps moderns és la Naturalis Historia de Plini el Vell, un estadista i escriptor romà que va viure durant el . Va compilar una obra de 37 llibres que abasta la història natural, l'art, l'arquitectura, la medicina, la geografia, la geologia i tots els aspectes del món que l'envoltava. Al pròleg va indicar que havia compilat 20.000 elements a partir de 2000 obres diverses de 200 autors, i que havia afegit molts d'altres de la seva pròpia experiència. L'obra va ser començada a publicar l'any 77 pel mateix Plini i va ser continuada per Plini el jove després de la seva mort durant l'erupció del Vesuvi del 79.
Encara que l'obra de Plini no va ser la primera d'aquesta naturalesa, n'hi havia hagut d'altres com per exemple la de Marc Terenci Varró, la de Plini ha estat l'única que va sobreviure als anys obscurs. Va ser molt popular en el món romà, i ha sobreviscut amb moltes còpies que es van fer i distribuir a tot el món occidental. Va ser un dels primers manuscrits clàssics a ser imprès (1470) i ha mantingut la seva popularitat des de llavors com una font d'informació sobre l'antiga Roma, especialment sobre l'art, la tecnologia i l'enginyeria de Roma. També és una font reconeguda de medicina, art, mineralogia, zoologia, botànica, geologia i molts d'altres temes no abordats per altres autors clàssics.
Isidor de Sevilla, un dels més grans erudits de l'alta edat mitjana, és reconegut com l'autor de la primera enciclopèdia coneguda de l'edat mitjana, les Etimologies (vers el 630), on va compilar una part important del coneixement de l'època, tant antic com modern. L'enciclopèdia té 448 capítols distribuïts en 20 volums, i és molt valuosa perquè conté citacions i fragments de textos d'altres autors que s'haurien perdut si no haguessin estat recollits per Isidor.
De proprietatibus rerum (1240) de Bartholomeus Anglicus va ser l'enciclopèdia més llegida i citada a la plena edat mitjana«Encyclopedia» al Dictionary of the Middle Ages, Joseph Strayer, ed. (1989). Charles Scribner's Sons. mentre que Speculum Maius (1260) de Vicent de Beauvais va ser l'enciclopèdia més ambiciosa de l'últim període de l'edat mitjana amb més de 3 milions de paraules.
Les Suides (Suidas, Σουΐδας) o la Suda (Σοῦδα, Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient del sobre el món antic escrita en vers que en el passat havia estat atribuïda a un autor anomenat Suides. Es tracta d'un diccionari enciclopèdic en grec amb 30.000 entrades, aprofitant moltes fonts antigues que s'han perdut des de llavors, sovint derivades de compiladors medievals cristians.